dissabte, 7 de novembre de 2015

Albert Camus i les seves arrels menorquines

Els orígens illencs d’Albert Camus, un dels escriptors més brillants del segle XX, són un exemple il·lustre de l’expansió de les arrels menorquines en terres africanes, del lligam Menorca-Algèria (Marta Marfany).

Tal dia com avui, 7 de novembre, Albert Camus va néixer a Mondovi, Algèria, fa 102 anys. Escriptor francès d’ascendència menorquina —concretament de Sant Lluís i Ciutadella—, va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. Malauradament, va morir 3 anys més tard en un accident de circulació.



Camus és considerat un dels millors escriptors francesos de tots els temps. Novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista, és autor d’obres mundialment conegudes com L’estrany (El extranjero), Calígula, La Pesta, El primer home, La caiguda, Cartas a un amigo alemán, i d’altres.


Camus i el director Jacques Hebertot, en un assaig de "Calígula", el 1950 a Paris
El Nobel li va ser atorgat “per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època”.



L’any 2013, Menorca celebrà el centenari de l’escriptor, justament per les seves arrels illenques. Camus va néixer a Algèria en el si d’una família de colons francesos per part de pare, però d’orígens menorquins per part de mare: la seva àvia materna era nada a Sant Lluís i el seu avi matern, tot i que havia nascut a Algèria, era fill d’emigrants menorquins, concretament procedents de Ciutadella.


A la carnisseria del seu oncle a Algèria el 1920. Camus seu al centre, amb 7 anys 

Cal destacar Camus com un home forjat a si mateix, descendent d’emigrants molt humils i convertit en Premi Nobel de Literatura als 44 anys d’edat. Amb només 1 any de vida, va quedar orfe de pare i va ser criat en una llar molt humil i pobre per la mare (sorda), Catalina Sintes Cardona, i l’àvia santlluïssera (ambdues analfabetes), Catalina Cardona Fedelich.


La mare de Camus, Catalina Sintes
S’àvia Catalina s’havia vist obligada, com molts menorquins, a emigrar a Algèria per raons de pura subsistència: poder menjar. Dona de fort caràcter, va influir poderosament en la personalitat de l’escriptor, segons es desprèn de l’autobiografia pòstuma El primer home, on queda palès el paper primordial de les influències menorquines en la personalitat de l’escriptor, que li proporcionaren una mirada menorquinoalgeriana des de la qual contemplà el món.



Un altre personatge cabdal en la seva vida va ser el seu mestre M. Bernard. Com si es tractàs del pare que no tingué, el mestre li oferí l’ajuda i el coneixement que li van permetre guanyar la beca per ingressar a l’institut, oportunitat única de fugir del destí de pobresa i ignorància que li era reservat.



Camus es plantejà l’interrogant sobre la pròpia identitat quan el 1947 viatjà a França i visità la tomba de son pare. Un any més tard, quan descobrí l’origen santlluïsser de l’àvia, es va prometre d’emprendre indagacions genealògiques, les quals plasmà a El primer home. La recerca de les seves arrels i de “la seva veritat personal” el va dur a recuperar i a recrear la memòria dels algerians menorquins, a través de la veu dels humiliats i dels innocents muts, personatges èpics que, amb El primer home, va voler salvar de ser esborrats per la història.


Fort de l'Eau (Bordj El Kiffan), municipi d'Algèria fundat per colons maonesos (a Algèria, totes les persones procedents de Menorca, o els seus descendents, se'ls anomenava "maonesos").

El primer home, la novel·la publicada pòstumament el 1994, ha d’ocupar un lloc destacat dins els referents culturals menorquins perquè és, sense cap dubte, la novel·la de l’emigració menorquina d’Alger, la que, al costat de L’estrany (1942) i La Pesta (1947), forma la gran tríada narrativa d’un dels escriptors més reconeguts i estimats per un públic realment universal” (Fina Salord).
L’any passat es va publicar Albert Camus i les Balears, un volum amb estudis sobre l’escriptor i la seva relació amb les Illes, coordinat per Francesc M. Rotger, amb valuoses aportacions d’especialistes camusians que van passar per Menorca per commemorar el centenari del seu naixement.



A més d’analitzar la menorquinitat algeriana en la vida i obra d’Albert Camus (Fina Salord), trobam un estudi sobre l’emigració balear a Algèria (Joan Borràs), el compromís polític de Camus amb l’exili espanyol (Hélène Rufat), la visita de Camus a Mallorca i les Pitiüses (però no a Menorca) l’any 1935 (Helena Tur, F. Rotger), entre d’altres. Al pròleg, Carme Riera plasma l’essència del pensament camusià: “En els textos de Camus es debaten els grans temes que afecten la condició humana, el nostre ésser i existir, la nostra immanència i transcendència, la relació amb els altres. Jutjar si la vida val la pena de ser viscuda o no és la principal pregunta de la filosofia, escriurà en El mite de Sísif i a Calígula ens recordarà que l’home -jo preferesc substituir home per persona humana- no és feliç i que tots, no només el boig emperador romà, desitgem inútilment posseir la lluna”.


Sant Lluís, poble d'on provenia l'àvia de Camus
A les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca hi ha una bona representació de la seva obra traduïda al castellà i català. La Biblioteca Pública de Sant Lluís va fer una guia de lectura de l'autor l'any Camus.


Sala P. Albert Camus. Sant Lluís ha dedicat el nou teatre a la memòria de l'escriptor

2 comentaris:

  1. Jo no sóc menorqui i no sabia els arrels menorquins d'Albert Camus, i si abans ja m'agradava, ara, des de que ho he sabut per tu, encara m'agrada més.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Joan. Camus és un dels autors que més m'agraden i admir.

    ResponElimina