La música que ens salva

A Moments a Cor i a Elsa Perches, que tants bons moments em proporcionen

Avui hem tornat a cantar després de gairebé dos anys.

La COVID s’ha duit persones, llars, feines, il·lusions, projectes... Hem perdut temps i oportunitats, però n’hem transformat algunes i les hem adaptades als temps convulsos que vivim. Per açò, avui hem pogut actuar de nou.

Les mascaretes, les distàncies, un lloc d’assaig aliè, el perill de contagi... res d’açò va returar Moments a Cor de reprendre els assaigs la tardor de 2020, després de set mesos en stan by.

Vam passar un hivern dur i llòbrec, amb puntes de contagis alarmants que ens van obligar a aturar, a reprendre els assaigs, a aturar de nou... fins a l’inici d’aquest curs. La incertesa i el temor hi eren, però l’esperança s’havia renovat i la il·lusió brillava en els ulls de totes. Hi havia projectes i faríem els possibles per tirar-los endavant.

Avui n’hem assolit el primer, amb l’actuació al Claustre del Carme, en un matí calmat i assolellat, després de dos mesos de pluja i tempestes.

El Grup de Pessebristes de Maó ens ha convidat a cantar en la celebració del seu 50è aniversari i noltros ho hem fet encantades i agraïdes. Un públic nombrós hi ha acudit, afamat de celebracions i esdeveniments. Es pot dir que hem fet el tret de sortida del Nadal.

Hem tornat a assaborir els nervis dels instants previs, la màgia de pujar a l’escenari, la joia d’entregar-nos completament a la música i deixar-nos endur per la seva màgia.

Ai! La MÚSICA. Què seria la vida sense ella? Com viure sense sons, sense melodies, sense cantar?

Abans de l’actuació, una companya em comentava el bé que li havia fet la música i el nostre cor en l'època que va patir una ruptura sentimental. A mi també em va confortar durant les hores baixes que vaig passar fa uns anys. No sé què hauria fet sense el seu conhort!

Els assaigs del cor són estones prodigioses en què s’encadellen les diferents veus per construir una harmonia en comunió. Són espais d’abstracció de la rutina i de tot el que no és música i cant. A vegades, arriben a ser vivificants i renovadors.

Vivim la incertesa del dia a dia, la por a la malaltia, la impotència envers el futur pròxim, no sabem què ens depara el nou any... Però la il·lusió i els projectes hi són. Avui ja miram cap endavant amb l’esperança d’assolir prest el següent. Perquè el camí cap a la felicitat és tan (o més) plaent com conquerir-la.

En açò estem. Hi anam de camí.