Diari d’una pandèmia: Quin dia som?

“Cuando ya no podemos cambiar una situación, tenemos el desafío de cambiarnos a nosotros mismos”. Viktor Frankl

M’ho he hagut de pensar dues vegades. Dijous.

Estar en quarantena és com estar de vacances: no saps en quin dia et trobes perquè tots els dies són iguals, amb la diferència que en el cas del confinament, una està a casa cada dia fent les mateixes coses i sortint-ne el mínim, o gens; en canvi, durant les vacances no pares a casa, fent un munt de coses diferents cada dia. Total, que en qualsevol cas, no hi ha manera d’aclarir-te amb el calendari.

El calendari de la cuina

Quan m’he adonat que avui som dijous, m’ha vingut la nostàlgia d’allò que faria un dijous o una setmana qualsevol en la meva rutina diària.

Ai, la rutina! Aquesta cosa tan detestada de la qual ens agrada defugir de seguida que en tenim l’oportunitat. Que no donaríem ara per recuperar-ne una miqueta!

La rutina de sortir de casa per anar a fer feina, de parlar amb els companys, fer-hi una broma, anar a prendre aquell cafè tan bo que fan al bar de la plaça, tornar a casa en bici, dinar, anar a ioga, a assajar amb el cor de gòspel i xalar cantant amb les companyes, anar a la conferència sobre art, a la classe d’història del rock i a la de cant, al concert de Joventuts Musicals, fer una excursió amb amics, anar a Palma a veure ma mare, passar la Setmana Santa amb la meva filla...

Ens aferram a la idea que no ho hem perdut —si no tinguéssim aquesta il·lusió, ens desesperaríem—, que ens trobam en un parèntesi, on l’activitat de la nostra vida està suspesa i ja estem fent plans altre cop per quan açò s’acabi.

La nostra supervivència dins els límits de la cordura depèn de l'actitud i les esperances que tinguem cada dia per resistir i sortir-nos-en el millor que puguem. Per açò miram cap el futur i hi projectam les nostres il·lusions.

Ahir vaig comentar que la setmana passada em vaig quedar trasbalsada en adonar-me que no podia fer plans perquè el meu petit món s’estava enfonsant per la incertesa. M’he recuperat perquè ja en torn a fer, com els que tenc per avui capvespre: acabar de corregir dos relats per enviar-los a un certamen (amb l'esperança de guanyar-lo). Plans per demà: anar a fer feina en bici. Després, va veurem.

P.D. M’ha fet molta il·lusió el whatsapp que m’ha enviat na Lore, la meva professora de cant, on m'explicava el projecte del concert de final de curs. Qui sap on serem llavors, però les ganes de ser-hi ens hi duran. Segur!

Diari d'una pandèmia: No plans

“La plaga no está hecha a la medida del hombre, por lo tanto, el hombre se dice que la plaga es irreal, es un mal sueño que tiene que pasar”. La peste, Albert Camus

Des de dimecres passat, just fa una setmana, he deixat de fer plans.

La primera cosa que vaig suspendre va ser un viatge professional a Barcelona pel maig. “El suspenem, de moment, i ja veurem què fem més endavant”, els vaig dir a les meves col·legues.

En tres dies, els esdeveniments al voltant de la pandèmia de coronavirus s’havien precipitat al nostre país. Va passar de ser una epidèmia que afectava un continent llunyà, a tenir-la a la porta de casa.

De cop i volta i per primera vegada a la vida, vaig sentir una sensació estranya i desconeguda. Al principi no la podia identificar, però al dia següent, quan es començava a rumorejar que se suspendrien totes les classes, l’activitat a la universitat i, probablement, es tancaria l’espai aeri i marítim a Menorca, ho vaig identificar: no podia fer cap pla més enllà de les 5 o 6 hores següents i el futur trontollava i començava a ensorrar-se en un pantà d’aigües movedisses. Classes, taller i concerts de gòspel, sessions de ioga... viatges de feina i vacances... tot era absolutament incert, fins i tot no sabia quan tornaria a veure la meva mare, tot i el bitllet d’avió a Mallorca que havia adquirit feia poc per a la setmana següent.

Tot era impredecible, no tenia idea de quan em retrobaria amb la meva filla, ni si l’ambiciosa programació d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la Xarxa de Biblioteques podria seguir duent-se a terme.

Calia prendre decisions ràpidament i ho vam fer, en el terreny personal i el laboral. Vaig fer la compra i un munt de préstecs a la biblioteca. A la feina, tot suspès, biblioteques tancades i reunions per afrontar la crisi durant els pròxims dies; què dic! les pròximes hores.

Confinada a ca meva i fent feina a distància

Aleshores em vaig adonar de la paradoxa de la nostra naturalesa: com som de fràgils i de superbs, a la vegada. Ens creiem deus —homo Deus—, hem allargat espectacularment l’esperança de vida en només cent anys, podem controlar casa nostra des del mòbil, imprimir un objecte 3D a l’altre part del món i estem a prop de viatjar a Mart. Vivim com si fóssim immortals i fem un munt de plans com si el dia tingués quaranta hores i en volem treure el suc fins al darrer segon.

Però Déu o el destí o les circumstàncies ens ha trastocat els plans i ens hem quedat paralitzats, confinats a ca nostra, quelcom inimaginable fins fa només una setmana: tot tancat i prohibit sortir al carrer sota pena de multa. Una vida improductiva i inactiva perquè no s’escampi el virus.

He començat amb una cita de La peste, de Camus, i acabaré també amb aquest autor tan lúcid, tan genial i tan visionari i imprescindible. Són unes línies premonitòries que just semblen escrites per a nosaltres, els humans del segle XXI: “Nuestros conciudadanos no eran más culpables que otros, se olvidaban de ser modestos, eso es todo, y pensaban que todavía todo era possible para ellos, lo cual daba por supuesto que las plagas eran impossibles. Continuaban haciendo negocios, planeando viajes y teniendo opiniones. ¿Como hubieran podido pensar en la peste, que suprimía el porvenir, los desplazamientos y las discusiones? Se creían llibres y nadie serà libre mientras haya plagas”.

Per cert, llegiu Camus, ara que teniu temps.

Què faries durant una quarantena?

Què faries si t'haguessis de tancar per fer quarantena pel coronavirus?

Jo primer aniria al supermercat i m'asseguraria el sustent.

Després, a la biblioteca, amb la meva llista infinita de lectures i n'agafaria en préstec totes les que em deixessin. També m'emportaria pel·lícules i discs.

Un cop a ca meva, tancada i barrada, organitzaria un club de lectura per Skype amb més gent en quarantena. Ens "reuniríem" dues o tres hores al dia per llegir fragments de llibres, com ara Les mil i una nits, que és llarg i força entretingut, El Decameró, de Boccaccio, o La pesta, d'Albert Camus, i els comentaríem en acabar-los.

La resta del dia, faria ioga, llegiria, veuria pel·lícules (em subscriuria a Filmin o alguna plataforma semblant), escoltaria discos, sonaria i cantaria, cuinaria i menjaria i faria altres coses plaenteres i ocioses.

Quan acabés, potser em costaria sortir.

Allò que mai no hauria somiat

Fa un parell d’anys vaig llegir la crida que es feia a participar en un llibre col·lectiu de relats. L’editorial mallorquina Òrbita, cercava històries en primera persona basades en fets reals i viscudes a les Balears. Les narracions havien de ser en català i l’extensió era raonable. Durant bastants mesos es podien anar enviant relats, sense cap límit.

Els autors menorquins amb Rodo Gener a la sala Albert Camus

El projecte em va engrescar i ben prest em vaig posar a escriure. El primer que vaig enviar va ser una versió ampliada de Tempesta local (publicada en aquest blog); l’altre, Una cala sota un far, era una compilació de diversos escrits breus i escampats sobre les meves vivències d’infantesa als fars de Menorca. Aquest va ser l’escollit per a la publicació.

Hi havia dues condicions quan enviaves un relat: havia d’anar acompanyat d’una foto i d'una cançó.

La foto, com no, va ser la que enceta la narració:

“Quan vaig néixer, el meu pare era el faroler del far del port de Maó.

Un any i mig més tard, em va fer una foto davant la mar, just al peu d’una de les runes més llegendàries de Menorca, les del castell de Sant Felip. Jo portava un vestidet de tela de tovallola, unes sandàlies de goma i el cap cobert per un capell; la instantània em va sorprendre amb la mirada absorta, contemplant quelcom a terra.

Aquella imatge presagiava el que serien els estius de la meva infància, en una cala sota un far: roques, cocons amb aigua i sal, sal a la boca i a la pell, borms, pegellides, vogamarins, esgarrapades als genolls, algues seques entre els dits dels peus i la pell de color xocolata, cremada per un sol ardent sense protecció”.

I la tonada, la que expressa com cap altra els meus sentiments cap al meu mar, l'emoció cap a la meva terra marina.

Joan Manuel Serrat - Mediterraneo

Un diumenge, el relat va ser publicat a l'Ara Balears i, més endavant, es va llegir per IB3 Ràdio; tot açò em va fer molta il·lusió.

L’abril de 2018, es va presentar a Ciutadella el llibre col·lectiu, amb un títol ben original, Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu.

Amb Javier Matesanz, un dels editors, a la presentació del llibre

El projecte, els mesos d’espera, la ràdio, la presentació... tot va ser molt polit i il·lusionant, però allò que mai no hauria somiat és sentir el meu relat dalt d’un escenari.

L’actor ciutadellenc Rodo Gener va llegir les nostres històries i li van agradar. Germà d’un dels autors (en Toni), en Rodo va decidir dur-les a l’escena, sota el títol Una nit vaig somiar que vivia a Menorca.

Divendres passat, vam poder gaudir, per segon cop, de la representació —en forma de monòlegs teatrals— dels relats dels autors menorquins recollits a l'obra.

Rodo Gener

Asseguda a la Sala Albert Camus de Sant Lluís, mai no hauria somiat que un actor de la vàlua i la categoria den Rodo, donés vida amb tanta mestria i sentiment, paraula a paraula, allò que vaig escriure amb el cor a la ploma.

Quan sortí a escena i posà un CD en un reproductor, el cor em va fer un bot en sentir Mediterraneo. La meva infància es va condensar dalt de l’escenari, mentre tot de records es van fer presents molt nítidament gràcies a la magnífica representació de l’actor.

Poc a poc i una rere l’altra, es van anar descobrint les històries i experiències de cadascun dels altres narradors: records ben vius de Tania Aguilera, Iosune Arrián, Toni Gener, Graziela Lleonart, Joan Triay, Jordi Vila i Maria Villalonga. En Rodo va anar “dibuixant un quadre de vivències on la nostàlgia i els records en són protagonistes. Experiències reals que conformen una emotiva imatge de costums, de les últimes dècades a Menorca. Dels oficis, les festes, les tradicions, l’educació, els paisatges, la gent... En resum, històries de Menorca, escrites per gent que viu a Menorca” (web de Rodo Gener).

Cartell de la representació

El projecte de l’editorial Òrbita ha estat molt engrescador i, per a nosaltres, els aprenents a escriptors, no podia tenir un millor colofó.

Gràcies, Rodo, per dedicar-nos aquest espectacle tan polit i carregat d’emoció, allò que mai no hauríem somiat.

Ja està en marxa el segon projecte de l'editorial Òrbita: Paraula d’Auster.

Meditació d’any nou

Hay momentos en que toda la ansiedad y el esfuerzo acumulados se sosiegan en la infinita indolencia y reposo de la naturaleza. Henry David Thoreau

El camí s’obre davant meu: un viarany estret, delimitat per dues parets de pedra en sec. Més enllà, el camp, els prats verds i els boscos d’arbres frondosos, bàsicament compostos de pins i velles alzines.

Silenci.

No em calen manuals de meditació ni aplicacions de mindfulness per desconnectar del trull del món. Quan m’interno en la natura, l’observo, l’escolto i la sento, la sensació de pau i relax sorgeixen immediatament. La seva bellesa em recrea els sentits, de manera que no em canso mai de contemplar-la; sempre és diferent i canviant.

Caminar és una forma de meditació, i més si es fa en plena natura. Però ha de ser un trescar conscient i actiu, que afavoreixi el fet de gaudir del moment i copsar el que es té davant amb tots els sentits.

Ensumo les olors del camp, l’aroma de la terra banyada, de l’herba segada i dels boscos humits. Tancar els ulls i respirar a fons em neteja els pulmons.

Camino de pressa de bon matí, amb les mans a les butxaques, per escalfar-me el cos. El vent em frega la cara i me la refreda encara més, fins que surto a una clariana i sento com el sol em besa les galtes i em deixo fer. El tebi sol d’hivern convida a asseure’s i dormitar tot escoltant els ocells i la renou d’un tractor en la llunyania, com el baix continu de la melodia de la natura.

Obro els ulls i una parella de cucuts vola damunt meu. Més a munt, un milà s’allunya cap a la costa.

Els verds del camp menorquí a l’hivern són intensos i variats. Un paisatge ben diferent del de l’estiu, marcat pels marrons de l’herba seca i la terra quartejada.

Totes les estacions donen les seves flors. La vinagrella ja ha florit i fa brillar l’herba de pastura, com si la il·luminés amb bombetes incandescents. Els brucs i els romanís estan esplendorosos amb les seves flors rosades i liles.

Després de botar parets i fer-me qualque esgarrinxada amb els abatzers, arribo a una clariana on hi ha unes basses temporals. És un indret que desconeixia i el trobo colpidor. Està tot envoltat per una paret de pedra en sec per impedir que les bísties caiguin dins l’aigua.

Es Clot des Guix

Baixo fins a la més gran i contemplo l’aigua, embadalida. Tot i que no és gens fonda —un parell de pams, potser— no es veu el fons. Imagino l’activitat dels microorganismes que hi viuen, que es reproduiran amb les pròximes pluges i que moriran amb la sequera de l’estiu, per donar lloc a altres formes de vida. Perquè la natura és així: sacrifica els éssers a favor de la continuïtat de les comunitats i l’equilibri dels ecosistemes.

Per sortir-hi, he de passar per un lloc i botar la barrera. Sort que no hi ha ningú.

Torno amb els peus cansats, les botes fins dalt de fang i amb l’ànim renovat. Una bona forma de començar el nou any i agafar forces per afrontar els reptes que ens reserva.

Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques (i II): les experiències a Medellín i a Catalunya

El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Seguim amb la segona i darrera part del resum de la jornada. No us perdeu la primera part: la Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, un espai per a somiar.

Santiago Villegas ens va presentar l’experiència de les biblioteques públiques de Medellín: Medellín y las bibliotecas: el relato de una transformación en curso.

Colombià militant de les biblioteques, Villegas (que es defineix com a bibliotecòleg 3.0), és consultor d’estratègia digital per a la gestió del coneixement i fundador de Medejean – Marketing Cultural. Promou l’ús del màrqueting, la cultura digital i les ciències de la informació en la transformació de les organitzacions. Defensa que la funció dels bibliotecaris és l’administració del coneixement entesa com la difusió del mateix, i que la biblioteca del futur ha de ser entesa com un espai de creació a partir de la cultura digital. Aquesta transformació comportarà la necessitat de perfils professionals ben formats en gestió del coneixement, ciència de dades i alfabetització mediàtica.

No és el primer cop que tenc notícies de les biblioteques públiques de Medellín. No només per la innovació i l’alt grau de participació en la comunitat, sinó com a entitats promotores del canvi social per a la superació de la violència que va assotar la ciutat durant la guerra del narcotràfic. Al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016) se'n va fer una presentació.

La xerrada es va centrar en la transformació de les biblioteques anomenades «parcs biblioteca», pertanyents a la Xarxa de Biblioteques de Medellín, donada la seva importància urbanística i sociocultural i els seus impactes en el país; és, per tant, un model de desenvolupament bibliotecari basat en la corresponsabilitat social.

«El Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín se gestiona, administra y opera mediante la suma de diversas relaciones, experiencias, recursos y trayectorias donde se articula lo público y lo privado en un acuerdo de responsabilidad social tejido por lazos de confianza y acuerdos de cooperación de la Alcaldía de Medellín, la Caja de Compensación Familiar Comfama, que es el socio responsable de la operación de servicios en cuatro de los cinco parques biblioteca, que se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto; la Caja de Compensación Familiar Comfenalco que es el socio responsable de la operación de servicios de un parque biblioteca, la Casa de la Lectura Infantil y una Biblioteca Pública Escolar, igualmente se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto» (Luz Estela Peña Gallego, Las bibliotecas públicas de Medellín como motor de cambio social y urbano de la ciudad).

Comfama té 13 biblioteques a Medellín. La transformació que s’està produint en aquestes biblioteques és total: tant pel que fa a l’espai físic, el disseny del mobiliari (fet expressament), com els continguts i la difusió (basada en el màrqueting).

Les biblioteques estan basades en espais líquids, és a dir, reconfigurables i movibles. No hi ha sales, sinó àrees. No hi ha restriccions a webs, ja que els espais són totalment oberts (pantalles obertes). Hi ha graderies a totes les biblioteques (els encanta als joves).

Disposen de cafeteries, els guanys de les quals reverteixen a les biblioteques.

Quant a tecnologies, empren les Bluetooth beacon –per localitzar els llibres movibles– i el RFID – Identificació per Radiofreqüència (sistema de targetes identificadores amb lectura sense contacte; les aplicacions més comunes són la substitució dels codis de barres i les targetes magnètiques).

Es promou el desenvolupament econòmic i social de la comunitat a través de projectes de Beyond Access, com les biblioteques humanes.

Taula rodona: El futur ja és aquí. Quina innovació bibliotecària volem a Catalunya?

Anna Bröll, directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona; Ramon Ros, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC i Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Moderadora: Maite Comalat, professora de la UB.

Les biblioteques s’estan buidant de paper. Hi ha grans magatzems de preservació per a materials en suport físic que ja no s’empren.

Hem d’integrar la innovació a les nostres biblioteques. Per açò, hi hem de crear climes favorables, i les organitzacions hem de tenir la capacitat per afavorir-ho.

Per innovar, el personal ha de tenir l’esperit de «apuntar-se a un bombardeig», assumir els riscs, la possibilitat d’equivocació (no es pot esperar a tenir-ho tot lligat) i, quan passa, aprendre dels errors i canviar el que no funciona. Però la innovació no hauria d’empitjorar el servei.

No podem innovar sols: necessitam socis que ens acompanyin, amb perfils molt diferents, com els tecnòlegs. Per ex: ja s’està fent feina amb algoritmes (big data) per fer recomanacions als usuaris.

Durant la jornada també es van explicar alguns projectes que no han triomfat, com la instauració de la radiofreqüència (RFID) per part de la Diputació de Barcelona; ha funcionat a nivell tècnic, però no ha alliberat el personal per poder-se dedicar a altres feines.

A algunes xarxes es fa una mena d’Erasmus, de manera que es fomenta la mobilitat del personal per anar a fer feina durant quinze dies a una altra biblioteca i tenir més experiències.

La gestió és participativa per part del personal, en base a tallers i propostes.

També s’intenta incloure el ciutadà d’una manera activa en la presa de decisions.

Taula rodona: El lab como espacio abierto de innovación en instituciones culturales

Marcos García, director artístic de MediaLab Prado; Juan Insúa, director del CCCBLab; i Arantza Mariskal, responsable d’UBIK, biblioteca de creació de Tabakalera. Moderadora: Marta Cano, gerent de la XBM.

– Ubik, biblioteca de creació de Tabakalera, per Arantza Mariskal, directora:

«Ubik es la biblioteca de creación de Tabakalera especializada en cultura contemporánea y abierta a toda la ciudadanía. Como biblioteca de creación, Ubik se desarrolla en base a tres ejes que se entrelazan: aprender, crear y disfrutar. De esta manera, y más allá de los servicios imprescindibles y básicos de toda biblioteca, estimula el aprendizaje y la capacidad creativa, tanto del público especializado en la materia, como de todas aquellas personas que tienen interés por el pensamiento contemporáneo, las artes, la tecnología, el audiovisual y el sonido, así como los videojuegos. El conocimiento compartido, la colaboración y la co-creación conforman la base de Ubik. Un proyecto flexible que quiere caminar de la mano de la sociedad». (Font: web d'Ubik Tabakalera).

Com en el cas de les biblioteques de Medellín, vaig conèixer el projecte d’Ubik Tabacalera al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016). El seu lema és «aprendre, crear i xalar».

El personal està format per un equip multidisciplinar.

Amb els públics diferents, van creant comunitats. Però els públics s’han d’anar treballant: l’usuari habitual, el que gaudeix de les activitats...

La biblioteca ha de ser un àgora moderna.

– MediaLab Prado, per Marcos García, director artístic:

MediaLab Prado és un centre cultural depenent de l’Ajuntament de Madrid. «Es un laboratorio ciudadano que funciona como lugar de encuentro para la producción de proyectos culturales abiertos. Cualquier persona puede hacer propuestas o sumarse a otras y llevarlas a cabo de manera colaborativa. La actividad se estructura en grupos de trabajo, convocatorias abiertas para la producción de proyectos, investigación colaborativa y comunidades de aprendizaje en torno a temas muy diversos» (Font: web de MediaLab Prado).

Les biblioteques públiques, en sí, ja són laboratoris ciutadans; plataformes per a la trobada, on les persones porten a terme els seus experiments. En base a açò, és fan comunitats d’aprenentatge.

Les convocatòries són obertes i els tallers, prototipats. Els projectes es documenten.

Els bibliotecaris i el personal de suport fan de mediadors (connecten mons) amb els usuaris.

– CCCBLab, per Juan Insúa, director:

Es tracta de laboratoris sobre pensament, investigació i innovació cultural.

Insúa ens parlà de la crisi que estan patint aquests tres espais: l’aula, el laboratori i la biblioteca. La clau està en què interactuïn entre sí, i que els usuaris creïn comunitat, contribueixin a la reflexió.

La importància de les comunitats d’usuaris s'anà repetint durant la jornada.

L’enginy (in)visible: tecnologia sense límits ni escletxes de gènere

A càrrec de Núria Salán, professora i coordinadora del programa de gènere de la UPC.

Ens va oferir una xerrada sobre dones, quasi totes científiques, l’aportació de les quals ha estat clau, però que han passat desapercebudes al llarg de la història.

L’American Space Barcelona a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: l’oportunitat de generar un canvi en el model de servei

Gemma Domingo, directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra.

La Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra és al barri de Sant Andreu. Està especialitzada en còmic (té una col·lecció especialitzada de 36.000 volums).

«L’American Space Barcelona (ASB) és un espai d’aprenentatge informal a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, on les activitats que s’hi desenvolupen busquen potenciar les habilitats, eines i competències necessàries perquè puguis afrontar amb èxit les noves oportunitats tecnològiques i socials del segle XXI.

L’ASB és un projecte de col·laboració entre el Consolat General dels Estats Units a Barcelona, el Districte de Sant Andreu i Biblioteques de Barcelona. L’ASB t’ofereix una programació que inclou cinc grans àrees: la ciència i la tecnologia, l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès, programes culturals, orientació educativa per a joves que vulguin anar a estudiar als EUA i informació sobre el país:

– Tallers tecnològics: activitats relacionades amb la fabricació digital (disseny i impressió 3D), la robòtica i la programació (Scratch, Arduino, Raspberry Pi...), l’electrònica (Little Bits), els videojocs i la realitat virtual, la ciència ciutadana...

– Aprenentatge de l’anglès.

– Programes culturals relacionats amb la cultura estatunidenca.

– Informació sobre els Estats Units d’Amèrica.

– Orientació per estudiar als EUA» (Font: web de l'American Space Barcelona).

Fa 3 anys que van engegar aquest projecte. És un partenariat (col·laboració amb compromís entre dues o més organitzacions amb un interès comú). En aquest cas, entre la biblioteca i el consolat dels EEUU. L’AS és una xarxa mundial: ells tenen els recursos i la biblioteca, la comunitat.

Perfil de l’equip que hi fa feina: bàsicament, personal de la biblioteca: obert, sense por, amb capacitat d’innovar...

A l’hora de programar activitats s’ha de comunicar bé. Fan concursos de vídeos, Club Maker (domòtica), cultura gamer (disseny de videojocs)...

A més, es fa arribar l’ASB a tres biblioteques petites del barri, amb població desfavorida.

Taula rodona: Experiències innovadores al territori: el projecte BiblioLab de la XBM

Montse Lara, directora de la Biblioteca Municipal de Cervelló; Pau Solsona, responsable del BiblioLab de la Biblioteca Sagrada Família; Josep M. Ainaud de Lasarte; i Esperança Piñero, responsables del projecte de Ciència ciutadana de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat. Moderador: Toni Espadas,  director ex. de l’Elearn Center de la UOC.

– Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, per Esperança Piñero: BiblioLab basat en ciència i acció ciutadana: «Jocs per l’habitatge» té l’objectiu de desplegar una investigació comuna i consensuada per a la millora social del barri. Hi han participat 25 biblioteques més. Altres jocs: «Mil mots», etc. Alguns es van fer al carrer.

– Biblioteca Municipal de Cervelló, per Montse Lara: BiblioLab sobre tecnologia: «Cervemakers». Es defineixen com «un grup de veïnes i veïns de Cervelló, que volem posar en  comú les necessitats socials del nostre poble envers les noves tecnologies. Creiem en els moviments col·laboratius i per tant, el nostre principal puntal és la participació ciutadana sense fer cap mena de distinció. Volem fomentar l’intercanvi de coneixement, ensenyar i aprendre. Creiem que quan els interessos d’uns poden ser les aportacions d’altres, hem creat un punt de trobada col·laboratiu».

–  Biblioteca Sagrada Família, per Pau Solsona: BiblioLab Ciència Ciutadana: «projecte que té com a objectius fomentar l’interès per la ciència i proporcionar accés al coneixement científic per mitjà de l’experimentació i el desenvolupament de metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. Amb la creació del BiblioLab, la biblioteca pot dedicar un espai exclusiu a la seva especialització, tant pel que fa a la col·lecció com pel que fa a la resta de projectes, tallers, activitats i processos creatius que s’hi duguin a terme. Un dels reptes del BiblioLab Ciència és desenvolupar projectes de ciència ciutadana en què la biblioteca sigui l’espai on es generi coneixement col·lectiu a través del debat, la participació i la recollida i anàlisi de dades». (Font: web BiblioLab Ciència).

La biblioteca també ha de ser una de les seus on es pugui trobar la comunitat científica.

Projectes: «Ciutat saludable»: en 6 mesos de durada ha fet 20 tallers de ciència ciutadana.

Totes aquestes experiències s’han apropat als usuaris, però també als no-usuaris de maneres diferents, per tal d’aconseguir públics nous. S’ha de fer de manera que es cridi l’atenció de la gent.

Fer encaixar els projectes amb la resta d’activitats de la biblioteca és un repte. S’han de planificar i coordinar molt bé.

Pel que fa al personal implicat, la majoria ho fa amb els treballadors habituals de la biblioteca. És important que el personal s’ho cregui, hi cofïi i tengui ganes d’innovar. S’han d’aprofitar al màxim les habilitats i la creativitat de cadascú, i també s’ha de conèixer bé la col·lecció.

Eines per a la innovació. El manual de pensament de disseny per a biblioteques

A càrrec de Lluís Vicente, consultor d’estratègia digital.

El pensament de disseny, en anglès Design Thinking, és un mètode pràctic per generar idees innovadores que es basa en solucionar les necessitats de l'usuari i, per açò, està centrat en la persona. En definitiva: és una bona eina i un mètode de treball demostrat per aconseguir i implementar idees innovadores en els nostres llocs de treball.

El Manual de pensament de disseny per a biblioteques ha estat finançat pel Global Libraries Program de la Bill & Melinda Gates Foundation. L'elaboració del manual ha estat liderada per IDEO, consultora que ha fet bandera del pensament de disseny i l'ha adaptat a diversos sectors.

El COBDC l’ha traduït al català.

La Jornada de Models d’Innovació a biblioteques va ser intensa i molt profitosa. Vam sortir amb un munt d’idees inspiradores i il·lusions per dur a terme.

Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques (I): la Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, un espai per a somiar

El aprendizaje continuo y el intercambio de conocimientos entre los miembros de la comunidad deben ser los motores de las bibliotecas del futuro

El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Més de 150 bibliotecàries ens vam reunir a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per escoltar les experiències de grans biblioteques capdevanteres en innovació bibliotecària, i d’altres, més modestes i petites, amb menys recursos però molt entusiasme i professionalitat. Totes elles estan reinventant el concepte tradicional i construint la biblioteca del futur a través de diversos models d’innovació, en els quals ens hem d’emmirallar. De la Xarxa de Biblioteques de Menorca hi vam assistir Martina Moll (Biblioteca de Sant Lluís), Laura Martínez (Biblioteca des Castell) i jo mateixa (coordinadora de la Xarxa).

El COBDC presentava així l’esdeveniment:

«Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. En l’actualitat, existeix un consens en la idea que amb la voluntat de proveir de tot allò que no pot proporcionar Internet, la biblioteca pública s’ha de convertir en el tercer espai en el qual aprendre, compartir experiències, coneixements i recursos, relacionar-se i crear. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials:

– La connexió entre les persones i el foment de les relacions entre els diferents actors de la comunitat per enfortir el capital humà de la mateixa.

– La utilització dels espais físics i virtuals de les biblioteques per potenciar formes innovadores d’aprenentatge i educació.

– L’ús de diferents plataformes per fomentar la socialització de les idees i els coneixements comunitaris.

Aprenentatge és un concepte clau així com també les conegudes com 4 “C”s de la biblioteca del futur: connexió, comunitat, coneixement i creació.

Les biblioteques del futur, sense renunciar al seu estret vincle amb el món cultural tradicional, han d’incloure la innovació, l’experimentació, la tecnologia, la ciència i la creativitat en el seu pla estratègic. No existeix un únic model d’innovació en biblioteques, però tots tenen en comú la inclusió de la ciència i la tecnologia en el seu catàleg de serveis.

Ens trobem en un moment de punt d’inflexió del model de biblioteca a nivell mundial i també a casa nostra. Per a què aquest procés de reconversió sigui un èxit és important que els professionals del sector integrin aquesta necessitat d’innovació en una institució cultural de llarga tradició i amb una organització i processos molt sistematitzats; tinguin una actitud positiva vers el canvi; visualitzin quin és el possible futur de la seva biblioteca; i comptin amb eines i recursos per encarar el procés d’innovació de les biblioteques que lideren i en les quals treballen. Tot això sols és possible assumint la necessitat de la innovació, clarificant els conceptes i els diferents models de futur i coneixent tant exemples de casos d’èxit com l’experiència pràctica dels professionals que els han impulsat i liderat.

La Jornada Models d’innovació a biblioteques vol incentivar l’aplicació de la innovació a les biblioteques catalanes i proveir els professionals amb eines, recursos, idees i experiències de models i projectes d’innovació de cara al seu potencial trasllat o adaptació als seus centres de treball».

L’esdeveniment va ser intens i profitós, amb un programa ben engrescador. A continuació en faig un resum, que repartiré en dos articles.

Després de la benvinguda per part de la presidenta del COBDC, Marga Losantos –antiga companya de feina a la Biblioteca de Catalunya–, es va donar pas a la conferència de la directora de la xarxa de biblioteques d’Helsinki, Katri Väntinnen: Library of dreams. Helsinki Central Library’s innovative and participatory way of working.

Oodi, Biblioteca Central d'Hèlsinki

Darrerament, Katri Vänttinen ha tingut força projecció mediàtica arran de la inauguració de la biblioteca Oodi l’any passat. Li agrada encarar els reptes d’un entorn ràpidament canviant, tot cercant socis per fer xarxa i treballar conjuntament, per tal d’aconseguir el màxim valor i impacte tant per a la feina com per a la societat.

Oodi, la biblioteca central d’Hèlsinki, es va inaugurar el 5 de desembre de 2018 i és la capdevantera de la de 37 biblioteques de la capital finlandesa. La xarxa, és el resultat de vint anys de planificació (i encara està inacabada).

El títol no és gratuït: Library of dreams fa referència als tallers de participació ciutadana que es van dur a terme amb la finalitat de recollir els «somnis» dels ciutadans sobre com havia de ser la biblioteca central. Se’n van recollir 2.000, per part d’una empresa de serveis que es va contractar a l’efecte. Els «somnis» es van escriure en uns post-it digitals, a través d’un programari específic. En base a aquests, es va fer la planificació de l’edifici i del servei, sempre amb missatges en positiu, evitant les prohibicions.

El finançament per a la construcció de l’edifici es va repartir entre l’ajuntament (70%) i el govern central (30%). L’any 2012 només van disposar de 100.000 € de pressupost. Llavors van elaborar llistes de llibres perquè la gent votés en uns pressuposts participatius. Per enguany, el pressupost és de 4,4 milions €. El nom d’Oodi (Oda, en català) es va triar per votació.

Segons la informació que hi trobam a la Viquipèdia, l’edifici té tres plantes amb diferents usos en una superfície de més de 16.000 metres quadrats. La planta baixa està pensada com un lloc de trobada per als habitants de la ciutat. A més de l’estètica, s’ha primat la comoditat, el confort, el benestar i el respecte cap els altres. Els espais són oberts i modulables. L’edifici consta de cinema i un museu d’art (aquests no hi pertanyen), sala d’exposicions, sala polivalent, cafè-restaurant –proporciona ingressos que ajuden a finançar-la–, instal·lacions de treball, reunió i oci i estudis de gravació; una biblioteca tradicional amb col·leccions de llibres i seccions infantils, amb 100.000 volums. Un sistema automatitzat, en forma de robots i amb reconeixement de veu, transporta els llibres d’una planta a l’altra i ajuda els usuaris a trobar-los.

Oodi compta amb un programa d’activitats substanciós: més de 20 sales per a trobades que els usuaris poden reservar online per fer activitats diverses (amb màquines de cosir, aules insonoritzades per a la música, per jugar, aules equipades per a la realitat virtual, amb impressores 3D...). La biblioteca col·labora amb entitats, centres educatius, festivals, etc.

A l’exterior hi ha un parc, amb camp de bàsquet i, a la part superior, una àmplia terrassa (el Balcó dels Ciutadans).
En aquests 10 mesos d’existència, Oodi ha rebut 2,6 milions de visites, ha fet 15.000 carnets d’usuari, ha organitzat 800 esdeveniments i ha fet 500 visites a grups.

La biblioteca és tan innovadora, que hom pensa que deu disposar de molt personal i força especialitzat. En part és així, ja que compta amb treballadors de suport per al personal propi i per als usuaris, que ajuden en els tallers i activitats. Però el de la biblioteca és el tradicional bibliotecari, del qual s’han aprofitat i potenciat les habilitats de cada persona, de manera que cadascú fa la seva aportació a la innovació del servei. Una filosofia que m’encanta.

Per finalitzar, voldria subscriure l’ideari que ens va transmetre Katri Vänttinen: la biblioteca és oberta a la gent, perquè tothom hi té dret a estar-hi i a gaudir-ne. És un servei integrat en la vida de les persones, que ha de procurar la millora de les seves (nostres) vides per encarar un futur millor. La biblioteca ha de promoure les discussions, els debats i la llibertat d’expressió; ha de garantir la confiança i, d’aquesta forma, aportar més seguretat al món: és un espai on tothom s’hi ha de sentir segur.

Ens podríem estendre molt més, però si us interessa saber-ne més, trobareu força informació a Internet. Us recoman que dediqueu una estona a mirar els vídeos al seu canal de Youtube i Vimeo.

Per mi, Oodi és una de les biblioteques més belles i engrescadores del món. Esper poder anar-hi prest.

No et perdis la continuació: les experiències a Medellín i a Catalunya.

Contra Amazon: més que un manifest

Contra Amazon, de Jorge Carrión. Galaxia Gutenberg, 2019. 172 p.

No compro a Amazon. Almenys, ho evito tant com puc. No m’agrada ser còmplice d’empreses —físiques o virtuals— que exploten els treballadors, arrasen el comerç local i captiven la nostra confidencialitat.

Contra Amazon és un manifest elaborat i assentat sobre set punts claus, set raons de pes argumentades per Jorge Carrión. L’autor el redactà el 2017 i el publicà en mitjans digitals amb gran èxit d’acollida.

Afirma Carrión que Amazon no és una llibreria: és un hipermercat. “Para Amazon no hay diferencia entre la institución cultural y el establecimiento alimenticio y comercial”. Si bé el 1994, el seu fundador, Jeff Bezos, creà l’empresa amb la finalitat de vendre llibres per Internet, en l’actualitat el seu volum de negoci segueix en plena expansió, arribant a assolir mercats com la indústria del cinema —produeix pel·lícules i televisió des de 2013—, a través d’Amazon Studios.

Però Contra Amazon no és una simple rebequeria contra el causant de la desaparició de llibreries i dels malsons d’una part substancial del negoci editorial (i cinematogràfic, possiblement). “Detrás de todas esas operaciones individuales existe una gran estructura económica y política. Una estructura que presiona a las editoriales para obtener el máximo beneficio del producto... una macroestructura que decide la visibilidad, el acceso, la influencia: que está moldeando nuestro futuro”.

Contra Amazon és també la denúncia del tracte cap els seus empleats per l’obsessió de Bezos per la rapidesa i l’eficàcia del servei, factors que estan provocant l’eliminació progressivament del factor humà per robots.

Vaga de treballadors d'Amazon a EEUU (Font: Ecuador Today)

Amazon ha canviat les formes de relació amb el client (lector). En nom del major valor de l’empresa —la rapidesa— i en detriment de les relacions humanes, la prescripció humana ha estat eliminada: el llibreter ha desaparegut com a orientador de lectures i se l’ha substituït per un algoritme. El big data ha atorgat al client el poder de la prescripció lectora (“els clients que van comprar aquest producte, també van comprar...”), tot decidint per tu el que has de llegir.

Com altres gegants tecnològics (Google, Facebook), Amazon ofereix immediatesa i avantatges econòmics. Però, malauradament, no hi ha res gratuït i barat sense contraprestació. El preu que pagam és la nostra confidencialitat: Amazon sap el que llegeixes, el que menges, les sèries que veus i el que regales (i a qui). En definitiva, per a ells som menys que nombres: som dades a emprar per al seu benefici.

Com a bibliotecària, puc assegurar que les dades de lectura són de caràcter sensible; es pot elaborar el perfil d’una persona basant-se amb aquesta informació. Per açò, els programes de préstec de les biblioteques només permeten al propi lector l’obtenció d’un històric de les obres que ha llegit (el personal bibliotecari no hi està autoritzat). 

El manifest finalitza amb la defensa de la lentitud i la proximitat, com a mitjans per culminar el desig de la possessió del llibre.

Llibreria Shakespeare, Paris

Després de difondre’s internacionalment (en paper i en format digital), Contra Amazon s’ha publicat per primer cop en format llibre, juntament amb un recull “de artículos, ensayos, entrevistas y crónicas que había publicado sobre el mundo libresco en los últimos años. Seleccioné los más sólidos. En muchos de ellos aparecía, para mi sorpresa la palabra “Amazon”. Incluso Alberto Manguel me dijo, sin que yo le preguntara: “Yo no compro en Amazon”, como si fuera indispensable el posicionamiento. ¿En qué bando estàs?”.

Jorge Carrión (Tarragona, 1976), escriptor, crític i professor, és un estudiós del món de les llibreries i les biblioteques. L’any 2013 publicà Librerías (Anagrama), un homenatge a les institucions (juntament amb les biblioteques) que fan de mediadores entre l’escriptor i el lector.

A Contra Amazon, podem fer un tast dels vasts coneixements de Carrión sobre el tema, amb articles que ens donen a conèixer ciutats i països a través de les seves llibreries, de les biblioteques, dels autors —Borges—, de bibliotecaris —Alberto Manguel... Ens descobreix històries sorprenents d’autors menys coneguts —Curzio Malaparte— llibreries a l’altra banda del món —Corea i Japó— i ens revela curiositats, com ara quina és la primera llibreria de la història en fer pagar entrada.

A la Llibreria Lello, Oporto

Un obra singular, per llegir-la lentament, tot assaborint cada capítol; ideal per als que estimam profundament el món del llibre, tot el que gira al seu voltant i ho volem preservar, no intacte, però sí en essència.