Nooteboom (i jo) en el seu refugi

Jaume no sabe si lloverá, pero si así fuera, dice él, habrá barro... Mañana los muros encalados de mi casa mediterránea habrán sangrado un poco. Lluvia roja.

L’any 2010 vaig escriure l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom convidant-lo a la nostra Biblioteca. Però la jugada em va sortir a l’inrevés: vaig acabar visitant-lo a la seva casa des Consell (Sant Lluís). Un mes després vaig publicar aquest article sobre l'autor en el seu refugi, al suplement de les festes de Sant Lluís del diari Menorca:

Amb Nooteboom, al jardí que tant estima

Quan vaig entrar al jardí, tot m’era familiar: la buganvilla, les palmeres, la imponent “bella ombra”. A la dreta, la casa, petita, blanca, com les de l‘entorn, encalada i amb les portes i les finestres blaves. Era tal qual ho havia llegit a Lluvia roja.

Simone Sassen, la seva companya (de vida, de viatges, de llibres) sortí de la casa per saludar-me i guiar-me fins a l’estudi-bouer —o bouer-estudi— de l’escriptor. Era un calorós matí de finals de juliol i m’envaïa l’emoció de conèixer un dels autors vius més rellevants.

Amb la lectura de Lluvia roja, vaig quedar impressionada per la seva prosa, les descripcions de llocs familiars, de personatges coneguts, la seva capacitat reflexiva a partir de les experiències dels seus viatges. Em va semblar que havia arribat l’hora de convidar-lo a la Biblioteca; era el moment idoni perquè ens parlés de la seva obra, la seva vida, els seus viatges i la particular relació que té amb Sant Lluís; en definitiva, amb Menorca.

Després d’una breu conversa telefònica, vam quedar a ca seva. Ara era a punt de conèixer-lo.

Vaig entrar al seu estudi-bouer, ordenat i ple de llibres i discs. Seia a l’ordinador, ben enfeinat contestant correus electrònics. Em va sorprendre la facilitat com rallava en castellà i em va copsar l’amabilitat que desprenia. Tot d’una va desaparèixer el meu neguit i em vaig sentir molt còmoda amb aquest home remarcable (un homenot, com diria Pla) i planer a l’hora.

Gran conversador, vam parlar dels seus llibres, dels darrers viatges (a Alemanya, on es va entrevistar amb la Sra. Merkel i on li estan publicant les obres completes), del pròxim viatge al llunyà Orient (Xina, Corea, Japó...), dels llocs d’Espanya que més li agraden. La seva relació amb el país és intensa: bona part de la seva producció literària està traduïda al castellà i alguns títols també al català; fa col·laboracions amb el diari El País i sovint visita diferents punts de la geografia espanyola, principalment per promocionar els seus llibres. La política va sorgir en algun moment de la conversa i vaig constatar l’ampli coneixement que en té, tant de l’espanyola com de la local. De fet, és un escriptor preocupat pel nacionalisme i l’europeisme, temes abordats en el seu llibre Cómo ser europeos.

Un dels pocs llibres de Nooteboom traduïts al català

Cees Nooteboom va néixer el 1933 a L’Haia (Holanda). Actualment viu en constant nomadisme entre Holanda, Alemanya i Menorca. De fet, aquest esperit errant ha inspirat bona part de les seves obres, com Desviació a Santiago, fruit  de quinze anys de viatges a terres espanyoles. Açò sí, amb una concepció de viatger molt diferent a l’estereotip del turista. Els viatges que ens planteja Nooteboom ens traslladen a paisatges que arriben a l’ànima del lector. “La millor manera de conèixer un país, és perdre’t en ell”, ens recomana. 

Suposo que per aquest motiu fa més de 40 anys que ve a Menorca, anònima i assíduament. “Menorca és el meu santuari, –em confessà– per açò hi duc una vida anònima i no participo en actes públics”.

Escriptor universal, ha estat mereixedor del més alt guardó literari del seu país –premi de les Lletres Neerlandeses- i és un dels sempiterns candidats al Premi Nòbel de Literatura. Després d’una extensa trajectòria literària, amb més de 50 títols publicats, en què ha cultivat diversos gèneres, des de la novel·la, fins a la poesia, els llibres de viatges, els assajos de caire polític, ens ha regalat als menorquins aquesta petita joia, Lluvia roja, en què fa palesa la seva relació amb Sant Lluís, més concretament amb es Consell, on es troba el seu refugi del món. 

Abans de partir, em va obsequiar amb una pila de llibres per a la Biblioteca, alguns dels quals va dedicar i signar, com Desviació a Santiago, darrerament editat en català i, com no podia ser d’una altra manera, Lluvia roja.

Vaig intentar, per darrer cop en aquell dia, convèncer-lo per fer una xerrada a la Biblioteca. “Ja en parlarem a la tardor; no et dic que no”, es va acomiadar. “Potser em dirà que sí”, vaig pensar, mentre tancava la barrera.

L'autor davant els seus llibres a la Biblioteca de Sant Lluís

Uns anys més tard, el 2014, l’escriptor va visitar la biblioteca de Sant Lluís, quedant gratament sorprès en veure tota la seva obra en castellà i català reunida. Va declinar la invitació de fer un acte públic, explicant que les seves estades a l’illa tenen per finalitat desconnectar i dedicarse a llegir i escriure, anar d'excursió (es coneix perfectament el Camí de Cavalls), comprar al petit comerç de Sant Lluís i a Sa Plaça de Maó, a més de tenir cura del seu jardí, del qual parla amb devoció. Es nota que hi ha trescat pertot Menorca, i que també se l'estima, vista la preocupació que mostra envers la petitesa i fragilitat del nostre territori. Ens va revelar que abans d’establir la seva casa de vacances a l’illa, va viatjar a Eivissa, però no li agradà perquè intuí el futur de la Pitiüsa gran. Llavors vingué aquí per recomanació d’un nebot seu i des d’aleshores no ha deixat de tornar.

Fa un parell d’anys va publicar Cartas a Poseidón, una miscel·lània de pensaments i de reflexions. N’hi ha sobre Menorca, on hi trobam una seriosa petició al déu de la mar perquè li permeti tornar cada any a la seva illa estimada.

He escrit diversos cops sobre Cees Nooteboom, com Nooteboom a la carnisseria. I no deixeu de llegir Lluvia roja. Traspua la seva passió per Menorca.
Tots els seus llibres traduïts al castellà i al català, els trobareu al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de Menorca.