Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques (i II): les experiències a Medellín i a Catalunya

El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Seguim amb la segona i darrera part del resum de la jornada. No us perdeu la primera part: la Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, un espai per a somiar.

Santiago Villegas ens va presentar l’experiència de les biblioteques públiques de Medellín: Medellín y las bibliotecas: el relato de una transformación en curso.

Colombià militant de les biblioteques, Villegas (que es defineix com a bibliotecòleg 3.0), és consultor d’estratègia digital per a la gestió del coneixement i fundador de Medejean – Marketing Cultural. Promou l’ús del màrqueting, la cultura digital i les ciències de la informació en la transformació de les organitzacions. Defensa que la funció dels bibliotecaris és l’administració del coneixement entesa com la difusió del mateix, i que la biblioteca del futur ha de ser entesa com un espai de creació a partir de la cultura digital. Aquesta transformació comportarà la necessitat de perfils professionals ben formats en gestió del coneixement, ciència de dades i alfabetització mediàtica.

No és el primer cop que tenc notícies de les biblioteques públiques de Medellín. No només per la innovació i l’alt grau de participació en la comunitat, sinó com a entitats promotores del canvi social per a la superació de la violència que va assotar la ciutat durant la guerra del narcotràfic. Al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016) se'n va fer una presentació.

La xerrada es va centrar en la transformació de les biblioteques anomenades «parcs biblioteca», pertanyents a la Xarxa de Biblioteques de Medellín, donada la seva importància urbanística i sociocultural i els seus impactes en el país; és, per tant, un model de desenvolupament bibliotecari basat en la corresponsabilitat social.

«El Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín se gestiona, administra y opera mediante la suma de diversas relaciones, experiencias, recursos y trayectorias donde se articula lo público y lo privado en un acuerdo de responsabilidad social tejido por lazos de confianza y acuerdos de cooperación de la Alcaldía de Medellín, la Caja de Compensación Familiar Comfama, que es el socio responsable de la operación de servicios en cuatro de los cinco parques biblioteca, que se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto; la Caja de Compensación Familiar Comfenalco que es el socio responsable de la operación de servicios de un parque biblioteca, la Casa de la Lectura Infantil y una Biblioteca Pública Escolar, igualmente se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto» (Luz Estela Peña Gallego, Las bibliotecas públicas de Medellín como motor de cambio social y urbano de la ciudad).

Comfama té 13 biblioteques a Medellín. La transformació que s’està produint en aquestes biblioteques és total: tant pel que fa a l’espai físic, el disseny del mobiliari (fet expressament), com els continguts i la difusió (basada en el màrqueting).

Les biblioteques estan basades en espais líquids, és a dir, reconfigurables i movibles. No hi ha sales, sinó àrees. No hi ha restriccions a webs, ja que els espais són totalment oberts (pantalles obertes). Hi ha graderies a totes les biblioteques (els encanta als joves).

Disposen de cafeteries, els guanys de les quals reverteixen a les biblioteques.

Quant a tecnologies, empren les Bluetooth beacon –per localitzar els llibres movibles– i el RFID – Identificació per Radiofreqüència (sistema de targetes identificadores amb lectura sense contacte; les aplicacions més comunes són la substitució dels codis de barres i les targetes magnètiques).

Es promou el desenvolupament econòmic i social de la comunitat a través de projectes de Beyond Access, com les biblioteques humanes.

Taula rodona: El futur ja és aquí. Quina innovació bibliotecària volem a Catalunya?

Anna Bröll, directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona; Ramon Ros, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC i Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Moderadora: Maite Comalat, professora de la UB.

Les biblioteques s’estan buidant de paper. Hi ha grans magatzems de preservació per a materials en suport físic que ja no s’empren.

Hem d’integrar la innovació a les nostres biblioteques. Per açò, hi hem de crear climes favorables, i les organitzacions hem de tenir la capacitat per afavorir-ho.

Per innovar, el personal ha de tenir l’esperit de «apuntar-se a un bombardeig», assumir els riscs, la possibilitat d’equivocació (no es pot esperar a tenir-ho tot lligat) i, quan passa, aprendre dels errors i canviar el que no funciona. Però la innovació no hauria d’empitjorar el servei.

No podem innovar sols: necessitam socis que ens acompanyin, amb perfils molt diferents, com els tecnòlegs. Per ex: ja s’està fent feina amb algoritmes (big data) per fer recomanacions als usuaris.

Durant la jornada també es van explicar alguns projectes que no han triomfat, com la instauració de la radiofreqüència (RFID) per part de la Diputació de Barcelona; ha funcionat a nivell tècnic, però no ha alliberat el personal per poder-se dedicar a altres feines.

A algunes xarxes es fa una mena d’Erasmus, de manera que es fomenta la mobilitat del personal per anar a fer feina durant quinze dies a una altra biblioteca i tenir més experiències.

La gestió és participativa per part del personal, en base a tallers i propostes.

També s’intenta incloure el ciutadà d’una manera activa en la presa de decisions.

Taula rodona: El lab como espacio abierto de innovación en instituciones culturales

Marcos García, director artístic de MediaLab Prado; Juan Insúa, director del CCCBLab; i Arantza Mariskal, responsable d’UBIK, biblioteca de creació de Tabakalera. Moderadora: Marta Cano, gerent de la XBM.

– Ubik, biblioteca de creació de Tabakalera, per Arantza Mariskal, directora:

«Ubik es la biblioteca de creación de Tabakalera especializada en cultura contemporánea y abierta a toda la ciudadanía. Como biblioteca de creación, Ubik se desarrolla en base a tres ejes que se entrelazan: aprender, crear y disfrutar. De esta manera, y más allá de los servicios imprescindibles y básicos de toda biblioteca, estimula el aprendizaje y la capacidad creativa, tanto del público especializado en la materia, como de todas aquellas personas que tienen interés por el pensamiento contemporáneo, las artes, la tecnología, el audiovisual y el sonido, así como los videojuegos. El conocimiento compartido, la colaboración y la co-creación conforman la base de Ubik. Un proyecto flexible que quiere caminar de la mano de la sociedad». (Font: web d'Ubik Tabakalera).

Com en el cas de les biblioteques de Medellín, vaig conèixer el projecte d’Ubik Tabacalera al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016). El seu lema és «aprendre, crear i xalar».

El personal està format per un equip multidisciplinar.

Amb els públics diferents, van creant comunitats. Però els públics s’han d’anar treballant: l’usuari habitual, el que gaudeix de les activitats...

La biblioteca ha de ser un àgora moderna.

– MediaLab Prado, per Marcos García, director artístic:

MediaLab Prado és un centre cultural depenent de l’Ajuntament de Madrid. «Es un laboratorio ciudadano que funciona como lugar de encuentro para la producción de proyectos culturales abiertos. Cualquier persona puede hacer propuestas o sumarse a otras y llevarlas a cabo de manera colaborativa. La actividad se estructura en grupos de trabajo, convocatorias abiertas para la producción de proyectos, investigación colaborativa y comunidades de aprendizaje en torno a temas muy diversos» (Font: web de MediaLab Prado).

Les biblioteques públiques, en sí, ja són laboratoris ciutadans; plataformes per a la trobada, on les persones porten a terme els seus experiments. En base a açò, és fan comunitats d’aprenentatge.

Les convocatòries són obertes i els tallers, prototipats. Els projectes es documenten.

Els bibliotecaris i el personal de suport fan de mediadors (connecten mons) amb els usuaris.

– CCCBLab, per Juan Insúa, director:

Es tracta de laboratoris sobre pensament, investigació i innovació cultural.

Insúa ens parlà de la crisi que estan patint aquests tres espais: l’aula, el laboratori i la biblioteca. La clau està en què interactuïn entre sí, i que els usuaris creïn comunitat, contribueixin a la reflexió.

La importància de les comunitats d’usuaris s'anà repetint durant la jornada.

L’enginy (in)visible: tecnologia sense límits ni escletxes de gènere

A càrrec de Núria Salán, professora i coordinadora del programa de gènere de la UPC.

Ens va oferir una xerrada sobre dones, quasi totes científiques, l’aportació de les quals ha estat clau, però que han passat desapercebudes al llarg de la història.

L’American Space Barcelona a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: l’oportunitat de generar un canvi en el model de servei

Gemma Domingo, directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra.

La Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra és al barri de Sant Andreu. Està especialitzada en còmic (té una col·lecció especialitzada de 36.000 volums).

«L’American Space Barcelona (ASB) és un espai d’aprenentatge informal a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, on les activitats que s’hi desenvolupen busquen potenciar les habilitats, eines i competències necessàries perquè puguis afrontar amb èxit les noves oportunitats tecnològiques i socials del segle XXI.

L’ASB és un projecte de col·laboració entre el Consolat General dels Estats Units a Barcelona, el Districte de Sant Andreu i Biblioteques de Barcelona. L’ASB t’ofereix una programació que inclou cinc grans àrees: la ciència i la tecnologia, l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès, programes culturals, orientació educativa per a joves que vulguin anar a estudiar als EUA i informació sobre el país:

– Tallers tecnològics: activitats relacionades amb la fabricació digital (disseny i impressió 3D), la robòtica i la programació (Scratch, Arduino, Raspberry Pi...), l’electrònica (Little Bits), els videojocs i la realitat virtual, la ciència ciutadana...

– Aprenentatge de l’anglès.

– Programes culturals relacionats amb la cultura estatunidenca.

– Informació sobre els Estats Units d’Amèrica.

– Orientació per estudiar als EUA» (Font: web de l'American Space Barcelona).

Fa 3 anys que van engegar aquest projecte. És un partenariat (col·laboració amb compromís entre dues o més organitzacions amb un interès comú). En aquest cas, entre la biblioteca i el consolat dels EEUU. L’AS és una xarxa mundial: ells tenen els recursos i la biblioteca, la comunitat.

Perfil de l’equip que hi fa feina: bàsicament, personal de la biblioteca: obert, sense por, amb capacitat d’innovar...

A l’hora de programar activitats s’ha de comunicar bé. Fan concursos de vídeos, Club Maker (domòtica), cultura gamer (disseny de videojocs)...

A més, es fa arribar l’ASB a tres biblioteques petites del barri, amb població desfavorida.

Taula rodona: Experiències innovadores al territori: el projecte BiblioLab de la XBM

Montse Lara, directora de la Biblioteca Municipal de Cervelló; Pau Solsona, responsable del BiblioLab de la Biblioteca Sagrada Família; Josep M. Ainaud de Lasarte; i Esperança Piñero, responsables del projecte de Ciència ciutadana de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat. Moderador: Toni Espadas,  director ex. de l’Elearn Center de la UOC.

– Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, per Esperança Piñero: BiblioLab basat en ciència i acció ciutadana: «Jocs per l’habitatge» té l’objectiu de desplegar una investigació comuna i consensuada per a la millora social del barri. Hi han participat 25 biblioteques més. Altres jocs: «Mil mots», etc. Alguns es van fer al carrer.

– Biblioteca Municipal de Cervelló, per Montse Lara: BiblioLab sobre tecnologia: «Cervemakers». Es defineixen com «un grup de veïnes i veïns de Cervelló, que volem posar en  comú les necessitats socials del nostre poble envers les noves tecnologies. Creiem en els moviments col·laboratius i per tant, el nostre principal puntal és la participació ciutadana sense fer cap mena de distinció. Volem fomentar l’intercanvi de coneixement, ensenyar i aprendre. Creiem que quan els interessos d’uns poden ser les aportacions d’altres, hem creat un punt de trobada col·laboratiu».

–  Biblioteca Sagrada Família, per Pau Solsona: BiblioLab Ciència Ciutadana: «projecte que té com a objectius fomentar l’interès per la ciència i proporcionar accés al coneixement científic per mitjà de l’experimentació i el desenvolupament de metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. Amb la creació del BiblioLab, la biblioteca pot dedicar un espai exclusiu a la seva especialització, tant pel que fa a la col·lecció com pel que fa a la resta de projectes, tallers, activitats i processos creatius que s’hi duguin a terme. Un dels reptes del BiblioLab Ciència és desenvolupar projectes de ciència ciutadana en què la biblioteca sigui l’espai on es generi coneixement col·lectiu a través del debat, la participació i la recollida i anàlisi de dades». (Font: web BiblioLab Ciència).

La biblioteca també ha de ser una de les seus on es pugui trobar la comunitat científica.

Projectes: «Ciutat saludable»: en 6 mesos de durada ha fet 20 tallers de ciència ciutadana.

Totes aquestes experiències s’han apropat als usuaris, però també als no-usuaris de maneres diferents, per tal d’aconseguir públics nous. S’ha de fer de manera que es cridi l’atenció de la gent.

Fer encaixar els projectes amb la resta d’activitats de la biblioteca és un repte. S’han de planificar i coordinar molt bé.

Pel que fa al personal implicat, la majoria ho fa amb els treballadors habituals de la biblioteca. És important que el personal s’ho cregui, hi cofïi i tengui ganes d’innovar. S’han d’aprofitar al màxim les habilitats i la creativitat de cadascú, i també s’ha de conèixer bé la col·lecció.

Eines per a la innovació. El manual de pensament de disseny per a biblioteques

A càrrec de Lluís Vicente, consultor d’estratègia digital.

El pensament de disseny, en anglès Design Thinking, és un mètode pràctic per generar idees innovadores que es basa en solucionar les necessitats de l'usuari i, per açò, està centrat en la persona. En definitiva: és una bona eina i un mètode de treball demostrat per aconseguir i implementar idees innovadores en els nostres llocs de treball.

El Manual de pensament de disseny per a biblioteques ha estat finançat pel Global Libraries Program de la Bill & Melinda Gates Foundation. L'elaboració del manual ha estat liderada per IDEO, consultora que ha fet bandera del pensament de disseny i l'ha adaptat a diversos sectors.

El COBDC l’ha traduït al català.

La Jornada de Models d’Innovació a biblioteques va ser intensa i molt profitosa. Vam sortir amb un munt d’idees inspiradores i il·lusions per dur a terme.