Aquests dies postelectorals, sense cerca-ho, m'he vist embolicada en discussions en les quals m'han ficat algunes persones de dretes amb les quals tenc algun tipus de relació.
Comprenc que estiguin enfadades, decepcionades, dolgudes i disgustades, perquè hauran d'afegir a aquests quatre anys de governs autonòmics i locals d'esquerres, uns quants més de govern nacional (ara sí) d'esquerres i, potser, es renovaran els pactes dels governs autonòmics i locals (segons les previsions).
El seu disgust profund (per dir-ho d'alguna manera), els fa emetre afirmacions categòriques d'una rotundidad i un to de veu (massa fort) propi de qui es creu en possessió de la veritat i encara no ha fet un acte de reflexió i contricció (tenc l'esperança que el facin un cop hagin paït un poc més aquesta derrota o la següent). Vet aquí alguns exemples:
-L'esquerra ha guanyat perquè Vox ha mobilitzat els seus votants.
-Herri Batasuna (amb tota la intenció per referir-se a EH Bildu) ha doblat el nombre de diputats. Açò és pitjor que l'entrada de Vox al Congrés. Són uns terroristes!
-Noltros, els treballadors, hem aixecat Espanya. Ara vindrà l'esquerra i s'ho tornarà a gastar tot. A tots ens agraden les mesures socials, però...
-Els causants de la derrota del PP són Ciutadans i Vox.......
-No hauria d'haver esquerres ni dretes: tots hauríem de remar cap a la mateixa direcció.
 |
| Vinyeta de Forges |
No sigueu tan simplistes. Si realment preteneu sortir-vos del forat i remuntar, hauríeu de fer una reflexió profunda i exercir l'autocrítica honestament, tal com vam fer els votants d'esquerres després de la debacle electoral de 2011.
Es clar que part dels abstencionistes habituals han anat a votar amb la intenció d'aturar-li els peus a l'extrema dreta i a la dreta que ja ens ha ofegat prou, però hauríeu de saber que hi ha més raons:
-Estem fartes de la corrupció d'un partit que s'ha quedat amb més afiliats a les pressons que diputats al Congrés.
-No ens fa por l'extrema dreta, perquè s'ha demostrat, un cop més, que som més que tots vosaltres junts.
-Estic orgullosa del meu país, que ha sabut reaccionar parlant a les urnes i que és, juntament amb Portugal, un dels pocs de la Unió Europea que manté a ratlla el fascisme que tant de mal va fer a l'Europa de la primera meitat del segle XX i durant quaranta anys al nostre país. O ja no ens enrecordam?
-Estem en democràcia, i per açò un partit d'ideologia masclista, lgtbfòbic, antifeminista i absolutista s'ha pogut constituir en formació política i presentar-se a les eleccions.
-Estem fartes que cresqui la desigualtat social: ja n'hi ha prou que la classe treballadora hagi d'aixecar aquest país quan venen maldades a base de retallades, pujades indiscriminades d'impostos, rescats a la banca i reformes laborals que no fan més que empobrir la majoria i engreixar encara més els poderosos.
-Estem fartes que ens considereu una massa informe i sense entitat. Aquesta abstracció que anomenau POBLE està formada per individus, cadascun amb la seva individualitat, necessitats i potencialitats.
Em declaro votant activa, activista per la igualtat en tots els àmbits: social, de gènere, de raça, d'oportunitats. És per açò que em pens molt a qui vot.
El meu vot, per a res, és per complaure els mercats, els bancs i els poderosos. He votat per un partit que veu les persones en la seva individualitat i no com la massa abstracta de la que parlava, que és com ens veu el mercat i la banca, des de la seva posició de domini econòmic. No alimentaré les corporacions que ens volen els seus serfs.
I un advertiment final als partits d'esquerres: recordau que la victòria i la derrota us la dona el poble sobirà. L'incompliment de la vostra paraula, les falsetats, la corrupció, la indiferència cap a la desigualtat i el patiment que genereu a les persones tindrà un preu.
La confiança que se us dona és un aval per governar, que tant es dona com es treu. Vet aquí l'autèntica democràcia.
No romangueu complaents en la victòria, o el somni de poder esdevindrà una nova derrota.
Seguirem vigilants, perquè som dones i homes en permanent rebel.lió. I quan cal, sabem dir no.
