Per una revisió de les festes

És un sentiment general que les festes dels nostres pobles ens estan fugint de les mans. Els actes centrals, amb els cavalls com a protagonistes, són massa llargs i fan que la resta d’actes hi vagin de rossec i no es complesquin els horaris establerts.

Enguany a les festes de Gràcia es van inscriure 192 cavallers, amb una participació de 150 cadascun dels dies. No és estrany que el dissabte de la festa, des del replec de la Colcada, fins l’acabament del Jaleo, hi transcorrin més de vuit hores. El dia de la Mare de Déu de Gràcia, des de la Diana general fins el darrer toc de fabiol, hi passen més de dotze hores, entre la Missa de Caixers, el Jaleo, les corregudes, un altre caragol i, finalment, el Comiat (passant per una bona estona de Samba).

Fa tan sols una trentena d’anys, hi sortien uns cinquanta cavalls, amb la qual cosa els actes tenien una durada raonable i a les cases es podia dinar en acabar el Jaleo. Actualment açò és impossible, des que la Colcada té més de cent cavalls, al Jaleo se li van afegir dues voltes extra, el Volem vi i la Samba. Quan tot açò ha finalitzat, els cavallers que han de participar a les corregudes no arriben a temps, lògicament, i els maonesos estem esgotats.

Per fi enguany estan sorgint algunes veus —a les quals m’hi afegesc—demanant una revisió de les festes. Em consta que a altres pobles alguns regidors també ho han plantejat. Estem, per tant, davant d’una sèrie de qüestions comunes que s’haurien d’abordar conjuntament, com per exemple la possible limitació del nombre de cavallers i caixers, entre d’altres.

Qualcada a es Cós de Gràcia, 1928

Les festes són manifestacions vives de la cultura popular en què hi trobam molts canvis durant el temps, alguns tan sorprenents com l’absència de la Colcada de forma habitual entre els anys 1890 i 1940, en què només sortí en 14 ocasions. Açò contrasta amb la importància de les corregudes, que tenien lloc al Cós Nou, però que després van desaparèixer i es van recuperar altre cop el 1990. A partir dels anys setanta es va introduir el pregó, la desfilada de carrosses i s’incrementaren els actes culturals i esportius; el 1983 s’establí la desapareguda festa de carrer i, posteriorment, la festa al port. En els darrers vint anys, l’augment de cavalls i la massificació de les festes —i la perillositat— han anat a l’una.

Festes de Gràcia, s'Arraval, 1892

Aquest curt repàs sobre l’evolució de les festes de Maó durant cent vint-i-sis anys, ens ha d’encoratjar a reflexionar sobre el punt en què ens trobam i decidir quin camí hem de seguir per no morir d’èxit.

Publicat al Menorca, 19 d'octubre de 2016