Desenvolupar la comprensió lectora mitjançant les biblioteques

El darrer Informe PISA confirma que Espanya empitjora els seus resultats en matemàtiques i comprensió lectora entre els estudiants de quinze anys.

Descensos globals en comprensió lectora. Font de la gràfica: El País

En matemàtiques, estam un punt per damunt de la mitjana dels països de l’OCDE; en comprensió lectora, dos punts per davall, i les Illes Balears, dos punts per davall del conjunt de l'Estat Espanyol.

Què està passant? Algunes veus atribueixen aquests resultats a la covid, però la realitat és que la pandèmia ha intensificat un fet que ja es produïa. En deu anys, el país ha baixat catorze punts en comprensió lectora i les Balears, quatre punts.

Biblioteca Pública de Maó. Foto: David Arquimbau

La comprensió lectora és la capacitat d'entendre el contingut d’un text de manera correcta i precisa (com a mínim, el 75 % de les paraules) mitjançant la lectura. És un dels principals objectius de l'educació obligatòria, perquè permet desenvolupar estratègies comunicatives i d’aprenentatge continu.

Per entrenar la comprensió lectora és fonamental l’hàbit lector des de la primera infància. D'aquesta forma, s’adquireix la pràctica i la velocitat necessàries per assolir una bona comprensió dels texts. 

Les biblioteques tenen molt a aportar-hi, amb fons infantils adequats a les diferents edats de l’aprenentatge lector: per als més petits, llibres amb lletra de pal; d’altres, amb lletra lligada i d’impremta. Els àlbums il·lustrats, d’històries i il·lustracions meravelloses, introdueixen els infants en el gust per la lectura.

La formació d'usuaris és cabdal per fomentar l'hàbit i el gust per la lectura entre els infants. Foto: Biblioteca Pública de Sant Lluís

Els adolescents i joves hi trobaran còmics i novel·les engrescadores, que faran que no decaigui l’hàbit lector.

Mai és tard per enganxar-se a la lectura: els materials de lectura fàcil són el suport adient per a les persones adultes amb dificultats lectores o que aprenen la llengua.

Consideram la lectura un hàbit amb beneficis per a tota la vida: un element  formatiu, informatiu i d’oci que ens aporta coneixement, criteri i plaer i, per açò, ens fa persones més informades, més sàvies i més lliures.

Article publicat a la Revista Util, febrer de 2024

El darrer brindis

No entenc què hi fa aquesta gent, aquí.

Tampoc no sé perquè avui no ha vingut a cercar-me aquell jove tan agradós... com es diu de nom? Aquell que m’ajuda a pujar al cotxe que em porta tots els dies a un lloc on pinto mandales, veig pel·lícules i a vegades jugo amb una pilota gran i tova de goma.

Els ho vull demanar, però se’m confonen els mots i no em surten ordenats ni sencers. Ella encara m’entén, a vegades... Per cert, on és? No la veig.

—Pare, t’agrada el consomé? Les pilotetes estan delicioses.

I aquesta qui és? Segur que la conec perquè m’agrada.

—Si... Eh... Bon... booones.

Millor no continuo perquè em faig un embolic i no m’entendrà. Suposo que és ver que som el seu pare. Em somriu. L’home que seu al seu costat deu ser el marit, perquè li ha introduït alguna cosa a la boca amb la cullera i riuen. Però tampoc no el conec... o sí?

—Avi, quina bufanda més polida! Que te l’han dut els Reis?

I aquestes al·lotetes, per què han vingut? Són molt polides, però jo no som el seu avi. No en tenc jo, de nétes.

Parlen i sento coses que entenc i d’altres no, però m’estimo més no intervenir. Quan ho intento, començo a balbucejar com un babau i la gent passa pena perquè no m’entén. I jo pateixo per ells. A més, estic tan sord, que gairebé no sento més que un murmuri de veus inconnexes. Si els demano que cridin més, em recriminen que no porti l’aparell.

Què és aquella resplendor que guspireja darrera del vidre de la porta del menjador? Ah sí! Ara record quan vam baixar les caixes de l’altell i ella va desembolicar els llumets. Mentre els col·locava a l’arbre de Nadal i amb llàgrimes als ulls, em deia que enguany seria el darrer any que muntava tota la parafernàlia nadalenca. Que ho feia perquè potser seria el darrer que passàvem junts... Quines coses que té!

—Tomeu, beu una goteta de cava, només per brindar, que no et convé beure massa amb les pastilles.

Alçam les copes tots plegats i brindam.

Les al·lotes juguen amb les seves andròmines electròniques, els fills fan apostes sobre la durada del govern acabat de formar i jo bec un poquet de sidra, que no m’agrada el cava.

Me’l mir, assegut a la butaca, amb la vista perduda, sense dir res. Tan parlador com era, tan agradós i ara no sembla ell, mesquinet.

Intent esbrinar què hi deu haver dins la foscor del seu cap. Em deman si encara els coneix, els fills, les nétes, si em reconeix. O si li venen ràfegues de lucidesa en què se n’adona com perd la memòria i la parla, si intueix que tard o prest perdrà del tot l’oremus.

—M’encanta aquesta foto vostra, mare! Eres tan guapa, amb els ulls blaus i els cabells arrissats i tan rossos, que semblaven blancs. I el pare, tan bru i ben plantat, just en Rodolfo Valentino. Ho veus, pare? —la filla li allarga la foto, i ell se la mira, perplex.

Aquella imatge en blanc i negre den Tomeu i jo festejant, m’omple de records que m’ofeguen la gola i de llàgrimes que em pugen a glopades. Abans que la veu se’m trenqui del tot, propòs un darrer brindis perquè l’any que ve hi tornem a ser tots.

Jo som d'aquí

Jo som d’aquí, de la Tramuntana sense aturador que es cola entre portes i finestres, arrenca arbres i antenes, aixeca ones de deu metres i xiula per tots els racons de les cases.

Jo som d’aquí, de la mar clavada a la retina i al cor, d’un blau que no s’oblida.

Jo som d’aquí, del sol que enlluerna la vista i crema la pell sense pietat.

Jo som d’aquí, de les barreres, de les parets de pedra en sec que cusen el camp cobertes d’esbarzers, dels bouers i les eres, de les vaques pastant, de les tanques vestides de verd a l’hivern i rostides per un sol sense justícia a l’estiu. No plou gaire, aquí.

Jo som d’aquí, d’una terra d’extrems, de la solitud i la gentada, del fred i la humitat que corquen els cossos i de la calor que els estaborneix.

Jo som d’aquí, de l’herència dels talaiòtics, d’una història de dominacions, de gent vinguda d’enfora, de tradicions, de mots i de costums engendrades per tots.

Jo som d’aquí, dels glosats a la vora del foc, després d’un dia de porquejades.

Jo som d’aquí, on els punts cardinals són les llevantades i tramuntanades, el gregal i el mestral, el xaloc carregat de terra del desert i les ponentades que assoten Ciutadella.

Jo som d’aquí, de les platges d’arena, les cales amb roques i la sal de cocons, dels fars que emparen les naus dels temporals i esguarden les costes.

Jo som d’aquí, del temps dels esclata-sangs, els espàrecs, els caragolins, les móres, el fonoll marí, la salicòrnia i les tàperes, dels raors, les llagostes i els calamars, dels tords i les perdius.

Jo som d’aquí, de les festes amb cavalls, el gin, la disbauxa i “anam a fer una pomada”, on el temps s’atura i només existeix la intensitat i l’emoció del moment.

Jo som d’aquí, on la música s’estima i sona arreu, on som capaços d’omplir-nos la vida de veus i instruments.

Jo som d’aquí, de pobles amb caràcter i accents que els diferencien, amb carrers que conviden a seure-hi a la fresca.

Jo som d’aquí, de les platges i les cales amb les casetes vora la mar, on els infants creixen al seu aire, arrenquen pegellides, es lleven les pues dels vogamarins amb agulles cremades i corren sota el sol amb la pell de color xocolata.

Jo som d’aquí, dels vespres mirant els estels i les llàgrimes de Sant Llorenç sota la rosada de la nit.

Jo som d’aquí, dels crespells de conserva, els pastissets, les formatjades de carn, les mitges llunes i els flaons de formatge que et fan xuclar els dits.

Jo som d’aquí, de l’enyorança del formatge, la sobrassada i la carn i xulla quan vius a fora.

Jo som d’aquí, on a vegades la gent perd el seny i es penja a la cotxeria o es tira al pou.

Jo som d’aquí, dels amics a taula i les cançons amb la guitarra.

Jo som d’aquí, de les dones i els homes que es venen l’illa, i d’altres que la defensen en totes les batalles.

Jo som d’aquí, del port que no es pot descriure amb paraules, d’una terra com una altra, però la meva. Jo som d’aquesta illa.

Meditació pel Dia dels Difunts

“Sí, todo es una gran partida de ajedrez. A lo largo de mi vida he temido a la muerte, pero ahora que estoy en el umbral de la tumba, he dejado de temerla”.

Isaac B. Singer. Un amigo de Kafka

Vivim com si no haguéssim de morir. Però quan més gran et fas, més conscient ets que el temps et trepitja els talons, i que cada dia que passa, és un dia manllevat a la vida; cada dia viscut amb desgana o angoixa, és un dia malaguanyat.

El Dia dels Difunts és una efemèride per reflexionar-hi, tot passejant pel cementiri, entre tombes, nínxols i làpides, flors i espelmes, guaitant —gairebé com una profanació— les làpides dels difunts i les dates i epitafis que hi han escrit els que els han sobreviscut.

Jo no vull làpida, ni tomba, ni dates, ni epitafi

ni cap tòpic per recordar-me.

Vull una urna amb les meves restes,

i que les tireu a la mar

des d’un penya-segat sota un far,

després de dir-hi una oració.

I descansar, per sempre més,

al fons del Mediterrani.

No anireu al cementiri el Dia dels Difunts,

perquè qualsevol dia serà bo per recordar-me,

qualsevol dia davant la mar,

les onades encrestades pel temps tempestuós,

el temps de novembre que esdevindrà

qualsevol Dia dels Difunts.

No recordaré aquest estiu

No recordaré aquest estiu per l’accident en bici el dia del meu sant, ni per la causa que ho va provocar —encara no he esbrinat quins cables del cervell se’m van desconnectar mentre circulava per la rotonda—; serà un misteri amb el qual hauré de viure.

No recordaré aquest estiu per haver cantat en l’esdeveniment musical de l’estiu menorquí fet per gent 100x100 autòctona i vist per cinc mil espectadors; ni per haver-m’hi deixat la pell en un espectacle que serà recordat durant temps i temps. Hakuna Matata.

No recordaré aquest estiu per haver viatjat a l’eterna primavera estival anglesa, de camps verds i mansions de pel·lícula, coberts per una pluja gairebé constant; ni per haver visitat els banys romans, Bath —en terra de bàrbars—, més bells i ben explicats —i més cars— que mai he vist; ni per haver admirat —per fi!— amb emoció, el cercle de pedres més famós, Stonehenge, aixecat fa 3.000 anys i envoltat d’interrogants que encara estan per desvetllar; ni per haver-me meravellat amb les voltes de palmera del fabulós claustre de la Catedral de Gloucester i altres escenaris cinematogràfics de la saga Harry Potter.

No recordaré aquest estiu per les avaries domèstiques, la porta de la cotxeria trencada, les dues rodes del cotxo punxades la mateixa setmana, l’odissea del canvi i no canvi —aquesta era la qüestió— de companyia telefònica....

No recordaré aquest estiu per haver viscut les festes de Maó, sempre iguales, però cada any amb emocions renovades.

No recordaré aquest estiu per haver estudiat oposicions amb un temari avorrit i antipedagògic, patint una calor i humitat pròpies del tròpic; ni per haver-ho superat al cab de nou mesos i dos dies i durant tres estacions.

No recordaré aquest estiu pel taller d’escriptura més ben parit al qual he assistit mai, de la mà d’una mestra del periodisme narratiu, Leila Guerriero; ni com vaig xalar amb el seu mestratge i com el grup d’assistents —gent fabulosa— ho va fer encara més engrescador.

No recordaré aquest estiu per l’empoderament i la gosadia d’engegar enfora, molt enfora, gent tòxica, narcisistes, ex amigues manipuladores, tipus covards i menyspreables, assumptes que em desgasten i no m’aporten res de bo, gent desagraïda i aprofitada.

No recordaré aquest estiu per haver sortit de la zona de confort i fotre una cosa al cul a qualsevol ésser humà que no em vegi com a tal, sinó com un objecte o un interès, susceptible de treure’n profit.

Recordaré aquest estiu pel que he tret en clar de les ensopegades, caigudes i tornades a partir; el recordaré per les ferides i l’advertiment que som mortal, i que el temps desaprofitat, és irrecuperable; el recordaré per les noves oportunitats que la vida em brinda de reprendre camins diferents i per recordar-me, un cop més, que és urgent i imprescindible tenir cura de la gent que em mereix i em sosté sempre. Per ells, val la pena recordar-lo.

Renúncies

La vida és plena de renúncies. Quan estàs assaborint el culant farcit de xocolata desfeta amb gelat de vainilla, algú —sempre hi ha algú— te’l pren del plat i, a cops, te’l fa escopir.

Renuncies a la mare quan et deixa a l’escola infantil amb ulls vidriosos i tu no sospites que comença una carrera de fons de renúncies.

Renuncies a menjar (tant) perquè en gaudeixes (tant), que només de mirar-t’ho, engreixes (massa).

Renuncies a la vida familiar per estudiar una carrera més enllà de la mar.

Renuncies a la teva illa-pàtria per viure una vida urbana intensa i plena —plena?— laboralment, fins que algú t’emmiralla amb un projecte de tornada. I tornes a renunciar.

Renuncies a quasi tot per tenir una criatura. L’estimes amb instint animal i encara no sospites que és una benedicció.

Renuncies a la teva cria i la deixes anar com vas fer tu tants anys enrere, en un primer intent, tan dolorós, de tallar el cordó umbilical. Plores d’amagat i, quan et veu, dius que és la punyetera al·lèrgia.

Renuncies a una feina per aferrar-te a il·lusions que algú ha sembrat al teu cap pel seu interès (mai per la teva carrera). Tu no ho sospites, açò, però quan t’adones que formes part d’una partida d’escacs, et sents un Peó més al tauler de joc. T’enfonses, sures, treus el cap a la superfície i esdevens una Torre. No tant per atacar i defensar la Reina —ja s’ho farà amb la seva cort de peons aduladors— sinó per resistir els seus embats.

Renuncies, tanmateix, a tornar enrere (el camí de tornada mai no és igual) i lluites com una lleona per consolidar la feina, que t’apassiona, malgrat tot.

Renuncies, a la teva edat —més a prop dels 60 que dels 50— a lectures, quedades amb amigues, oci, un estiu despreocupat, nedades a les roques, passejades sense horari... per estudiar, estudiar i estudiar durant quasi un any, un temari memorístic i avorrit que no et farà millor en cap sentit.

Avui renuncies, per cinquè any, a la personeta que has criat amb tant de coratge i dedicació, junt amb son pare, perquè voli i s’enlairi com el colibrí petit i valent que travessa el bosc, cercant un lloc càlid i a resguard dels depredadors (mai serà així, bé que ho saps).

A Menorca, setembre és un mes de renúncies. Les mares enfilam la carretera a l’aeroport, esgotant els darrers minuts que passarem amb les cries que no fa tant vam parir al món. Aquest món de renúncies que, durant els darrers dies del mes, t’oprimeix el cor i et talla l’ànima a bocins amb un ferro candent. Com Sísif, ens anirem reconstruint, fins arribar a Nadal, quan estarem completament restablertes i preparades per tornar a renunciar.

La biblioteca ens cuida

«Les biblioteques són com els “primers auxilis” de la nostra societat: protegeixen, informen i impulsen el benestar dels ciutadans del nostre futur.» Mryanne Wolf

Avui celebram el Dia de la Biblioteca. El Ministeri de Cultura ha publicat un cartell il·lustrat amb el lema d’enguany: BiblioTEcuida, amb un missatge clar: la biblioteca com un espai lliure i obert que, mitjançant els serveis i recursos que ofereix, es preocupa per atendre les necessitats dels  usuaris; com un centre d’informació i de cohesió comunitària obert a tota la ciutadania i un pilar fonamental al servei de les comunitats a què pertany.

Per què té cura de nosaltres? Perquè ens atén i ens cuida a través de la promoció de la lectura: és un espai per a la lectura, i aquesta ens acompanya, ens entreté, ens enriqueix i ens guareix –té un impacte directe tant en el desenvolupament i el manteniment de les capacitats cognitives, com en el benestar i la salut mental.

Les biblioteques són un suport a la cura de les persones. Per açò s’han fet seu el propòsit de l'Agenda 2030 de no deixar ningú enrere. Per aconseguir-ho, des de les biblioteques es programen activitats especials de suport a la comunitat, creació col·lectiva, acció cultural, serveis a col·lectius especials, atenció a la diversitat o acollida a nouvinguts i refugiats, entre moltes altres.

A més, les biblioteques tenen cura tant de l'accés a la informació com de la seva veracitat, tot exercint de filtre davant les notícies falses i la desinformació. Per açò esdevenen un suport necessari per a la formació, l'aprenentatge i la recerca, així com una ajuda imprescindible per a professors, estudiants i investigadors: assisteixen la comunitat educativa i contribueixen al foment de la investigació científica.

Les biblioteques també cuiden i protegeixen el nostre patrimoni documental. Biblioteques com la de Maó, la de Ciutadella, la des Migjorn Gran, la de l’Ateneu, la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora i d’altres preserven fons patrimonials valuosos perquè els puguem estudiar, gaudir-ne i llegar-los a les generacions futures.

Des de la Xarxa de Biblioteques de Menorca fem nostre el lema BiblioTEcuida.

La pandèmia ens va fer tancar les biblioteques durant dos mesos, vam perdre usuaris i vam reduir les activitats, però vam seguir cuidant els usuaris, tot enfortint la lectura en digital, reobrint les biblioteques amb les mesures de seguretat, fent préstecs a domicili i fent accions de foment de la lectura per no perdre la presencialitat ni el contacte directe, valors apreciats per la nostra comunitat lectora.

Dos anys després, encara n’arrossegam les conseqüències. El retorn a la normalitat no ha estat fàcil i aquest fet ha influït en l’ús dels equipaments i els serveis bibliotecaris, que estan assolint una recuperació lenta de la seva dinàmica habitual.

A tot açò hi hem d’afegir la crisi del model de biblioteca tradicional que arrossegam des de fa uns anys. L’experiència afegida de la pandèmia ha proporcionat una nova mirada i n’ha accentuat les mancances: es fa més evident la necessitat d’una forta intervenció digital que permeti que els serveis en línia siguin de primera qualitat i totalment accessibles, així com la necessitat que les biblioteques es converteixin en un espai social de contacte positiu i d’àgora comunitària.

Per tot açò hem de valorar les dades recollides a la Memòria de l’activitat de la Xarxa de Biblioteques de Menorca 2021  dins aquest context i la conjuntura global de canvi en els costums socials i el consum cultural.

Tots els municipis de Menorca disposen de biblioteca pública. Les 9 biblioteques tenen un total de 41.336 usuaris inscrits. El 43 % de la població de l’illa n’és usuària.

Les nostres biblioteques van rebre 352.557 visites durant el 2021, de les quals 180.030 són presencials i 172.527 són virtuals als nostres webs.

Els fons de les biblioteques és ampli i variat, amb publicacions en paper (llibres, revistes i diaris) i electròniques (CD, DVD). Un total de 319.069 documents estan a disposició de la ciutadania, els quals es poden enviar d’un municipi a l’altre gràcies al préstec interbibliotecari i sense desplaçament dels usuaris. El darrer any s’han fet 4.300 préstecs entre biblioteques.

La plataforma de préstec digital gratuït eBiblio Illes Balears reuneix 17.682 documents digitals, entre llibres, revistes i diaris digitals, audiollibres i pel·lícules (a eFilm).

Una de les funcions principals de les biblioteques és proporcionar accés a la lectura i el coneixement a través del préstec. L’any 2021 es van deixar en préstec 124.412 documents, dels quals 119.163 eren documents físics i 5.249, digitals. La lectura digital es va implantant lentament, però encara queda enfora del 64 % de la població que prefereix la lectura en paper.

Les activitats que es realitzen a les biblioteques proporcionen experiències que fomenten el coneixement i l’amor per la lectura, i fan comunitat. Un total de 7.154 persones han participat en les 1.152 activitats que s’han duit a terme el darrer any.

A les biblioteques no només tenim cura de l’alfabetització tradicional, sinó que també impulsam l’alfabetització informacional per ajudar les persones a superar la bretxa digital, un motiu més de marginació social i laboral. Per açò fa dos anys vam posar en marxa el programa Acompanyament Digital, amb l’objectiu d’acompanyar les persones que tenen dificultats amb els processos i les eines tecnològiques.

Des de llavors fins al febrer de 2022, se n’han beneficiat un total de 578 usuaris, els quals han fet 796 consultes en 902 sessions a les biblioteques de la Xarxa.

Activitats socialment inclusives com Acompanyament Digital, els materials inclusius de lectura fàcil, l’equipament informàtic i el wifi gratuïts, etc., s’insereixen dins els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU, perquè, com hem apuntat, atenem la diversitat perquè ningú quedi enrere.

No ens podem oblidar d’una qüestió fonamental, que a la vegada és una crida a les administracions titulars. El personal bibliotecari és l’intermediari actiu entre els usuaris i els recursos, tant els digitals com els tradicionals. Per tal de garantir uns serveis adequats, resulten indispensables uns recursos humans qualificats i suficients, per poder fer front als reptes presents i futurs. És urgent l’ampliació de les plantilles i la creació de noves figures professionals adients als nous temps.

Aquest mateix any, la Unesco ha actualitzat el Manifest de la Biblioteca Pública. Ens agradaria finalitzar amb aquest fragment, que la defineix molt bé: «Les biblioteques creen comunitat, cerquen nous públics de manera proactiva i utilitzen l’escolta activa per a impulsar el disseny de serveis que satisfacin les necessitats locals i contribueixin a millorar la qualitat de vida. El públic confia en la seva biblioteca i, a canvi, la biblioteca pública té com a objectiu mantenir la comunitat informada i assabentada.

»La biblioteca pública ofereix els seus serveis d’acord amb el principi d’igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, l’ètnia, el gènere, la religió, la nacionalitat, la llengua, l’estatus social o qualsevol altra característica. Cal oferir serveis i materials especials als usuaris que no puguin, per qualsevol motiu, fer ús dels habituals; per exemple, minories lingüístiques, persones amb discapacitats, amb escasses competències digitals o informàtiques, o amb poca competència lectora, o bé persones a l’hospital o a la presó».

Que per molts d’anys més ho puguem continuar fent!

Article publicat al diari Menorca, el 24 d'octubre de 2022, Dia de la Biblioteca

La biblioteca pública a l'era digital: social, democratitzadora i inclusiva (2)

Cap on anam

A l'article anterior hem repassat breument d'on venim i hem fet la foto del panorama actual. A continuació esbossarrem el camí a seguir per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per assolir un nou model de biblioteca.

Diu el professor Lluís Anglada que “tot va canviar, no quan van arribar els ordinadors, sinó quan la informació passà a ser digital i es va instal·lar a Internet”. Efectivament, Internet ha marcat un abans i un després en el món de les biblioteques, i aquest fet ha posat en qüestió el model tradicional de biblioteca.

Tradicionalment, la biblioteca pública proporciona accés lliure, gratuït i universal al coneixement en qualsevol format, a la tecnologia, a la lectura, a les activitats culturals, formatives i d’esbarjo. La biblioteca ofereix recursos per a millorar les competències lectores i les digitals. És un equipament públic i essencial dins la comunitat que serveix i, per açò, és un punt de trobada i acollida per a tothom, que facilita la cohesió i la inclusió social dels seus membres.

La seva missió continua essent la mateixa, però cal que el model evolucioni. En un entorn social i educatiu canviant, la transformació de la biblioteca no es pot basar únicament en l’aplicació de la tecnologia –que també. Cal anar més enllà i fer un replantejament de la seva relació amb els usuaris, redefinir els serveis i repensar la manera de generar, transmetre i compartir el coneixement creat per comunitats d’usuaris. Tot açò, sense perdre el seu lideratge com a referent en el foment de la lectura.

Per assolir la transformació en què moltes biblioteques d’arreu ja es troben immerses, el Consell Insular de Menorca ha encarregat l’elaboració del Pla d’implementació del nou model de biblioteca pública de Menorca, on es plasmaran els objectius, les propostes i la planificació de les accions que cal fer per assolir-los a curt i mig termini. El futur de la Xarxa ha de pivotar sobre els següents eixos:

La col·lecció: la cooperació ens fa grans

No es tracta de tenir-ho tot a cada biblioteca, sinó de sumar recursos entre totes i saber on trobar-los (aquí, a fora i a Internet).

Els fons de les biblioteques de la Xarxa sumen un total de 319.069 documents físics que, sumats als 17.682 documents digitals a eBiblio, fan un total de 336.751 documents. Qualsevol usuari en pot disposar gràcies al préstec interbibliotecari, que facilita l’enviament de material entre centres en pocs dies.

Per fer més eficients les adquisicions bibliogràfiques i crear una autèntica biblioteca virtual (més enllà d’eBiblio) on els usuaris hi puguin accedir gratuïtament i satisfer les seves necessitats, hem de replantejar-nos l’actual política de col·leccions, tant física com virtual.

Les funcions: de la biblioteca tradicional a la biblioteca social

A l’era de la digitalització, la biblioteca pública segueix i ha de seguir desenvolupant les funcions tradicionals.

Tanmateix, cada cop més es posen en marxa serveis que fins ara eren aliens a les biblioteques, però que són assumits per la demanda que en fa la població i pel paper que desenvolupen com a centres integradors i vertebradors de la comunitat on donen servei.

La biblioteca pot oferir serveis que no són “propis”, però necessaris per a la població. Un exemple són alguns dels bibliobusos que recorren els poblets de la “Espanya vaciada”, porten servei de caixer automàtic perquè els ciutadans puguin treure doblers una vegada al mes. Aquest és el cas de la Diputació de Salamanca, que ha instal·lat un caixer itinerant inserit en dos bibliobusos que donarà servei a 130 pobles que ja no compten amb sucursal bancària.

La biblioteca és un espai d’integració, perquè conflueixen persones i cultures diverses. És inclusiva, perquè dona servei per igual sense cap mena de discriminació. És un dels referents dins la comunitat i per açò aspira a ser el tercer espai, on el primer és la llar i el segon, la feina o l’escola, tal com apunta Ray Oldenburg. Per tot açò també parlam de biblioteca social, perquè ningú quedi enrere.

Les infraestructures: biblioteques híbrides i adaptades per acollir tothom

Parlam de biblioteques híbrides quan ens referim als dos espais: el físic i el virtual.

Assumir noves funcions i donar nous serveis implica la transformació dels espais físics i, sobretot, l’ampliació dels actuals.

La majoria de les biblioteques tenen una superfície molt limitada pel nombre de persones que atenen en els seus respectius municipis.

Com a centre acollidor comunitari, la biblioteca ha de disposar d’espais separats i diferenciats: espais de silenci per a l’estudi i la lectura, però també espais d’intercanvi personal i de reunió, sales d’activitats, zones de descans, etc. Si volem que els joves segueixin anant a la biblioteca, han de disposar d'una "Zona Jove", un espai propi que respongui a les seves inquietuds, on trobin un fons atractiu i actualitzat.

Per dur a terme estratègies per arribar a nous públics i sectors de la població que desconeixen allò que la biblioteca els pot oferir, com poden ser els joves, la gent gran, els nouvinguts... cal adaptar els edificis existents, ampliar-los o construir-ne de nous.

Les activitats: el termòmetre per mesurar el dinamisme de les biblioteques

Les activitats són cabdals per mantenir el grau de satisfacció dels usuaris habituals i per atraure’n de nous. La promoció de la lectura ha d’anar orientada a crear comunitats d’usuaris. 

Seria massa llarg enumerar la llista d’activitats que les nostres biblioteques programen durant l’any.

Tanmateix, si volem assolir un nou model de biblioteca, hem de ser més agosarades i anar més enllà, amb propostes innovadores, fomentant la creació col·lectiva de coneixement i experimentació amb laboratoris d’idees, de ciència oberta i de fabricació (FabLabs).

Alguns laboratoris es basen en la cultura maker, com alternativa a l’aprenentatge tradicional, basada en l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. En definitiva, es tracta d’aprendre creant coneixement dins l’espai de la biblioteca i amb els mitjans que aquesta faciliti. La biblioteca com un espai sociocultural i formatiu, un punt de trobada i acollida per a la cohesió i la inclusió social. Altre cop parlam de biblioteca social.

L’extensió bibliotecària: quan la biblioteca surt a l’exterior

Fa anys que tenc un somni. Somio que muntam una extensió de la Biblioteca pública de Maó al parc des Freginal. Una cabana de llenya al bell mig des Freginal, amb taules i cadires, wifi, ordinadors, llibres, revistes, diaris i audiovisuals per llegir i emportar-se en préstec, i una programació farcida d’activitats durant tota la temporada: des de Sant Jordi fins Tots Sants.

Les extensions bibliotecàries permeten portar la biblioteca temporalment a indrets concorreguts en algunes èpoques de l’any, com les Biblioplatges, Bibliopiscines, Bibliollacs... i d’altres permanents, com els Bibliometro. A Maó seria un Biblioparc.

Açò es pot fer en urbanitzacions, platges o també en parcs o places.

La biblioteca igualitària: combatre la desigualtat i la bretxa digital

L’informe Evolución de la cohesión social y consecuencias de la covid-19 en España (2022), elaborat per Foessa i Caritas, ha posat de manifest que la pobresa i la desigualtat han crescut com a conseqüència de la pandèmia. La por, la incertesa per l’esdevenidor i les desigualtats econòmiques i socials segueixen amb el clima actual de tensió internacional. En aquest escenari, la biblioteca es reafirma, encara més, en el seu paper democratitzador, cultural, social i de suport a la formació i la cultura.

L’informe revela que la pandèmia ha destapat un nou factor d’exclusió social: la desconnexió digital, i el qualifica com “el nou analfabetisme del segle XXI”. 1,8 milions de llars (gairebé la meitat de les que estan en exclusió social) pateixen desconnexió digital i viuen la bretxa digital de manera quotidiana.

D’aquesta situació se’n deriven dificultats serioses per a les famílies que han perdut oportunitats de millorar la seva situació degut a qüestions digitals, com la manca de connexió, de dispositius informàtics o d’habilitats digitals.

La biblioteca social ha de seguir planificant els seus serveis, més que mai, centrats en el desenvolupament de la vida de les persones, tot donant-los suport a la seva formació, necessitats i combatent la bretxa digital, amb acompanyament i programes específics, i amb infraestructures i equipament tecnològic.

Per tot açò, les biblioteques han de formar part de l’estratègia de desenvolupament per a la implantació de l’Agenda 2030, tot dissenyant serveis amb perspectiva d’Agenda 2030.

La presencialitat: un lloc d’encontre amb tracte humà directe

Durant el confinament, la nostra Xarxa va posar a disposició dels usuaris multitud de recursos digitals, d’aliens i de propis, i també va realitzar activitats en línia fins l’any passat. El Ministeri de Cultura va fer una aportació extraordinària de llicències per a tot eBiblio per valor de mig milió d’euros.

Encara ara, hi ha usuaris que els costa entrar a les biblioteques (i a altres indrets) o que, per la raó que sigui, no hi poden anar. Per açò, les biblioteques ofereixen el servei “La biblioteca a casa”, de préstec a domicili.

Com es pot veure, des de fa 2 anys, ens estem esforçant per arribar a tothom, però alguns serveis presencials difícilment es poden virtualitzar.

Molts usuaris prioritzen mantenir el vincle amb la biblioteca, perquè valoren la presencialitat, la proximitat i l’arrelament a la comunitat, que són trets distintius de les biblioteques de l’illa.

Apostam per la biblioteca com un lloc d’encontre i pel tracte humà directe del nostre personal. La prescripció lectora no la donarà tan bé cap algoritme com el personal que llegeix, s’informa, coneix la col·lecció i les tendències literàries. Podeu considerar-los agents prescriptius acreditats que us poden brindar continguts de qualitat, tant en paper com en digital. A més, coneixen els usuaris i les seves preferències, amb la qual cosa esdevé un tracte personalitzat.

El personal: el valor més preuat de la Xarxa de Biblioteques

Sigui cap on sigui que haguem d’anar, ho hem de fer amb la implicació i compromís dels nostres professionals, que són el valor més preuat de la Xarxa, i que hem de cuidar i agrair.

Les biblioteques són ateses per un personal eminentment compromès, amb altes dosis de vocació de servei públic i professionalitat, però açò no és suficient.

Per assolir un nou model de biblioteca i complir la missió de la biblioteca del segle XXI, vull fer una crida a les administracions titulars perquè dotin les biblioteques dels recursos humans qualificats i suficients que fa anys venim demandant, i que en alguns casos, estan molt per davall del que seria desitjable.

Amb la varietat de funcions i serveis a escometre, es fan necessaris nous perfils professionals per donar suport al personal i atendre necessitats específiques d’usuaris, com són les educadores socials, monitors de joventut, gestors culturals, mentors, etc.

A mode de conclusió

Diu Lluís Anglada que “cal una reconfiguració de les biblioteques, perquè el canvi no les ha d’afectar només en el seu contingut, sinó que ha d’afectar-les a elles mateixes com a organització”.

Les biblioteques públiques són els equipaments culturals que donen el servei més universal, reben més visites, ofereixen més serveis i són dels millor valorats per la ciutadania. El 2021 van rebre 180.030 visites i 12.000 usuaris actius van fer 124.867 préstecs.

Per tant, podem afirmar que la biblioteca pública gaudeix de bona salut i és un equipament sociocultural emprat per una part significativa de la societat.

Les biblioteques són una excel·lent inversió, degut a l’impacte positiu que tenen en el benestar de les persones i de la societat. Segons un estudi fet l’any 2016, per cada euro invertit a l’any en les biblioteques de Navarra, es produeix un retorn social d’entre el 3,5 € i 4,6 € a través dels seus serveis (el retorn econòmic mesura, en termes monetaris, els beneficis generats per les biblioteques en relació a la despesa realitzada).

Però encara ens queda molta feina per fer: contribuir a baixar el llindar del 35% de la població que no llegeix, combatre l’analfabetisme funcional i l’informacional, assumir el compromís social i cohesionador, arribar a nous públics i, en definitiva, assolir un nou model transformador de biblioteca pública.

La reconfiguració exigeix la conscienciació del canvi, tant per part dels professionals, com dels gestors tècnics i polítics. Per açò cal més inversió i recursos econòmics i una nova visió política que afavoreixi un gir en les polítiques públiques i hi destini majors pressuposts que es transformin en un benefici social i un retorn superior per a la societat.

La nostra xarxa és petita i està estretament cohesionada. Per açò hem assolit fites que d’una altra manera no haurien estat possibles. Ara cal que la Xarxa de Biblioteques s’obri més cap a fora per tal de cooperar amb altres agents comunitaris, per crear-hi aliances basades en els interessos comuns que donin resposta als nous reptes culturals i socials.

Voldria acabar amb una cita de la neurocientífica especialista en el cervell lector, Mryanne Wolf: “Les biblioteques són com els “primers auxilis” de la nostra societat: protegeixen, informen i impulsen el benestar dels ciutadans del nostre futur”.

La biblioteca pública a l'era digital: social, democratitzadora i inclusiva (1)

L'any passat, l'Ateneu de Maó em va convidar a pronunciar una conferència sobre la biblioteca pública, dins els actes del Dia del Llibre. Aquest és el contingut de la xerrada que faig fer-hi el 22 d'abril de 2022.

Per situar-nos en el moment en què es troba la biblioteca pública i poder albirar el seu futur, comencem per fer un breu viatge al passat.

En l’època antiga ja hi havia biblioteques, com la d’Alexandria. Llavors, les biblioteques ja assolien les funcions de reunir i preservar el coneixement. La informació i el coneixement s’han transmès i conservat en diferents suports al llarg dels segles, com són les tauletes d’argila, papirs, pergamins, pedra, tela, paper, etc.

A partir de la invenció de la impremta a mitjans del s. XV, les biblioteques han reunit i conservat bàsicament llibres impresos, durant més de 5 segles.

Tanmateix, a partir de la segona meitat del segle XX es produeix un canvi de paradigma. Els fons documentals ja no són allò que dona sentit a una biblioteca. Tot i seguir essent importants, la concepció més contemporània de biblioteca com a centre cultural en la seva dimensió més àmplia, fa que guanyin pes altres aspectes, com el dinamisme de la seva oferta d’activitats, la proximitat amb la comunitat o la seva capacitat d’innovació.

A l’àmbit francès, algunes biblioteques esdevenen mediateques, per introduir materials no llibraris en els seus fons, com els discs de vinil, cintes de casset i magnetofòniques, cintes de vídeo, fotografies, etc. D’aquesta forma, la cultura de masses, de la mà de la música, el cinema i les arts en general, entra a les biblioteques per conviure amb el món del llibre.

Una de les primeres i més famoses mediateques va ser la Mediateca del Centre Pompidou de París, inaugurada el 1977, de més de 10.000 m² i amb una capacitat per a 2.200 usuaris.

Des de llavors, les biblioteques públiques d’arreu han anat incorporant nous serveis i documents en diversos formats, així com la tecnologia necessària per reproduir i gaudir dels materials no llibre, fins a l’actualitat, en què conviuen els suports tangibles (llibres en paper, CD i DVD) amb el suport intangible (llibres digitals i materials en línia).

La conclusió és clara: en els darrers 50 anys s’han produït canvis més significatius en els suports i les formes de lectura, que en els darrers 5 segles.

L’evolució de les biblioteques públiques de Menorca

La majoria de les biblioteques municipals es van crear a mitjans del segle passat, excepte la des Migjorn i el Centre de lectura de Fornells, que ho feren a les darreries.

La Biblioteca de Maó, que és la biblioteca insular i capçalera del sistema bibliotecari de l’illa, es creà el 1861, amb la finalitat de custodiar i conservar els llibres i arxius provinents de la desamortització dels convents.

Permeteu-me que faci un parèntesi amb una de les seves directores, Maria Lluïsa Serra. Eminent bibliotecària, arxivera, arqueòloga i investigadora, va impulsar poderosament les biblioteques municipals. Gràcies al seu afany i perseverança, aconseguí dotar i millorar la situació de les biblioteques existents, va dirigir la Casa de Cultura amb una visió contemporània de gestió cultural i inaugurà 4 biblioteques pocs mesos abans de morir l’any 1967. Gràcies a ella, la nostra illa compta amb servei de biblioteca pública a tots els municipis. Sense dubte, encetà el camí on ara ens trobam.

La Xarxa de Biblioteques de Menorca

Es constituí l’any 1985, per iniciativa del Consell Insular de Menorca i amb l’adhesió immediata dels ajuntaments.

La Xarxa està constituïda per les biblioteques de Maó, Ciutadella, Alaior, es Castell, Ferreries, es Mercadal, es Migjorn, Sant Lluís i en Centre de Lectura de Fornells. D'aquesta forma, tota la població de l’illa disposa d’un espai bibliotecari al seu municipi, molt sovint a menys de 10 km de casa seva. Açò implica que municipis de menys de 1.500 habitants (Es Migjorn) o poblacions de 500 habitants reals (Fornells), disposen de servei bibliotecari.

Des de bon començament, la Xarxa ha vetllat per garantir el dret d’accés a la cultura i al coneixement de totes les persones en condicions d’igualtat, de manera universal, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social, tal com dicta el Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública.

Des del Servei Coordinador de Biblioteques, del qual som la cap des de l’any 2017, ens encarregam de la coordinació i la direcció tècnica de la Xarxa, així com d’aglutinar esforços per optimitzar els recursos en benefici del conjunt. La clau del nostre funcionament és la cooperació i la col·laboració entre els centres.

Amb el temps, la Xarxa de Biblioteques s’ha enriquit amb l’adhesió d’altres biblioteques d’interès públic, com són la Biblioteca Arxiu Fernando Rubió Tudurí, la de l'Ateneu de Maó, la del Seminari Diocesà, la del Fons Menorquí de Cooperació i la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, de l’Ajuntament de Maó.

En els seus inicis, les biblioteques estaven situades en locals petits amb mobles foscos. Oferien un fons bàsic de llibres de literatura, coneixements i infantils, amb algunes enciclopèdies, revistes i el diari Menorca; obrien unes hores al capvespre i atenien principalment infants i adolescents i els adults que s’emportaven llibres en préstec.

Biblioteca de Sant Lluís el dia de la inauguració, 1/7/1967

A partir dels anys 90, per influència de biblioteques capdavanteres (com la que hem esmentat al principi i d’altres de més properes, com les catalanes), es produeixen una sèrie de canvis significatius a les nostres biblioteques.

S’introdueixen materials no llibre, com discs de vinil i vídeos en VHS. Algunes posen a disposició dels usuaris un televisor amb reproductor de vídeo. Seguidament es comencen a adquirir CD, CD-Rom i DVD, materials que es prestaven amb molt d’èxit i també com una forma d’atraure nous usuaris.

En aquesta mateixa època es comencen a programar de manera periòdica activitats de promoció de la lectura, com l’hora del conte per als més petits, recitals literaris amb música, presentacions de llibres, conferències...

Cada cop s'aplica més el màrqueting de biblioteques, la planificació i l’avaluació dels serveis, amb la recollida sistemàtica de dades estadístiques per a l’elaboració d’informes, com a suport a la millora dels serveis.

En definitiva, les biblioteques esdevenen espais culturals i educatius dinàmics i arrelats a la comunitat, essent vistos com a espais de referència i dinamització de l’entorn.

Les noves tecnologies aterren a les biblioteques de la mà de la informatització del catàleg bibliogràfic i la fi de les fitxes de cartró. A mitjans de la dècada dels 90 es compren els primers ordinadors per al personal.

En començar el nou segle, s’hi instal·len ordinadors per a ús dels usuaris, amb connexió a Internet i wifi públic, s’informatitza el préstec i es crea el Catàleg bibliogràfic col·lectiu de les Illes Balears (CABIB), on es poden localitzar els fons de la quasi totalitat de les biblioteques de la nostra comunitat autònoma.

Biblioteca Pública des Migjorn

La nova era impulsa la rehabilitació i l’ampliació d’alguns equipaments, per esdevenir espais més actuals i confortables, adaptats a les demandes socials, culturals i tecnològiques.

Com a conseqüència dels canvis produïts en el consum cultural i les noves formes de lectura, el Ministeri de Cultura engega l’any 2015 la plataforma eBiblio de préstec gratuït de llibres electrònics, publicacions periòdiques digitals i audiollibres, servei que des de llavors oferim als nostres usuaris.

El 2020, a l’inici de la pandèmia, vam ampliar els serveis digitals amb l’adquisició massiva de llicències de llibres digitals (per poder donar prou servei de lectura durant el confinament) i la incorporació de plataforma eFilm, un servei de préstec gratuït de pel·lícules en línia.

Biblioteca Pública des Mercadal

Actualment, eBiblio Illes Balears posa a disposició 6.070 llibres electrònics en 10 idiomes, 166 publicacions periòdiques i 246 audiollibres. eFilm té disponibles 11.200 pel·lícules.

En resum, les nostres biblioteques han aprofitat les oportunitats que brinden les tecnologies per acostar la lectura als ciutadans, sense oblidar el paper de les biblioteques com a espais de trobada i creixement personal.

La situació actual

Tots els canvis que hem vist, iniciats fa tres dècades, s’han precipitat en pocs anys.

La pandèmia ha fet que la tecnologia sigui encara més present a les nostres vides i acceleri el canvi en el consum cultural, la transmissió del coneixement, les formes d’oci, les maneres de llegir i l’estil de vida, en general (podem considerar el mòbil com una extensió del nostre braç i del nostre cervell).

Per diverses raons (per manca de recursos o d’habilitats digitals), no tothom té accés a les tecnologies ni pot seguir el ritme de l’evolució social i cultural que estan definint els nous temps.

No hi ha cap dubte que la pandèmia ha marcat un abans i un després en molts aspectes. Si bé el model tradicional de biblioteca va entrar en crisi a l’inici d’aquest segle, la normalitat post-covid ha reafirmat el paper facilitador de les biblioteques públiques a la informació, la lectura i el coneixement en igualtat de condicions i a través de qualsevol suport i mitjà.

L’accés a la informació és un dret essencial per al desenvolupament de les persones i les comunitats. Tenir accés a la informació i el coneixement apodera les persones. Per açò és un objectiu transversal als 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

L’any 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres, amb l’horitzó a l’any 2030, per assolir el desenvolupament mundial sostenible.

Perquè sigui efectiu, l’accés a la informació ha de ser significatiu. És a dir, no només es tracta d’accedir-hi, sinó d’entendre la informació. Açò vol dir tenir la capacitat de processar-la i d’emprar-la per a l’elaboració de noves informacions o per a la pressa de decisions.

Accedir a la informació en àrees com la salut, l’agricultura i la innovació, enforteix i apodera individus i comunitats.

Internet és la major font d’informació. Tanmateix, disposar d’Internet no garanteix l’accés significatiu. Perquè ho sigui, són necessàries aquestes 6 condicions:

1. Que la infraestructura necessària per accedir-hi estigui a l’abast de les persones. No tothom té accés a Internet.

2. Que estigui disponible en llengües que es puguin entendre. No tothom domina altres idiomes.

3. Que hi hagi llibertat sense límits per accedir a la informació. En alguns països, la informació està esbiaixada, es practica la censura i no existeix la llibertat d’expressió.

4. Que la ciutadania tengui les habilitats o competències digitals per trobar i saber emprar la informació. No tothom sap manejar les eines tecnològiques.

5. Que la informació sigui veraç, amb garanties de fiabilitat per descartar les fake news.

6. Que tot açò es pugui fer en espais segurs i neutrals.

Les nostres biblioteques públiques estan complint aquestes funcions perquè ningú quedi enrere: són espais segurs dins la comunitat que garanteixen la veracitat i la qualitat de la informació que ofereixen; disposen de les infraestructures necessàries (connexió a Internet, equipament informàtic i programaris), i ofereixen assessorament digital i formació a les persones amb escasses habilitats tecnològiques, per tal que puguin superar la bretxa digital.

Combatre la bretxa digital des de la Xarxa de Biblioteques

Com ja hem apuntat, no hi ha dubte que les tecnologies de la informació i la comunicació ens faciliten la feina i ens han millorat la vida en molts aspectes, però també són una font de desigualtat i discriminació cap a les persones que no disposen de connectivitat o d’habilitats digitals.

El professor José Antonio Cordón afirma que “per primera vegada, per llegir no són suficients les facultats intel·lectives que havien estat objecte de l’alfabetització convencional, sinó que cal sumar-ne d’altres relacionades amb la tecnologia”.

Si no es tenen habilitats tecnològiques, la digitalització no implica una major democratització de la cultura literària. Parlam d’alfabetització informacional quan ens referim a facilitar l’accés a la informació a través dels mitjans digitals i, en conseqüència, a la Societat de la Informació.

L’informe Digitalització i Drets de la Ciutadania, realitzat pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, fa visible la vulnerabilitat de les persones amb poques capacitats digitals, per mor de l’edat o per manca de coneixements. Descarregar el certificat covid, demanar cita prèvia, comprar una entrada i ja no diguem emprar la banca electrònica, pot esdevenir una odissea per una part de la ciutadania, i açò fa que se senti perduda, desatesa i vulnerable.

Combatre aquesta desigualtat, que és la bretxa digital, és una de les missions de les biblioteques públiques.

Per una banda, les biblioteques de la Xarxa ofereixen gratuïtament connexió a Internet, wifi, ordinadors, perifèrics, tauletes, lectors de llibres digitals...

D’altra banda, les biblioteques proporcionen el servei Acompanyament Digital. Es tracta d'un programa d’alfabetització informacional engegat a finals de 2020 per la Xarxa, i que va néixer de la necessitat d’alguns usuaris, de rebre suport o ajuda en la realització de tasques digitals o bé amb la utilització de les eines tecnològiques i informàtiques.

S'ofereix un cop per setmana a totes les biblioteques, excepte al Centre de Lectura de Fornells, a les persones que ho demanin, tant si són usuàries com no. Al mateix temps, pretén capacitar les persones perquè aprenguin els processos i les eines perquè arribin a ser autònomes en el món digital.

Acompanyament digital és també un programa d’inclusió social, ja que la bretxa digital condemna les persones a la marginació i pot dificultar el seu progrés social i laboral. A més, el programa s’enclava dins 4 dels 17 ODS (els números 4, 5, 8 i 16).

Des del novembre de 2020 fins el passat mes de febrer, s’han beneficiat d’aquest servei un total de 578 usuaris, els quals han fet 796 consultes en un total de 902 sessions.

Des del setembre passat, d’un total de 112 usuaris, 75 han estat dones i 37, homes. Més de la meitat són majors de 66 anys.

Podem comprovar que es dona una triple bretxa: digital, de gènere i d’edat. A més, dels temes més consultats, hi ha un que en destaca: superar la por al món digital.

Amb aquestes dades farem un estudi de necessitats i, si aconseguim una subvenció, programarem cursos monogràfics.

A més, les biblioteques compten amb 107 ordinadors, 25 tauletes digitals, 45 lectors de llibres digitals, 13 màquines de reprografia i 2 aparells d’autopréstec, a més de servei de wifi gratuït.

Noves formes de llegir

En els darrers anys, les visites d’usuaris i préstecs a les biblioteques han baixat. És un fenomen generalitzat arreu, propiciat bàsicament per les noves formes de lectura, derivat de l’ús massiu d’Internet, el creixement d’infraestructures d’accés a continguts i les possibilitats d’interacció en la xarxa. També hi hem d’afegir la convivència de diversos dispositius electrònics en la nostra vida quotidiana.

I amb tot, llegim més que mai i a qualsevol lloc, sovint de manera molt discontínua, mitjançant diferents canals i, preferentment en pantalla. Tanmateix, per a la lectura literària, que és immersiva, preferim els llibres en paper.

Segons l’estudi Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2021, el 64,4% de població espanyola llegeix llibres per oci. En una dècada, aquest indicador ha pujat un 6,5%. El 52,7% de la població llegeix habitualment, l’11,7% ho fa ocasionalment, i el 35,6% no llegeix mai o gairebé mai.

Seguint amb l’estudi, l’hàbit lector està molt condicionat per l’edat, el sexe, el nivell educatiu i la comunitat autònoma.

— La franja d’edat més lectora és la de 14 a 24 anys. Aquesta dada trenca el tòpic que els joves no llegeixen.

— El percentatge de dones lectores és superior al d’homes en totes les franges d’edat.

— A major nivell d’estudis, major és la proporció de lectors.

Quant als nivells de lectura per comunitats autònomes, la nostra està un poc per davall de la mitja (64,4%), amb el 63,1% de població lectora, més de 10 punts per davall de la primera, la Comunitat de Madrid. Queda molta feina de promoció de la lectura per fer.

La lectura de llibres en format digital va en augment, però evoluciona més lentament del que pot semblar. És una evolució bastant estancada.

Per primer any des que es recull aquesta dada, la lectura en llibre digital ha davallat gairebé un punt. El 2021, el 29,4% dels lectors ho eren de publicacions digitals. Tot i que en una dècada ha pujat 22 punts, l’evolució és força lenta. D’aquests lectors, el 43% llegeix continguts descarregats legalment. Amb la plataforma eBiblio estem fomentant la lectura pública, gratuïta i legal de continguts digitals.

El 5,2% dels lectors escolta audiollibres, una dada que ha pujat espectacularment en els darrers anys.

Amb tot açò, podem dibuixar el perfil de la persona lectora: majoritàriament és dona d’entre 35 i 65 anys; llegeix bàsicament en suport paper i, quan compra llibres, ho fa en una llibreria tradicional (ho fa el 43,6%, enfront del 25,3% que ho fa per Internet). 

Una dada curiosa és que el creixement del consum de continguts literaris en dispositius electrònics no impacta de manera proporcionalment negativa en l’edició en paper. Per açò, la majoria dels lectors ens podem considerar híbrids: per una banda, llegim llibres en paper, però també llegim altres tipus de publicacions a Internet, com poden ser revistes i diaris digitals, webs, fòrums, blogs, xarxes socials, escoltam podcasts, etc. El món del llibre imprès no ha mort, però s’està transformant.

Com a conseqüència del confinament i les posteriors restriccions, les biblioteques van experimentar un augment espectacular en l’índex de lectura en digital i recursos en línia l’any 2020. Però es van produir davallades significatives quant a lectors, préstecs i assistència a activitats. Així, el 2019, el 32% de la població havia anat a la biblioteca; el 2020, el 23,2%; i el 2021, ho va fer el 25,3%.

Tot i la lenta recuperació d’usuaris i serveis, els ciutadans puntuen les biblioteques amb una nota de 8,2.

Pel que fa a les dades corresponents a la Xarxa de Biblioteques de Menorca, són les següents:

Es pot observar la caiguda dels indicadors l'any 2020 i la lenta recuperació el 2021. Esperam assolir el ritme anterior a la pandèmia aquest any 2022.

Els Clubs de lectura són més que un club

Un Club de Lectura (CL) no és res més que un grup de persones que es reuneixen per comentar una obra. Normalment, el condueix una persona i a vegades es compta amb la presència de l’autor.

Pot passar que els membres del CL creen vincles amistosos i junts fan activitats complementàries. En qualsevol cas, la lectura és l’excusa per adquirir i compartir un coneixement cultural més ampli i per descobrir lectures que potser no llegirien de motu propio. També és un espai de trobada segur que pot esdevenir alliberador. Per aquestes raons, el format presencial és el preferit.

Hi ha CL generals, especialitzats, per segments de població (de novel·la negra, còmics, feministes, per a joves...).

A Menorca, gairebé totes les biblioteques de la Xarxa tenen un CL d’adults i algunes en tenen d’infantils i juvenils. Alguns dels CL d’adults ja porten una vintena d’anys i gaudeixen de bona salut. Amb una mitja de 10-15 membres, el perfil dels membres és eminentment femení. 

Tots els CL són presencials, però des de l’any passat, la XBM participa en el CL “Vincles”. Es tracta d’un CL virtual, organitzat per Biblioteques de Barcelona, amb participants de tots els territoris de llengua catalana.

Tant els CL presencials com el CL Vincles, són àgores que permeten conèixer i interactuar amb persones diferents i enriquir-se mútuament a través de la lectura.

Els materials inclusius de Lectura Fàcil

Perquè no tots som iguals, ni tenim les mateixes capacitats ni formació, els Materials Inclusius estan adreçats a les diferents necessitats lectores.

Atès que l'accés a la lectura és una necessitat social, un dret i un plaer, les biblioteques de la XBM disposen del centre d’interès «Lectura Fàcil» (LF).

Hi trobam llibres, documents, audiollibres, etc., elaborats o adaptats perquè puguin ser llegits per persones que aprenen l’idioma o que tenen dificultats lectores o de comprensió, com poden ser estrangers, gent gran, joves i adults amb escolarització deficient, persones amb diversitat funcional, discapacitat visual, etc. 

Per poder ser de LF, els materials han de complir amb una sèrie de requisits pel que fa al llenguatge, el contingut, la forma i l’extensió.

La plataforma eBiblio també ofereix títols de LF.

Algunes biblioteques de fora tenen CL de Lectura Fàcil, una manera d’animar tothom a gaudir de la lectura i que ningú quedi enrere.

Forjant els lectors del futur: la promoció de la lectura amb els infants i les famílies

La promoció de la lectura a les primeres edats és la més agraïda. No debades, el 80% dels infants menors de 14 anys llegeixen llibres en el seu temps d’oci.

Les biblioteques s’omplen tots els mesos a l’Hora del conte. Els infants escolten contes, socialitzen, fan una estona a la biblioteca, miren i s’emporten contes... Per a ells, la biblioteca és tot un món en continu descobriment, on deixar anar la imaginació i desenvolupar la fantasia.

Les nostres biblioteques tenen un centre d’interès dedicat a l’educació i criança dels fillets, on es troben les maletes temàtiques que ajuden les famílies a abordar amb els infants temes complexos, com la mort, les separacions, la convivència, la diversitat de gènere, entre d’altres, i també llibres i revistes pedagògiques.

Totes les biblioteques celebren reunions mensuals dels grups de Família i Lectura. Consisteixen en tallers de formació en literatura infantil destinat a les famílies, de la mà d’una dinamitzadora de grup que analitza diferents característiques dels contes infantils, com les il·lustracions, els continguts, els autors, les editorials, els valors, etc.

I per acabar, no ens podem oblidar de la formació d’usuaris amb les visites guiades a les biblioteques, en què el personal mostra i explica l’ús de l’equipament als alumnes dels centres educatius i es difon la lectura explicant o treballant un conte o una altra activitat per alumnes més grans o d’instituts. Alguns infants la descobreixen per primera vegada i hi estiren la família.

També es fan visites per a adults, a través d’escoles d’adults o altres entitats.

Pots llegir la continuació d'aquest article aquí.