Ansiedad: miedo, esperanza y la búsqueda de la paz interior, d’Scott Stossel. Seix Barral, 2014. 525 p.
Podem conviure amb l’ansietat?
 |
| "El crit", d'Edvard Munch (1893) |
Quan vas cap a l’abisme, no te n’adones. De fet, intueixes que alguna cosa no funciona, que cada cop estàs més desconnectada de tu mateixa i més distant de la gent. Que tot és una càrrega i tothom et fa nosa, fins al punt que qualsevol feina o esforç quotidià esdevé una proesa difícil de realitzar.
Quan has caigut a l’abisme, no te n’adones fins que has tocat fons. Tot va molt de pressa i estàs massa capficada en treure el cap de l’aigua cada dia per intentar surar i no ofegar-te. Fins que ja no et queden forces ni d’aixecar el cap.
Quan has tocat fons, pots veure, amb una mica de perspectiva, la magnitud de la catàstrofe, com era de gran i profund l’abisme. Mires cap a munt i veus un punt de llum blanc, allà dalt, molt enfora. La llum és la senyal; és l’esperança perduda que pots recobrar.
Aleshores t’impulses i comences a pujar i pujar, a poc a poc, des del no res i la foscor. Progressivament, el negre deixa pas a altres colors en la teva vida.
Un amic et diu que té un llibre per a tu. Ell sap prou bé que quan la desesperança i la desesperació s’apoderen de tu, entres en una espiral de la qual hi ha un retorn (si existeix) molt costós i lent.
Has llegit el llibre i t’ha ampliat i aclarit la visió d’un trastorn que tanta gent pateix, a cops, sense saber-ho. L’ansietat és la característica mental més destacada de la civilització occidental i constitueix la forma més comú de les malalties mentals oficialment classificades als Estats Units —fins i tot més que la depressió.
L’autor ens introdueix al concepte d’ansietat des de la seva experiència. Açò fa que l’obra sigui propera, fàcil de comprendre i que es produeixi una simbiosi entre ell i el lector, per com aquest s’hi pot identificar.
Scott Stossel pateix trastorn ansietat des que era infant, així com diverses fòbies. Ho ha provat gairebé tot: una trentena de tipus de medicaments, diverses teràpies i tractaments alternatius, etc. Com a part de la seva teràpia, va decidir investigar sobre el seu mal. El resultat és aquest llibre que, no només l’ha ajudat a ell, sinó que està sent una font d’informació, coneixement i encoratjament per a moltes persones.
 |
| Scott Stossel |
La clau és conèixer per entendre. Quan entens perquè et passen algunes coses, d’on provenen, els motius, que no hi ha “culpables” i que hi ha solucions, el teu punt de vista canvia i millora.
En el capítol dedicat a la medicació, Stossel explica l’evolució dels medicaments per tractar els trastorns d’ansietat, la depressió i d’altres associats. L’autor ens narra com s’ha tractat ell mateix al llarg de la seva vida i els resultats que n’ha obtingut.
També s’aborden aquests trastorns des del punt de vista genètic i conductista. A les preguntes: És genètica l’ansietat? O bé, és adquirida a través de la conducta dels pares (principalment, de la mare)? La resposta és afirmativa en ambdós casos. No hi ha conclusions categòriques, com tampoc no n’hi ha sobre les diverses medicacions, teràpies o tractaments a seguir. A mida que s’avança amb la lectura, cada lector pot trobar respostes, segons la seva experiència personal, familiar i social.
Un cop entès el significat de l’ansietat i com afecta qui la pateix, el darrer capítol, “Redenció i resilència”, és cabdal per a la seva acceptació. Acceptar és estar en pau amb el que et passa per poder-ho mirar cara a cara i afrontar-ho. A partir d’aquí poden esdevenir petits i progressius canvis que queden registrats en el cervell, gràcies a la seva plasticitat.
Es tracta d’un assaig àmpliament documentat, amb opinions d’eminents psicòlegs, psiquiatres, neuròlegs i altres especialistes. S’hi troben nombroses cites bibliogràfiques i d’estudis de recerca en el camp de la neurologia, la psiquiatria i la farmacologia.
Finalment, Stossel cita algunes persones que han patit trastorns d’ansietat, diverses fòbies i, en conseqüència, depressions, de forma continuada per la manca de coneixement, fàrmacs i teràpies (fins els anys 80 no es va afinar amb medicaments vertaderament efectius sense importants efectes secundaris). Alguns com Charles Darwin, Charles Dickens, Sigmund Freud, Henry James, Franz Kafka, Virginia Woolf, Sylvia Plath, John Stuart Mill, Marcel Proust, Samuel Johnson, Emily Dickinson, Woody Allen, T.S. Eliot i molts més, van ser capaços de crear les seves obres malgrat (o com a conseqüència) del seu trastorn.
“En la debilidad y en lo vergonzoso hay también un potencial para la trascendencia, el heroismo y la redención. Mi ansiedad sigue siendo una herida no curada que, a veces, me frena y me lleva de vergüenza, però también puede ser, al mismo tiempo, una fuente de energia capaz de conceder ciertas bendiciones” (Scott Stossel).
Podem conviure amb l'ansietat? Amb coneixement, ajuda i acceptació es pot manejar i assolir una vida millor.
