dimecres, 13 de gener de 2016

Comerços de sempre: Sucreria Vallés

L'any 2015 es va publicar Comerços de sempre, llibre que recull la història i la quotidianitat de 34 establiments de Maó, a través de les fotografies fetes pels alumnes de fotografia del Dr. Quadrado, i els texts escrits pels alumnes dels tallers d'escriptura d'Ana Haro, ambdós de l'Ateneu de Maó. Jo vaig escriure la història de la meva pastisseria preferida, la Sucreria Vallés.



Presentació del llibre a l'Ateneu, 4/5/2015
Una de les pastisseries més antigues de Maó, fundada l’any 1932 per Pascual Vallés, originari de Vinaròs. Inicialment, obrí l’establiment a la Plaça Espanya, però el 1935 es traslladà a la Costa de sa Plaça, al centre de Maó, on encara hi és.

Fotografies de Miguel Aracil
Malauradament, el primer Vallés de la saga pastissera morí, juntament amb la seva esposa, a l’inici de la Guerra civil, restant el comerç tancat entre els anys 1936 i 1939. Just acabada la guerra, José, el seu fill, reobrí l’establiment amb no pocs entrebancs, a causa de l’escassetat d’aliments. A més de la producció de pastisseria tradicional, també elaboraven xocolates, caramels, dolces... que repartien per petites botigues. A partir dels anys seixanta i amb l’arribada del turisme, començaren a introduir canvis i a elaborar nous productes.


L’any 1982 es féu càrrec de la pastisseria el nét del fundador, de nom també Pascual, fins el 2005, any en què la traspassà a un dels seus treballadors, Joan Alzina, el qual manté l’esperit de la casa i garanteix la continuïtat de l’establiment.


L’edifici va albergar la botiga i l’habitatge de la família durant molt de temps. Actualment és únicament la botiga. L’obrador, situat a l’altre costat del carrer, va patir un incendi fa gairebé tres anys, destruint olles i ancolles antigues.


Can Vallés ha preservat l’elaboració dels seus productes tradicionals, —derivats molts d’ells de la rebosteria menorquina— com ara els palos, els imperials, els pastissos de cafè, les banyes, els submarins de pinyons, les merengues, els russos, els búlgaros de pasta de full, els pastissets, els crespells, els amargos, els flamets de cel (tocinillos de cielo), les tortades d’ametlla amb fruites, els braços de gitano, les ensaïmades farcides... Sense oblidar la rebosteria típica de cadascuna de les nostres festes: torró de la reina, torró de rovell d’ou i massapans, per Nadal; les típiques mones de Pasqua; miniatures de pastissos, per les festes; bunyols i panellets, per Tots Sants... I els nous productes per adaptar-se als temps actuals: tiramisú, suflé, pastís de mousse i novelles modalitats de tortades.

Notícia al diari "Menorca", 5/5/2015
La pastisseria té una clientela fidel que els mesos d’estiu s’incrementa amb els turistes. Tant Pascual Vallés com Joan Alzina destaquen la confiança i cordialitat que hi ha amb els treballadors, fet que augura a més una continuïtat del negoci en el futur. Tots dos coincideixen en què el secret del bon nom de la pastisseria de Maó resideix en l’elaboració artesana dels seus productes amb ingredients naturals de qualitat, els quals ja formen part dels sabors de l’illa.

Article d'Ana Haro al "Menorca", el qual recull el text que va escriure per al llibre
Comerços de sempre és una obra de referència de capçalera per a la història de la nostra ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada