Jo som d’aquí, de la Tramuntana sense aturador que es cola entre portes i finestres, arrenca arbres i antenes, aixeca ones de deu metres i xiula per tots els racons de les cases.
Jo som d’aquí, de la mar clavada a la retina i al cor, d’un blau que no s’oblida.
Jo som d’aquí, del sol que enlluerna la vista i crema la pell sense pietat.
Jo som d’aquí, de les barreres, de les parets de pedra en sec que cusen el camp cobertes d’esbarzers, dels bouers i les eres, de les vaques pastant, de les tanques vestides de verd a l’hivern i rostides per un sol sense justícia a l’estiu. No plou gaire, aquí.
Jo som d’aquí, d’una terra d’extrems, de la solitud i la gentada, del fred i la humitat que corquen els cossos i de la calor que els estaborneix.
Jo som d’aquí, de l’herència dels talaiòtics, d’una història de dominacions, de gent vinguda d’enfora, de tradicions, de mots i de costums engendrades per tots.
Jo som d’aquí, dels glosats a la vora del foc, després d’un dia de porquejades.
Jo som d’aquí, on els punts cardinals són les llevantades i tramuntanades, el gregal i el mestral, el xaloc carregat de terra del desert i les ponentades que assoten Ciutadella.
Jo som d’aquí, de les platges d’arena, les cales amb roques i la sal de cocons, dels fars que emparen les naus dels temporals i esguarden les costes.
Jo som d’aquí, del temps dels esclata-sangs, els espàrecs, els caragolins, les móres, el fonoll marí, la salicòrnia i les tàperes, dels raors, les llagostes i els calamars, dels tords i les perdius.
Jo som d’aquí, de les festes amb cavalls, el gin, la disbauxa i “anam a fer una pomada”, on el temps s’atura i només existeix la intensitat i l’emoció del moment.
Jo som d’aquí, on la música s’estima i sona arreu, on som capaços d’omplir-nos la vida de veus i instruments.
Jo som d’aquí, de pobles amb caràcter i accents que els diferencien, amb carrers que conviden a seure-hi a la fresca.
Jo som d’aquí, de les platges i les cales amb les casetes vora la mar, on els infants creixen al seu aire, arrenquen pegellides, es lleven les pues dels vogamarins amb agulles cremades i corren sota el sol amb la pell de color xocolata.
.jpg)
Jo som d’aquí, dels vespres mirant els estels i les llàgrimes de Sant Llorenç sota la rosada de la nit.
Jo som d’aquí, dels crespells de conserva, els pastissets, les formatjades de carn, les mitges llunes i els flaons de formatge que et fan xuclar els dits.
Jo som d’aquí, de l’enyorança del formatge, la sobrassada i la carn i xulla quan vius a fora.
Jo som d’aquí, on a vegades la gent perd el seny i es penja a la cotxeria o es tira al pou.
Jo som d’aquí, dels amics a taula i les cançons amb la guitarra.
Jo som d’aquí, de les dones i els homes que es venen l’illa, i d’altres que la defensen en totes les batalles.
Jo som d’aquí, del port que no es pot descriure amb paraules, d’una terra com una altra, però la meva. Jo som d’aquesta illa.
