diumenge, 28 d’agost de 2016

Centres sense vehicles, ciutats amables

El mes passat vaig fer un viatge pel sud de França. Sempre és un plaer tornar a països on la conservació i la difusió del patrimoni —de la mena que sigui— són norma.

L'Ajuntament d'Avinyó el 14 de juliol
França, a més, destaca per la racionalitat i l’ordre, a més de ser un país capdavanter en moltes iniciatives.
Per tot açò, em sembla un país de fiar. Si els francesos fan una cosa, ens agrada i és factible a ca nostra, copiem-la.
Durant l’estada al país gal, he visitat ciutats mitjanes, però també petits pobles. Tant uns com els altres, es caracteritzen per tenir els centres urbans ordenats, aclarits i reservats bàsicament per als vianants.
Avinyó: la gran plaça on hi ha el palau dels papes, amb terrasses i espectacles de carrer
Si mai anau a Avinyó (90.194 hab.) durant el mes de juliol, us trobareu una gernació per mor del festival de teatre, amb actuacions dins el Palau dels papes i els diferents teatres, així com un munt de performances pels carrers. Tot el centre urbà és tancat als vehicles a motor i, per arribar-hi, es disposa de grans pàrquings gratuïts fora de les muralles i d’un servei gratuït d’autobusos que t’hi porten contínuament.

Avinyó Off: espectacle de carrer

Anuncis de les obres que es representen als teatres de la ciutat
D’altra banda, Arlés, una ciutat amb la meitat d’habitants que Avinyó, típicament mediterrània i amb molt de trànsit, s’ha cuidat de deixar fóra del centre històric el caos circulatori, per donar prioritat a les persones que es desplacen a peu. La ciutat també disposa d’un servei gratuït d’autobusos per accedir-hi i, a més, et dur a diferents punts, com l’estació.

Arlés: a l'esquerra i a baix, l'impressionant amfiteatre


La regió té poblets pintorescs com Gordes, Roussillon o Bonnieux (1.300-2.100 hab.) que són una delícia, per la qual cosa tenen una pressió turística important amb milers de visitants diaris. Ho han solucionat habilitant tanques com a pàrquings a les entrades i sortides, regulats per persones que ordenen els aparcaments i informen els visitants.

Gordes, el poble que penja d'un turó

Roussillon, el poble de color ocre
Per acabar, la magnífica ciutat medieval d’Aigues-Mortes (8.540 hab.), tancada per una muralla espectacular, podria semblar, a primer cop d’ull, un aparador per als turistes. Quan passeges damunt de la muralla, et sorprenen les cases rehabilitades i habitades. El trànsit de cotxos, com en tots els casos anteriors, és per a ús exclusiu dels veïns.

Plaça d'Aigues-Mortes
Des de la magnífica muralla d'Aigues-Mortes
Avui per avui, el model de ciutat dominat pels vehicles a motor està caducat. Els pobles i ciutats com els que he esmentat, amb centres per a vianants i trànsit restringit són el model a seguir si volem ciutats amables, on la gent es desplaci a peu o en bici, els infants juguin al carrer de forma segura i siguin habitades pels ciutadans.

Publicat al diari Menorca, el 10 d'agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada