dimarts, 2 d’agost de 2016

Delete

Ahir ella va anar a la biblioteca. Quan va entrar, la bibliotecària sospità que alguna cosa no anava bé.
La velleta li allargà el carnet del marit, explicant que ja no li faria falta. La bibliotecària sentí com una punxada ben endins i se la mirà amb una immensa compassió. “Quin greu, ho sent molt...” li digué de cor. Ella agraí les paraules, acotant el cap i fent referència al pas del temps, que tot ho cura —o ho allarga—, amb més resignació que convenciment.
Li va fer un carnet i la dona trià una novel·la per emportar-se'n. “Per passar el temps”, es justificà. No agafà cap pel·lícula d’aquelles d’amor que miraven junts després de sopar sota la manta, compartint un bol de crispetes i agafats de la mà. No sense ell.
Quan se n’anà, la bibliotecària entrà dins el programa informàtic i va prémer “delete”. A continuació esmitjà el carnet i el llençà als fems. Tan senzill com el traspàs d’una vida.


Aquest microrelat és la continuació d'Amor incondicional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada