dimecres, 8 de juliol de 2015

Varoufakis, l'home que agradava a les dones

El dia després del referèndum a Grècia, amb el triomf del NO, es feia efectiva la dimissió del ja exministre de finances Yanis Varoufakis. Ho anunciava ell mateix a través del seu bloc, amb una breu notícia titulada Minister No More!, on explicava les raons per les quals havia decidit retirar-se per facilitar les negociacions amb l’Eurogrup i seguir donant ple suport al primer ministre Alexis Tsipras. La seva actitud durant les negociacions no agradava la majoria dels ministres europeus i açò l’havia convertit, amb el temps, en persona non grata.


Sigui qui sigui, Yanis Varoufakis sempre serà l’home que agradava a les dones. De complexió atlètica, mirada penetrant, gest decisiu i posseïdor d'una elegància innata, quan parlaves d’ell a una tertúlia femenina, cap integrant hi restava indiferent i mai vaig sentir cap mot de desaprovació. Record un dia, abans de la classe de ioga (eminentment femenina), una conversa en què sortí el “tema Varoufakis”: totes les presents, sense excepció —de dretes, d’esquerres, apolítiques, grans, joves, mitjanes, tímides o extravertides— vam confirmar el poder del seu atractiu.
A més, crec que ningú no ha estat indiferent al glamour de l’exministre. Fins i tot la frivolíssima revista de tendències de El País, “S Moda”, n'ha parlat.


Juntament amb Alexis Tsipras i altres dirigents grecs, han encetat l'estil de l’americana sense corbata des del primer moment del seu mandat. I han marcat tendència. Ho hem vist repetidament durant el darrer mes en les nombroses preses de possessió dels governs autonòmics, els parlaments i en les constitucions dels governs locals. Molts homes han llençat les corbates fora dels armaris i, fins i tot, l’americana, vestint únicament la camisa de color o la samarreta reivindicativa.


Per la seva part, algunes dones s’han tret la falda amb americana i les sabates de saló, de manera que, se’ls han vist els ditets amb unes elegants sandàlies. Un vestit blau elèctric (F. Armengol), negre absolut (C. Juanola) o blanc nítid (M. Salord) han fet les delícies dels salons de plens.
L’estètica, com veiem, també és important a l'hora del canvi. Com a mínim, n’és el primer símptoma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada