diumenge, 19 de juliol de 2015

El meu barri I

Estic palpant un manat de plàtans a la verduleria. Mentre decidesc si em qued amb el que ara tenc a les mans o amb aquell més verd, que potser aguantarà més dies, entra na Rita demanant si hi ha ous.
—No, però te’n guardaré una dotzena, quan en duguin —li contesta la botiguera.

S'Arraval, cantonada amb sa Rovellada de Dalt
La senyora Joana, que té prop de noranta anys i va amb la seva cuidadora, acaba de pagar i, abans que se’n vagi, li deman com es troba. “Anam fent”, em respon agraïda, però al mateix temps resignada per una vida massa llarga que ha sobreviscut al marit i a un algun fill. I afegeix:
—Avam si vindràs a cercar hortènsies, que enguany m’han tret més de cent flors.
—I tant! No me’n descuidaré, no passi pena— li contest, acomiadant-me i pensant que ja em val, que mai m’enrecord d’anar-hi quan es planten els esqueixos. Ben mirat, no em va anar tan malament l’any passat: agafats prop de Nadal, m’ha sobreviscut un d’un total de quatre, el qual ha tret tres flors magnífiques de color fúcsia. Li ho coment i em somriu comprensiva. Me la menjaria, aquesta dona!

El mateix lloc d'abans, a l'actualitat
Quan he acabat la meva compra i surt al carrer tòrrit i humit de principis d’agost, sota un sol que cau a plom i una humitat devers del 90%, pas ràpidament per davant de la barberia den Llorenç, es barber de Sant Lluís, criador de canaris i guanyador de molts concursos, frissant de travessar el carrer i anar per l’ombra.

Sa Rovellada de Dalt
En arribar al cap de cantó de Can Senyalet, ja he pres dues decisions: d’una banda, me’n vaig a sa Mesquida a fer una calamullada urgent per treure’m de damunt la suada que he fet durant el matí. L’altra, escriure sobre el meu barri i la seva gent.
S’Arraval Gran, un barri vell, habitat per gent gran i no tan gran, per forasters i gent de pas, que no té temps d’arrelar-s’hi i que no acaba de convèncer al jovent per instal·lar-s’hi.
Un barri de Maó, cada any que passa, més deshabitat. Per açò en vull parlar, perquè escrivint sobre ell i fent memòria del que va ser en temps passats, tal vegada podrem esbossar-hi el seu futur.

S'Arraval, amb el Pont de Sant Roc al fons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada