No recordaré aquest estiu

No recordaré aquest estiu per l’accident en bici el dia del meu sant, ni per la causa que ho va provocar —encara no he esbrinat quins cables del cervell se’m van desconnectar mentre circulava per la rotonda—; serà un misteri amb el qual hauré de viure.

No recordaré aquest estiu per haver cantat en l’esdeveniment musical de l’estiu menorquí fet per gent 100x100 autòctona i vist per cinc mil espectadors; ni per haver-m’hi deixat la pell en un espectacle que serà recordat durant temps i temps. Hakuna Matata.

No recordaré aquest estiu per haver viatjat a l’eterna primavera estival anglesa, de camps verds i mansions de pel·lícula, coberts per una pluja gairebé constant; ni per haver visitat els banys romans, Bath —en terra de bàrbars—, més bells i ben explicats —i més cars— que mai he vist; ni per haver admirat —per fi!— amb emoció, el cercle de pedres més famós, Stonehenge, aixecat fa 3.000 anys i envoltat d’interrogants que encara estan per desvetllar; ni per haver-me meravellat amb les voltes de palmera del fabulós claustre de la Catedral de Gloucester i altres escenaris cinematogràfics de la saga Harry Potter.

No recordaré aquest estiu per les avaries domèstiques, la porta de la cotxeria trencada, les dues rodes del cotxo punxades la mateixa setmana, l’odissea del canvi i no canvi —aquesta era la qüestió— de companyia telefònica....

No recordaré aquest estiu per haver viscut les festes de Maó, sempre iguales, però cada any amb emocions renovades.

No recordaré aquest estiu per haver estudiat oposicions amb un temari avorrit i antipedagògic, patint una calor i humitat pròpies del tròpic; ni per haver-ho superat al cab de nou mesos i dos dies i durant tres estacions.

No recordaré aquest estiu pel taller d’escriptura més ben parit al qual he assistit mai, de la mà d’una mestra del periodisme narratiu, Leila Guerriero; ni com vaig xalar amb el seu mestratge i com el grup d’assistents —gent fabulosa— ho va fer encara més engrescador.

No recordaré aquest estiu per l’empoderament i la gosadia d’engegar enfora, molt enfora, gent tòxica, narcisistes, ex amigues manipuladores, tipus covards i menyspreables, assumptes que em desgasten i no m’aporten res de bo, gent desagraïda i aprofitada.

No recordaré aquest estiu per haver sortit de la zona de confort i fotre una cosa al cul a qualsevol ésser humà que no em vegi com a tal, sinó com un objecte o un interès, susceptible de treure’n profit.

Recordaré aquest estiu pel que he tret en clar de les ensopegades, caigudes i tornades a partir; el recordaré per les ferides i l’advertiment que som mortal, i que el temps desaprofitat, és irrecuperable; el recordaré per les noves oportunitats que la vida em brinda de reprendre camins diferents i per recordar-me, un cop més, que és urgent i imprescindible tenir cura de la gent que em mereix i em sosté sempre. Per ells, val la pena recordar-lo.