dissabte, 14 de gener de 2017

Mestre Demon: un músic menorquí cosmopolita I

Fa unes setmanes, vaig llegir al diari Menorca (24/12/2016), un article d’Antoni Tudurí que em va cridar poderosament l’atenció: Al mestre Demon (Llorenç Torres Nin), pioner de la música de jazz a Espanya, sobre el cèlebre músic i promotor d’espectacles a la Barcelona de la primera meitat del segle passat.
Aleshores vaig començar a investigar la vida i obra d’aquest personatge, i em vaig adonar que havia estat un músic i compositor tan decisiu en la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, com desconegut entre els menorquins.
Vet aquí la primera part de les meves indagacions.

Llorenç Torres Nin, mestre Demon
Llorenç Torres Nin va néixer a Maó el 15 de juliol de 1887. Era fill de Vicenç Torres Guasch, eivissenc, sabater de professió, i de Catalina Ana Nin Gomila, nascuada a Maó el 1866. La família va viure a Maó i sembla que també alguna temporada a Sant Lluís, d'on procedia l'àvia materna, Catalina Gomila Mercadal.
Tudurí el defineix com “un destacat pianista, arribat a Barcelona no es sap exactament quan i que va ser un dels músics més coneguts i celebrats de l’època, ànima de la vida nocturna barcelonina al llarg de més de 50 anys”. L’autor cita una anècdota de Francesc Sanuy, recollida a les seves memòries, quan es referia a un viatge comercial que va fer a Nigèria el 1964: “als animadíssims locals del port d’Apapa (Lagos), on venien com a discs autòctons els highlife del Mestre Demon Jazz de Barcelona”. Tot apunta que les composicions del menorquí imitaven a la perfecció els highlife de moda. El highlife és un gènere musical que es va originar a Ghana en la dècada de 1960 i es va estendre a Sierra Leona, Nigèria i altres països de l'Àfrica Occidental cap al final d'aquesta dècada. Es caracteritza per la seva secció de vents jazzy i la utilització de múltiples guitarres per liderar la banda (Viquipèdia).

El mestre Demon amb la seva orquestra, Demon's Jazz, Barcelona, anys 30
El 1993, la revista S’Auba va publicar al número 44 d’agost, un interessantíssim i complet article de Deseado Mercadal titulat Maestro Demon: un sanluisense tan distinguido como olvidado. L’autor, que estava errat respecte de l'origen del mestre, ens ofereix una semblança força completa del músic, en què apareixen els noms dels locals on el pianista i compositor es va fer famós, introduint els nous ritmes jazzístics procedents dels Estats Units, així com les seves pròpies composicions —la major part, cançons i ballables, com foxtrots, xotis, xarlestons, havaneres, pasdobles, revistes musicals, etc.—, de la mà de l’orquestra que fundà, Demon’s Jazz. El conjunt actuà durant molts d’anys al Gran Café Catalán de les Rambles, on les seves composicions es van fer força populars.


Cartell de la Demon's Jazz, anys 30
Una de les darreres obres, Les velles places de Barcelona, quedà finalista en el I Festival de la Cançó Mediterrània (1959).


Les velles places de Barcelona. Reducció per a piano, 1959. Fons BC
D’entre les seves cançons, Dale de betún (principis dels anys 30), incorpora un fragment de la melodia del Jaleo de les nostres festes:



Deseado Mercadal conegué Demon a Barcelona de la mà del saxofonista forneller que formava part de la Demon’s Jazz, José Sans i, fins i tot, Mercadal sonà el violí alguns cops amb la seva orquestra.

Un espectacle de cabaret amb la Demon's Jazz i ballarines, anys 30
El mateix autor, l’any 1967, ja havia publicat una separata de la Revista de Menorca, titulada Los músicos menorquines, primera recopilació exhaustiva de biografies de músics i compositors de l’illa, així com dels foranis que van fer la seva carrera a Menorca. Pel que fa al mestre Demon, relata que “en sus primeros tiempos se ganó la vida en un café de camareras llamado el Criterión, sito en el barrio chino barcelonés... Dotado de una gran intuición musical y de una arrolladora simpatía, el maestro Demon conquistó amistades innumerables entre los que se contaron los más famosos artistas, intelectuales y personas de relieve que todas las noches tuvieron su tertulia en el Catalán. Inquieto dinámico, cordial y muy amigo de sus amigos, escribió innumerables números musicales que se convirtieron en éxitos formando parte del repertorio de artistas famosos como Josephine Baker.

Divino Shimmy. Reducció per a piano, 1925. Fons BC
Entre tantos, recordamos el Jazz-Baby, Fatal Shimmy, La Españolita y aquel cuplé La Rambla, uno de sus mayores éxitos”.

La Rambla. Partitura i disc de pedra. Fons BC


D’altra banda, Gabriel Julià, al seu diccionari imprescindible Música i músics a Menorca (2009), on recull nombroses biografies de músics i compositors menorquins, apunta que “amb la seva orquestra, Torres Nin va recórrer Espanya i Amèrica, on aconseguí molts èxits”. Julià, a més aporta una extensa llista de les seves obres, discografia i bibliografia.

La Demon's Jazz a Radio Associació de Catalunya, 1937
Llegiu la segona part d'aquest article clicant aquí

Nota: les fotos procedeixen de diverses fonts d'Internet.

Article publicat a la revista S'Auba, número 325, gener de 2017.

Agraïments especials: a la Biblioteca de Catalunya, per la cessió de les imatges de música impresa i enregistraments sonors. A Antoni Tudurí, pels aclariments de les dades genealògiques. A Toni Seguí, per informacions diverses. A Alfons Méndez, pels consells i el seu suport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada