diumenge, 15 de novembre de 2015

El meu barri VII: Sense veïns, no hi ha vida al barri

Aprofitant un temps més propi de principis de tardor que de finals de l'estació, avui matí he fet una passejada pel centre històric de Maó.
Càmera en mà, he recorregut alguns carrers del meu barri amb la intenció d’obtenir un testimoni gràfic de l’evidència i del que l’arquitecta Roser Roman ha constatat en l’estudi que està duent a terme sobre habitatge buit a la nostra ciutat, “Re-Habitar la ciutat de Maó”. Roman calcula que existeixen uns 500 immobles sense habitar a la zona i que d’aquests, el 80% estan en mal estat i molts tenen problemes de salubritat.
Comencem pel costat de ca meva. L'edifici del cap de cantó on hi havia una botigueta de queviures, roman buit i tancat des de fa uns 7 anys, amb un aspecte lamentable, com es pot comprovar.




Algunes cases, com aquesta, no sabem si estan a la venda, però moltes altres pengen el cartell "Es ven" de la façana.





Algunes estan en molt mal estat, com aquesta, al cap de cantó amb sa Costa des General, en un carrer ben turístic, Isabel II.
  




Els carrers principals del centre de Maó no hauríen de presentar aquest aspecte, com el carrer de ses Moreres:


O sa Rovellada de Dalt, amb l'immoble de l'antic cine Consell, tancat des de l'incendi del 2002:


Hi ha cases que no poden negar que duen temps tancades, amb la correspondència acumulada a la porta:


Algunes façanes es troben en un estat del tot lamentable. L'Administració hi hauria de poder intervenir, ja que és un factor determinant per a la degradació del barri:





Cap casa no hauría de presentar aquest aspecte:




Alguns immobles tenen cartells d'alarmes. Deduïm que es tracta de magatzems de comerços propers. Deu ser per açò que no se'n té cura de la façana:




També hi ha cases senyorials decadents, on creixen les herbes:


El pitjor de tot, és que alguns dels immobles en estat degradat segueixen habitats, amb el perill de ruïna i problemes de salubritat que açò comporta.






Afortunadament, al centre de Maó segueix havent iniciatives de rehabilitació que dignifiquen el barri, com aquest edifici de la Pl. Bastió:


Les galeries Encant i Artara, així com el bar Gratinata, són alguns exemples de comerços que han apostat per situar-se al centre rehabilitant cases antigues:



Així mateix, comptam amb grans casats recuperats i rehabilitats: antigues cases senyorials, com la casa Albertí, convertida en hotel; o la Fundació Reynolds, dins de la qual hi ha el Portal de Sant Cristòfol i un bocí de l'antiga muralla, així com la seva col·lecció d'art contemporani. 



Esperem que sorgeixin més iniciatives privades com aquestes, i públiques, com la rehabilitació de Can Oliver, convertida en museu.
De totes formes, cal una política ferma de suport a la rehabilitació perquè no segueixi endavant la despoblació i la degradació del centre històric de Maó.
Perquè Sense veïns, no hi ha vida al barri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada