Fa uns dies van enderrocar l’edifici de Muebles Gali, al Polígon de Maó, una gran botiga amb parc infantil, on hi solíem anar de petits. Record quan els meus avis m’hi portaven i com xalava amb el joc que feia voltes. De fet, Muebles Gali era l’excepció, ja que la resta de naus del Polígon eren fàbriques i magatzems (El Caserío, bijuteries, tallers...).
 |
| De petita, al parc infantil de Muebles Gali, anys 70 |
Una de les funcions dels polígons industrials és la d’allotjar els tallers que pel perill i les molèsties que ocasionen no poden estar dins de les poblacions. Tanmateix, als anys vuitanta van començar a instal·lar-s’hi comerços, botigues, equipaments esportius i oficines de l’administració, el lloc natural dels quals hauria de ser el nucli de Maó.
 |
| La 4a fase del Polígon es va desenvolupant lentament, mentre que a les anteriors es buiden naus que s'ocupen per comerços i grans superfícies, bàsicament |
La pràctica de traslladar establiments de serveis fóra del centre es va estendre amb el traspàs de comerços, gimnasos i d’altres, a la via de ronda. L’Administració ha abusat de la construcció en sòl rústic de la perifèria, on va enviar els instituts i l’hospital, així com la seu del Consell Insular (que podria haver ocupat l’antiga fàbrica Codina) i altres administracions públiques, ubicades en una zona residencial decantada.
 |
| El Consell Insular s'hauria d'haver ubicat dins Maó, així com les altres oficines de la Pl. Biosfera. Marlbúger es va planificar com un barri residencial i açò fa que no es compleixi |
Així, s’han dispersat els serveis i equipaments per la perifèria de Maó, el polígon s’ha convertit en un monstre caòtic i Maó s’està quedant sense comerços.
 |
| Ubicar dos instituts a la carretera de Sant Lluís ha estat el major despropòsit. Milers d'alumnes s'han de trasladar a diari en autobús o en cotxos particulars, amb el consegüent embús a la ronda i a l'entrada de Maó a les hores punta. Vint anys després, l'administració demostrà que no havia après la lliçó, quan va pretendre traslladar Sa Graduada a la ronda |
Quan l’any 2004 l’Ajuntament de Maó i la conselleria d’Educació anunciaren a les famílies de Sa Graduada que l’escola es traslladaria a la ronda, van intentar justificar la decisió dient que allà també era el centre de Maó. L’argument caigué pel seu propi pes i la ciutat en sortí beneficiada amb el manteniment de l’escola al centre. Ara que s’està plantejant el canvi de seu del Conservatori, confiï que prevalgui el seny i quedi dins Maó.
 |
| Durant uns anys, aquesta pancarta va penjar de les façanes de les cases de diverses famílies de Sa Graduada, símbol de la reivindicació d'una escola i d'un Centre viu per a Maó |
 |
| Jornada de portes obertes a sa Graduada després de la reforma, 17/10/2014 |
La pista de gel enguany s’ha muntat al Claustre, decisió que afavorirà no només el comerç, sinó també la vida social al centre i, probablement, el mateix negoci.
Quan pensam en la ciutat que volem, també hem de tenir clar si volem els establiments a prop, o bé seguir sent uns esclaus dels nostres vehicles.
 |
| La pista de patinatge de gel sintètic, al Claustre del Carme |
La patata calenta és a la teulada de l’Ajuntament. Els polítics han d’afavorir la instal·lació de comerços i serveis al centre i als barris. L’administració ha de donar exemple i situar-hi els equipaments públics; si cal, amb la compra o permuta de sòl. És imprescindible una regulació dels usos del Polígon que impedeixi la instal·lació dels establiments que presten millor el seu servei dins de la població.
És hora de planificar la ciutat que volem.
Publicat al diari Menorca, el 13 de desembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada