diumenge, 23 d’agost del 2015

Suite francesa, d’Irène Némirovsky: l’obra èpica de l’ocupació alemanya a França

Quan l’escriptora Irène Némirovsky va ser detinguda a França per a ser deportada a Auschwitz, estava escrivint la novel·la Suite francesa. El manuscrit, juntament amb la resta de la seva obra, va ser guardat durant molt de temps per les seves filles. L’obra, inacabada arran de la seva mort prematura l’any 1942 al camp de concentració, es va publicar el 2004 i rebé el Premi Renaudot a títol pòstum. A més de les dues parts que componen la novel·la, l’autora deixà nombroses notes de les parts successives i de possibles canvis en les que ja estaven escrites.


La narració arrenca amb l’èxode de 1940, quan l'exèrcit nazi derrota els defensors francesos i Alemanya ocupa el país. La primera part, "Tempesta al juny", retrata la fugida dels ciutadans de París en les hores i dies immediatament anteriors i posteriors a la invasió alemanya. La segona part, “Dolce”, mostra la vida en un petit poble de províncies a l'est de la capital durant els primers mesos de l'ocupació. La relació entre les dues parts és molt tènue, de manera que poden considerar-se gairebé com a obres independents, unides només per l'època històrica que retraten. La tercera part, "Captivitat", de la qual Némirovsky va arribar a escriure un esquema argumental, hauria mostrat els intents d'organitzar una resistència, i hauria situat alguns dels personatges de les parts precedents a la presó o en perill de mort per aquesta causa. De la quarta i cinquena parts, només en coneixem els títols: "Batalles" i "Pau".
Suite francesa combina un retrat intimista de la societat il·lustrada amb una visió implacable d’una societat que ha perdut el rumb. És un relat clar i intel·ligent de la desaparició del país que va existir, on es descriu la societat de la França de Vichy, en què es dibuixen escenes de convivència entre els seus membres i l'invasor.


Irène Némirovsky va néixer a Ucraïna l’any 1903 i morí al camp de concentració d’Auschwitz el 1942. D’origen jueu i filla d’una família benestant, fugí de la Revolució russa i s’instal·là a França als 16 anys d’edat. Coneixedora de diverses llengües, el francès va ser gairebé la seva llengua materna, que aprengué de mans de la mainadera.
El conjunt de la seva obra està escrita íntegrament en francès i hi dóna mostres d’una gran habilitat per analitzar psicològicament els personatges, i per a retratar amb lucidesa —i potser amb crueltat— una societat que està en procés d’autodestrucció, amb una agudesa i versemblança extraordinàries.
Recentment, s’ha estrenat la pel·lícula homònima basada en Suite francesa, dirigida per Saul Dibb, i protagonitzada per Michelle Williams, Kristin Scott Thomas i Matthias Schoenaerts. Se centra principalment en la segona part de la novel·la, “Dolce”, i narra la història de Lucile, una jove que té el seu marit al front i que es veu obligada a acollir a casa seva un oficial alemany. Tot i el rebuig inicial envers els invasors, naixerà una atracció entre ambdós que anirà in crescendo.


M’agraden molt les novel·les d’aquesta autora i crec que les he llegides totes. Encara no he vist la pel·lícula i esper que estigui a l'alçada de la narració. Si Némirovsky hagués finalitzat Suite francesa, molt probablement hauria esdevingut l’obra èpica de l’ocupació alemanya a França.
Trobareu les seves obres a la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

1 comentari:

  1. Acabo de llegir aquest llibre. M'ha agradat molt. El retrat que fa del dia a dia de les persones durant l'ocupació alemanya ens dona una altra visió que no es el purament bèlic, o de camp de concentració. Es molt interessant veure com de vegades semblava que per ells no hi hagues guerra, sino que al camp la vida seguia com sempre. Un llibre molt interessant.

    ResponElimina