Una cala sota un far

Quan vaig néixer, el meu pare, en Tomeu es faroler, estava destinat al Ràdiofaro de Maó, a Sant Felip.

Hi vaig viure durant els primers anys de la meva vida.

Aquesta foto va ser feta l’estiu de 1968, quan tenia 1 any i mig. Al meu darrere, es poden veure part de les runes del castell de Sant Felip del port de Maó (s. XVI-XVIII).

Els estius de la meva primera infància es reduïen a una cala sota un far: roques, cocons, sal a la boca i a la pell, borms, pegellides, vogamarins, esgarrapades als genolls, algues seques entre els dits i pell cremada per un sol ardent sense protecció. Uns maniguets, sandàlies de goma i unes ulleres de bussejar em feien sentir la reina de la mar.

Un dia, el meu pare, que era un gran nadador i home de mar, perquè s'havia criat a les roques dels fars —com ho havien fet els seus avantpassats i, posteriorment, ho feren els seus fills—, mirava com jo em llençava d’una roca, una vegada, i una altra, i una altra... Podia estar-me hores així, entrant i sortint de la mar, que mai no em cansava i sempre m’havien de treure arrossegant-me cap a la vorera. “Surt d’una vegada o agafaràs fred”, cridava sovint la meva mare, cosa que mai vaig entendre perquè no en tenia, de fred i no em cansava d’estar dins de la mar. Aquell dia, de sobte, el pare va demanar-li a la meva mare, amb el seu xerrar mallorquí:

—Mem, aquesta nina, que encara no sap nedar? —Jo tenia quatre anys i ell devia pensar que ja era prou hora, d’aprendre’n.

No record què va respondre ma mare (si és que ho va fer). Ell va esperar pacientment que jo sortís de la mar i, abans que pogués prendre posicions damunt de la meva roca preferida, em va treure els maniguets, em va enlairar i, tan sols amb les aletes de nedar als peus, em llençà a la mar d’una revolada, davant de la mirada atònita de la meva mare que, a sobre, no sabia nedar i, per tant, no m’hauria pogut rescatar de les profunditats de la cala.

Tal com estava previst, vaig treure el cap, vaig alenar i vaig arribar a la vorera, nedant com un ca, com fan les criatures, feliç d’haver superat la prova.

Aquell dia vaig aprendre a nedar i la meva passió per la mar es va refermar encara més.