El meu viatge a Eivissa i Formentera i IV: Formentera

El nostre viatge a les Pitiüses va finalitzar amb la visita a Formentera, l’illa habitada més petita de les Balears.

Botiga al Pilar de la Mola

S’ha d’anar-hi per comprovar com n’és de menuda, de plana, de polida... una petita joia a la qual esper tornar-hi amb més temps per recórrer-la amb la calma que es mereix.

La franja més estreta de l'illa fa 1,5 km d'amplada (vista des de la Mola)

Des del port d’Eivissa hi surten molts vaixells. Si es va sense vehicle, es pot agafar un ferry ràpid i llogar-hi una moto al mateix port de La Savina. Per mi, allò ideal hauria estat visitar-la amb bicicleta elèctrica, però només hi vam ser un dia i havíem de fer via. Amb un vehicle de dues rodes, l'illa és perfectament accessible i còmoda, a través de les carreteres principals, però també dels camins verds, boscos de pins i savines i pel seu interior rural (millor, en bici o a peu).

Platja de Migjorn

Formentera té 12.124 habitants i 83,2Km2 de superfície. Tanmateix, la seva forma retallada fa que tengui una gran extensió de costa (69 km), amb moltes platges, cales i preciosos racons solitaris. L'illa destaca per la seva bellesa mediambiental i pel seu paisatge, encara salvatge, de dunes i platges, que es conserven en bon estat, com moltes de les menorquines.

Es Caló de Sant Agustí n'és un exemple: preciós paratge d'aigües turqueses i cristal·lines:

Curiosament, l’arquitectura rural es més parescuda a la de les Balears majors que a la de la veïna Eivissa, amb cases blanques, però també de color de la pedra i teulades a dues aigües de teules vermelles, sovint amb portes i finestres blaves:

Cases de Sant Francesc Xavier

Formentera consta d'un únic municipi i tres parròquies (antiga organització territorial al voltant d'una església): Sant Francesc Xavier (la capital), Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de La Mola.
A cadascuna de les parròquies, hi trobam, com és natural, la seva església, d'idèntiques característiques a les de la Pitiüsa gran: grans edificis en forma de fortalesa o mastaba, quadrades o rectangulars, feixugues i blanquíssimes:

Església del Pilar de la Mola

Església de Sant Francesc Xavier

La Mola és el punt més alt i oriental de Formentera, amb 192 metres d'alçada, un gran promontori, dalt del qual domina, imponent, el Far de la Mola, per sobre d'uns salvatges i espectaculars penyasegats. La resta de l’illa és pràcticament plana.

Far de la Mola, considerat per molts el far "de la fi del món"

A l'extrem sud-est de l'illa hi trobam el Far de Barbaria, enmig d'una solitud desèrtica i una terra erma:

Roques, la mar i una cova mirant a Àfrica, on una parella sona els Tank Drums, posant-hi la banda sonora a un lloc màgic i colpidor.

El lloc perfecte per contemplar i sentir com mor el dia...

I com no, hi trobam torres per vigilar i defensar-se dels atacs dels moros, pirates i altres invasors, tan freqüents en el passat de les costes de les nostres illes. Molt a prop del Far de Barbaria hi ha la Torre des Garroveret (s. XVIII):

A Formentera també podem visitar monuments prehistòrics, com el sepulcre megalític de Ca na Costa, a prop de l'Estany Pudent:

El nostre viatge a les Pitiüses finalitzà a ses Salines de Formentera, amb una posta de sol meravellosa.

Fins aviat!

Altres articles que he escrit sobre aquest viatge:
El meu viatge a Eivissa i Formentera I: cales abruptes, platges amables i enigmàtics illots
El meu viatge a Eivissa i Formentera II: la nuit i la Vila d'Eivissa
El meu viatge a Eivissa i Formentera III: els pobles i la ruralia d’Eivissa

El meu viatge a Eivissa i Formentera III: els pobles i la ruralia d’Eivissa

L'organització territorial de les Pitiüses és singular per les seves peculiaritats geogràfiques i històriques.

Històricament, a l'illa d'Eivissa només existia un únic nucli urbà, “Vila”, i la resta era una zona rural dispersa organitzada en parròquies.

Les esglésies parroquials eren el nucli al voltant del qual es van anar formant els pobles,  deixant a les illes una toponímia característica a partir del santoral.

Església de Sant Carles de Peralta

La major part de la població va continuar vivint de forma disseminada fins a la segona meitat del segle XX quan el desenvolupament turístic va modificar la urbanització i l'estructura econòmica.

Església de Santa Agnés de Corona

A partir de l’agrupació de diferents parròquies, sorgiren els actuals municipis. Eivissa compta amb quinze poblacions, agrupades en cinc municipis: Sant Joan de Labritja, Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Eivissa capital.

Església de Sant Joan de Labritja

Quant a les cases rurals, vaig quedar impressionada amb l’austeritat i profunda bellesa de l’arquitectura dels pobles i les cases rurals de la Pitiüsa gran, ben diferent de la de Formentera.

Casa a Santa Eulària des Riu

Es tracta d'una arquitectura pura i funcional, amb la finalitat de donar resposta a unes necessitats concretes que són el resultat d'anys d'equilibri entre l'home i la naturalesa, amb la sobrietat, la senzillesa i el blanc impol·lut com a color de fons.

Església des Puig de Missa, de Santa Eulària des Riu

Un dels millors exemples de l'arquitectura tradicional de l'illa el trobam en el petit poblat de Balàfia, a Sant Llorenç, una agrupació de set habitatges rurals i dues torres refugi, aixecades en l’època medieval.

El conjunt està protegit sota la declaració de Conjunt Històric de les Balears, i el seu origen es pot situar durant la dominació musulmana o fins i tot en èpoques anteriors.

Els pagesos s’atrinxeraven en les dues torres durant les invasions dels corsaris nord-africans, fets molt freqüents i especialment violents a partir del segle XVI. D'açò en sabem prou, el menorquins.

L'església de Sant Miquel de Balansat té una una torre adosada

Els pobles eivissencs, petits i blancs —les antigues parròquies—, porten el nom del sant o santa de la parròquia que els dona nom.

Esglesia de Sant Llorenç de Balàfia

Als pobles hi trobam l'església i unes poques cases al seu voltant.

Amb l'escriptor Marià Villangómez, nascut a Sant Miquel de Balansat

Són molt curioses les esglésies en forma de fortalesa o mastaba, quadrades, feixugues i blanquíssimes.

L'església de Sant Josep de sa Talaia té aspecte de fortalesa

Als pobles a vegades pots trobar-te amb establiments curiosos, com aquest cafè:

Altres articles que he escrit sobre aquest viatge:
El meu viatge a Eivissa i Formentera I: cales abruptes, platges amables i enigmàtics illots
El meu viatge a Eivissa i Formentera II: la nuit i la Vila d'Eivissa
El meu viatge a Eivissa i Formentera i IV: Formentera

El meu viatge a Eivissa i Formentera II: la nuit i la Vila d'Eivissa

Eivissa és mundialment coneguda per les seves nits legendàries i de disbaixa. Nosaltres no vam fer un viatge a la nit eivissenca i per açò no en puc explicar gaires coses. Us puc parlar, tanmateix, de l’èxit de les seves postes de sol i del rèdit que en treuen a l’illa.

Aquesta és la prova que he estat al Café del Mar

Sant Antoni de Portmany o guirilàndia, és un municipi situat a l’oest de la Pitiüsa gran. Un poblet que va créixer desmesuradament, arribant a ocupar gairebé tota la badia d’edificis d’apartaments de més de set plantes amb una piscina enmig d’un mini jardí, ideal per fer balconing des de l'habitació i jugar-se el coll en una nit de borratxera i excessos. Els restaurants elegants i els de batalla se succeixen després de tot un seguit de casetes d'empreses d'embarcacions que ocupen la vorera i que et porten a illots i cales de somni per un preu força ajustat.

Espectacular posta de sol des de San Antoni, el millor de la localitat

La festa està assegurada amb les discos Amnesia o Edén, però si no t’agraden o et canses, pots agafar el Discobús que et deixarà al Privilege o al Pachá de la capital. A mitjans d’octubre, algunes discoteques ja havien plegat i d’altres ho estaven fent amb grans i espectaculars Closing parties per tancar la temporada i dir "passi-ho bé, fins l’any que ve" (que difícilment serà millor). Aquell mateix diumenge se celebrava la gran festa de cloenda de Pachá i els tiquets anaven cercadíssims.

Passeig de locals chill out a Sant Antoni. Terrasa del Savannah

En qualsevol cas, ens va fer més gràcia la contemplació de la posta de sol des de les roques de davant el passeig dels locals chill out, començant pel memorable Café del Mar, on el preu d’una copa pot ser, com la posta, inoblidable, seguit del Mambo, el Savannah i d’altres, escoltant música relaxant o gaudint d'un DJ de renom i envoltat de “gent guapa” de la nuit eivissenca. Una experiència agradable i per poder dir: “idò, jo també he estat al Café del Mar” (foto inclosa).

Una darrera cosa afegiré al tema de les disbauxes nocturnes. El nostre hotel, situat en una urbanització superpoblada de la badia de Sant Antoni, celebra festes a diari en plena temporada turística. Damunt la tauleta de nit tens un nombre de telèfon, per si no et trobes bé... Per sort, aleshores ja no feien festes.

La Vila d'Eivissa
Abans de començar a parlar d’Eivissa capital o Vila, us convido a escoltar un tema força irònic d’Uc, un grup de música eivissenca d'arrel i que m’agrada molt.

"Sa nostra ciutat d'Eivissa

és una ciutat reial,

que en tot temps s'hi cuien figues

sense haver-hi figueral".

Vam visitar la capital de les Pitiüses durant un dia i ens vam centrar en Dalt Vila, la ciutat antiga, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Dalt Vila és una petita joia i una de les meravelles de les nostres illes.

A Dalt Vila es pot accedir per diversos portals, com el Portal de Sant Joan

Entramat de carrerons i racons amb encant, edificis antics, baluards, esglésies, palaus i cases tradicionals.

Catedral d'Eivissa, al bell mig de Dalt Vila

No hi manca el carrer de l'Esperança

Els seus carrers empedrats conviden a deambular-hi fins a les antigues muralles, força ben conservades. Quan les comtemples des de la mar, pots imaginar l'estampa que oferia als pirates la ciutat dalt la penya, amurallada i protegida per uns baluards que encara la dominen. 

Perdre's pels carrerons és trobar racons ben pintorescs

Des de Dalt Vila es divisa una magnífica vista del port i dels barris tradicionals de la Marina i de sa Penya, antic barri de pescadors.

Barri de sa Penya, sota el baluard de Santa Llúcia

Dalt Vila i sa Penya, als peus

Actualment, és una zona a vessar de locals de marxa, on es passeja el glamour que hi estiueja, però on també hi trobam establiments no tan fashion.

Al carrer de la Verge hi ha tot de bars i locals d’ambient gay i drag-queen.

Eivissa combina tolerància i tradició d'una forma particular i única.

Espectacular vista del port, la Marina i Dalt Vila

Tanmateix, l'altra riba del port està súper mega construïda, amb alts edificis de pisos i diferents molls i un port esportiu per atracar-hi vaixells, creuers, iots, etc. No debades, Eivissa té gairebé 50.000 habitants. Aquesta imatge no la voldria per a Maó:

Port d'Eivissa

Quan surts de Dalt Vila, no pots deixar la capital sense haver visitat la zona arqueològica del Puig des Molins, una de les necròpolis més importants fenício-púniques del Mediterrani occidental, que conté uns 4.000 enterraments. El complementa el Museu del Puig des Molins, amb una exposició del material trobat molt engrescadora.

Bus de Tànit, al Museu des Puig des Molins

Altres articles que he escrit sobre aquest viatge:

El meu viatge a Eivissa i Formentera I: cales abruptes, platges amables i enigmàtics illots.
El meu viatge a Eivissa i Formentera III: els pobles i la ruralia d’Eivissa
El meu viatge a Eivissa i Formentera i IV: Formentera