dimarts, 31 de maig de 2016

Apologia de la Vergonya

A El gobierno de las emociones, Victoria Camps reivindica el sentiment de la vergonya, que divideix en dos tipus: la vergonya que un pot sentir per la manca de béns o de condicions físiques o per la diferència racial o social, que hauria de desaparèixer de tota societat. Contràriament, hi hauria la vergonya i la culpa que la persona que enganya hauria de sentir quan falta a la virtut i al civisme.


La corrupció és un símptoma de la feblesa de la moralitat pública. Ja no ens estranya veure com persones ben situades s’aprofiten del seu càrrec públic, com Xavier Trias, el batle que tenia el sou més alt (110.000 €), quan era de vacances a Menorca sovint viatjava a Barcelona a compte de l’Ajuntament. Ara s’ha descobert que va pagar 65.500 € de lloguer de les arques públiques a uns okupes per no tenir-hi problemes.
Recordem també casos com el de la germana del rei i el seu home, imputats per frau fiscal i altres delictes, o els Pujol, acusats d’enriquir-se il·lícitament, o els ex tresorers del Partit Popular...
Amb la filtració dels Papers de Panamà hem descobert que ni tan sols els ídols populars se’n salven. “Me siento muy traicionada y tengo la conciencia muy tranquila y confío plenamente en la justicia”, declarà Ana Duato, acusada, juntament amb Imanol Arias de defraudar 3 milions a Hisenda, Somos todos. O esportistes com en Messi, pel qual es demanen més de 22 mesos de presó per haver defraudat 4,1 milions a Hisenda, Somos todos.


Podríem citar molts més casos a alt nivell, però també de més propers i quotidians, com quan pagam en negre o davallam pel·lícules il·legalment.
El problema radica en què no hem interioritzat els principis que haurien de guiar tota conducta. Així, mentre no hi ha una condemna judicial, no es té cap sentiment de culpa. És com si l'ètica fos quelcom superflu i el límit només el marqués la llei, quedant tot en mans de la dinàmica processal. El corrupte —a la política, l'esport, les arts, les finances, l'activitat professional...— s’oculta darrera el silenci o la mentida, tot esperant tenir sort i no ser inculpat. No se n’empegueeix, ni dimiteixi, ni confessa els seus errors o faltes, perquè no s'identifica amb la moral; tampoc amb la llei, que esquiva perquè no respecta.


En tant que les democràcies actuals no recuperin emocions socials com la vergonya, serem incapaços de forjar un caràcter ciutadà amb un contingut ètic que no només sigui capaç de veure racionalment les injustícies, sinó també de sentir-les perquè prèviament les hagi interioritzades.
Mentre tant, seguiran abundant corruptes/desvergonyits que actuïn impunement amb l'esperança que la seva culpa no els serà imputada.

Entrevista a Victoria Camps per Manuel Cruz

Publicat al diari Menorca, el 31 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada