diumenge, 22 d’octubre de 2017

Maria Lluïsa Serra Belabre: alma mater de la Biblioteca de Sant Lluís

Intel·lectual, humanista, polifacètica...

El Consell Insular de Menorca declarà l'any 2011 "Any Maria Lluïsa Serra" per commemorar el centenari del seu naixement, així com també per recordar i difondre la vida i l’obra d’aquesta intel·lectual humanista. Aleshores vaig escriure aquest article, fruit de la meva admiració per aquesta gran dona, entusiasta i amant de la seva professió, la meva.
Enguany, aprofitant que el mes de novembre es compleixen cinquanta anys de la seva mort, ho he revisat i actualitzat.



Professional polifacètica, investigadora i constant innovadora en els camps de l’arqueologia, la història, la museografia, l’arxivística i la biblioteconomia, va dedicar la seva vida a estudiar, difondre i protegir el patrimoni de l’illa de Menorca, com també a fer més accessible la cultura als ciutadans.
Va ser directora del Palacio de Archivos, Bibliotecas y Museos y Casa de Cultura de Maó des de 1951 fins a 1967. L’edifici, ubicat a Can Mercadal (regal de l’empresari Josep Codina Villalonga), integrava no només la Biblioteca Pública de l’Estat, l’Arxiu Històric i el Museu Provincial, sinó també la Secció Fotogràfica, l’Auditori i la Sala d’Exposicions. Diferents exposicions de pintura, fotografia o bibliografia, concerts, representacions de teatre, col·loquis, conferències i visites de personalitats notables van fer que la Casa de Cultura esdevingués un focus cultural de primer ordre a la ciutat de Maó durant els setze anys en què en va ser directora.



La seva feina incansable per la difusió de la cultura no es van limitar a les quatre parets de la Casa de Cultura. Com a arqueòloga va participar en excavacions a nombrosos jaciments de l’illa. Va publicar diversos treballs científics, fruit de les seves investigacions: llibres, articles de revista, de premsa i opuscles. L’any 1967 organitzà el X Congrés Nacional d’Arqueologia a Menorca, que va tenir lloc pocs mesos abans de la seva mort, i quan es preparava per llegir la seva tesi doctoral sobre les navetes de Menorca.


En definitiva, una intel·lectual d’una gran sensibilitat patrimonial i cultural, així com una treballadora incansable i absolutament involucrada amb la seva comunitat.
Maria Lluïsa Serra ha estat objecte d’estudi com a arqueòloga destacada i també com a historiadora, a través dels treballs que ens ha llegat i de les excavacions en què va participar, però és més poc coneguda com a bibliotecària i arxivera.
Aquest article pretén destacar-ne la faceta bibliotecària, la que impulsà la creació de noves biblioteques públiques l'any 1967, així com la millora de les que ja existien, fets cabdals dins la història de les biblioteques municipals de Menorca.

Impulsora de noves biblioteques públiques

L'interès de Maria Lluïsa Serra per la millora i l’organització de les biblioteques existents, així com la creació de nous espais de lectura pública, es fa palès en la seva correspondència professional i privada.
Durant els anys en què fou directora de la Casa de Cultura de Maó (1951-1967), vetllà per la difusió de la cultura arreu de l’illa, assolint la millora de les biblioteques municipals de Ciutadella i d’Alaior.
Igualment, col·laborà en l’organització de la Biblioteca Diocesana de Ciutadella. I, durant l’estiu de 1956, dirigí un curs de catalogació i classificació, amb l'objectiu de formar un grup de persones que poguessin treballar en la reorganització de la Biblioteca de l’Ateneu de Maó.
L'estiu de 1967, gràcies al seu treball, constància i entusiasme, quedà constituïda la xarxa insular de biblioteques municipals amb les inauguracions de les biblioteques des Castell, Ferreries i Sant Lluís, i l'estrena d'un nou edifici per a la des Mercadal.
D’aquesta forma, Menorca esdevenia un dels pocs indrets de l’estat amb biblioteca a tots els municipis. A partir d’aquell moment, només hi mancava as Migjorn i Fornells —poblacions dependents des Mercadal—. Tanmateix, ambdues disposaven d’agències de lectura assortides amb fons de les biblioteques viatgeres —lots de llibres que els proporcionava periòdicament la Biblioteca Pública de Maó.

Sala de lectura de la Biblioteca Pública de Sant Lluís (1967)

Igualment, Maria Lluïsa Serra tenia la intenció d’impulsar-hi la creació de biblioteques, tal com podem llegir a la carta que el director general d’Arxius i Biblioteques adreçà a Serra (8/7/1967), en què li assegurava que "no dejaremos de la mano lo de Ciudadela y Vd. con el celo que le caracteriza hará posible que esas dos pequeñas localidades que nos quedan, Fornells y San Cristóbal, tengan también su pequeña biblioteca".
Malauradament, tots el seus projectes es van interrompre per mor de la malaltia que acabà amb la seva vida el novembre d'aquell mateix any, en plena maduresa científica i professional, a l'edat de 56 anys.
Finalment, el seu somni es complí el 1982, amb la inauguració de la biblioteca des Migjorn i, el 1991, amb el centre de lectura de Fornells.

Els antecedents de la Biblioteca Pública de Sant Lluís: les biblioteques a Sant Lluís durant la Segona República

Abans que Sant Lluís comptés amb Biblioteca municipal estable, hi van existir una sèrie de petits centres de lectura assortits per fons propis o per lots de llibres itinerants, procedents d’institucions públiques o bé privades.
Segons la informació extreta del Censo General de Establecimientos de Enseñanza e Instituciones Culturales, Sant Lluís comptava amb quatre punts de lectura per a una població de 2.100 habitants l’any 1933:
 -Biblioteca Municipal de Sant Lluís (Plaça de la República -Pla de sa Creu-, 70), a càrrec de Francisco Cardona Gomila, batle. Titularitat: municipal.
 -Biblioteca de l’Escola Nacional de Filletes (D’Allemand, 34), a càrrec d’Àgueda Cardona, mestra nacional. Titularitat: estatal.
 -Biblioteca escolar circulant de l’Escola Nacional de Fillets (D’Allemand, 33), a càrrec de Francisco Pons, mestre nacional. Titularitat: estatal.
 -Biblioteca del Casino La Amistad Social (Juan Manent -Sant Lluís-, 60), a càrrec d’Alfredo Castelló Borrás, president. Titularitat: l’entitat.
Durant la Segona República (1931-1939) s’impulsà la construcció d’un nombre força elevat d’escoles i de biblioteques. L’organisme encarregat de dur a terme aquestes tasques, va ser el Patronato de las Misiones Pedagógicas, sota la direcció del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. L’agost de 1931 el govern establí l’obligatorietat de la implantació d’una biblioteca en totes les escoles primàries, adreçades als infants, però també als adults en zones rurals sense biblioteca pública. Una altra mesura instituïda pel govern de la República va ser la creació de biblioteques circulants, és a dir, lots de llibres itinerants per a les biblioteques dependents del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. En aquest sentit, l’Escola Nacional de Fillets de Sant Lluís disposava d’una biblioteca escolar circulant l’any 1933.

Inauguració de les antigues escoles de fillets, 1912
El mes de novembre de 1931 es creà la Junta de Intercambio y Adquisición de Libros para Bibliotecas Públicas. La primera tasca que se li encomanà fou l’elecció de lots de llibres per a les biblioteques circulants i la distribució de llibres entre organitzacions polítiques, sindicats, presons i reformatoris, cases regionals, ajuntaments i centres docents.
La Junta també propicià la creació de biblioteques municipals, establint que els municipis sense biblioteca en podien sol·licitar. Així ho va fer Sant Lluís, i a la sessió del Ple de l’Ajuntament de dia 3 d’agost de 1932 es donà compte de l’acceptació per part de la Junta de la creació d’una biblioteca pública al municipi. Tanmateix, es va haver de posposar a l’any següent, "exponiendo que habiendo sido agotado el crédito que disponía [la Junta], ha quedado la expresada solicitud registrada al número 115 para su realización en el próximo ejercicio" (LLibre d'actes de Ple de l'Ajuntament, 1932). L’any 1933 es va constituir una biblioteca tipificada de caràcter enciclopèdic, formada per uns 300 volums, amb la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques de lectura de la població.
Com que en aquells anys l’accés a la cultura que la majoria de la població hi podia tenir era mínim, nombroses organitzacions culturals, polítiques i sindicals intentaren posar a l’abast dels ciutadans la cultura i els llibres. Davant de la manca de biblioteques estatals, aquestes organitzacions en van crear de pròpies, en gran part fundades per iniciatives privades i creades per sindicats, moviments socials, partits polítics, clubs, societats, etc. Aquest va ser el cas de la Biblioteca del Casino La Amistad Social de Sant Lluís, així com d’altres (cases del poble, ateneus obrers...), amb un fons generalment modest, originàriament creat gràcies a donacions i que, en alguns casos, la Junta completava amb lots de llibres. A l’agost de 1934, aquestes biblioteques van ser clausurades per la policia, encara que es tornaren a obrir el 1936, amb la victòria electoral del Front Popular.

Els anys 50 i els primers anys 60

És possible que un cop finalitzada la Guerra Civil les biblioteques de Sant Lluís i d’altres municipis de l’Estat desapareguessin, "ja que muchas bibliotecas municipales fueron destruidas parcial o totalmente durante la guerra civil, pero otras continuaron su actividad posteriormente, previa depuración de los fondos y cambio en los miembros de cada Junta Bibliotecaria. En este sentido algunas bibliotecas que no sufrieron daños materiales acabaron abandonadas por la falta de público, que dejó de acudir a un centro de creación republicana, pero adulterado por los vencedores. Además, algunos miembros de las antiguas juntas habían muerto en la contienda, o bien habían sido sustituidos por los nuevos alcaldes fieles al régimen, por cargos de Falange, y por las demás fuerzas vivas de los pueblos, sin participación de elementos obreros ni organizaciones sindicales, prohibidas por el nuevo estado" (Ana María Rodrigo Echalecu. Las bibliotecas públicas durante el primer franquismo).


Es Cós de Sant Lluís, als inicis del segle XX
Les dificultats econòmiques d’aquells anys i, en conseqüència, la impossibilitat de crear biblioteques públiques en molts municipis, va fer que s’optés per instaurar biblioteques viatgeres a tot el territori espanyol des de finals dels anys 40 i principis dels 50.
A la darreria de la dècada dels anys 50, la Biblioteca Pública de Maó va proporcionar agències de lectura als pobles que no disposaven de biblioteca municipal. Aquesta tasca s’articulava a través de les biblioteques viatgeres: lots de llibres que romanien tres o quatre mesos en cadascun dels pobles, i que normalment eren gestionats per un mestre. És per aquest motiu que les agències de lectura s’ubicaven principalment a les escoles.
En aquest context, l’any 1957 es creà a Sant Lluís una "Biblioteca Municipal Circulante, cuya marcha es altamente satisfactoria y desarrolla verdadera actividad". Posteriorment, el 1958, es lliurà a l’Ajuntament una Agència de Lectura, la qual es va instal·lar a l’escola, "y desde entonces ha funcionado activamente, completada con el servicio de Bibliotecas Viajeras procedentes de este centro, gracias al celo puesto en este asunto por el citado Don Pedro Pons Coll" (certificats emesos per Maria Lluïsa Serra, 15/2/1965).
Ens trobam, altre cop, amb diversos centres de lectura que supleixen un servei de lectura pública estable i consolidat i que perduraran gairebé deu anys més.

