divendres, 7 d’agost de 2015

Stephen Hawking i John F. Nash: dues ments meravelloses immortalitzades pel cinema

Stephen Hawking i John F. Nash, posseïdors de dues ments meravelloses, brillants, fóra del comú. Nash, economista i matemàtic guanyador d'un Premi Nòbel; Hawking,  físic i matemàtic, considerat un dels científics més populars i llegits entre el gran públic.

Stephen Hawking
Però realment, què tenen en comú aquests homes? Una vida entregada a la recerca científica, amb l’assoliment de l’èxit professional, malgrat el hàndicap de les seves discapacitats, l’una física i l’altra psíquica. Ambdós hi podien haver sucumbit, fins i tot mort al cab de pocs anys. Tanmateix, una voluntat de ferro i una capacitat de lluita fora del comú, han fet possible que Hawking hagi superat l’esperança de vida de la malaltia que pateix en més de cinquanta anys, i Nash hagi aconseguit conviure i seguir investigant amb esquizofrènia fins al final de la seva vida, ara fa tres mesos.
Però no ho han fet sols: han comptat amb el suport i la complicitat de les seves dones, companyes i lluitadores incansables que s’hi han deixat la pell. Allò que diuen que “darrera de cada gran home hi ha una gran dona”, és certament aplicable a aquests dos casos.
Les seves històries es van portar a la gran pantalla de la mà d'actors extraordinaris. Son les pel·lícules que tot seguit us vull comentar.

John F. Nash
Una mente maravillosa va ser estrenada l’any 2001 i protagonitzada per Russel Crowe i Jennifer Connelly. Conta la vida de John F. Nash (1928-2015), economista i matemàtic americà, el qual desenvolupà investigacions principalment entorn a la Teoria de Jocs.
L’acció comença el 1948 quan Nash arriba a la Universitat de Princeton per fer la tesi doctoral. Alumne avantatjat, inicia una carrera brillant, fins que comencen a manifestar-se-li crisis greus d’esquizofrènia. Per aquest motiu, la seva activitat científica es veu interrompuda, i a partir de 1959 ha de ser internat diversos cops en centres de salut mental. Amb un gran esforç personal i amb una fèrria voluntat, aconsegueix superar —o conviure, si ens hem de cenyir a la pel·lícula— la malaltia per seguir investigant, fins que el 1994 se li atorga el Premi Nòbel d’Economia, juntament amb John Harsanyi y Reinhard Selten.
Tot i que la pel·lícula va obtenir quatre Oscars, inexplicablement no se li va concedir al protagonista, Russel Crowe. Jennifer Connelly en va guanyar un de ben merescut, en el paper d’Alicia, la seva dona.


La teoria del todo, estrenada el 2014, narra la vida de l’afamat físic Stephen Hawking (1942). Com l’anterior, la història s’inicia quan Hawking, un estudiant de física brillant i tímid, comença el doctorat a la Universitat de Cambridge. Als 21 anys, se li diagnostica el mal de Lou Gehrig (una esclerosis lateral amiotròfica), malaltia degenerativa, i se li pronostica una esperança de vida de 2 anys. Lluny d’enfonsar-se, el científic i la seva promesa decideixen casar-se i afrontar junts la seva malaltia, cada cop més accentuada. D’aquesta forma, mentre passen els anys, s’incrementa la seva activitat intel·lectual alhora que s’endinsa en el seu treball científic més ambiciós, investigant, paradoxalment, allò que se li hauria d’haver acabat fa més de cinquanta anys, però que ha aconseguit desafiar contra tot pronòstic: el temps.


Stephen Hawking, molt probablement, és el físic més conegut entre el gran públic. La seva obra divulgativa, com la Breu historia del temps (1988), on exposa temes de cosmologia, com el Big Bang, els forats negres, conceptes matemàtics... és explicada de forma clara i entenedora. Tant és així, que quan es publicà aquest llibre, va esdevenir ràpidament un best seller, batent el rècord de vendes el 1998. En aquells anys el vaig llegir i puc assegurar que és una obra apassionant i entenedora, fins i tot per a gent de lletres, com jo mateixa.
La pel·lícula està inspirada en les memòries de Jane Hawking, i protagonitzada brillantment per l’actor Eddie Redmayne, qui va obtenir l’Oscar, i Felicity Jones, en el paper de la seva esposa.


Us recoman aquestes pel·lícules pels actors, els guions, les històries que expliquen però, més que res, per admirar la capacitat humana de lluita i superació davant de l’adversitat i dels entrebancs que a vegades s’interposen entre les persones i els seus objectius.

1 comentari:

  1. Dos buenas películas sobre dos hombres extraordinarios. La lástima es que mi cerebro es demasiado pequeño como para comprender todos los conceptos de los que hablan. Pero aún así, aún sin comprenderlo del todo es fascinante escucharlos.

    ResponElimina