Vam encetar la darrera setmana del nostre viatge visitant dues localitats del sud-est, pròximes a la frontera amb Ucraïna, Zamosc i Lublin. No hi vam divisar drons russos, però sí la presència de vehicles militars polonesos. Una aparentment tranquil·litat dominava el país.
 |
| Escena d'un carrer de Lublin |
Lublin i els jueus de Singer
L'escriptor polonès Isaac B. Singer em va desvetllar el món dels jueus que habitaren l'antiga regió de Galítsia (actualment, Petita Polònia). Gran narrador de relats, d’històries sorprenents, reals i màgiques, com Yentl, el muchacho de la yeshiva (en la qual es basà el famós musical Yentl, protagonitzat per Barbra Streisand), El mago de Lublin i molts altres.
Singer emigrà de molt jove als Estats Units, davant l’auge del nazisme, però sempre escriví en ídix o jiddisch (llengua germànica parlada històricament pels jueus askenazites). Per açò i per la seva trajectòria i qualitat literària, li fou atorgat el premi Nobel de Literatura el 1978.
El dia que vam visitar la preciosa ciutat de Lublin, hi vaig pensar molt amb Singer i els relats que tant em van agradar.
 |
| Possiblement, amb un dels personatges de Singer |
Lublin és la ciutat més important de l’est de Polònia.
 |
| Porta de Cracòvia de Lublin |
Té un centre històric polit i ben conservat.
 |
| Porta Grodzka de Lublin |
Com a totes les ciutats poloneses, al centre hi trobam el Rynek, la plaça del Mercat, amb l’Ajuntament al bell mig:
La ciutat està dominada pel Castell (Zamek) de Lublin:
 |
| Torre i capella del castell de Lublin |
Ben amagadeta, a dintre del castell es conserva una de les joies del país, la Capella de la Santíssima Trinitat, per mirar i admirar amb calma.
Començada el 1395, les seves voltes d’aresta estan totalment cobertes per frescos d’estil bizantí; escenes protagonitzades per la Mare de Déu, Jesús, sants i profetes. Bellíssimes i esveltes figures esguarden el visitant que les contempla embadalit.
Lublin sap combinar tradició i modernitat, com aquest bar — botiga de vinils — llibreria de segona mà, que convida a llegir a la fresca.
A Lublin ens vam acomiadar del bon temps. L’endemà, la tardor s’instal·là d’una revolada.
Zamosc, la ciutat renaixentista ideal
Declarada Patrimoni de la Humanitat, Zamosc posseeix edificis elegants en un centre històric fortificat i ben ordenat. El Rynek o la Plaça del Mercat és un quadrat perfecte que fa 100 m de cada costat:
Al Rynek hi ha edificis preciosos amb façanes esgrafiades de colors:
Zamosc és anomenada “la Pàdua del Nord” i és una de les ciutats més belles del país.
 |
| Església de Sant Francesc, a Zamosc |
La ciutat conserva amplis trams de muralla i tres portes.
Fora del recinte del centre històric, hi ha altres edificis, com l’Arsenal, l’Acadèmia i un parc amb un llac idíl·lic.
"Ens hem d'estimar o morir", escrigué Wystan H. Auden el dia que Alemanya envaí Polònia (1/9/1939).
La Rotonda de Zamosc va ser un centre de detencions i execucions massives dels nazis. Avui és un mausoleu que honra les víctimes de tant d'horror i ho recorda, perquè no es torni a repetir.
Sandomierz, la petita ciutat vermella i blanca
De ruta cap al centre de Polònia, visitam la petita ciutat de Sandomierz, amb edificis preciosos que combinen els maons vermells i la pedra blanca.
 |
| Ajuntament de Sandomierz, a la Plaça del Mercat |
 |
| Carrer de Sandomierz amb la Porta Opatowska al fons |
La colossal ruïna del Castell Krzyztopór d’Ujazd
El Zamek (castell) Krzyztopór d’Ujazd, és una de les ruïnes més malparades, desmesurades i fascinants que mai he vist.
La història de la construcció del castell és la més esperpèntica que et puguis imaginar. Era un projecte tan ambiciós i descomunal, que mai s’arribà a acabar completament. Va ser destruït pels suecs pocs anys després de ser habitat.
Poc a poc s’està reconstruint i és una visita que val molt la pena, així com les vistes de l’entorn.
El Santuari de Jasna Góra, el màxim exponent de la religiositat polonesa
La devoció cristiana dels polonesos és insondable. Persones de qualsevol edat entren a tota hora a les esglésies a pregar. Les misses estan plenes i tothom hi és benvingut. Tot plegat és molt colpidor i no té res a veure amb la nostra manera d’entendre la religió. Per suposat, el papa Joan Pau II és present arreu, en pintura, fotografia o estàtua. Si fos per ells, ja l’haurien santificat.
El complex està format per un conjunt d’edificis monumentals. Cap d’ells és una meravella, però l’església impressiona per les obres d’art i el revestiment de marbre verdós i vermellós. El Museu està ple de joies fabuloses.
La icona de la Verge Negra és venerada pels feligresos en llargues cues i molts hi accedeixen a la imatge de genolls.
La visita al santuari és corprenedora, però no és imprescindible.
Breslau, cruïlla de pobles i cultures heterogènies
Breslau (Wroclaw, en polonès) és la capital de la Baixa Silèsia, situada al sud-oest de Polònia i a la riba del riu Oder. Fins el 1945, formà part d'Alemanya.
Aquesta gran ciutat va ser la darrera que vam visitar i el punt de tornada cap a Menorca, en un avió ple de guiris polonesos cercant el sol de Mallorca.
El cor de la Stare Miasto (ciutat vella) és el Rynek o Plaça del Mercat:
 |
| L'Ajuntament de Breslau, a la plaça del Mercat |
Quan hi entres, impressionen les seves immenses dimensions, el fabulós edifici de l’ajuntament —que et deixa bocabadada— i les bellíssimes cases renaixentistes i barroques que l’envolten. És com estar immers en un conte dels germans Grimm.
Les cases de la Plaça del Mercat llueixen façanes retallades, decorades amb preciosos motius i pintades de diferents colors. Tot plegat forma un conjunt harmoniós i espectacular.
Al darrera, trobam la plaça de la Sal, amb cases igualment esplendoroses:
Si hi ha una curiositat que caracteritza Breslau, són els gnoms que hi ha escampats per tota la ciutat (també en vam veure a d’altres, però menys). Són petites estatuetes de bronze que representen gnoms de diferents tipus i és divertit trobar-los arreu, com aquest:
Les ribes del riu Oder són ideals per passejar-hi i hi trobam edificis destacables i molt polits, com la catedral de Sant Joan Baptista:
La ciutat és tan preciosa des del riu, que vam llogar un barquet que ens hi va dur per tot, amb un capità molt simpàtic, que fins i tot ens el va deixar menar una estona!
 |
| Travessia pel riu Oder, a les ordres del capità del vaixell |
Curiosament, la Biblioteca Nacional de Polònia no és a Varsòvia, sinó a Breslau, i mira a les aigües de l’Oder:
Molt a prop, hi trobam la Universitat de Breslau, edifici fabulós construït durant el s. XVIII. Val la pena visitar-lo per les esplèndides sales, l'escala i la Torre Matemàtica, des d’on es contemplen unes vistes espectaculars.
 |
| Sala d'audicions de la Universitat de Breslau |
 |
| Aula Leopoldina de la Universitat de Breslau |
 |
| Vistes des de la Torre Matemàtica de la Universitat de Breslau |
 |
| Biblioteca de la nova Universitat de Breslau |
Tota la riba de l'Oder forma una postal molt polida:
 |
| Monumental conjunt de la catedral, la Biblioteca Papal i altres edificis |
El Castell de Ksiaz, un misteri sense resoldre
Darrera dels jardins de somni i les cambres fastuoses, el Castell de Ksiaz amaga un passat de vergonya amb misteris sense resoldre.
Part dels túnels subterranis es poden visitar, per contemplar més horror i vergonya de la guerra.
Les esglésies de la Pau de Swidnica i Jawor: teatres o temples?
Quan entres a l'església de la Pau de la Santíssima Trinitat d’Swidnica, et quedes completament bocabadada: no saps si hi han de fer missa o representar-hi una obra de teatre.
Tant a una com a l’altra, se sent una veu enregistrada en bucle que explica la història de l’església, en polonès i alemany, cosa que hi afegeix més dramatisme.
Per suposat, no es fan representacions de teatre. L’església és Luterana i està declarada Patrimoni de la Humanitat. Realment, única i meravellosa.
L’Església de la Pau de l’Esperit Sant de de Jawor, és molt similar a la d’Swidnica, però menys espectacular i molt més austera.
Amb més aspecte de teatre que l'anterior, igualment va ser construïda al s. XVII i és completament de fusta policromada.
Té una capacitat per a 6.000 persones, quatre pisos i llotges. També és Luterana i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
L’abadia cistercenca de Lubiaz, la darrera ruïna memorable
L’enorme conjunt gòtic-barroc de l’abadia de Lubiaz està en plena reconstrucció, però ja s’albira magnífic.
Està situada a la riba de l’Oder en un entorn preciós. Els seus jardins són molt bucòlics, amb escultures repartides aquí i allà.
Una altra ruïna memorable i espectacular que cal visitar.
Ens acomiadam de Polònia
Des de la sensacional regió de Silèsia, diem adéu a Polònia, un país que ens ha sorprès i ens ha meravellat i on hem menjat molt bé.
Et recoman visitar-lo intensament, per mirar, sentir i recórrer les seves ciutats, pobles, natura, camins, museus, castells, esglésies i els centres de memòria històrica, perquè allò rememorat no es torni a repetir.
 |
| Amb la rèplica de la Dama amb un ermini (Leonardo), a Zamosc (l'original és a Cracòvia) |
Si t'ha agradat, subscriu-te al blog i no et perdis els capítols anteriors del viatge: Cracòvia, la fàbrica d’Schindler, Auschwitz i les mines de sal de Wieliczka i Muntanyes i rius espectaculars, esglésies sorprenents, ciutats de memòria i palaus esplèndids.
