dijous, 1 de març de 2018

La vida reneix


Avui comença març.
Fa quinze dies que la llum ha canviat. És més intensa, més clara, d’un blau nítid i poderós. Si els nigolats d’hivern són els més bells i tenebrosos, el cel de primavera i de tardor és el més pur.

Mosques vermelles

Tanques verdes d’herba i grogues de vinagrella entapissen el camp menorquí.
La llum es reflecteix a les parets blanques de les cases i, mentre acluques els ulls perquè no et cegui, penses en les ulleres de sol ficades encara en un calaix.
Les pluges de l’hivern han omplert s’Albufera des Grau, habitada per una quantitat d’ocells que mai no hauries imaginat. O açò és el que posa de manifest la il·lustració informativa de la caseta per albirar les aus que hi habiten.


Hem passat una barrera i, des de la tancadura estant, ens ha saludat un poriol.
La vida ressorgeix després de la pluja i a l’empara de l’escalfor del sol.
D’entre l’herba i al marge del camí de grava, hem albirat una de les nostres orquídies, l’anomenada “mosca vermella”, petita i preciosa, de vius colors i sinuoses formes, gairebé antropomorfa. L’he acariciada amb delicadesa i l’he retractada.
Una parella de milans —quasi sempre van en parella; són monògams?— ens han sobrevolat amb una majestuositat incomparable a cap altra au de per aquí.
Avui comença març i la vida reneix amb l’esperança de perpetuar-se un any més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada