diumenge, 5 d’agost de 2018

Maria Àngels Hernández, arxivera de Maó

Anticipadament i feliçment, la cronista-arxivera Maria Àngels Hernández ens va dir adéu el passat 29 de juny, després de la inauguració de l’exposició de Toni Vidal a ca n’Oliver —el seu darrer acte—, en un comiat sorpresa que, molt encertadament, li va dedicar l’Ajuntament de Maó, reunint ex batlles, regidors, companys, familiars i amics.

M Àngels Hernández, enmig d'Ester Cladera (la seva successora) i jo

Amb na M. Àngels érem col·legues però, a més, era un dels meus estalons: aquella persona discreta que té molts coneixements i experiència i amb la qual sempre hi pots comptar i confiar.
Va ser la primera persona de la professió que em donà feina: ordenar publicacions, obres, desmuntar quadres, fer inventaris... l’estiu de 1985, quan Joan Hernández Mora llegà a la ciutat la seva biblioteca, col·lecció d’art i objectes.
Jo ja estudiava biblioteconomia i l’experiència em va servir d’aprenentatge. Des de llavors, sempre hi vam tenir relació.
Quan vaig venir a viure a Menorca per muntar la Biblioteca Rubió Tudurí, la primera persona a qui vaig acudir va ser ella.
Sempre la trobava al seu Arxiu, dalt dels porxos de les cases consistorials, entre capses i lligalls, expedients, publicacions, fitxes... Sovint comptava amb una auxiliar, perquè portar un arxiu històric i administratiu d’aquesta envergadura, no és una tasca senzilla.
Quan vaig ser a l’Arxiu Municipal de Sant Lluís, el seu suport va ser fonamental en moments claus. Com quan per l’any 2004, l’Ajuntament de Sant Lluís va decidir nomenar un fill predilecte. Se’m va encomanar l’elaboració d’un reglament d’honors i distincions per dur a terme l’expedient de l’homenatjat.
Mai no havia fet res semblant, i de seguida vaig tenir clar a qui m’havia de dirigir. Gràcies a les orientacions de na M. Àngels, vam aprovar el reglament en un temps rècord i vaig sortir-me’n prou bé amb l’expedient del nomenament.
Posteriorment, vaig haver de fer un esbós de projecte museogràfic per a l’Ajuntament i ella, que estava immersa en el muntatge de Ca n’Oliver, em va donar les directrius i facilitar els contactes que em calien.
Cap allà els anys 80, l’Ajuntament de Maó publicava un butlletí, Boínder. Na M. Àngels hi escrivia articles sobre la història dels nostres carrers. Fa poc els hi vaig demanar per completar la informació de què disposava per escriure alguns articles del meu blog. No va dubtar en posar-los a la meva disposició.
Podria seguir, però no dispòs de més espai, recordant no només una col·lega competent, sinó una bona companya en el sentit real de la paraula. Gràcies per tot, M. Àngels.

Publicat al Menorca, el 27/7/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada