Diari d’una pandèmia: Les flors del confinament

Carme Mateu Pubill. Cada dia una flor: les flors del confinament. Portugalete: Rubric, 2021. 170 p.

Quan na Carme Mateu em comentà que estava en fase de publicació d’un llibre, em va sorprendre i em va alegrar molt, a parts iguales.

La feina ens devora cada dia i no ens imaginam les companyes i companys desenvolupant cap altre paper que el que ens toca als nostres llocs de treball, com és el cas de na Carme.

El dia que em mostrà el llibre, els seus ulls brillaven i la seva veu traspuava la il·lusió de l'infant quan obre els seus regals de Reis.

Em va explicar que des que ens vam confinar, el març de 2020, havia enviat a diari la foto d’una flor amb un text als seus éssers estimats: primer, unes poques paraules en forma de salutació, però a mida que anaven passant els dies, les frases van esdevenir paràgrafs llargs i, després, petits relats. Al final, acabà enviant les flors i els escrits a un centenar de persones, a aquelles que més l’importen.

L’experiència va ser tan ben acollida, que aquestes la van animar a publicar el conjunt de fotografies de flors i pensaments en forma de relats que les acompanyaven. D’aquesta forma sorgí Les flors del confinament.

En aquesta obra, na Carme ens regala una flor per a cada dia del període de confinament, aquell temps dur i hostil, en què la mort i la tristor ens va envoltar. Però en el qual ella aprofità l’explosió de la primavera al seu jardí per compartir amb familiars i amistats les flors que anaven brotant dia a dia, des del 22 de març fins el 31 de maig i el 21 de juny, l’inici de l’estiu.

He llegit el llibre de manera pausada i interrompuda, que és com m’agrada assimilar la poesia, el pensament, la meditació...

M’han reconfortat les reflexions, els sentiments i les emocions que l’autora sent i descriu durant aquells dies, la descripció de les coses que fa, l’enyorança dels amics, de la família a Llardecans (Lleida), el recordatori dels aniversaris, dels costums en les dates assenyalades, l’amor pel seu fill, l’ànsia de retrobament i de sortir a l’exterior... En alguns moments, m’hi he sentit identificada i m’ha fet recordar com vaig viure el confinament i les emocions —positives i negatives— que tot allò em provocà.

De la mà de na Carme he conegut el nom de tantes flors que veiem i gairebé no en fem cas —i d’altres ben desconegudes—, dels detalls que amaguen, de les propietats curatives i de la fugacitat de la seva bellesa —i, en conseqüència, del temps.

Aquesta lectura ha suposat un viatge de coneixença interior d’una persona apreciada per mi i amb la qual ara em retrobo d’una manera diferent, amb la satisfacció de qui descobreix una afinitat i connexió més profundes amb l’altre.

Gràcies per compartir-ho, Carme!