1965: el punt de partida

En qualsevol cas, cap dels centres de lectura que hi havia als pobles de Menorca no es podia considerar ben bé una biblioteca en els termes descrits pel Servei Nacional Lectura: tenir unes instal·lacions pròpies amb unes condicions mínimes; disposar d’un pressupost fix anual (no inferior a 12.000 ptes. l’any 1967); oferir un servei continu d’informació i préstec i comptar amb personal propi.
No satisfeta amb aquesta situació, el 1965 M. Lluïsa Serra encetà les gestions amb els ajuntaments des Castell, es Mercadal, Ferreries i Sant Lluís per a la creació d’una biblioteca pública de titularitat municipal i sota la direcció i dependència del Servicio Nacional de Lectura en cadascun d’aquests municipis.
El 8 d'abril de 1965 s’inicià l’expedient per a la creació de la Biblioteca Pública de Sant Lluís, amb l’acord de Ple de l'Ajuntament de sol·licitar la creació d'una biblioteca municipal i l’autorització del batle Pedro Pons Coll per signar el conveni entre l'Ajuntament i el Servicio Nacional de Lectura del Ministerio de Educación Nacional.


El primer edifici de la biblioteca, al carrer d'Allemand, 30
Un mes després, s’enviava la documentació administrativa, el projecte tècnic, la memòria i el pressupost per a la construcció de les instal·lacions de la nova biblioteca a la Direcció General d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació Nacional. En la carta remesa al director general, M. Lluïsa Serra transmetia el seu entusiasme pel projecte: "me es grato participar a v. i. que su situación [el lloc projectat per a biblioteca] es excelente y muy buenas sus condiciones y que el anuncio de este proyecto ha causado una magnífica impresión entre todos los vecinos, unos dos mil quinientos en total, a quienes la biblioteca prestará un estupendo servicio" (8/5/1965).
El mes de juliol del mateix any l’Ajuntament rebia la negativa de la Junta Facultativa de Construcciones Civiles del Ministerio de Educación Nacional al projecte tècnic de l’edifici per a biblioteca, elaborat per l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament. Amb urgència, es remeté el projecte a l’arquitecte municipal Jaime Villalonga Ferrer, per tal que el refés i corregís les deficiències detectades. Es redactà i s'envià al Ministeri en un temps rècord. M. Lluïsa Serra tornà a mediar perquè aquesta vegada s’aprovés el projecte i no es demorés la construcció de l’equipament: "Que se quede San Luis sin ella [la biblioteca] es un motivo de pesar para mi, porque temo que las prisas que imprimí a la presentación de documentación y a la corrección de los reparos primeros que se hubo de poner a lo enviado, sea la causa de que haya tenido defectos que no se han podido pasar por alto. Además, hubiera sido tan bonito inaugurar las cuatro bibliotecas a la vez y quedar cubiertas todas las necesidades bibliotecarias de Menorca, que me da mucha pena ver que por nuestra culpa no se llevará a efecto un programa tan halagador" (Carta al secretari del Gabinet Tècnic de la Direcció Gral. d’Arxius i Biblioteques, 20/7/1965).
Aquest cop els esforços no van ésser en va: després de gairebé un any de gestions, el 30 de maig de 1966 M. Lluïsa Serra dirigia un telegrama des de Madrid al batle de Sant Lluís comunicant-li el vistiplau del Ministeri. Amb el projecte tècnic aprovat i el conveni signat entre el Servicio Nacional de Lectura i l'Ajuntament per a la creació, gestió i regulació de la biblioteca, aquesta començava a ser una realitat. A partir de llavors restava construir el nou local, equipar-lo, nomenar la persona encarregada de la biblioteca i crear la Junta de la Biblioteca pública municipal, així com organitzar-ne el fons.

1967: un projecte fet realitat

El mes de gener de 1967 les obres de la nova biblioteca quedaven enllestides. El projecte, com hem apuntat, va ser elaborat per l’arquitecte municipal Jaime Villalonga Ferrer. Les obres, amb un pressupost de 418.015 pessetes, van ser executades pel mestre de cases Avelino Pons Sintes i finançades íntegrament pel Ministerio de Educación Nacional.
Al mes d’abril, M. Lluïsa Serra certificà que s’havien executat les obres, reuniendo sus instalaciones las condiciones siguientes: "las paredes van pintadas de blanco, la calefacción en invierno está asegurada; la iluminación de mesas y estanterías es perfecta; las estanterías, mesas, sillas, mesa del encargado y fichero reúnen las condiciones apetecidas; todo el material es nuevo y adecuado, y se ha colocado el rótulo...." (Certificat de M. Lluïsa Serra, 20/4/1967).
A partir d’aquell moment, s’iniciava una carrera contra rellotge per tal de tenir la biblioteca a punt per a la seva inauguració juntament amb les altres tres.
El mes d’abril es van nomenar, per una banda, l'encarregada de la biblioteca, càrrec que exercí Maria Rosa Vidal Pons, i per una altra es concretà la composició de la Junta de Biblioteca.
El 21 de juny sortien del Servicio Nacional de Lectura els 1.557 volums que integraven el fons bibliogràfic fundacional de la Biblioteca Pública de Sant Lluís. Els llibres s’havien catalogat prèviament i portaven les fitxes catalogràfiques que s’havien d’integrar en els diferents catàlegs. L’organització del fons de la biblioteca comptava amb l’assessorament de la directora de la Biblioteca Pública de Maó.
Els llibres van arribar a Sant Lluís el 24 de juny, fet que impossibilitava el funcionament normal del servei bibliotecari. És per aquest motiu que el batle Pedro Pons Coll i M. Lluïsa Serra van decidir que no es prestarien llibres durant l’estiu, sinó que s’aprofitaria aquest període de temps per a registrar i organitzar el fons bibliogràfic. El préstec va començar a funcionar al mes de setembre.

La inauguració de la Biblioteca

El dia 1 de juliol de 1967 a les 8 del fosquet es va inaugurar la Biblioteca Pública Municipal, en el carrer d'Allemand, 30, ubicació que ocupà fins al seu trasllat al carrer de Sant Jacint, l'any 1994.
"La Biblioteca Pública Municipal de San Luis de Menorca, domiciliada en la calle d'Allemand, 30, es una institución dependiente del Servicio Nacional de Lectura y, como tal, su finalidad es procurar a los habitantes del municipio los libros, necesarios para mejorar su formación moral, cultural y profesional, así como su deleite" (Article 1r del Reglamento para el régimen interno de la Biblioteca pública municipal de Sant Lluís, 1967).


Invitació popular a la inauguració de la biblioteca
Amb 2.333 habitants, Sant Lluís obria una biblioteca municipal que disposava de 1.665 volums, i amb un horari d'obertura al públic de 13 hores setmanals.
L'acte inaugural va ser, com era d'esperar, un esdeveniment destacat en la vida santlluïsera, al qual assistiren les autoritats de l'època: el director general d'Arxius i Biblioteques del Ministerio de Educación Nacional, Eleuterio González Zapatero; la directora de la Casa de Cultura de Maó, Maria Lluïsa Serra; el batle de Sant Lluís, Pedro Pons Coll, i diferents autoritats civils, militars i eclesiàstiques de l'illa, així com tots els ciutadans que hi van voler assistir.

L’acte inaugural va començar amb la benedicció de les instal·lacions, que va donar pas seguidament a un torn de paraules per part de les autoritats. En finalitzar, es va prendre un vino de honor en la popular sala de festes Sa Tanca, en funcionament des de 1963.

A manera de colofó

Amb les inauguracions de les biblioteques públiques des Castell, Ferreries i Sant Lluís, i el nou edifici de la des Mercadal, durant els dies 29 de juny i 1 de juliol de 1967, es feia realitat el propòsit de M. Lluïsa Serra de dotar cadascun dels pobles de Menorca d’aquest servei cultural i educatiu.
Com ja hem apuntat, amb açò no s’acabaven els seus projectes de promoció cultural per a Menorca, sinó que seguia perseverant en la implantació de biblioteques a es Migjorn i Fornells, per així completar de lectura pública de l'illa.
Malauradament, tots el seus projectes es van interrompre ben prest, massa prest. La seva salut ja era molt delicada i la malaltia avançava, cosa que ocultà a tothom, malgrat les breus estades a Barcelona, on rebia tractament, i que aprofitava també per resoldre qüestions de feina.



Creiem que hem de recordar aquesta gran dona com el que era: una intel·lectual apassionada de la seva feina i de tot quant estava relacionat amb la seva terra, Menorca; però, més que res, hem de considerar que es tractava d’una persona d’una alta categoria humana. No debades l’endemà del seu decés, ocorregut dia 19 de novembre del mateix any 1967, diferents personalitats van publicar en el diari Menorca nombrosos escrits en memòria seva.
Avui, no només un carrer de Maó porta el seu nom, sinó també una escola d'educació infantil i primària. L'any 2011, el Consell Insular de Menorca li atorgà la Taula d'Or a títol pòstum.

Agraïments

A Pedro Pons Vidal, Francisco Sánchez Nistal i Esperança Pallicer, per la documentació i informacions facilitades.

Documentació

Arxiu Municipal de Sant Lluís:
 -Llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament (1932 i 1933).
 -Expedient de creació de la Biblioteca Pública de Sant Lluís.
Arxiu Històric de Maó:
 -Correspondència Maria Lluïsa Serra (1965-1967).
 -Expedients de creació de les biblioteques de Sant Lluís, Es Castell, Es Mercadal i Ferrerries.
 -Bibliotecas Viajeras.

Bibliografia

-Joana M. Garau. Dels manuals il·lustrats a Internet: 40 anys de biblioteca a Sant Lluís, dins “Programa de les festes patronals de Sant Lluís 2007”. p. 8-22.
-Maria Lluïsa Serra, dins Wikipedia:
 http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Llu%C3%AFsa_Serra
-Maria Lluïsa Serra, centenari 1911-2011. 1 fullet. 2011.
-Maria Lluïsa Serra, del seu puny i lletra, dins “Menorca”, 2/9/2010.
-María Luisa Serra ha muerto, dins “Menorca”, 20/11/1967.
-J. Mascaró Pasarius. María Luisa Serra Belabre, dins “Geografía e Historia de Menorca”. 1980. Vol. 1.
-Margarita Orfila Pons. Mª Luisa Serra Belabre hubiese cumplido hoy 100 años, dins “Menorca”, 21/6/2011.
-Laura Pons. L’any d’una dona excepcional, dins “Àmbit”, núm. 24, 2011.
-Ana María Rodrigo Echalecu. Las bibliotecas públicas durante el primer franquismo: entre la continuidad y la ruptura. Memoria de màster de la Universitat Complutense de Madrid:
http://eprints.ucm.es/10351/1/bibliotecaspublicas.pdf
-Juan Francisco Sánchez Nistal, Esperança Pallicer. Maria Lluïsa Serra, directora de la Casa de Cultura de Maó (1951-1967). Biblioteca Pública de Maó, 2011. PowerPoint.
-Rosa Sansegundo Manuel. La actividad bibliotecaria durante la Segunda República Española.
http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num10/paginas/pdfs/rssegundo.pdf

Fotografies

Biblioteca Pública de Maó - Arxiu Històric de Maó i Arxiu Municipal de Sant Lluís.

Publicat a S'Auba, agost de 2011 (revisat i actualitzat).

També he escrit: El buit que deixà Maria Lluïsa Serra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada