dimecres, 16 de març del 2022

Diari d'una pandèmia: Viure i estimar

No vull ni pensar, ni recordar, ni sentir el que vaig viure fa dos anys.

Ni tampoc vull vislumbrar, ni planificar el futur.

Perquè del passat només cerc l'oblid i, del futur, no vull ser serva dels que l'escriuen.

Present és la clau, allò que dura el temps que escric aquesta paraula.



Viure i estimar, perquè la resta és tirat.