Joan F. López Casasnovas: l'home que estimava les biblioteques

Els meus pares eren lectors, però a casa no hi havia gaires llibres i la biblioteca era la porta d’entrada a un món més gran, una corda salvavides, un recurs essencial, una cova de meravelles. De petita, sense accés a la biblioteca pública, el meu món hauria estat molt més petit i infinitament menys ric. Totes aquelles riqueses a lliure disposició de tothom i a qualsevol que tingués el carnet de biblioteca. Tots els fillets haurien de tenir aquesta sort. Leslie Bryce, usuària de la B.P. de Corstorphine, Edimburg

No he vingut a parlar sobre el professor, l’intel·lectual, el poeta, l’activista, sinó del polític, de l’home que estimava les biblioteques i de com les va emparar.

Joan F. López Casasnovas va ser conseller d’Educació i Cultura del Consell Insular de Menorca entre 1983 i 1987, anys en què es començaven a transferir competències a la nostra institució insular. Una de les poques atribucions en matèria de Cultura que el Consell podia gestionar era la coordinació i cooperació dels serveis bibliotecaris de Menorca, en un marc de respecte a l’autonomia municipal.

Joan F. López Casasnovas en un fotograma del documenal 35 anys al teu costat: Xarxa de Biblioteques de Menorca

Com a conseqüència del traspàs de les competències en matèria de biblioteques, el gener de 1985 s’eliminà el Centre Coordinador de Biblioteques de Balears.

Conscient de la deriva que podia prendre la política bibliotecària insular arran de la nova conjuntura, i de la responsabilitat de l’administració insular de donar empara a les biblioteques públiques, el conseller Joan F. López Casasnovas reuní els regidors de Cultura dels ajuntaments per fer la primera passa per a la constitució d’una xarxa insular que agrupés les biblioteques municipals, sota el paraigües del Consell Insular, el qual hauria d’assumir les responsabilitats i funcions del desaparegut Centre Coordinador autonòmic.

A continuació, el polític que s’estimava les biblioteques posà la primera pedra de la futura Xarxa de Biblioteques de Menorca: del 13 de maig de 1985, el Ple del Consell Insular de Menorca aprovà, per unanimitat, la creació del Servei Insular de Biblioteques, arran de la necessitat imperiosa d’establir a Menorca un servei que organitzés i coordinés una política bibliotecària comuna.

En la mateixa sessió plenària i també a proposta del conseller de Cultura, s’aprovà informar-ne i enviar el projecte del Servei a tots els ajuntaments de l’illa amb biblioteca pública municipal i a la Conselleria de Cultura de la comunitat autònoma. Com era d’esperar, tots els ajuntaments s’hi van adherir.

La cantautora M. Àngels Gornès, cantant un poema de López Casasnovas, el dia del nomenament de la Biblioteca Pública Joan F. López Casasnovas de Ciutadella (22 d'abril de 2026)

Tanmateix, el Servei Coordinador encara trigaria gairebé un any en posar-se en marxa. Ho feu l’abril de 1986, amb Jordi Vila com a coordinador del Servei bibliotecari insular, qui engegà la Xarxa de Biblioteques i la dirigí durant els primers cinc anys.

La feina feta durant aquell període va ser ingent. El país venia d’una època culturalment molt pobra, en què les biblioteques públiques ocupaven un racó de l’ajuntament com a sala d’estudi, amb una pila de llibres més o manco organitzats, a vegades tancats en vitrines, i amb una persona semi voluntària al davant del servei.

Tant el Consell Insular com els ajuntaments, van ser conscients del repte que se’ls presentava de dignificar i modernitzar les biblioteques, i que ho havien de fer conjuntament, cooperant en recursos econòmics, humans i en gestió. Per optimitzar-los al màxim, era vital el treball en xarxa, cosa que no havien fet mai.

Tots junts van millorar i engrandir les infraestructures, els fons es van renovar i ampliar amb altres materials (còmics, revistes, discs...), s’adquiriren ordinadors, s’inicià l’automatització del catàleg i el préstec, i s’implantà la dinamització lectora, amb activitats de promoció de la lectura i les biblioteques. La professionalització del Servei Coordinador va donar pas també a la de les biblioteques i es van començar a dotar de titulades universitàries i d’auxiliars bibliotecàries.

Les biblioteques evolucionaven amb els nous temps i, amb l’inici de segle, Internet entrà en les nostres vides, i les biblioteques hi donaren un salt qualitatiu que fou cabdal en les seves funcions i serveis, i ho segueix sent.

Placa dins la Biblioteca Pública Joan F. López Casasnovas de Ciutadella

Fa 40 anys, el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments, es van comprometre amb la nova aventura que ens ha fet avançar fins avui, amb l’objectiu de proporcionar l’accés democràtic i igualitari a la informació, la formació, el coneixement, la cultura i el lleure, de manera universal, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social, tal com dicta el Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública.

Tot açò ha estat possible gràcies a la llavor que sembrà, en un moment clau, un polític que s’interessà per les biblioteques.

Altres, com Eivissa i Formentera, no tingueren aquesta fortuna i mai no s’han aglutinat en una xarxa de lectura pública, fet que dificulta les biblioteques una millor optimització dels recursos.

No sabem què hauria passat ni on seriem sense la decisió política de López Casasnovas i dels consellers posteriors —continuadors del sistema que ell implantà—, però no és agosarat assegurar que, sense la coordinació i direcció tècnica de la Xarxa de Biblioteques, la cooperació entre biblioteques i el compromís del Consell Insular i dels ajuntaments durant aquests 40 anys, no hauríem assolit la qualitat dels serveis bibliotecaris actuals a tots els pobles de Menorca, per petits que siguin.

Durant anys, la Xarxa de Biblioteques ha estat integrada per 9 biblioteques públiques i altres d’adherides, però ara hi ha la possibilitat d’incorporar-ne una més. Recentment, els ciutadans de Sant Climent han demanat la creació d’un centre de lectura per al poble i la seva àrea d’influència, que compta amb més de 1.600 habitants. Encara que petita, cal atendre la necessitat d’aquesta població, la qual té dret, com qualsevol altra, a assolir un dels drets més bàsics i universals: l’accés a lectura, la informació i la formació contínua gratuïtes i a l’abast.

Pels motius que hem explicat i per d’altres que no repetirem, el passat dimecres 22 d'abril, la biblioteca de Ciutadella va rebre el nom de Biblioteca Pública Joan F. López Casasnovas, un homenatge ben merescut, el nom de l’home que estimava les biblioteques.

Per acabar, us recomanam el documental 35 anys al teu costat: Xarxa de Biblioteques de Menorca, que es va realitzar per commemorar el 35è aniversari de la Xarxa de Biblioteques (2021). Hi intervé Joan F. López Casasnovas.

Article publicat al diari Menorca, el 28 d'abril de 2026