Dia 17 de setembre vam deixar la bella Cracòvia i començàrem la ruta pel sud i el centre de Polònia en un cotxo de lloguer.
 |
| Al llac Morskie Oko, Parc Nacional dels Tatras |
Muntanyes i petites esglésies de fusta
Sense abandonar la regió de l’antiga Galítsia (actualment es diu Petita Polònia), vam enfilar directes cap al sud, on hi ha les muntanyes més altes del país i que conformen la frontera natural amb Eslovàquia. Vam fer estada a Zapokane, des d'on iniciàrem un parell d’excursions pel Parc Nacional dels Tatras.
 |
| Frontera amb Eslovàquia, a dalt de la muntanya |
Paisatges espectaculars, muntanyes imponents, llacs d'ensomni i rutes ben senyalitzades. Hi vam pujar amb telefèric, però la baixada a peu, va ser llarga i dura. Cal estar-hi molt en forma.
Les construccions de fusta son típiques d'aquesta zona. Les esglésies són especialment polides i úniques, motius pels quals es van declarar Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. En van visitar algunes, precioses, tant per fora com per dins.
 |
| Església de Sant Miquel Arcàngel |
 |
| Església de Sant Joan Baptista |
Rius entre gorges, castells i la felicitat a la vora de l’aigua
No gaire enfora hi ha el Parc Nacional de les muntanyes Pieniny. A través d’una gorja bastant profunda, hi passa el riu Dunajec. Noltros vam fer la davallada del Dunajec en unes embarcacions tradicionals, entre natura i paisatges espectaculars. Tots els barquers porten l’armilla tradicional brodada de vius colors.
Una mica més a munt, l’embassament Czorsztyn està dominat per l’imponent castell Dunajec. Hi vam ser a la posta de sol i l’estampa era preciosa.
Al peu del castell hi ha una platja artificial, on vam trobar gent passejant, banyant-se... L’escena em va fer pensar que totes les famílies són felices a la vora de l'aigua, bé a la mar o al llac, bé a Menorca o a Polònia.
Tarnów, centre de memòria històrica
Tarnów és una ciutat de l’antiga Galítsia amb una forta tradició de la cultura romaní i jueva.
 |
| Cafè en un antic vagó de tramvia a Tarnów |
Com a totes les ciutats poloneses, al bell mig de la ciutat se situa la Plaça del Mercat:
El cementiri jueu està ubicat als afores:
Les primeres persones deportades a Auschwitz, van ser presoners polítics que se'ls endugueren de Tarnów. La ciutat en va erigir un monument commemoratiu exactament d'on partí el tren cap al camp de concentració:
Al davant hi ha un monument a les víctimes de l’Stalinisme:
Tarnów recorda aquests fets en honor a les víctimes i perquè mai més es tornin a repetir.
L’esplèndid palau de Lancut
Al sud-est del país, a prop de la frontera amb Ucraïna i a mig camí entre Tarnów i Zamosc, trobam el palau (Zamec) de Lancut, un dels més encisadors, impressionants i de més bon gust que mai he vist (i n'he vist uns quants).
Es tracta d’un palau barroc en perfecte estat de conservació, salvat de la destrucció de les guerres i dels bolxevics.
És un complex arquitectònic fascinant per la seva impressionant arquitectura, els magnífics interiors i les riques col·leccions d'art.
 |
| Sala de Música |
 |
| Galeria d'antiguitats del palau |
A mida que vas visitant les diferents dependències, comproves que totes estan esplendorosament decorades i amb un gust exquisit.
 |
| Sala de les columnes, amb Eros, d'Antonio Canova |
Estucs, frisos, frescos i terres preciosos. Mobles de diferents èpoques, pintures, escultures, porcellanes, vidres, tapissos, objectes de plata, rellotges, làmpades, armes... i sales de diferents èpoques i estils artístics.
El palau també compta amb un petit teatre:
No hi manca res. Fins i tot disposa d’un spa als soterranis:
 |
| Un dels nombrosos banys del palau |
L’edifici principal es troba envoltat d'un parc espaiós i captivador.
El complex compta amb unes cavallerisses grandioses i bellament engalanades, amb 53 carruatges molt ben conservats.
Encara ara, quan ho record, em qued astorada mirant les fotos.
Tampoc no et perdis el pròxim i darrer capítol d’aquest viatge fabulós a Polònia.
