diumenge, 25 de desembre de 2016

Croquetes per Nadal

“Més croquetes i menys guerres!”, conclou la meva amiga, després de comentar-me com li havia agradat la foto de la meva mare amb les croquetes que havíem fet plegades.



La setmana passada vaig visitar ma mare a Palma, per celebrar el seu 90 aniversari.
Quan vaig arribar-hi, havíem de preparar el dinar; hi havia la carn del brou de Nadal que havia fet durant el matí. De cop i volta, vaig tenir una regressió a la meva infància: estava asseguda a la taula de fòrmica de la cuina, donant voltes a la maneta de la màquina capoladora de carn. La meva mare, asseguda al meu costat, destriava la carn dels ossos i l’anava ficant a la capoladora. Seguidament, em veia menjant unes suculentes croquetes, acabades de fregir.
Tornant al present, vaig proposar-li de fer croquetes amb la carn i la verdura del bullit.
Ens vam posar mans a l’obra, aquest cop amb l’ajuda d’un petit robot de cuina que ens va fer la feina en un instant. La recepta és ben senzilla: sofregir la ceba i l’all, tirar-hi la carn i la verdura bullides i capolades, el brou, la llet, la farina i remenar molt fins que la pasta s’hagi espessit. Un cop refredada, ens vam entretenir una bona estona fent les croquetes, cadascuna amb la seva mida i forma...
Vam xalar tant, que durant el capvespre, ens vam animar a fer panets de sobrassada per a les nétes, que els agrada molt. Ma mare anava posant els ingredients en un tià, sense fer gaire cas de la recepta. “Ho faig a ull, com n’Annita” (la senyora que li ho va mostrar a fer); però a aquesta edat, l’ull ja no funciona gaire i la massa no lligava i tota la farina que hi afegíem, no bastava. Al final i després de molta estona de pastar, vam decidir deixar tovar la massa i vam fer els panets.


Aquell dia, vam cuinar juntes, vam crear, vam discutir sobre si anava açò o allò i en quina quantitat... En definitiva, vam xalar, compartint una estona, en què es va restablir un lligam i una complicitat que feia molt de temps s’havien esvaït amb la infància i la distància.
Potser seria una solució per a aquest món tan inhòspit i, a voltes, carregat d’odi: compartir cuinetes, xerrar distesament davant dels fogons per donar pas al diàleg i la cordialitat; en definitiva, per evitar els conflictes o resoldre’ls.
T’imagines en Trump, en Putin, en Netanyahu i n’Erdogan, per exemple, fent croquetes de be i un pastís de xocolati, junts a la cuina de la Casa Blanca, pastant i fent bromes i destensant les relacions internacionals.
I que me’n dius de les dones? Na Merkel, n’Ada Colau, na Soraya i la jove Malala fent una paella juntes i aportant més humanitat a les mesures econòmiques?
Trob que els polítics haurien de reunir-se tots els anys a fer croquetes per Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada