dimarts, 22 de març del 2016

Trey McLaughlin i Moments a Cor al Teatre Principal: una actuació inoblidable

La nostra directora, Elsa Perches, va tenir un somni: portar a Menorca un dels més grans cantants del gospel internacional actual, Trey McLaughlin.


Mentre es posava mans a l’obra, ens va anar engrescant per fer un taller de gospel amb ell, de forma que el seu somni va esdevenir la il·lusió col·lectiva del nostre cor.
Després de mesos de contactes i molta feina d’organització, la il·lusió i allò que semblava inabastable, va esdevenir una realitat: Trey McLaughlin aterrava fa uns dies a Menorca —i per primer cop a Espanya—, procedent de Georgia, juntament amb Shanita Tolbert, una de les millors cantants i més versàtils del seu cor de gospel.


Trey McLaughlin va néixer el 1984 a Augusta, estat de Georgia, al sud-est dels Estats Units. Músic, compositor, cantant, director i docent, està dotat d’una veu harmoniosa i potent. Des de ben jove va destacar com a cantant i actualment té el seu propi cor, The Sounds of Zamar. Posseeix estudis superiors de música i de pedagogia musical, i imparteix tallers i classes magistrals arreu. Ell i el seu grup s’han fet un nom en el món contemporani del gospel americà, oferint concerts amb figures destacades com William McDowell, Kierra Sheard o VaShawn Mitchell, entre d’altres, i enregistrant diversos discs, com Chasing After You.


El resultat de la feina i l’aprenentatge del taller de gospel, es va poder apreciar el passat diumenge en un Teatre Principal completament ple i entusiasmat. Encetaren el concert les actuacions de les diferents corals de Moments a Cor —infantil, jove i adulta—, juntes i per separat, en què van oferir una petita mostra del seu repertori.


Seguidament, es donà pas a l’estrella de la vetllada. Els temes interpretats, com ara les balades de belles i sentides melodies, In awe of you, Let praises raise o Better is one day, sens dubte toquen l’anima i emocionen el públic, que sent fluir sentiments des del més profund de l’ànima. D’altres, més rítmics i vius, com Chasing after you o Lift me up, deixen palès que l’alegria i la força vocal i instrumental són també expressions d’una espiritualitat i fe profundes que cadascuna de les individualitats viu de forma particular.


Per cloure l’actuació, el cantant i Shanita Tolbert van posar la guinda a la vetllada interpretant un duo.
Trey McLaughlin dota de personalitat els temes amb unes versions particulars i amb la seva pròpia veu, envellutada i encisadora. Una veu que atrapa el cor i embolcalla els sentiments. Una veu que s’aixeca i enlaira les veus que l’acompanyen. Com a cantant, la sents, et sents i no et reconeixes, perquè et fa treure el millor i et transforma.
Diari "Menorca", 21/03/2016
Per a nosaltres, els components de Moments a Cor, aprendre d’aquesta gran figura del gospel i poder acompanyar-lo en el meravellós Teatre Principal de Maó, ha estat una experiència fantàstica i inoblidable. Esperam que el públic assistent, que va omplir el coliseu de gom a gom, xalés, vibrés i sentís la música tant com ho vam fer nosaltres i que, com bé va dir McLaughlin, experimentés una transformació que li deixés empremta.

Amb Trey McLaughlin i Shanita Tolbert
Finalment, i en nom dels membres de les corals de Moments a Cor, vull agrair a la nostra estimada directora, Elsa Perches, a una de les nostres cantants, Ali Garcia, i a tota la junta directiva, la tenacitat, la feina i la il·lusió esmerçades per fer possible el taller i organitzar un concert de gospel d’alt nivell a Menorca.


Publicat al Menorca, el 24 de març de 2016

diumenge, 6 de març del 2016

El factor temps en les persones dependents

Quan se sol·licita el grau de Dependència per a una persona dependent, el factor temps és fonament. Per a mi, un any pot representar una diòptria més, l’aparició d’una hèrnia o un augment d’artrosi als ossos, per exemple. Però per a una persona de més de vuitanta anys amb una malaltia d’Alzheimer, Parkinson o d’altres, un any pot ser l’interval en què deixi de caminar, parlar, o que hagi d’estar permanentment atès per algú.


S’ha donat el cas, massa vegades, que quan arriba la resolució del grau de dependència, o bé la concessió de la prestació, la persona que se n’havia de beneficiar ja és morta.
Vam sol·licitar el grau de dependència per al meu pare el gener de 2015. El mes d’agost li van concedir el grau de dependència 1 (s’ha d’estar força impedit per obtenir-ne els graus 2 ó 3). Encara avui, 14 mesos després, esperam la concessió de la prestació que li correspon.


La Llei de la Dependència de 2006 ha estat una de les conquestes socials cabdals assolides per aquest país, però les retallades dels governs del PP l’han ferida greument, tant pel que fa a les prestacions econòmiques als dependents, com a la reducció del personal dedicat a les valoracions de la dependència.
Ara cal una aposta decidida per recuperar l’estat del benestar. És imprescindible una dotació econòmica suficient per tal que les gairebé 6.000 persones amb el grau de Dependència reconeguda a les Illes Balears percebin aviat la prestació que els correspon, bé sigui en forma d’ajuda econòmica, de plaça en una residència o d’atenció domiciliària. I que el Govern Balear reconegui amb celeritat la situació de dependència de les gairebé 2.000 persones que romanen a l’espera.
En qualsevol cas, esper que no els arribi massa tard.

Publicat al diari Menorca, el 7 de març de 2016