diumenge, 6 de març de 2016

El factor temps en les persones dependents

Quan se sol·licita el grau de Dependència per a una persona dependent, el factor temps és fonament. Per a mi, un any pot representar una diòptria més, l’aparició d’una hèrnia o un augment d’artrosi als ossos, per exemple. Però per a una persona de més de vuitanta anys amb una malaltia d’Alzheimer, Parkinson o d’altres, un any pot ser l’interval en què deixi de caminar, parlar, o que hagi d’estar permanentment atès per algú.


S’ha donat el cas, massa vegades, que quan arriba la resolució del grau de dependència, o bé la concessió de la prestació, la persona que se n’havia de beneficiar ja és morta.
Vam sol·licitar el grau de dependència per al meu pare el gener de 2015. El mes d’agost li van concedir el grau de dependència 1 (s’ha d’estar força impedit per obtenir-ne els graus 2 ó 3). Encara avui, 14 mesos després, esperam la concessió de la prestació que li correspon.


La Llei de la Dependència de 2006 ha estat una de les conquestes socials cabdals assolides per aquest país, però les retallades dels governs del PP l’han ferida greument, tant pel que fa a les prestacions econòmiques als dependents, com a la reducció del personal dedicat a les valoracions de la dependència.
Ara cal una aposta decidida per recuperar l’estat del benestar. És imprescindible una dotació econòmica suficient per tal que les gairebé 6.000 persones amb el grau de Dependència reconeguda a les Illes Balears percebin aviat la prestació que els correspon, bé sigui en forma d’ajuda econòmica, de plaça en una residència o d’atenció domiciliària. I que el Govern Balear reconegui amb celeritat la situació de dependència de les gairebé 2.000 persones que romanen a l’espera.
En qualsevol cas, esper que no els arribi massa tard.

Publicat al diari Menorca, el 7 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada