divendres, 10 de juny de 2016

Atacades, (im)perfectes i stupendesss

Era a ca meva fent marujades, el dinar del dia següent —deveres, que he d'anar a pilates i abans he d’acompanyar la meva filla a comprar unes sabates, i no hi arrib—, amb la ràdio que sonava de fons. Vaig parar atenció quan vaig sentir que parlaven d’un restaurant per a dones, Deliciosa Calma. Si, si, per a dones, ho heu entès bé. I açò no és el que més em va sobtar. El més al·lucinant és que es tracta del primer restaurant en cuinar receptes lliures d'estrés, “un restaurante concebido como punto de encuentro de todas las mujeres para conversar, debatir y liberarse de todas esas tensiones que atenazan a 15 millones de mujeres en su día a día", el defineix el seu web. En definitiva, el restaurant que totes estàvem esperant, per passar una estona juntes i oblidar-nos del nostre present (im)perfecte.
I jo em demano, com és que no s’havia inventat abans, aquest fantàstic lloc? Per què no n’hi ha un a totes les ciutats amb més de vint mil habitants d’aquest país?

Vinyeta de Forges per al Dia de la Dona
Estimades dones estressades, mares o no, però atacades, en definitiva: us propòs de fer un viatge d’amigues a Madrid i fer un àpat relaxat a aquest original i únic establiment, pensat expressament per a nosaltres, les que ens creiem súper dones i súper mares i que fracasam estrepitosament cada cop que intentam redirigir cap a la perfecció les nostres vides.
Anau a Deliciosa Calma, on podreu demanar qualsevol dels plats de la seva carta inspirada en les presions socials típiques que aclaparen les dones a les quals se la bufa tenir parella estable —“Sigo sin pareja y me la resbala sobre base de aguacate y arándanos”, o si us ho estimau més, “Canelones de no me caso porque no me da la gana rellenos de requesón, ceps y virutas de parmesano”—, o per a aquelles que estan rodones (literalment) d'intentar posar-se stupendasss i fartes de frustrar-se una i altra vegada —“No te digo yo lo que me importa estar perfecta después del parto con chocolate negro”—, o per a les mares que no arriben a tot i que de cop se n'adonen que els pares també ho poden fer, i ja no senten remordiments —“Hoy no llego a recoger a mis hijos al cole con loncha de pavo acompañado de ya está su padre para hacerlo, digo yo”—, o per a les mares que ja en tenim prou amb un fill i no en volem més, perquè no, i punto (i què?).
No us penseu que amb tanta conya el menjar sigui qualsevol cosa. La xef, que és dona, com no podia ser d’altra forma, s'ha guanyat una estrella Michellin i diuen que és "capaz de confitar, triturar o flambear cualquier tipo de presión social que se nos imponga”. Açò ja és massa!
Ah! No us perdeu el vídeo promocional Deliciosa charla, amb el qual no deixareu de somriure pels noms dels plats tan encertats, i amb els quals segur que us sentireu identificades, com a mínim 15 milions de dones:


Idò ja ho sabeu: atreviu-vos a deixar les vostres criatures amb el seu pare, els avis o cangurs, agafau l'avió, plantau-vos a Madrid i no deixeu passar l'oportunitat de gaudir de la més gran exposició que s’ha fet mai sobre El Bosco, al Museo del Prado, durant el matí del dissabte. Dinau d'alguna cosa lleugera i al capvespre anau a veure un dels molts musicals que fan als teatres de la Gran Via. Quan sortiu, i prèvia reserva, us espera Deliciosa Calma, que com diu Llum Barrera, "anar-hi és com una festa de pijames amb les amigues, però en un restaurant i amb els morros pintats".
I començau a alliberar-vos de tanta pressió social i a pensar que mai no serem perfectes, com ells, que tampoc no ho són. I què?
Que xaleu molt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada