Soñaba que Barcelona era París, que el Paralelo y la calle Nueva [Nou de la Rambla] eran Montmarte. Y pugnó siempre para que soplaran aires europeos en las frívolas noches ciudadanas. Sebastià Gasch, ABC, 7/1/1968.
Després d’un primer article, seguim narrant la vida i l’obra del músic menorquí Llorenç Torres Nin, conegut com el mestre Demon, qui va partir cap a Barcelona de ben jove, on va triomfar i va arribar a ser un dels músics més coneguts i preuats de la primera meitat del segle XX.
L'orquestra Demon's Jazz, encapçalada pel mestre Demon
Torres Nin no només es dedicà a compondre, interpretar i animar amb la seva personalitat arrasadora els locals més cèlebres de la ciutat comtal —el Catalán, l’Excelsior, el Hollywood...—, sinó que també fundà la seva pròpia editorial. Ediciones Demon, ubicada al carrer Enric Granados, publicava els ballables més populars de l’època (propis i d’altres compositors).
Cançó i pasdoble editats per Ediciones Demon. Fons BC
Durant la postguerra, es va veure obligat a reinventar-se, esdevenint promotor d’espectacles a les sales de ball Río i Bahía. Posteriorment, tornà a les Rambles l’any 1950 per obrir el saló de festes Folies Chez Demon (on hi havia l'Excelsior), on presentà el cèlebre espectacle Medio siglo de canciones,amb estrelles populars de la revista, la cançó i l’espectacle, que promocionaren el local.
Programa de mà de Medio siglo de canciones, 1951
L'article Inicios del jazz en España II: la “Nueva Orleans” del Mediterráneo, del blog “La Música es mi amante”, il·lustra aquelles vetllades jazzístiques: “en las Ramblas, de seis de la tarde a cuatro de la mañana, la orquesta Jazz-Band Demons amenizaba con “selectos programas de baile” las veladas del Cabaret Catalán. Su director era Lorenzo Torres Nin, maestro Demon, un pianista pionero en escribir los primeros arreglos eminentemente jazzísticos, lo que le supuso el apodo de “Rey del Jazz-Band” en un primer momento y posteriormente, cuando desarrolló su estilo, como el “Paul Whiteman” español, siendo además uno de los primeros músicos del país en alcanzar prestigio internacional.
Fox de las amapolas, revista "Charivari". Cant i piano. Fons BC
Cuando debutó la famosa Josephine Baker en el Principal Palace, en marzo de 1930, toda una sensación en la Barcelona de la época, se hizo acompañar de la Demon Jazz dirigida por él”. Arran d’aquesta col·laboració, la mateixa Baker incorporà en el seu repertori un tema del mestre.
Jazz baby. Reducció per a piano. Fons BC
Rotlle de pianola d'Eros. Fons BC
Pel que fa a la seva extensa producció musical, la Biblioteca de Catalunya conserva nombroses partitures compostes pel mestre Demon —signades com a J. Demon—, així com discs de pedra, de vinil i rotlles de pianola, amb música interpretada per l’orquestra Demon’s Jazz, com ara Amanecer, Eros, Demon’s charleston, Everybody dance, Haevan's blues, l’opereta Amor y melodía (juntament amb P. Godés Terrats), la sardana Hurra al campió!, el sainet líric La taquillera del cinema, la revista Charivari (lletra de Josep M. de Sagarra), la sarsuela Las pobres millonarias... Aquestes i altres peces es poden trobar al catàleg bibliogràfic i es poden consultar i escoltar a l’esmentada biblioteca, com aquestes, amb portades magníficament il·lustrades:
També va compondre bandes sonores, com la de la pel·lícula El café de la marina (1933) i 20.000 duros (1935), de les que se’n conserven còpies a la Filmoteca de Catalunya.
Un dels seus èxits, La taquillera del cinema, 1931
Així mateix, hem trobat un bon grapat de fotografies de l’orquestra i dels diferents espectacles amb ballarines i cabaretistes, algunes de les quals estan dipositades a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Espectacle amb l'orquestra Demon's. Foto de G. Casas i Galobardes
Els espectacles dirigits pel mestre Demon s’anunciaven als diaris, com La Vanguardia, on hem localitzat nombrosos anuncis de les actuacions de l’orquestra, dels seus discs a la venda, així com algunes crítiques musicals, sempre positives.
Anunci a La Vanguardia, 18 de juiol de 1934
Hem trobat una mostra dels nombrosos enregistraments que va fer a l'època dels gramòfons i pianoles, al web de la Biblioteca Digital Hispánica, on hi ha referenciades vint-i-sis gravacions de l’autor, d'entre les quals es poden escoltar Se suplica bailen schotis (1928) i La Rambla (1930).
Publicitat dels discs de la Demon's Jazz enregistrats a La voz de su amo
Actualment, encara se poden sentir alguns dels seus temes a través de la ràdio. Així, el programa Melodías Pizarras, de Radio 3, especialitzat en tot tipus de música procedent de discs de pedra, ha emès diversos cops enregistraments de l’orquestra Demon’s Jazz. Hem trobat aquest podcast, on podem sentir, a partir del minut 54, la presentació d’un tema del “maestro Demon, el de las lentes circulares, empresario con espectáculo de variedades, integrado por 35 artistas, 3 pistas, todo ello en el Teatro Olympia. Lo vamos a escuchar en su época hot, cuando tenia su sexteto de hot, a principios de los 40, haciendo una versión del foxtrot de la opereta Amor y Melodía, que se titula Es una dama de honor (Odeón, 1941)”. Val a dir que el Teatre Olympia del Paral·lel era el més espaiós d'Espanya, amb un aforament de sis mil persones.
Old Spain. Reducció per a piano i disc de pedra. Fons BC
Fins el darrer moment, el mestre albergà nous projectes, tot i trobar-se gairebé sumit en la ceguesa, amb l’entusiasme que sempre el caracteritzà. Torres Nin morí als 77 anys d’un infart de miocardi al seu domicili de Barcelona, el 22 de desembre de 1964. Aleshores, La Vanguardia se’n va fer ressò amb una sentida necrològica.
Des que se’n va anar, el músic no tornà mai més a l’illa, a causa de la seva intensa i constant activitat musical. Tanmateix, segons Deseado Mercadal, “no olvidó jamás a la tierra que le vio nacer y acogió con cariño y singular predilección a cuantos menorquines se le acercaron... En una entrevista sostenida con el maestro Demon en el Bahía, allá por el año 1949 o 1950 y tras interesarse por Menorca y sus problemas, nos dijo que Menorca era lo mejor del mundo”.
Mysterium. Foxtrot per a piano, cap al 1920. Fons BC
Després de consultar la bibliografia i les fonts citades, constatam que amb Llorenç Torres Nin va morir una època: conquerí la vida musical barcelonina amb la seva orquestra, dirigint tant les seves pròpies composicions, com els nous ritmes que arribaven de fora, i promogué espectacles d’èxit en els locals més populars, arribant a ser un personatge força conegut i preat, tant professionalment com personal.
La Demon's Jazz i el seu mestre, Llorenç Torres Nin
Tot i açò, el mestre Demon segueix sent un desconegut per als menorquins i, per açò, des d’aquí llanço la proposta de donar-lo a conèixer, retrent-li el reconeixement públic que es mereix.
Nota: les fotos procedeixen de diverses fonts d'Internet.
Article publicat a la revista S'Auba, número 326, febrer de
2017.
Agraïments especials: a la Biblioteca de Catalunya (BC), per la cessió de les
imatges de música impresa i enregistraments sonors. A Antoni Tudurí, pels aclariments sobre les dades genealògiques. A Toni Seguí,
per informacions diverses. A Alfons Méndez, pels consells i el seu suport.
Fa unes setmanes, vaig llegir al diari Menorca (24/12/2016), un article d’Antoni Tudurí que em va cridar poderosament l’atenció: Al mestre Demon (Llorenç Torres Nin), pioner de la música de jazz a Espanya, sobre el cèlebre músic i promotor d’espectacles a la Barcelona de la primera meitat del segle passat.
Aleshores vaig començar a investigar la vida i obra d’aquest personatge, i em vaig adonar que havia estat un músic i compositor tan decisiu en la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, com desconegut entre els menorquins.
Vet aquí la primera part de les meves indagacions.
Llorenç Torres Nin, mestre Demon
Llorenç Torres Nin va néixer a Maó el 15 de juliol de 1887. Era fill de Vicenç Torres Guasch, eivissenc, sabater de professió, i de Catalina Ana Nin Gomila, nascuada a Maó el 1866. La família va viure a Maó i sembla que també alguna temporada a Sant Lluís, d'on procedia l'àvia materna, Catalina Gomila Mercadal. Tudurí el defineix com “un destacat pianista, arribat a Barcelona no es sap exactament quan i que va ser un dels músics més coneguts i celebrats de l’època, ànima de la vida nocturna barcelonina al llarg de més de 50 anys”. L’autor cita una anècdota de Francesc Sanuy, recollida a les seves memòries, quan es referia a un viatge comercial que va fer a Nigèria el 1964: “als animadíssims locals del port d’Apapa (Lagos), on venien com a discs autòctons els highlife del Mestre Demon Jazz de Barcelona”. Tot apunta que les composicions del menorquí imitaven a la perfecció els highlife de moda. El highlife és un gènere musical que es va originar a Ghana en la dècada de 1960 i es va estendre a Sierra Leona, Nigèria i altres països de l'Àfrica Occidental cap al final d'aquesta dècada. Es caracteritza per la seva secció de vents jazzy i la utilització de múltiples guitarres per liderar la banda (Viquipèdia).
El mestre Demon amb la seva orquestra, Demon's Jazz, Barcelona, anys 30
El 1993, la revista S’Auba va publicar al número 44 d’agost, un interessantíssim i complet article de Deseado Mercadal titulat Maestro Demon: un sanluisense tan distinguido como olvidado. L’autor, que estava errat respecte de l'origen del mestre, ens ofereix una semblança força completa del músic, en què apareixen els noms dels locals on el pianista i compositor es va fer famós, introduint els nous ritmes jazzístics procedents dels Estats Units, així com les seves pròpies composicions —la major part, cançons i ballables, com foxtrots, xotis, xarlestons, havaneres, pasdobles, revistes musicals, etc.—, de la mà de l’orquestra que fundà, Demon’s Jazz. El conjunt actuà durant molts d’anys al Gran Café Catalán de les Rambles, on les seves composicions es van fer força populars.
Les velles places de Barcelona. Reducció per a piano, 1959. Fons BC
D’entre les seves cançons, Dale de betún (principis dels anys 30), incorpora un fragment de la melodia del Jaleo de les nostres festes:
Deseado Mercadal conegué Demon a Barcelona de la mà del saxofonista forneller que formava part de la Demon’s Jazz, José Sans i, fins i tot, Mercadal sonà el violí alguns cops amb la seva orquestra.
Un espectacle de cabaret amb la Demon's Jazz i ballarines, anys 30
El mateix autor, l’any 1967, ja havia publicat una separata de la Revista de Menorca, titulada Los músicos menorquines, primera recopilació exhaustiva de biografies de músics i compositors de l’illa, així com dels foranis que van fer la seva carrera a Menorca. Pel que fa al mestre Demon, relata que “en sus primeros tiempos se ganó la vida en un café de camareras llamado el Criterión, sito en el barrio chino barcelonés... Dotado de una gran intuición musical y de una arrolladora simpatía, el maestro Demon conquistó amistades innumerables entre los que se contaron los más famosos artistas, intelectuales y personas de relieve que todas las noches tuvieron su tertulia en el Catalán. Inquieto dinámico, cordial y muy amigo de sus amigos, escribió innumerables números musicales que se convirtieron en éxitos formando parte del repertorio de artistas famosos como Josephine Baker.
Divino Shimmy. Reducció per a piano, 1925. Fons BC
Entre tantos, recordamos el Jazz-Baby, Fatal Shimmy, La Españolita y aquel cuplé La Rambla, uno de sus mayores éxitos”.
La Rambla. Partitura i disc de pedra. Fons BC
D’altra banda, Gabriel Julià, al seu diccionari imprescindible Música i músics a Menorca (2009), on recull nombroses biografies de músics i compositors menorquins, apunta que “amb la seva orquestra, Torres Nin va recórrer Espanya i Amèrica, on aconseguí molts èxits”. Julià, a més aporta una extensa llista de les seves obres, discografia i bibliografia.
La Demon's Jazz a Radio Associació de Catalunya, 1937
Llegiu la segona part d'aquest article clicant aquí.
Nota: les fotos procedeixen de diverses fonts d'Internet.
Article publicat a la revista S'Auba, número 325, gener de 2017. Agraïments especials: a la Biblioteca de Catalunya, per la cessió de les imatges de música impresa i enregistraments sonors. A Antoni Tudurí, pels aclariments de les dades genealògiques. A Toni Seguí, per informacions diverses. A Alfons Méndez, pels consells i el seu suport.
