L'organització territorial de les Pitiüses és singular per les seves peculiaritats geogràfiques i històriques.
Històricament, a l'illa d'Eivissa només existia un únic nucli urbà, “Vila”, i la resta era una zona rural dispersa organitzada en parròquies.
Les esglésies parroquials eren el nucli al voltant del qual es van anar formant els pobles, deixant a les illes una toponímia característica a partir del santoral.
 |
| Església de Sant Carles de Peralta |
La major part de la població va continuar vivint de forma disseminada fins a la segona meitat del segle XX quan el desenvolupament turístic va modificar la urbanització i l'estructura econòmica.
 |
| Església de Santa Agnés de Corona |
A partir de l’agrupació de diferents parròquies, sorgiren els actuals municipis. Eivissa compta amb quinze poblacions, agrupades en cinc municipis: Sant Joan de Labritja, Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Eivissa capital.
 |
| Església de Sant Joan de Labritja |
Quant a les cases rurals, vaig quedar impressionada amb l’austeritat i profunda bellesa de l’arquitectura dels pobles i les cases rurals de la Pitiüsa gran, ben diferent de la de Formentera.
 |
| Casa a Santa Eulària des Riu |
Es tracta d'una arquitectura pura i funcional, amb la finalitat de donar resposta a unes necessitats concretes que són el resultat d'anys d'equilibri entre l'home i la naturalesa, amb la sobrietat, la senzillesa i el blanc impol·lut com a color de fons.
 |
| Església des Puig de Missa, de Santa Eulària des Riu |
Un dels millors exemples de l'arquitectura tradicional de l'illa el trobam en el petit poblat de Balàfia, a Sant Llorenç, una agrupació de set habitatges rurals i dues torres refugi, aixecades en l’època medieval.
El conjunt està protegit sota la declaració de Conjunt Històric de les Balears, i el seu origen es pot situar durant la dominació musulmana o fins i tot en èpoques anteriors.
Els pagesos s’atrinxeraven en les dues torres durant les invasions dels corsaris nord-africans, fets molt freqüents i especialment violents a partir del segle XVI. D'açò en sabem prou, el menorquins.
 |
| L'església de Sant Miquel de Balansat té una una torre adosada |
 |
| Esglesia de Sant Llorenç de Balàfia |
 |
| Amb l'escriptor Marià Villangómez, nascut a Sant Miquel de Balansat |
 |
| L'església de Sant Josep de sa Talaia té aspecte de fortalesa |
Altres articles que he escrit sobre aquest viatge:
El meu viatge a Eivissa i Formentera I: cales abruptes, platges amables i enigmàtics illots
El meu viatge a Eivissa i Formentera II: la nuit i la Vila d'Eivissa
El meu viatge a Eivissa i Formentera i IV: Formentera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada