diumenge, 19 de març del 2017

Una bibliotecària de pura raça

Fa pocs dies ens va deixar na Maria José Fraile, la bibliotecària de “La Caixa” de Maó.
Qui no recorda aquella dona ferma, però a la vegada cordial? Aquella que ens guiava a l’hora de fer els treballs, ens treia les enciclopèdies i els llibres i ens prestava els còmics i novel·les que, per preu, molts no ens podíem permetre.
Quanta promoció de la lectura van fer —seguim fent— aquelles bibliotecàries —dones, bàsicament, com ara— soles, en sales de lectura mínimes, repletes d’usuaris de totes les edats, cadascú amb les seves necessitats, preferències i històries personals.
Les biblioteques de “La Caixa” van fer una tasca cultural, educativa i social encomiable, en un país on aquests espais eren pràcticament inexistents i mal dotats, tan de fons, com de personal o d’infraestructures.

Edifici que albergà la Biblioteca de "La Caixa", al carrer Nou

La biblioteca de "La Caixa" de Maó, primerament es va ubicar al carrer del Nord i després es traslladà a una sala més gran i moderna, en un edifici rehabilitat del carrer Nou.
Cap a finals dels anys 80, les administracions van començar a treure de la precarietat les biblioteques, proveint-les de més mitjans i modernitzant-les, així com a crear-ne de noves. No debades, actualment són els equipaments públics millor valorats per la població espanyola.
Va ser llavors quan l’entitat bancària decantà la tasca de la seva fundació cap a altres obres socials, com el suport a la investigació en Alzheimer, els concerts pedagògics, les exposicions, etc.
Damunt l’any 1995 (si la memòria no em falla), es va penjar el cartell de “tancat per obres”, i la biblioteca de “La Caixa” no obrí mai més les seves portes. Llavors na Maria José es jubilà i el fons bibliogràfic —sempre de qualitat— es repartí entre diverses biblioteques.
Na Maria José, la bibliotecària amb el monyo al cap i la rebeca sempiterna damunt les espatlles, em va animar a ser bibliotecària quan li ho vaig consultar, i em va encoratjar a estudiar la carrera, quan aquesta era poc coneguda. Durant les vacances, l’anava a visitar i sempre em deia que jo la succeiria.
Ja veus, Maria José, vaig fer tard, però aquí seguim, al peu del canó.
Pots estar segura que no t’oblidaré. Descansa en pau.

divendres, 10 de març del 2017

La unió fa la força: propiciant sinergies entre escola, família i biblioteca per al foment de la lectura

Comunicació presentada a les IX Jornades d’Educació Infantil de Menorca (2016), per Eva Bordoy Martínez, directora de l’Escola Infantil Ses Canaletes i Joana M. Garau Sobrino, coordinadora d’Arxiu i Biblioteca de Sant Lluís.
El projecte Explica’m un conte cada dia, va ser proposat per l’Equip d’Atenció Primerenca (des d’ara EAP) i pel Servei d’Atenció a l’Educació Infantil (des d’ara SAEI) a les biblioteques públiques i escoles infantils de Menorca l’any 2011. Se centra en el foment de l’hàbit de la lectura en infants de fins a 3 anys, com una eina que els ha de facilitar l’adquisició de coneixements al llarg de la seva vida. A més, pretén millorar el creixement integral dels infants incrementant la seva seguretat, gràcies a l’afectivitat i la comunicació que s’estableix entre ells i les seves famílies a través del llibre.


El programa consta d’una sèrie d’activitats que es poden dur a terme només a les escoles infantils; d’altres, únicament a les biblioteques, i la resta s’han de realitzar col·laborativament. Totes les activitats tenen en comú el fet d’acostar els fillets i les seves famílies als valors que aporta la literatura, en qualsevol dels seus formats.

Eva Bordoy i jo, presentant la comunicació a les Jornades d'Educació Infantil

Des del principi, l’escola municipal infantil Ses Canaletes i la Biblioteca Pública, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Lluís, vam apostar per dur a terme el projecte. En una reunió prèvia, les directores de l’escola infantil i de la Biblioteca Pública, respectivament, juntament amb representants de l’EAP i del SAEI, vam definir les activitats que faria cada centre, conjuntament o de forma independent.


A continuació descriurem les activitats que portam a terme de forma col·laborativa:

Gaudim d’utilitzar la Biblioteca Pública
Es tracta de fomentar l’ús de la biblioteca entre els infants, a través de les visites que fan amb les mestres de l’escola infantil i, d’altra banda, l’ús familiar, mitjançat la visita amb la família.
-La “Formació d’usuaris” o visites escolars tenen lloc per Sant Jordi, amb els alumnes de 2-3 anys. Durant la visita a la Biblioteca, els infants bàsicament miren, toquen i es familiaritzen amb els contes. La bibliotecària finalitza la visita amb la narració d’un o dos contes. Amb aquesta activitat es vol donar a conèixer la Biblioteca com un espai per aprendre gaudint.

Els infants, mirant contes durant la visita escolar a la biblioteca
-D’altra banda, l’ús familiar de la biblioteca té com a objectiu descobrir i apropar aquest espai a les famílies. Cada any, l’escola infantil convida les famílies a visitar la biblioteca amb la intenció de passar-hi una estona i emportar-se material en préstec. L’activitat es dóna a conèixer en una reunió escolar, en què es reparteix un díptic informatiu sobre la secció infantil de la Biblioteca.
La família és acollida individualment pel personal de la biblioteca, la informa sobre els serveis i fa el carnet d’usuari a l’infant, així com el préstec del material que tria per endur-se’n. Naturalment, hi ha famílies que ja en són usuàries i coneixien, doncs, el servei. La finalitat és aconseguir que el fet d’anar a la biblioteca s'inclogui dins de l'oferta de lleure de les famílies dels infants.
Molts pares i mares —o altres membres, com els avis—, animats per les mestres, porten a l’escola el conte que han agafat en préstec per explicar-lo a classe.

Una mare llegeix un conte de la biblioteca a l'escola
Val a dir que els grups d’alumnes participants en l’activitat són els d’1-2 anys, en què tant poden dur un conte de casa com de la biblioteca. Per als infants de 2-3 anys, es recomana expressament que el conte sigui de la biblioteca.

Contacontes per als més petitons
Els contacontes formen lectors, perquè els fan descobrir la literatura infantil des d’una vessant lúdica i divertida.
La Biblioteca fa molts d’anys que organitza contacontes mensuals. Tot i que com més va més petits són els infants que hi assisteixen, es va pensar que seria molt positiu dedicar una sessió anual als infants menors de 3 anys. Així, un cop l’any, es fa un Contacontes per als més petitons, normalment al mes de febrer.



Recepta’m un conte
La Biblioteca Pública disposa d’un espai anomenat El racó de pares, mares i educadors, integrat per material de suport educatiu i psicològic especialitzat en infants i adolescents (psicologia, educació, aprenentatge, creixement, salut, alimentació, lleure, addiccions, sexualitat...).
Aquí també hi trobam les Maletes pedagògiques, amb material adreçat tant als infants (contes), com a les famílies i als educadors, que serveix de suport i ajuda a l’hora d’abordar temes complexos com la mort, les separacions, la diversitat i el sofriment. Les maletes —senceres o de forma parcial— es deixen en préstec als centres escolars que ho sol·liciten, tot i que l’escola infantil també en disposa. Prest arribarà una nova maleta a les biblioteques, amb el nom de Què ens fa comunitat?
Conscients de l’efectivitat d’aquestes eines de suport a la criança i l’educació dels infants, i tenint en compte l’augment de publicacions d’aquesta mena, la Biblioteca va crear la secció “Recepta’m un conte” (amb el mateix títol del projecte) dins El racó de pares, mares i educadors. Com a fons bàsic, es va adquirir la bibliografia de contes infantils elaborada per l’EAP i el SAEI, amb orientacions en funció de les edats i les temàtiques que tracten. Aquesta secció es va ampliant contínuament.

Secció "Recepta'm un conte"
El fons es presenta ordenat sota aquests epígrafs:
-Salut i malalties (hi entren també les discapacitats i els trastorns de la cognició i del desenvolupament, el consum de drogues...).
-Família (adopció, noves famílies, germans...).
-Hàbits (hàbit del son, bolquers, xumet...).
-Valors (convivència, veritat i mentida, racisme, amistat...).
-Emocions (por, felicitat, autoestima, gelosia...).
-Escola (adaptació, assetjament...).
-Pau i guerra (refugiats...).
-Avis i gent gran (hi entren tant les relacions entre els infants i els avis o la gent gran, com les malalties pròpies de la vellesa: Alzheimer...).
-Sexualitat (sexisme, homosexualitat...).
-Mort (mort i dol).
-Separacions (divorci).
-Diversitat (multiculturalisme, nouvinguts...).
Aquesta bibliografia especialitzada no només va adreçada a les biblioteques, sinó també a les escoles infantils, a les famílies i a les llibreries. L’escola infantil dóna assessorament a les famílies que ho demanen mitjançant la recomanació d’algun conte o material adient. En molts de casos, se’ls deixen prestats, ja que l’escola disposa d’un fons especialitzat.

Agafats de la mà: la continuació
No ens estendrem explicant aquest projecte, perquè se’n parla en altres comunicacions. Agafats de la mà neix el present curs per donar continuació a l’embrionari Explica’m un conte cada dia. L’actual projecte manté algunes de les activitats primigènies, com les que hem descrit i que seguirem duent a terme, i n’introdueix de noves, que són aquestes:
Grup Família i Lectura
Amb uns quants anys de rodatge a la Biblioteca Pública de Ciutadella, consisteix en unes trobades familiars mensuals dirigides per Fàtima Anglada, les quals tenen com a base la literatura infantil. A cadascuna de les sessions s’hi aborda una temàtica concreta, amb la finalitat de fomentar el gust per conèixer el món mitjançant la paraula i la il·lustració, tot introduint propostes per iniciar l'hàbit lector, així com lectures per fer del conte un joc.

Sessió de Família i Lectura, amb l'Arbre de les imatges, al fons
Arbre de les imatges
Durant algunes de les sessions del grup de Família i Lectura, la fotògrafa Carol Marquès fa fotografies que es pengen en un arbre en tres dimensions. Aquest arbre de les imatges s’exposa de forma itinerant per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca; actualment és a la Biblioteca Pública de Ferreries. Un cop acabat el curs, quinze fotografies del grup de la biblioteca hi romandran de forma permanent com un arbre de les imatges en miniatura.

Arbre de les imatges de la Biblioteca de Sant Lluís
Fulls volanders
Es difonen entre les famílies assistents als contacontes, amb recomanacions a tenir en compte per gaudir més de la sessió, com ara la puntualitat, l’acompanyament dels infants i la desconnexió dels mòbils.
Formació en el conte
Enguany tindrà lloc una formació en el conte per al personal, a càrrec d’un narrador professional.

Promoció i difusió de les activitats
Totes les activitats es difonen en l’article mensual que la Biblioteca publica a la revista local S’Auba. Així mateix se’n fan cartells, que es reparteixen pel poble i, especialment, als centres escolars, on també es difon mitjançant boca-orella. La informació també es publica a les xarxes socials, al web de l’Ajuntament de Sant Lluís i al de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. A més, l’Ajuntament disposa d’un servei d’informació en temps real d’activitats del municipi de Sant Lluís a través de WhatsApp, Telegram i correu electrònic.

Valoració del projecte
L’experiència la valoram molt positivament, tant l’escola infantil com la biblioteca. Les famílies hi participen, s’hi impliquen i prenen gust de la lectura i la narració oral amb els seus fills. Els infants aprecien el fet que la seva família vagi a l’escola a contar contes, de manera que quan ho fa un avi o un germà el vincle familiar s’enforteix més.
Els infants són els usuaris del futur de les biblioteques. Per açò és important oferir-los aquesta coneixença ja en els primers anys de vida, i fer-ho a més amb la implicació de les famílies, i és que el procés lector comença en l’entorn familiar. A partir del vincle que aquesta estableix amb l’escola infantil i viceversa, és més fàcil crear el vincle afectiu entre les famílies i la Biblioteca.
Les famílies arriben de maneres diferents a la biblioteca: n’hi ha que ja en són usuàries, d’altres han perdut l’hàbit de freqüentar-la i d’altres desconeixen aquest servei. En aquest cas darrer, el programa els la dóna a conèixer i fidelitza un públic que probablement no es tindria fins als 3 o 5 anys d’edat.


Gràcies a la col·laboració entre l’escola infantil i la biblioteca, les famílies han trobat en la biblioteca un espai de trobada acollidor per als seus fills, el qual els ofereix bibliografia, assessorament i activitats professionals, i que els vincula emocionalment amb el servei.
Actualment, la producció editorial infantil és enorme i, per açò, tant el fons de l’escola com el de la biblioteca han d’oferir una selecció amb les màximes garanties de qualitat i varietat. Així, la biblioteca esdevé un referent habitual per a les famílies i les escoles, actuant de suport bibliogràfic de l’escola infantil per tal de suplir els buits que hi pugui haver en la seva col·lecció.
Les sinergies propiciades entre els agents escola-família-biblioteca per al foment de la lectura fan que seguim amb el programa any rere any. La intenció és incorporar més activitats, si cal, durant els pròxims cursos.

El nostre article, publicat a "Guix d'infantil", núm. 73, 2013 

Bibliografia i recursos en línia
-Cuéntame un cuento, dins “Menorca”, 23 d’octubre de 2011.
-Escardó Bas, Mercè. La família en i amb les biblioteques o a l’inrevés, dins “Viure en família”, núm. 41, 2011.
-Garau Sobrino, Joana M. i Eva Bordoy Martínez. Explica’m un conte cada dia: com fomentar la lectura des d’edats primerenques, dins “Guix d’Infantil”, núm. 73, 2013.
-El web de Nascuts per llegir: http://www.cobdc.org/nascutsperllegir/
-Roig, Marta. Nascuts per llegir: projecte de promoció de la lectura per a la primera infància, dins “Guix d’Infantil”, núm. 67, 2012.
-Tots a una en el foment de la literatura infantil, dins “Menorca”, 11 de novembre de 2015.
-Ventura, Laia. Nascuts per llegir: un programa de grans valors i amb grans valors, dins “Item: revista de Biblioteconomia i Documentació”, núm. 55, 2011.

dimecres, 1 de març del 2017

African Gospel, M(S)oweto Gospel Choir: quan la felicitat culmina al final del camí

           La felicidad está en el camino a la felicidad. Eduard Punset
El Carnaval d’enguany culminà en una explosió d’emocions que ens van aportar una immensa felicitat.


Era el final d’un camí que s’inicià a principis de curs, quan la directora de la meva coral de gospel, Moments a Cor, recuperà una idea llençada l’any anterior: participar en el Carnaval.


L’expectativa va esdevenir desig gràcies a les companyes més apassionades i entusiastes i, sense pensar-nos-ho, ja posàvem fil a l’agulla —mai millor dit— per recrear un dels més grans i meravellosos cors de gospel: Soweto Gospel Choir, de Sudàfrica.


Conscients que apuntàvem molt a munt, no només pel cor en sí, sinó també per la complexitat de la indumentària dels seus integrants, prest vam armar els tallers de confecció de la roba al nostre local d’assaig.

Vestits de dona i d'home i la fetillera
Així, tots els caps de setmana, des de l’octubre fins al febrer, les nostres sisters modistes i algunes voluntàries més van ajudar a tallar, muntar i cosir els preciosos vestits, tant d’home com de dona. Personalment, jo no hauria estat capaç de confeccionar una disfressa tan complexa i composta de tantes peces, com un trencaclosques, sense el seu suport. Mil gràcies, companyes!


Pel que fa als temes musicals, n’Elsa ens en va proposar dos que, des del principi ens van entusiasmar: Ahuna Ye Tswanang Le Jesu, en llengua zulu, i Avulekile Amasango, en anglès i zulu. I ens els vam aprendre! No hi ha idioma que se'ns resisteixi.


Els vam començar a assajar, i com que ens quedaven tan bé, vam decidir que els gravaríem prèviament, acompanyats dels nostres músics habituals, reforçats amb una poderosa percussió —com mana la música africana—. A la rúa de Carnaval se podia sentir la potent gravació que reforçava els nostres cants, a través dels micros que portava cadascú.

A l'estudi de gravació, el 22 de gener
Enregistrar els temes va ser una nova aventura. Un mes abans, ens vam embarcar cap a Musikbox i gravàrem per petits grups. Micros enlairats, auriculars, enginyers de so, taules de mescles, programes de muntatge, repeticions i més repeticions, escoltar-nos i pensar “oh, ho hem aconseguit!”. Gràcies a tot açò i a les nostres veus meravelloses, el resultat va ser força bo, amb tota la sonoritat i el ritme que es requerien. Podem dir que ja tenim un parell de maquetes per a un futur disc... 


Ep! Em deixava un detall important: n’Elsa va fer el diumenge a Musikbox, dirigint els grups, un rere l’altre, amb la supermegapaciència i el rigor que la caracteritza. I encara va haver-hi de tornar amb les solistes i els músics! He de dir que les/el solistes van estar impressionants, dignes d’unes grans veus africanes: molt bé, Carlota, Joel i Cati!

Foto del diari "Menorca", 26 de febrer
Tot cant africà porta intrínsecament ritme i dansa. Així que no podíem limitar-nos a cantar, sinó que era precís també ballar. Sort vam tenir de n’Ali, una cantant del cor jove, que va tenir la generositat de muntar-nos les coreografies. Ens va fer uns vídeos i ens va dir: “Fàcil, eh?” Mare meva, menys mal que ho eren, perquè el primer cop que les vaig ballar gairebé no vaig fer ni un sol pas correctament. Però gràcies als assaigs i a la direcció de les companyes millor dotades per al ball, i als vídeos de n’Ali, que ens van permetre estudiar a casa, gairebé semblàvem el Soweto en persona. Gràcies, ballarines!


I per fi arribà el dia tan esperat. La nostra comparsa, AFRICAN GOSPEL, rendia homenatge al Soweto Gospel Choir.

Els més petits, de la coral Infantil, junt amb la directora

Les jovenetes, de la coral Jove
Muntar la carrossa, guarnir-la, vestir-nos, maquillar-nos, preparar-nos, fer un darrer assaig, fotos... i partir cap a s’Esplanada. Era com estar dins d’un somni: milers de persones, com tots els anys, s’havien congregat per veure desfilar la rua i ens miraven sorpresos i encantats quan passàvem.

Minuts abans de començar, n'Sturla ens va fer aquesta foto

La Flor, la Princesa i la Fetillera
Cantàvem i ballàvem una vegada i una altra, i una altra, i ho vam donar tot fins el final. Va ser meravellós i va passar volant.


En definitiva, va ser una xalada i la culminació de tot aquest temps de preparació: plans, feina, assaigs, dedicació i, més que qualsevol cosa, il·lusió, camaraderia i generositat. Record els capvespres de dissabte fent la disfressa, amb un ambient de companyonia que a voltes m’emocionava: embastant, cosint, muntant, tallant, arranjant, ajudant amb tot el que podíem i sabíem. I cantant, ballant i assajant força... Sense aquesta complicitat tan generosa i il·lusionant, sota la direcció de n'Elsa, res d’açò no hauria estat possible.


I a més a més, vam guanyar el premi a la millor comparsa. N'estem molt contentes, però no hi ha millor guardó que pertànyer a aquest meravellós i humanament increïble grup que es diu Moments a Cor.



Aquest video, realitzat per Elsa Perches, és una mostra molt polida del Carnaval de Moments a Cor:





La Rua de Carnaval de Maó va tenir lloc el 25 de febrer de 2017.