El aprendizaje continuo y el intercambio de conocimientos entre los miembros de la comunidad deben ser los motores de las bibliotecas del futuro
El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Més de 150 bibliotecàries ens vam reunir a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per escoltar les experiències de grans biblioteques capdevanteres en innovació bibliotecària, i d’altres, més modestes i petites, amb menys recursos però molt entusiasme i professionalitat. Totes elles estan reinventant el concepte tradicional i construint la biblioteca del futur a través de diversos models d’innovació, en els quals ens hem d’emmirallar. De la Xarxa de Biblioteques de Menorca hi vam assistir Martina Moll (Biblioteca de Sant Lluís), Laura Martínez (Biblioteca des Castell) i jo mateixa (coordinadora de la Xarxa).
El COBDC presentava així l’esdeveniment:
«Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. En l’actualitat, existeix un consens en la idea que amb la voluntat de proveir de tot allò que no pot proporcionar Internet, la biblioteca pública s’ha de convertir en el tercer espai en el qual aprendre, compartir experiències, coneixements i recursos, relacionar-se i crear. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials:
– La connexió entre les persones i el foment de les relacions entre els diferents actors de la comunitat per enfortir el capital humà de la mateixa.
– La utilització dels espais físics i virtuals de les biblioteques per potenciar formes innovadores d’aprenentatge i educació.
– L’ús de diferents plataformes per fomentar la socialització de les idees i els coneixements comunitaris.
Aprenentatge és un concepte clau així com també les conegudes com 4 “C”s de la biblioteca del futur: connexió, comunitat, coneixement i creació.
Les biblioteques del futur, sense renunciar al seu estret vincle amb el món cultural tradicional, han d’incloure la innovació, l’experimentació, la tecnologia, la ciència i la creativitat en el seu pla estratègic. No existeix un únic model d’innovació en biblioteques, però tots tenen en comú la inclusió de la ciència i la tecnologia en el seu catàleg de serveis.
Ens trobem en un moment de punt d’inflexió del model de biblioteca a nivell mundial i també a casa nostra. Per a què aquest procés de reconversió sigui un èxit és important que els professionals del sector integrin aquesta necessitat d’innovació en una institució cultural de llarga tradició i amb una organització i processos molt sistematitzats; tinguin una actitud positiva vers el canvi; visualitzin quin és el possible futur de la seva biblioteca; i comptin amb eines i recursos per encarar el procés d’innovació de les biblioteques que lideren i en les quals treballen. Tot això sols és possible assumint la necessitat de la innovació, clarificant els conceptes i els diferents models de futur i coneixent tant exemples de casos d’èxit com l’experiència pràctica dels professionals que els han impulsat i liderat.
La Jornada Models d’innovació a biblioteques vol incentivar l’aplicació de la innovació a les biblioteques catalanes i proveir els professionals amb eines, recursos, idees i experiències de models i projectes d’innovació de cara al seu potencial trasllat o adaptació als seus centres de treball».
L’esdeveniment va ser intens i profitós, amb un programa ben engrescador. A continuació en faig un resum, que repartiré en dos articles.
Després de la benvinguda per part de la presidenta del COBDC, Marga Losantos –antiga companya de feina a la Biblioteca de Catalunya–, es va donar pas a la conferència de la directora de la xarxa de biblioteques d’Helsinki, Katri Väntinnen: Library of dreams. Helsinki Central Library’s innovative and participatory way of working.
 |
| Oodi, Biblioteca Central d'Hèlsinki |
Darrerament, Katri Vänttinen ha tingut força projecció mediàtica arran de la inauguració de la biblioteca Oodi l’any passat. Li agrada encarar els reptes d’un entorn ràpidament canviant, tot cercant socis per fer xarxa i treballar conjuntament, per tal d’aconseguir el màxim valor i impacte tant per a la feina com per a la societat.
Oodi, la biblioteca central d’Hèlsinki, es va inaugurar el 5 de desembre de 2018 i és la capdevantera de la de 37 biblioteques de la capital finlandesa. La xarxa, és el resultat de vint anys de planificació (i encara està inacabada).
El títol no és gratuït: Library of dreams fa referència als tallers de participació ciutadana que es van dur a terme amb la finalitat de recollir els «somnis» dels ciutadans sobre com havia de ser la biblioteca central. Se’n van recollir 2.000, per part d’una empresa de serveis que es va contractar a l’efecte. Els «somnis» es van escriure en uns post-it digitals, a través d’un programari específic. En base a aquests, es va fer la planificació de l’edifici i del servei, sempre amb missatges en positiu, evitant les prohibicions.
El finançament per a la construcció de l’edifici es va repartir entre l’ajuntament (70%) i el govern central (30%). L’any 2012 només van disposar de 100.000 € de pressupost. Llavors van elaborar llistes de llibres perquè la gent votés en uns pressuposts participatius. Per enguany, el pressupost és de 4,4 milions €. El nom d’Oodi (Oda, en català) es va triar per votació.
Segons la informació que hi trobam a la Viquipèdia, l’edifici té tres plantes amb diferents usos en una superfície de més de 16.000 metres quadrats. La planta baixa està pensada com un lloc de trobada per als habitants de la ciutat. A més de l’estètica, s’ha primat la comoditat, el confort, el benestar i el respecte cap els altres. Els espais són oberts i modulables. L’edifici consta de cinema i un museu d’art (aquests no hi pertanyen), sala d’exposicions, sala polivalent, cafè-restaurant –proporciona ingressos que ajuden a finançar-la–, instal·lacions de treball, reunió i oci i estudis de gravació; una biblioteca tradicional amb col·leccions de llibres i seccions infantils, amb 100.000 volums. Un sistema automatitzat, en forma de robots i amb reconeixement de veu, transporta els llibres d’una planta a l’altra i ajuda els usuaris a trobar-los.
Segons la informació que hi trobam a la Viquipèdia, l’edifici té tres plantes amb diferents usos en una superfície de més de 16.000 metres quadrats. La planta baixa està pensada com un lloc de trobada per als habitants de la ciutat. A més de l’estètica, s’ha primat la comoditat, el confort, el benestar i el respecte cap els altres. Els espais són oberts i modulables. L’edifici consta de cinema i un museu d’art (aquests no hi pertanyen), sala d’exposicions, sala polivalent, cafè-restaurant –proporciona ingressos que ajuden a finançar-la–, instal·lacions de treball, reunió i oci i estudis de gravació; una biblioteca tradicional amb col·leccions de llibres i seccions infantils, amb 100.000 volums. Un sistema automatitzat, en forma de robots i amb reconeixement de veu, transporta els llibres d’una planta a l’altra i ajuda els usuaris a trobar-los.
Oodi compta amb un programa d’activitats substanciós: més de 20 sales per a trobades que els usuaris poden reservar online per fer activitats diverses (amb màquines de cosir, aules insonoritzades per a la música, per jugar, aules equipades per a la realitat virtual, amb impressores 3D...). La biblioteca col·labora amb entitats, centres educatius, festivals, etc.
A l’exterior hi ha un parc, amb camp de bàsquet i, a la part superior, una àmplia terrassa (el Balcó dels Ciutadans).
En aquests 10 mesos d’existència, Oodi ha rebut 2,6 milions de visites, ha fet 15.000 carnets d’usuari, ha organitzat 800 esdeveniments i ha fet 500 visites a grups.
En aquests 10 mesos d’existència, Oodi ha rebut 2,6 milions de visites, ha fet 15.000 carnets d’usuari, ha organitzat 800 esdeveniments i ha fet 500 visites a grups.
La biblioteca és tan innovadora, que hom pensa que deu disposar de molt personal i força especialitzat. En part és així, ja que compta amb treballadors de suport per al personal propi i per als usuaris, que ajuden en els tallers i activitats. Però el de la biblioteca és el tradicional bibliotecari, del qual s’han aprofitat i potenciat les habilitats de cada persona, de manera que cadascú fa la seva aportació a la innovació del servei. Una filosofia que m’encanta.
Per finalitzar, voldria subscriure l’ideari que ens va transmetre Katri Vänttinen: la biblioteca és oberta a la gent, perquè tothom hi té dret a estar-hi i a gaudir-ne. És un servei integrat en la vida de les persones, que ha de procurar la millora de les seves (nostres) vides per encarar un futur millor. La biblioteca ha de promoure les discussions, els debats i la llibertat d’expressió; ha de garantir la confiança i, d’aquesta forma, aportar més seguretat al món: és un espai on tothom s’hi ha de sentir segur.
Ens podríem estendre molt més, però si us interessa saber-ne més, trobareu força informació a Internet. Us recoman que dediqueu una estona a mirar els vídeos al seu canal de Youtube i Vimeo.
Per mi, Oodi és una de les biblioteques més belles i engrescadores del món. Esper poder anar-hi prest.
Per mi, Oodi és una de les biblioteques més belles i engrescadores del món. Esper poder anar-hi prest.
No et perdis la continuació: les experiències a Medellín i a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada