dimecres, 24 d’agost de 2016

Elegia per mon pare

Pare, avui hauries fet 86 anys i també hauries celebrat el teu sant. Just fa un parell de setmanes, sa mamà i tu vàreu fer 60 anys de casats. Un mes d'agost de fa molt de temps et vas llicenciar del servei militar, i l'agost de 1955 vas ingressar al cos de farolers. Deies que tota la teva vida girava al voltant d'aquest mes de l'any i per açò en feies broma: “quan m'hagi de morir, haurà de ser a l'agost”. La teva premonició enguany s'ha complert.


Tot i que sabíem que el teu final podia ser imminent, crec que ningú mai no està prou preparat per a la partida d'un pare o d'una mare. No podem evitar de desprendre'ns d'una part de la nostra vida quan ens quedam orfes.
Tu, en Tomeu es faroler, deies que vas tenir molta sort de fer feina d'allò que més t'agradava. Als fars ens vas ensenyar a nedar i estimar la mar, i a trescar per les roques, amb la pell salada de color xocolati, baix el sol ardent d'agost.

Madrid, 1955, amb els companys amb els quals estudiava per ser faroler
Ahir vaig anar a Alcalfar i em va envair la nostàlgia d’aquells dies llunyans en què hi anaves a pescar amb en Lucio, mentre noltros nedàvem i jugàvem. Record que un dia vaig llenegar en un llenegall, de pes moll den Parpal, i em vaig obrir el cap, però açò no em va impedir de seguir llençant-me des de les roques, fins al dia d’avui.

Pujant al Radiofaro de Maó, durant els anys 80
Com a bon mecànic, t'agradaven les màquines i tota mena d'aparells tecnològics, de manera que en jubilar-te, vas frissar per aprendre informàtica. Però ja fa uns anys que vam deixar de rebre els teus correus.
Abans, però, vas anar a classes de català per a adults, perquè volies saber escriure bé la teva llengua. Així mateix, vas col·laborar qualcuna vegada amb els “Espipollants” den Pere Melis, aportant el teu vocabulari mallorquí.
Vas tenir manetes gairebé fins els darrers temps, inventant objectes i arranjant tot allò que et queia a les mans, així com reciclant i transformant el que ja no es podia fer servir. La gent ho sabia i sempre et cercava perquè els allarguessis la vida dels seus aparells, a canvi de no res.


Sempre et vas preocupar per la gent. Com a creient, et vas implicar en la vida parroquial, fent de catequista o participant activament amb “Vida creixent”. Així mateix, era habitual trobar-te donant una mà on calia, com quan reparties els fulls dominicals o quan acompanyaves els vellets del geriàtric a la missa dominical, fins que la malaltia et va ennuvolar la memòria.

Amb ma mare, celebrant les Noces d'Or, l'11 d'agost de 2006
Mallorquí de naixement i menorquí d'adopció, vares viure a Menorca durant llargs períodes. De fet, l’avi Federico, ton pare, i es conco Antoni, estan enterrats aquí. Eres un enamorat de les dues illes i de la seva gent, en la qual has deixat una empremta que difícilment s'esborrarà i que avui t’ho ha demostrat.
És ben segur que vas saber gaudir de la vida perquè la vas viure d'acord amb el que et va donar, però no és menys cert que vas lluitar perquè la nostra fos millor.


Vas estimar la família, els amics i la gent que t'envoltava; i allà on anares, t'apreciaren per la teva bonhomia i afabilitat.
Pare, avi, espòs i amic: servarem el record de la teva generositat, de la bondat que desprenien els teus ulls i del teu somriure franc.

Mon pare va morir el 15 d'agost de 2016.
Descansi en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada