Plou amb ganes.
Com si no tingués res més a fer,
plou.
Com si arribés la fi del món,
ara mateix i sense transició,
la pluja concentra totes les forces,
la renou del vent, la fa seva
i la tramuntana, l’enerva.
No volíeu aigua?
Aigua teniu.
Fins ofegar-vos, en tindreu.
Aplega els nuvolats escampats
i els estreny per enfosquir el dia.
No hi ha rastre del sol,
sembla el final del dia
a través de la cortina d’aigua
que tamisa la claror ofegada de l’estança,
i només són les tres.
Recordes les tres d’un dia de juny,
d’un 9 o 10 o 11 de juny. Tant fa.
Gairebé estiu,
estirada a l’hamaca,
a una mà, el llibre i l’altra, davant la cara,
cobrint-te del sol virulent que et cega.
Què no donaries, ara, per sentir tres segons aquell sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada