Joan J. Gomila i la Sala Albert Camus

Entorn de la ciutat. Joan J. Gomila. Menorca: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, demarcació de Menorca, 2016. 362 p.

L’arquitecte Joan J. Gomila ha editat un nou llibre, Entorn de la ciutat, un recull de noranta-vuit articles publicats al diari Menorca entre els anys 2006 i 2014.

“La major part d’aquests articles surten de les meves caminades per Maó”, comenta l’autor en l’entrevista publicada el passat 2 de març en el Menorca, arran de la presentació de l’obra.

Gomila és coneixedor de la nostra arquitectura, no només pels projectes que ha fet el seu estudi d’arquitectura, sinó també com a estudiós i autor de diverses monografies tècniques i històriques.

L’obra, acuradament editada i il·lustrada amb dibuixos, plànols i nombroses fotografies, es divideix en vuit capítols temàtics que la doten d’una gran unitat i coherència. Al primer, “La ciutat arran de carrer”, s’hi aborden experiències viscudes i històries urbanes sobre indrets, carrers, cases, elements, etc., sovint amb un caràcter reivindicatiu. A continuació, dedica un capítol al port i a la relació controvertida que té amb la ciutat. Altres qüestions, com el lent declivi de l’estètica urbana, el record —i reclam— de la ciutat bella que antany era Maó, el nou pla general, l’anàlisi d’edificis concrets, com l’antic i el nou hospital, la terminal nova de l’aeroport, el projecte de la carretera general i d’altres, són també aspectes analitzats sota el vast coneixement i la mirada crítica de l’arquitecte, des d’una clara intenció de defensa del patrimoni. La darrera part, “Mar enllà”, aborda arquitectes i arquitectures representatives i llunyanes.

La Sala Polivalent Albert Camus, de Sant Lluís

Un capítol a part mereix la qüestió que ens ocupa, “Els teatres de l’illa”, amb articles sobre el Teatre de l’Orfeó Maonès, el Teatre des Born de Ciutadella i el nou teatre de Sant Lluís.

Joan J. Gomila coneix amb profunditat la sala polivalent Albert Camus. El seu estudi d’arquitectura va ser l’encarregat de realitzar el projecte i ell personalment en va dirigir l’obra.

El Teatro Nuevo (1910), predecessor de la Sala Albert Camus. Foto s'Auba, 2005 

El primer escrit que l’arquitecte publicà al diari sobre aquesta sèrie, “Reivindicació del lloc”, va ser el juny de 2011, quan s’enderrocà l’antic Teatre Nou, en el qual feia una mica d’història i justificava la decisió de mantenir el mateix emplaçament de l’antic teatre, al bell mig del poble, ja que “tots aquests edificis públics ajuden a fer poble, ajuden a crear activitats i a cohesionar el funcionament de Sant Lluís. Els edificis són peces diferents de les cases d’habitatges i han de singularitzar el seu aspecte per convertir-se en fites importants dins de la trama... El nou teatre vol ser una arquitectura que aporti aire nou, integrat en la imatge del carrer, i que aculli en els espais interiors les diferents activitats que ara mateix s’han de realitzar sense condicions a altres llocs”, explica l’autor.

La graderia de la sala polivalent, des de l'escenari

Un any i escaig després, el següent escrit ens parla de l’estructura de l’edifici, “petit, entre mitgeres, polivalent, que ha de ser el nou espai dinamitzador de l’activitat cultural i festiva de Sant Lluís. Un edifici d’estructura complexa, encara que de dimensions relativament petites”.

Gomila té la virtut de narrar els seus articles intercalant anècdotes entre les descripcions de caire més tècnic, la qual cosa alleugera la narració i fa que esdevengui més dinàmica i amena. Així mateix, és d’agrair que il·lustri els texts amb dibuixos, plànols de projectes i fotos, tant antigues com actuals.

Detall de la façana de la sala

No hi manca l’article dedicat a l’original i controvertida façana, ideada per Tonina Matamalas i Carme Gomila, que formen Maixap.tv. L’autor explica que es tractava d’un projecte creatiu d’aquestes dues llicenciades en Belles Arts, i que tenia la finalitat de plasmar a l’enfront de l’edifici la cartografia sonora de Sant Lluís, feta gràcies a la col·laboració dels alumnes i mestres de l’escola.

El quart escrit, “Visions del nou teatre”, demostra com s’ha aconseguit la integració i l’encaix de l’edifici en l’skyline del poble des de diversos indrets.

La zona de les grades, convertida en un espai pla i diàfan, a peu de carrer

La maquinària escènica, amb una graderia que desapareix dins un estoig subterrani, i les parts i els detalls de l’edifici són qüestions abordades en els capítols successius.

El darrer article, a mode d’epíleg, vol ser un homenatge al gran escriptor, pensador i dramaturg, guardonat amb el premi Nobel de literatura i que dona nom a la sala, Albert Camus.

En virtut de l’acord del Ple de dia 31 de gener de 2014, es va donar el nom d’ALBERT CAMUS SINTES (1913-1960) a aquesta sala polivalent, en reconeixement de l’escriptor i pensador eminent, guanyador del Premi Nobel de Literatura i nét de la santlluïsera Catalina Cardona Fedelich. Amb la seva obra El primer home, donà testimoni de l’emigració menorquina a Algèria a través de la veu d’aquells que hagueren d’abandonar l’illa al segle XIX, en cerca d’una vida millor (Text de la placa commemorativa)

“L’Ajuntament en Ple i per unanimitat ha decidit posar el nom d’Albert Camus al nou espai polivalent. Una decisió que em sembla del tot encertada. No només pels vincles familiars, potser una mica llunyans, sinó, sobretot, per com s’entrelliguen l’obra impressionant de Camus, el seu significat, el seu abast reflexiu profund sobre la condició humana, i la polivalència que oferirà el nou espai recentment acabat, per representar la vida, per fer tot tipus d’activitats al poble dels seus avantpassats”, conclou l’arquitecte de la sala polivalent.

En definitiva, un llibre amè, tècnic i col·loquial a la vegada, que es pot llegir seguit o bé triant els capítols que interessin més al lector. I com apunta el seu prologuista, Josep M. Montaner, “tot el llibre és una clara defensa de l’arquitectura popular mediterrània com a referent, en el context d’un paisatge que es revalora i es defensa, d’unes ciutats humanes i compactes, i d’unes formes de la simplicitat, l’eficiència i el saber mil·lenari”.

Joan J. Gomila també és autor d'altres obres, com Menorca: guia d'arquitectura (1998).

Trobareu aquest llibre a la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

Article publicat a s'Auba, núm. 328, abril de 2017