diumenge, 14 de gener de 2018

La mirada compromesa i colpidora de Toni Vidal

Ahir es va inaugurar la primera exposició antològica del fotògraf menorquí Toni Vidal (es Castell, 1934): Toni Vidal des de dins.
I ahir, per fi, el vaig conèixer, després de sentir-ne parlar força, ja que des que faig feina al Consell Insular, ara fa sis mesos, he col·laborat en l’organització de l’esdeveniment.
Toni Vidal és un fotògraf excepcional, un artista dotat d’una gran sensibilitat i un poeta de la imatge; el fotògraf menorquí més important del segle XX, en paraules Carles Jiménez.

Toni Vidal. Foto de David Arquimbau
El Consell Insular ha fet possible aquest esdeveniment, un homenatge que la seva terra natal li devia. Don fe que l’equip del comissariat de l’exposició ho ha donat tot perquè sigui una mostra representativa del conjunt de l’obra de Vidal, i que el catàleg en sigui el testimoni fidedigne, realitzat amb cura i professionalitat.
Ara, la satisfacció de la feina ben feta —gairebé perfecta, diria jo, perquè la perfecció no existeix, afortunadament—, després de molts mesos treballant-hi de valent, ha estat màxima per a tot l’equip humà implicat.
Ahir, els sentiments de tots estaven flor de pell, especialment, després dels parlaments, en què es veia un Toni Vidal emocionat i content pel resultat.
Abans, havíem parlat una estona, ell i jo. Li havia transmès fins a quin punt m’havien colpit les seves fotografies en el catàleg, i ara, en directe, molt més. La foto “Cala Corb”, d’un pescador assegut damunt un norai amb les cames encongides i una barca i les coves al fons, m’havia deixat amb un nus a la gola, no sabia si per la seva mirada o ben bé per què.

Absorta. Foto de David Arquimbau
La fotografia social de la fàbrica del Gas de Maó, tancada fa cinquanta anys, i la de la fàbrica de la España Industrial de Barcelona (on actualment hi ha un gran parc) desprèn una bellesa fosca per les dures condicions laborals, reflectides no només en l’escenari captat per l’objectiu de manera magistral, sinó també per les expressions i actituds dels personatges. La captura de les imatges està feta en el moment precís, la llum concreta i els elements i personatges que cal mostrar: no hi manca ni sobra res per narrar el missatge que vol transmetre. I tanmateix, la duresa i l’angoixa de què l’objectiu del fotògraf ens fa partícips, esdevé poesia.
L’art no radica en reproduir la realitat, sinó en interpretar-la i transformar-la en canal expressiu de l’artista. Toni Vidal s’expressa a través del seu objectiu i ens mostra la vida i les persones sense artificis. La seva mestria està en l’alt domini de la tècnica, la paciència de saber esperar el moment precís i la sensibilitat de la seva mirada per copsar-lo. Cada imatge se la jugava en un o dos clicks, m’explicava, perquè intentava gastar el mínim de material. És increïble.

Amb en Toni Vidal
Cadascuna de les fotografies fetes als obrers i les fàbriques són absolutament descriptives i no els cal paraules. Les imatges que representen les altres temàtiques ens mostren l’essència dels diferents oficis que va immortalitzar, la Menorca rural d’un paisatge que es perd—no només les cases i els camps, sinó també els pagesos, com vestigis d’un temps llunyà i irrecuperable—, els retrats, en què copsa tan bé l’ànima del personatge... I les fotografies de les festes de Sant Joan, on elements aparentment secundaris —la pistola enfundada del guàrdia civil, les dones de les autoritats, l’home ballant davant la banda de música— prenen un protagonisme del tot intencionat.
Finalment, la mirada amb què dissecciona la natura, ens mostra la bellesa i les matisacions de colors d’una fulla que es desprèn de la tija o de les formes i textures de les roques menorquines erosionades per la tramuntana.

Polítics, membres del comissariat i col·laboradors
La fotografia de Toni Vidal és feta des de dins, des de la seva mirada introspectiva i personal, per transmetre tot allò que nosaltres, artífexs de la paraula, no podríem expressar millor.
L’exposició antològica Toni Vidal des de dins, romandrà a la sala del Roser de Ciutadella fins el 17 de març. Posteriorment es podrà veure a Maó, des del 30 de juny i durant tot l’estiu a Ca n’Oliver. No us la perdeu!

Vull agrair al fotògraf i amic David Arquimbau les fotos que m'ha cedit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada