dijous, 10 de maig de 2018

Ni un cas més!

En ple segle XXI segueixen passant fets intolerables. Està clar que no hem avançat en valors ni en tolerància tant com seria desitjable. Per què, si no, com s'explica que encara hi hagi tants casos d’assetjament, d'abusos de qualsevol mena o de violacions?


El cas recent de la mort d'un adolescent de Ciutadella n'és una prova. M'esfereeix la intolerància que es respira a vegades a les aules. Ho sé amb coneixement de causa. A l’escola, la meva filla i altres alumnes van patir burles continuades per part d'un professor i, de rebot, d'alguns companys —els infants solen imitar el que veuen—. Vam intentar frenar-ho, parlant amb la direcció, però poc vam aconseguir. A l'institut no es va repetir, però ella va presenciar com alguns amics eren objecte d'humiliacions i burles de companys, sense que es fes gaire cosa per aturar-ho.
Quan era petita, la professora de 1r d'EGB se'n fotia de jo i d'altres, perquè ens costava aprendre de restar; record l'angoixa que sentia a l'hora d'anar a escola. Recentment, una amiga de Mallorca va haver de baratar de centre la filla perquè patia assetjament.
On són els protocols d'actuació davant aquests casos? Si existeixen, per què no s'activen i s'intenta acabar amb tot açò? I les famílies dels assetjadors, no tenen res a dir?


D’altra banda, uns dies abans de l'episodi fatídic que he comentat, ens vam indignar amb la sentència del cas “La Manada”. S'ha dit molt i ho repetiré: no és abús; és VIOLACIÓ! Des de l’inici del judici, moltes dones van començar a explicar i denunciar públicament les agressions, abusos sexuals i violacions que han patit.
L'any 2015, i no exempt de polèmica, el pianista James Rhodes publicà Instrumental, un llibre de memòries on explicava obertament les reiterades violacions que va patir des dels 6 anys, els trastorns que l'hi han provocat i com la música l’ha salvat. Un relat ple de coratge que està ajudant altres persones.

James Rhodes. El juny de 2017 vaig assistir a un recital seu a Palma
Quan estudiava a Barcelona, solia acabar les classes al vespre. Crec que només una dona pot imaginar-se la por que et domina en tornar a casa i sentir al teu darrere unes passes que s'atraquen o un home que, amb mirada lasciva, surt del Metro al teu darrere. Sortint del darrer examen, vaig ensopegar-me amb un exhibicionista. Vaig sentir por, fàstic i un bon retjiró. Vaig pensar que, malgrat tot, havia tingut sort perquè, després de 5 anys, no havia patit cap agressió i aquell era el meu únic incident de tipus sexual.
Ja hem callat prou. Expliquem, denuncien i lluitem perquè no hi hagi ni un cas més.

Publicat al Menorca, el 9 de maig de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada