Algunes persones creuen —encara— que les biblioteques públiques representen un factor advers per als llibres i els escriptors, pel fet de facilitar la lectura a la ciutadania de forma gratuïta. Tanmateix, la realitat és ben diferent i ho demostraré amb dades i arguments que, lluny de ser l’enemic, confirmen que les biblioteques són una víctima més de la crisi que pateix el món del llibre.
La crisi econòmica de 2008 va afectar tots els sectors econòmics. El sector del llibre (editorials, llibreries, etc.) no va quedar menys tocat i, a hores d’ara, encara no s’ha recuperat. Són diversos els factors que hi han influït, a més del merament econòmic: les noves tecnologies i, en concret, Internet, han introduït canvis no poc significatius en les nostres vides, han transformat els hàbits en el consum cultural, han promocionat la lectura en mitjans digitals i han propiciat formes alternatives de llegir, a més d’altres elements de tipus sociològic.
Tradicionalment, les biblioteques públiques ofereixen llibres en préstec sense cap contraprestació econòmica, ja que aquesta és la seva raó de ser i, per tant, la seva funció principal com a entitats democratitzadores de la cultura, la informació, el coneixement i la lectura. No tothom té recursos per comprar llibres i accedir a la informació a través d’Internet.
Les biblioteques assumeixen la compensació econòmica dels autors amb la compra de llibres —com qualsevol comprador— i pels préstecs realitzats. Cada any, el Consell Insular (i els altres consells i diputacions) paga el canon corresponent per les obres deixades en préstec a CEDRO (entitat espanyola gestora de drets d’autor). Recentment, el Consell ha pagat 1.601,18 € a CEDRO pels préstecs fets durant el 2019 a les nostres biblioteques.
Les biblioteques públiques organitzen activitats de promoció de la lectura i formen lectors: clubs de lectura, presentacions de llibres, recitals, xerrades sobre autors i literatura, tallers literaris i d’escriptura... tot gratuït per als usuaris i amb una contraprestació econòmica per als autors i participants. El 2020 se’n van fer quasi 300 activitats amb més de 5.000 participants.
D’aquestes activitats, sempre en surten lectors: són la majoria dels usuaris de les biblioteques, però també són compradors de llibres. Qui no llegeix, mai no comprarà llibres.
D’altra banda, les biblioteques públiques adquireixen la major part dels seus fons a les llibreries locals. L’any 2020, la Xarxa de Biblioteques de Menorca va fer adquisicions de fons per valor de 108.793 € del seu pressupost ordinari, a més 8.000 € en concepte de Rescat Cultural a les llibreries; en total, 116.793 €. També es van invertir 4.000 € en llicències de llibres electrònics per incorporar a eBiblio, la plataforma de préstec gratuït de publicacions electròniques (e-books, audiollibres i publicacions periòdiques i diaris).
En
el conjunt de l’Estat Espanyol, les biblioteques públiques van fer adquisicions
per valor de 35.015.583 €. El drama seria gros si aquests equipaments deixessin
d’existir.
Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca compren tots els llibres d’autors menorquins o de l’àmbit de Menorca. El Pla Salm es va crear per donar suport i promocionar a tots els nostres autors i autores.
Tot i l’ús habitual de les xarxes socials i d’Internet en general —que sembla podrien anar en detriment de la lectura—, els índexs de lectura a Espanya s’han incrementat un 12,3 % durant la darrera dècada. Segons l’informe Hábitos deLectura y Compra de Libros en España 2020 (Federación de Gremios de Editores de España, 2021), el 68 % de la població espanyola llegeix llibres; d'aquests, la majoria, un 64 %, llegeix llibres per oci en el seu temps lliure.
Les
compres de llibres que no són de text es fan principalment a llibreries locals
i, en la darrera dècada, han crescut un 11 %, situant-se al 51,7 %.
Fins
i tot ha augmentat el nombre de lectors de llibres digitals que paguen per
aquests (39,8 %), però encara són
majoria aquells que els obtenen de forma il·legal. Vet aquí la importància de
l’impuls de la plataforma pública i gratuïta eBiblio que fan les biblioteques.
No
obstant açò, durant l’any 2020 les visites a les biblioteques van descendir
notablement, ja que van romandre tancades durant més de dos mesos i la
recuperació posterior d’usuaris ha estat lenta, per motius evidents.
Tanmateix,
durant el confinament, el personal bibliotecari va seguir proporcionant serveis
virtuals (promoció de la lectura i servei d’informació digital) i les
adquisicions per a eBiblio s’incrementaren extraordinàriament. El préstec
d’obres digitals va augmentar un 145 %, mentre que l’ordinari va disminuir el
26,4 %. Aquestes i altres dades, es poden consultar a les memòries anuals de la
Xarxa de Biblioteques de Menorca.
Els professionals de les biblioteques també patim la crisi del sector del llibre, com ha quedat palès, i justament per açò, estem en procés de reinventar els nostres serveis per seguir promocionant la lectura i el coneixement en igualtat de condicions a tota la societat menorquina. Però no podem admetre, de cap manera, que s’inclogui les biblioteques en el sac dels factors que propicien aquesta crisi.
Que ningú s’equivoqui d’enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada