divendres, 13 de maig del 2016

La Paradoxa de Schrödinger, de Josep Masanés

La Paradoxa de Schödinger. Josep Masanés. Palma: Documenta Balear, 2016. 59 p. XXIII Premi Joan Marqués Arbona de narrativa Vall de Sóller.
Cinc mesos després, torn a presentar una nova novel·la de Josep Masanés, el nostre escriptor adoptiu i un dels més prolífics de l’illa. Sempre és un plaer acollir-lo a la Biblioteca Pública de Sant Lluís —aquest cop com a primícia—, amb una nova obra i conversar amb ell sobre literatura, escriptors, premis literaris, el complex ofici d’escriure... i donant ànims als aprenents d’escriptor, com jo mateixa, perquè la cosa no decaigui.


Josep Masanés ja és un veterà. Certament, un dels millors escriptors de la nostra illa i, cada cop, amb més anomenada arreu del territori de parla catalana, com mostra la crítica creixent de la seva obra.
El dia que vaig llegir La Paradoxa de Schrödinger, no vaig poder amollar el llibre fins que no el vaig acabar. Des del primer capítol hi trobam misteri i suspens envoltant una història força original. Aquesta combinació atrapa el lector i l’agafa encara amb més força tant com es va atracant cap al final.


La versatilitat de l’autor ha propiciat que aquest cop deixés de banda la novel·la històrica d’aventures a la qual ens tenia acostumats —com Camins sense retorn o La vall de la matança— per teixir una història emmarcada en la Menorca actual, intensa i enigmàtica, on també traspua l’esperit aventurer.
D’entrada, l’obra té un títol ben impactant i difícil de pronunciar. La Paradoxa de Schrödinger és un experiment de la mecànica quàntica, que porta el nom del físic austríac que el va idear, Erwin Schrödinger (1935). En acabar la lectura, el lector descobrirà la seva relació amb l’obra, enigma que no desvetllaré, perquè no vull fer d’espoiler i aixafar-vos el final.
Es tracta d’un relat llarg o d’una novel·la curta, en què el fil argumental planeja per damunt de temes tan transcendentals com el destí, la vida i la mort.

L'autor, explicant la Paradoxa de Schrödinger
El protagonista, Maties Miralles, un jove amb pretensions d’escriptor, està fent un curs d’escriptura creativa a Ciutadella. Una nit d’hivern, quan es disposa a sortir de la ciutat de ponent per tornar a Maó, agafa en autostop una al·lota enigmàtica i desconcertant, descarada i força atractiva, na Tània, qui li explica que ha fugit de ca seva i que es dirigeix a casa d’uns parents. En Maties s’ofereix a ajudar-la, però el seu viatge ple d’infortunis no para de canviar de rumb, punxa una roda, es queda sense benzina i la jove el fa anar d’un lloc a l’altre per trobar un indret on quedar-se. Ella no només li desbaratarà els plans d’aquella nit, sinó també els de la resta de la seva vida.
A la narració també hi apareixen dos personatges més, la mare den Maties, que l’aclapara amb la seva xerrameca de mare patidora, i la seva al·lota, na Xisca, l’antagonista de na Tània. Com veiem, tenim un protagonista masculí condicionat per les dones que l’envolten.

Presentació del llibre a la Biblioteca Pública de Sant Lluís

Com en una road movie, l’acció i els conflictes personals dels dos protagonistes es desenvolupen al llarg del seu viatge per carretera, i s’enfrontaran a algun desafiament en cadascun dels capítols que s’aniran succeint a través del relat.

El final d’aquest viatge és sorprenent, no només pel desenllaç, que és prou impactant, sinó també pel canvi experimentat en el protagonista —que evoluciona d’antiheroi a heroi, gràcies a la seva obstinació—, i en com les coses no són sempre allò que semblen.
Resumint, es tracta d’una història que es llegeix d’una tirada, com ja he apuntat, per les dosis de tensió ben administrades i l’estil propi de l’autor, caracteritzat per una prosa fluïda i dinàmica, concisa i sense ornaments i on l’humor no hi manca.
També hi trobam paraules ben nostres i llocs familiars que se succeeixen al llarg de tot el viatge, entre les dues ciutats principals de l’illa. Els diferents pobles de Menorca per on passa la carretera general hi són presents, així com alguns carrers i establiments de tots coneguts.
Una obra, en definitiva, ben menorquina, escrita per un autor forà plenament integrat a l’illa.
Quan acabes de llegir-la et demanes si has sabut resoldre la paradoxa de la història que t’ha explicat l’autor. Cada lector haurà de fer-ne la seva pròpia interpretació.


Natural de Barcelona, Josep Masanés viu a Menorca i es dedica a l’ofici d’escriure a full time des de fa dotze anys, moment en què també comença la seva carrera literària. Ha estat premiat o mencionat en una trentena de premis, tant de narració curta —Premi Illa de Menorca o el Francesc d’Albranca—, de microrelat o de novel·la.
D’entre els premis de novel·la, l’any 2011 guanyà el Premi Ribera d’Ebre amb La vall de la matança. Ha estat finalista del Premi de les lletres Catalanes Ramon Llull (2013) i el 2014 guanyà el Premi Josep Saperas per la novel·la Camins sense retorn.
L’any passat guanyà el Premi Joan Marquès Arbona, de Sóller, amb la novel·la que ens ocupa i també li fou atorgat el Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa, per l’obra La putrefacció de la llum. Enguany s’ha estrenat com a poeta, guanyant el Premi Recull, amb el poemari Radiació de fons.
La Paradoxa de Schrödinger està publicada per l’editorial mallorquina Documenta Balear i patrocinada per la institució que convoca el premi, l’Ajuntament de Sóller.
Podeu trobar aquesta obra a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca.
Vegeu també en aquest blog: Camins sense retorn, una novel·la d'aventures a les acaballes de la Menorca britànica.

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per donar-me a conèixer amb unes poquea i ben escrites paraules la novel.la o el relat, el seu autor i també el teu bloc. Enhorabona. Un plaer. Gaspar

    ResponElimina