Maria Lluïsa Serra Belabre: alma mater de la Biblioteca de Sant Lluís

Intel·lectual, humanista, polifacètica...

El Consell Insular de Menorca declarà l'any 2011 "Any Maria Lluïsa Serra" per commemorar el centenari del seu naixement, així com també per recordar i difondre la vida i l’obra d’aquesta intel·lectual humanista. Aleshores vaig escriure aquest article, fruit de la meva admiració per aquesta gran dona, entusiasta i amant de la seva professió, la meva.
Enguany, aprofitant que el mes de novembre es compleixen cinquanta anys de la seva mort, ho he revisat i actualitzat.

Professional polifacètica, investigadora i constant innovadora en els camps de l’arqueologia, la història, la museografia, l’arxivística i la biblioteconomia, va dedicar la seva vida a estudiar, difondre i protegir el patrimoni de l’illa de Menorca, com també a fer més accessible la cultura als ciutadans.

Va ser directora del Palacio de Archivos, Bibliotecas y Museos y Casa de Cultura de Maó des de 1951 fins a 1967. L’edifici, ubicat a Can Mercadal (regal de l’empresari Josep Codina Villalonga), integrava no només la Biblioteca Pública de l’Estat, l’Arxiu Històric i el Museu Provincial, sinó també la Secció Fotogràfica, l’Auditori i la Sala d’Exposicions. Diferents exposicions de pintura, fotografia o bibliografia, concerts, representacions de teatre, col·loquis, conferències i visites de personalitats notables van fer que la Casa de Cultura esdevingués un focus cultural de primer ordre a la ciutat de Maó durant els setze anys en què en va ser directora.

La seva feina incansable per la difusió de la cultura no es van limitar a les quatre parets de la Casa de Cultura. Com a arqueòloga va participar en excavacions a nombrosos jaciments de l’illa. Va publicar diversos treballs científics, fruit de les seves investigacions: llibres, articles de revista, de premsa i opuscles. L’any 1967 organitzà el X Congrés Nacional d’Arqueologia a Menorca, que va tenir lloc pocs mesos abans de la seva mort, i quan es preparava per llegir la seva tesi doctoral sobre les navetes de Menorca.

En definitiva, una intel·lectual d’una gran sensibilitat patrimonial i cultural, així com una treballadora incansable i absolutament involucrada amb la seva comunitat.

Maria Lluïsa Serra ha estat objecte d’estudi com a arqueòloga destacada i també com a historiadora, a través dels treballs que ens ha llegat i de les excavacions en què va participar, però és més poc coneguda com a bibliotecària i arxivera.

Aquest article pretén destacar-ne la faceta bibliotecària, la que impulsà la creació de noves biblioteques públiques l'any 1967, així com la millora de les que ja existien, fets cabdals dins la història de les biblioteques municipals de Menorca.

Impulsora de noves biblioteques públiques

L'interès de Maria Lluïsa Serra per la millora i l’organització de les biblioteques existents, així com la creació de nous espais de lectura pública, es fa palès en la seva correspondència professional i privada.

Durant els anys en què fou directora de la Casa de Cultura de Maó (1951-1967), vetllà per la difusió de la cultura arreu de l’illa, assolint la millora de les biblioteques municipals de Ciutadella i d’Alaior.

Igualment, col·laborà en l’organització de la Biblioteca Diocesana de Ciutadella. I, durant l’estiu de 1956, dirigí un curs de catalogació i classificació, amb l'objectiu de formar un grup de persones que poguessin treballar en la reorganització de la Biblioteca de l’Ateneu de Maó.

L'estiu de 1967, gràcies al seu treball, constància i entusiasme, quedà constituïda la xarxa insular de biblioteques municipals amb les inauguracions de les biblioteques des Castell, Ferreries i Sant Lluís, i l'estrena d'un nou edifici per a la des Mercadal.
D’aquesta forma, Menorca esdevenia un dels pocs indrets de l’estat amb biblioteca a tots els municipis. A partir d’aquell moment, només hi mancava as Migjorn i Fornells —poblacions dependents des Mercadal—. Tanmateix, ambdues disposaven d’agències de lectura assortides amb fons de les biblioteques viatgeres —lots de llibres que els proporcionava periòdicament la Biblioteca Pública de Maó.

Sala de lectura de la Biblioteca Pública de Sant Lluís (1967)

Igualment, Maria Lluïsa Serra tenia la intenció d’impulsar-hi la creació de biblioteques, tal com podem llegir a la carta que el director general d’Arxius i Biblioteques adreçà a Serra (8/7/1967), en què li assegurava que "no dejaremos de la mano lo de Ciudadela y Vd. con el celo que le caracteriza hará posible que esas dos pequeñas localidades que nos quedan, Fornells y San Cristóbal, tengan también su pequeña biblioteca".
Malauradament, tots el seus projectes es van interrompre per mor de la malaltia que acabà amb la seva vida el novembre d'aquell mateix any, en plena maduresa científica i professional, a l'edat de 56 anys.
Finalment, el seu somni es complí el 1982, amb la inauguració de la biblioteca des Migjorn i, el 1991, amb el centre de lectura de Fornells.

Els antecedents de la Biblioteca Pública de Sant Lluís: les biblioteques a Sant Lluís durant la Segona República

Abans que Sant Lluís comptés amb Biblioteca municipal estable, hi van existir una sèrie de petits centres de lectura assortits per fons propis o per lots de llibres itinerants, procedents d’institucions públiques o bé privades.

Segons la informació extreta del Censo General de Establecimientos de Enseñanza e Instituciones Culturales, Sant Lluís comptava amb quatre punts de lectura per a una població de 2.100 habitants l’any 1933:

 -Biblioteca Municipal de Sant Lluís (Plaça de la República -Pla de sa Creu-, 70), a càrrec de Francisco Cardona Gomila, batle. Titularitat: municipal.

 -Biblioteca de l’Escola Nacional de Filletes (D’Allemand, 34), a càrrec d’Àgueda Cardona, mestra nacional. Titularitat: estatal.

 -Biblioteca escolar circulant de l’Escola Nacional de Fillets (D’Allemand, 33), a càrrec de Francisco Pons, mestre nacional. Titularitat: estatal.

 -Biblioteca del Casino La Amistad Social (Juan Manent -Sant Lluís-, 60), a càrrec d’Alfredo Castelló Borrás, president. Titularitat: l’entitat.

Durant la Segona República (1931-1939) s’impulsà la construcció d’un nombre força elevat d’escoles i de biblioteques. L’organisme encarregat de dur a terme aquestes tasques, va ser el Patronato de las Misiones Pedagógicas, sota la direcció del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. L’agost de 1931 el govern establí l’obligatorietat de la implantació d’una biblioteca en totes les escoles primàries, adreçades als infants, però també als adults en zones rurals sense biblioteca pública. Una altra mesura instituïda pel govern de la República va ser la creació de biblioteques circulants, és a dir, lots de llibres itinerants per a les biblioteques dependents del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. En aquest sentit, l’Escola Nacional de Fillets de Sant Lluís disposava d’una biblioteca escolar circulant l’any 1933.

Inauguració de les antigues escoles de fillets, 1912

El mes de novembre de 1931 es creà la Junta de Intercambio y Adquisición de Libros para Bibliotecas Públicas. La primera tasca que se li encomanà fou l’elecció de lots de llibres per a les biblioteques circulants i la distribució de llibres entre organitzacions polítiques, sindicats, presons i reformatoris, cases regionals, ajuntaments i centres docents.

La Junta també propicià la creació de biblioteques municipals, establint que els municipis sense biblioteca en podien sol·licitar. Així ho va fer Sant Lluís, i a la sessió del Ple de l’Ajuntament de dia 3 d’agost de 1932 es donà compte de l’acceptació per part de la Junta de la creació d’una biblioteca pública al municipi. Tanmateix, es va haver de posposar a l’any següent, "exponiendo que habiendo sido agotado el crédito que disponía [la Junta], ha quedado la expresada solicitud registrada al número 115 para su realización en el próximo ejercicio" (LLibre d'actes de Ple de l'Ajuntament, 1932). L’any 1933 es va constituir una biblioteca tipificada de caràcter enciclopèdic, formada per uns 300 volums, amb la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques de lectura de la població.

Com que en aquells anys l’accés a la cultura que la majoria de la població hi podia tenir era mínim, nombroses organitzacions culturals, polítiques i sindicals intentaren posar a l’abast dels ciutadans la cultura i els llibres. Davant de la manca de biblioteques estatals, aquestes organitzacions en van crear de pròpies, en gran part fundades per iniciatives privades i creades per sindicats, moviments socials, partits polítics, clubs, societats, etc. Aquest va ser el cas de la Biblioteca del Casino La Amistad Social de Sant Lluís, així com d’altres (cases del poble, ateneus obrers...), amb un fons generalment modest, originàriament creat gràcies a donacions i que, en alguns casos, la Junta completava amb lots de llibres. A l’agost de 1934, aquestes biblioteques van ser clausurades per la policia, encara que es tornaren a obrir el 1936, amb la victòria electoral del Front Popular.

Els anys 50 i els primers anys 60

És possible que un cop finalitzada la Guerra Civil les biblioteques de Sant Lluís i d’altres municipis de l’Estat desapareguessin, "ja que muchas bibliotecas municipales fueron destruidas parcial o totalmente durante la guerra civil, pero otras continuaron su actividad posteriormente, previa depuración de los fondos y cambio en los miembros de cada Junta Bibliotecaria. En este sentido algunas bibliotecas que no sufrieron daños materiales acabaron abandonadas por la falta de público, que dejó de acudir a un centro de creación republicana, pero adulterado por los vencedores. Además, algunos miembros de las antiguas juntas habían muerto en la contienda, o bien habían sido sustituidos por los nuevos alcaldes fieles al régimen, por cargos de Falange, y por las demás fuerzas vivas de los pueblos, sin participación de elementos obreros ni organizaciones sindicales, prohibidas por el nuevo estado" (Ana María Rodrigo Echalecu. Las bibliotecas públicas durante el primer franquismo).

Es Cós de Sant Lluís, als inicis del segle XX

Les dificultats econòmiques d’aquells anys i, en conseqüència, la impossibilitat de crear biblioteques públiques en molts municipis, va fer que s’optés per instaurar biblioteques viatgeres a tot el territori espanyol des de finals dels anys 40 i principis dels 50.

A la darreria de la dècada dels anys 50, la Biblioteca Pública de Maó va proporcionar agències de lectura als pobles que no disposaven de biblioteca municipal. Aquesta tasca s’articulava a través de les biblioteques viatgeres: lots de llibres que romanien tres o quatre mesos en cadascun dels pobles, i que normalment eren gestionats per un mestre. És per aquest motiu que les agències de lectura s’ubicaven principalment a les escoles.

En aquest context, l’any 1957 es creà a Sant Lluís una "Biblioteca Municipal Circulante, cuya marcha es altamente satisfactoria y desarrolla verdadera actividad". Posteriorment, el 1958, es lliurà a l’Ajuntament una Agència de Lectura, la qual es va instal·lar a l’escola, "y desde entonces ha funcionado activamente, completada con el servicio de Bibliotecas Viajeras procedentes de este centro, gracias al celo puesto en este asunto por el citado Don Pedro Pons Coll" (certificats emesos per Maria Lluïsa Serra, 15/2/1965).

Ens trobam, altre cop, amb diversos centres de lectura que supleixen un servei de lectura pública estable i consolidat i que perduraran gairebé deu anys més.

1965: el punt de partida

En qualsevol cas, cap dels centres de lectura que hi havia als pobles de Menorca no es podia considerar ben bé una biblioteca en els termes descrits pel Servei Nacional Lectura: tenir unes instal·lacions pròpies amb unes condicions mínimes; disposar d’un pressupost fix anual (no inferior a 12.000 ptes. l’any 1967); oferir un servei continu d’informació i préstec i comptar amb personal propi.

No satisfeta amb aquesta situació, el 1965 M. Lluïsa Serra encetà les gestions amb els ajuntaments des Castell, es Mercadal, Ferreries i Sant Lluís per a la creació d’una biblioteca pública de titularitat municipal i sota la direcció i dependència del Servicio Nacional de Lectura en cadascun d’aquests municipis.

El 8 d'abril de 1965 s’inicià l’expedient per a la creació de la Biblioteca Pública de Sant Lluís, amb l’acord de Ple de l'Ajuntament de sol·licitar la creació d'una biblioteca municipal i l’autorització del batle Pedro Pons Coll per signar el conveni entre l'Ajuntament i el Servicio Nacional de Lectura del Ministerio de Educación Nacional.

El primer edifici de la biblioteca, al carrer d'Allemand, 30

Un mes després, s’enviava la documentació administrativa, el projecte tècnic, la memòria i el pressupost per a la construcció de les instal·lacions de la nova biblioteca a la Direcció General d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació Nacional. En la carta remesa al director general, M. Lluïsa Serra transmetia el seu entusiasme pel projecte: "me es grato participar a v. i. que su situación [el lloc projectat per a biblioteca] es excelente y muy buenas sus condiciones y que el anuncio de este proyecto ha causado una magnífica impresión entre todos los vecinos, unos dos mil quinientos en total, a quienes la biblioteca prestará un estupendo servicio" (8/5/1965).

El mes de juliol del mateix any l’Ajuntament rebia la negativa de la Junta Facultativa de Construcciones Civiles del Ministerio de Educación Nacional al projecte tècnic de l’edifici per a biblioteca, elaborat per l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament. Amb urgència, es remeté el projecte a l’arquitecte municipal Jaime Villalonga Ferrer, per tal que el refés i corregís les deficiències detectades. Es redactà i s'envià al Ministeri en un temps rècord. M. Lluïsa Serra tornà a mediar perquè aquesta vegada s’aprovés el projecte i no es demorés la construcció de l’equipament: "Que se quede San Luis sin ella [la biblioteca] es un motivo de pesar para mi, porque temo que las prisas que imprimí a la presentación de documentación y a la corrección de los reparos primeros que se hubo de poner a lo enviado, sea la causa de que haya tenido defectos que no se han podido pasar por alto. Además, hubiera sido tan bonito inaugurar las cuatro bibliotecas a la vez y quedar cubiertas todas las necesidades bibliotecarias de Menorca, que me da mucha pena ver que por nuestra culpa no se llevará a efecto un programa tan halagador" (Carta al secretari del Gabinet Tècnic de la Direcció Gral. d’Arxius i Biblioteques, 20/7/1965).

Aquest cop els esforços no van ésser en va: després de gairebé un any de gestions, el 30 de maig de 1966 M. Lluïsa Serra dirigia un telegrama des de Madrid al batle de Sant Lluís comunicant-li el vistiplau del Ministeri. Amb el projecte tècnic aprovat i el conveni signat entre el Servicio Nacional de Lectura i l'Ajuntament per a la creació, gestió i regulació de la biblioteca, aquesta començava a ser una realitat. A partir de llavors restava construir el nou local, equipar-lo, nomenar la persona encarregada de la biblioteca i crear la Junta de la Biblioteca pública municipal, així com organitzar-ne el fons.

1967: un projecte fet realitat

El mes de gener de 1967 les obres de la nova biblioteca quedaven enllestides. El projecte, com hem apuntat, va ser elaborat per l’arquitecte municipal Jaime Villalonga Ferrer. Les obres, amb un pressupost de 418.015 pessetes, van ser executades pel mestre de cases Avelino Pons Sintes i finançades íntegrament pel Ministerio de Educación Nacional.

Al mes d’abril, M. Lluïsa Serra certificà que s’havien executat les obres, reuniendo sus instalaciones las condiciones siguientes: "las paredes van pintadas de blanco, la calefacción en invierno está asegurada; la iluminación de mesas y estanterías es perfecta; las estanterías, mesas, sillas, mesa del encargado y fichero reúnen las condiciones apetecidas; todo el material es nuevo y adecuado, y se ha colocado el rótulo...." (Certificat de M. Lluïsa Serra, 20/4/1967).

A partir d’aquell moment, s’iniciava una carrera contra rellotge per tal de tenir la biblioteca a punt per a la seva inauguració juntament amb les altres tres.

El mes d’abril es van nomenar, per una banda, l'encarregada de la biblioteca, càrrec que exercí Maria Rosa Vidal Pons, i per una altra es concretà la composició de la Junta de Biblioteca.

El 21 de juny sortien del Servicio Nacional de Lectura els 1.557 volums que integraven el fons bibliogràfic fundacional de la Biblioteca Pública de Sant Lluís. Els llibres s’havien catalogat prèviament i portaven les fitxes catalogràfiques que s’havien d’integrar en els diferents catàlegs. L’organització del fons de la biblioteca comptava amb l’assessorament de la directora de la Biblioteca Pública de Maó.

Els llibres van arribar a Sant Lluís el 24 de juny, fet que impossibilitava el funcionament normal del servei bibliotecari. És per aquest motiu que el batle Pedro Pons Coll i M. Lluïsa Serra van decidir que no es prestarien llibres durant l’estiu, sinó que s’aprofitaria aquest període de temps per a registrar i organitzar el fons bibliogràfic. El préstec va començar a funcionar al mes de setembre.

La inauguració de la Biblioteca

El dia 1 de juliol de 1967 a les 8 del fosquet es va inaugurar la Biblioteca Pública Municipal, en el carrer d'Allemand, 30, ubicació que ocupà fins al seu trasllat al carrer de Sant Jacint, l'any 1994.

"La Biblioteca Pública Municipal de San Luis de Menorca, domiciliada en la calle d'Allemand, 30, es una institución dependiente del Servicio Nacional de Lectura y, como tal, su finalidad es procurar a los habitantes del municipio los libros, necesarios para mejorar su formación moral, cultural y profesional, así como su deleite" (Article 1r del Reglamento para el régimen interno de la Biblioteca pública municipal de Sant Lluís, 1967).

Invitació popular a la inauguració de la biblioteca

Amb 2.333 habitants, Sant Lluís obria una biblioteca municipal que disposava de 1.665 volums, i amb un horari d'obertura al públic de 13 hores setmanals.
L'acte inaugural va ser, com era d'esperar, un esdeveniment destacat en la vida santlluïsera, al qual assistiren les autoritats de l'època: el director general d'Arxius i Biblioteques del Ministerio de Educación Nacional, Eleuterio González Zapatero; la directora de la Casa de Cultura de Maó, Maria Lluïsa Serra; el batle de Sant Lluís, Pedro Pons Coll, i diferents autoritats civils, militars i eclesiàstiques de l'illa, així com tots els ciutadans que hi van voler assistir.

L’acte inaugural va començar amb la benedicció de les instal·lacions, que va donar pas seguidament a un torn de paraules per part de les autoritats. En finalitzar, es va prendre un vino de honor en la popular sala de festes Sa Tanca, en funcionament des de 1963.

A manera de colofó

Amb les inauguracions de les biblioteques públiques des Castell, Ferreries i Sant Lluís, i el nou edifici de la des Mercadal, durant els dies 29 de juny i 1 de juliol de 1967, es feia realitat el propòsit de M. Lluïsa Serra de dotar cadascun dels pobles de Menorca d’aquest servei cultural i educatiu.
Com ja hem apuntat, amb açò no s’acabaven els seus projectes de promoció cultural per a Menorca, sinó que seguia perseverant en la implantació de biblioteques a es Migjorn i Fornells, per així completar de lectura pública de l'illa.
Malauradament, tots el seus projectes es van interrompre ben prest, massa prest. La seva salut ja era molt delicada i la malaltia avançava, cosa que ocultà a tothom, malgrat les breus estades a Barcelona, on rebia tractament, i que aprofitava també per resoldre qüestions de feina.

Creiem que hem de recordar aquesta gran dona com el que era: una intel·lectual apassionada de la seva feina i de tot quant estava relacionat amb la seva terra, Menorca; però, més que res, hem de considerar que es tractava d’una persona d’una alta categoria humana. No debades l’endemà del seu decés, ocorregut dia 19 de novembre del mateix any 1967, diferents personalitats van publicar en el diari Menorca nombrosos escrits en memòria seva.

Avui, no només un carrer de Maó porta el seu nom, sinó també una escola d'educació infantil i primària. L'any 2011, el Consell Insular de Menorca li atorgà la Taula d'Or a títol pòstum.

Agraïments

A Pedro Pons Vidal, Francisco Sánchez Nistal i Esperança Pallicer, per la documentació i informacions facilitades.

Documentació

Arxiu Municipal de Sant Lluís:

 -Llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament (1932 i 1933).

 -Expedient de creació de la Biblioteca Pública de Sant Lluís.

Arxiu Històric de Maó:

 -Correspondència Maria Lluïsa Serra (1965-1967).

 -Expedients de creació de les biblioteques de Sant Lluís, Es Castell, Es Mercadal i Ferrerries.

 -Bibliotecas Viajeras.

Bibliografia

-Joana M. Garau. Dels manuals il·lustrats a Internet: 40 anys de biblioteca a Sant Lluís, dins “Programa de les festes patronals de Sant Lluís 2007”. p. 8-22.

-Maria Lluïsa Serra, dins Wikipedia:

 http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Llu%C3%AFsa_Serra

-Maria Lluïsa Serra, centenari 1911-2011. 1 fullet. 2011.

-Maria Lluïsa Serra, del seu puny i lletra, dins “Menorca”, 2/9/2010.

-María Luisa Serra ha muerto, dins “Menorca”, 20/11/1967.

-J. Mascaró Pasarius. María Luisa Serra Belabre, dins “Geografía e Historia de Menorca”. 1980. Vol. 1.

-Margarita Orfila Pons. Mª Luisa Serra Belabre hubiese cumplido hoy 100 años, dins “Menorca”, 21/6/2011.

-Laura Pons. L’any d’una dona excepcional, dins “Àmbit”, núm. 24, 2011.

-Ana María Rodrigo Echalecu. Las bibliotecas públicas durante el primer franquismo: entre la continuidad y la ruptura. Memoria de màster de la Universitat Complutense de Madrid:

http://eprints.ucm.es/10351/1/bibliotecaspublicas.pdf

-Juan Francisco Sánchez Nistal, Esperança Pallicer. Maria Lluïsa Serra, directora de la Casa de Cultura de Maó (1951-1967). Biblioteca Pública de Maó, 2011. PowerPoint.

-Rosa Sansegundo Manuel. La actividad bibliotecaria durante la Segunda República Española.

http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num10/paginas/pdfs/rssegundo.pdf

Fotografies

Biblioteca Pública de Maó - Arxiu Històric de Maó i Arxiu Municipal de Sant Lluís.

Publicat a S'Auba, agost de 2011 (revisat i actualitzat).

També he escrit: El buit que deixà Maria Lluïsa Serra

Divuit anys amb voltros

Pregó de les Festes de Santlluïset, pronunciat l'1 de setembre de 2017:

Fa un parell de mesos, uns dies després de la celebració del 50è aniversari de la inauguració de la Biblioteca i durant la meva darrera setmana de feina a l’Ajuntament, la batlessa em va cridar al seu despatx. Jo no podia sospitar, ni d’enfora, el que m’anava a dir. Quan m’ho va proposar, em va venir una calor i  una barreja d’entre incredulitat i esglai. “Uf! Montse, no ho sé, no sé si sabré, no sé que he de dir...” Però ella, amb l’entusiasme i la convicció que la caracteritzen, em va acabar de convèncer.

Avui us he de confessar que estic molt contenta i honrada d’haver acceptat aquest honor, i agraïda al consistori per la seva confiança. Per mi, pronunciar aquest pregó de ses Festes de Santlluïset, és el millor colofó a la meva etapa laboral a Sant Lluís.

Com us podeu imaginar, fer feina a la Biblioteca de Sant Lluís, m’ha permès conèixer moltes persones. Treballar en una biblioteca implica tracte, confiança, atenció personalitzada, saber escoltar i proporcionar allò que et demanen. Açò sovint crea uns lligams especial, com els que tenim les bibliotecàries amb els petits lectors. Us puc assegurar que conec tots els joves de Sant Lluís. Tots ells, un any o l’altre i des de ben petitons, han passat per la biblioteca amb les seves mestres.

Quan feia visites escolars als infants, sempre els explicava les meravelles que hi podien trobar, els llegia un conte i els recalcava les normes: “Com ens hem de portar a sa biblioteca?”, els demanava. Les respostes, a part de “Bé!!!” (deien tots a cor), eren d’allò més lògic: “no podem córrer, no ens podem mossegar ni estirar dels cabells, no hem de menjar, no podem cridar”... i és que en tenen molta, de lògica, els al·lots.

També m’agradava incidir en què “a la biblioteca hi podem anar sense cartera perquè és de tots i tot és gratis: ens deixen els llibres i les pel·lícules i així no les hem de comprar ni llogar”, els explicava. Per la meva sorpresa, més d’una vegada, em van demanar com em guanyava la vida, si no feia pagar i tot era gratuït. Lògic, no?

Fer la visita escolar als infants de l’escoleta (els que tenen 2 i 3 anys) era el que em costava més: no és fàcil parlar-los en un llenguatge que t‘entenguin i triar uns contes per explicar-los que siguin prou entretinguts i atractius per a ells. Record una vegada que els vaig explicar Els tres porquets i, quan imitava el llop dient allò de “porquet, surt de sa casa ara mateix, o bufaré, bufaré i sa casa esfondraré”, de cop i volta, un fillet esclatà en un gran plor i no hi va haver manera de consolar-lo. Trob que se’l van haver de dur a l’escola, mesquinet.

Els infants, certament, són les joies de les biblioteques —i d’arreu— i, a més, són els lectors del demà. Per açò hem de tenir especial cura perquè prenguin gust per la lectura i el conservin.

Quan veus les seves carones alegres, temoroses, divertides i concentrades escoltant un conte, penses que no es poden esmerçar esforços per donar a conèixer la màgia que contenen els llibres.

És molt polit veure’ls créixer: amb el pas del temps, alguns segueixen venint, d’altres, els perds de vista... però de cop i volta, un dia tornen i aleshores t’entra una alegria quan et diuen: “fa anys tenia el carnet, però fa molt que no venc i no el trob”. I llavors els tranquil·litzes: “No passis cap pena, que tot d’una te’l torn a fer; i ni tan sols m’has de dur foto”. Perquè noltros som així: no demanam res per fer el carnet de lector; només volem que vingueu, que us emporteu un llibre... i veureu com xalareu!

Com us he dit al començament, n’he coneguda molta, de gent de Sant Lluís. Com en Rafel Mossa, un súper lector, fill de n’Aurèlia, una senyora que va fer feina a la biblioteca. Cada matí ens saludàvem quan jo arribava a Sant Lluís. Ell passejava el ca o anava a caminar; jo, frissava perquè arribava justa de temps. Malament el dia que no el veia: volia dir que feia realment tard.

Després, a mig matí solia anar a berenar a ca na Maruja o a La Bolla. M’agradava la familiaritat i la confiança que ja teníem, després de tant de temps, amb les al·lotes de Maruja, que ja coneixen les preferències dels clients habituals. D’altra banda, també era un gust anar a La Bolla i ser atesa per la simpatia desbordant d’en Donato, que és la persona en el món que millor m’ha preparat el te amb llimona. Ja el trob a faltar, pel te i pel seu bon humor.

Us puc assegurar que el gust per la lectura uneix: desperta debats, recomanacions, complicitats i, quan hi ha prou feeling, en pot sorgir una polida amistat, com la que em va unir a en Toio. En Toio Pons no era un lector a l’ús, com tampoc era un tipus comú. Va ser un dels primers usuaris als quals vaig ensenyar a navegar per Internet. Els seus interessos es centraven en fer compres online per a les seves col·leccions. Cada vegada que anava de viatge, li arreplegava sobres de sucre per a la seva extensa col·lecció. “Però no t’ho mengis, eh?” Hi solia fer broma quan li donava els sobres.

En Toio era d’allò més imprevisible: un dia es presentava a la biblioteca amb el seu àlbum de sobres de sucre, de segells, de xapes de cava, de bitllets de loteria, de programes de cine, de fotos antigues... i me’ls mostrava, tot satisfet. Ens intercanviaven punts de llibres, que era l’afició que compartíem. Un dia de Reis, sense avisar, en Toio ens va deixar, i encara ningú no ha omplert el seu buit. En Toio era, realment, un tipus fora del comú.

Continuant amb gent especial que ha deixat petjada, record que fa uns quinze anys, la biblioteca va rebre la donació de llibres de teatre de na Margarita Pons. Un fons ben interessant que encara consulten alguns grups de teatre. Una part dels llibres estaven deteriorats i gastats per l’ús continuat dels actors. Després de passar per les mans de n’Amador de La Llana, semblaven nous. N’Amador hi va fer unes enquadernacions de pell i tela de colors variats i amb lletres daurades precioses. Una feina d’alta qualitat, que repetia cada cop que enviava a enquadernar al seu taller, just al costat de l’Ajuntament, les actes de Plens i altres llibres de Dalt la Sala. Com en Toio, n’Amador ens deixà de cop. En pau descansin tots dos.

I parlant de Dalt la Sala, també hi vaig fer feina d’arxivera. De fet, pels companys de l’Ajuntament, era s’arxivera. Muntanyes de capses i documents i papers i plànols m’esperaven per ser ordenats i classificats, quan hi vaig començar. Llavors, vaig ocupar els porxos de l’Ajuntament, el vaig fer omplir de prestatgeries, una taula, una cadira i un ordinador, i vaig començar a posar-hi ordre. Però abans, no sabeu bé tot el que vaig haver de tirar als fems (de trastos i andròmines que s’hi havien acumulat). Ara, l’Ajuntament construirà un nou arxiu, just davant de la biblioteca, per poder-hi conservar en les millors condicions els nostres documents, amb l’ajuda dels quals se seguirà escrivint la història d’aquest poble.

Tornant a la biblioteca, us diré que tenim molts usuaris i alguns ja tenen una edat ben avançada, com na Fina, n’Isidoro, na Basilisa o na Juanita, que, avui per avui, deuen ser de les més veteranes. Na Fina veia pel·lícules que s’enduia en préstec amb la seva cuidadora, na Raquel, una al·lota molt trempada amb qui fèiem molt bo. N’Isidoro, amb més de noranta anys, seguia venint a cercar novel·les, i na Basilisa, que sempre ha estat una gran lectora, encara llegeix els llibres que duim al Geriàtric, així com també na Juanita.

En Dolfo Garcia ha estat vinculat a la biblioteca des que aquesta va començar a caminar el 1967. Va ser el secretari de la Junta de la Biblioteca, un òrgan integrat per persones del poble, que decidien com havia de funcionar. També en va ser l’encarregat durant uns anys. El dia que vaig començar a treballar, en Dolfo em va lliurar el llibre d’actes de la Junta, perquè aquesta s’havia dissolt. Ell, però, sempre ha continuat venint a empotar-se’n les seves lectures preferides.

Des de bon començament vaig presentar-me (de forma totalment interessada —ho confés—) a en Toni Seguí, perquè em deixés un espai a la revista S’Auba, on poder escriure notícies sobre la biblioteca i sobre llibres i autors. A S’Auba he publicat diversos articles sobre el nét de la santlluïsera Catalina Cardona, és a dir, a Albert Camus, a qui admir profundament.

També li he dedicat uns quants escrits al nostre escriptor adoptiu, Cees Nooteboom, vesí des Consell des de fa gairebé mig segle, autor de Lluvia roja, un llibret preciós dedicat a l’illa —“mi isla”, com diu ell—, a ca seva, al seu jardí, als santlluïsers que coneix i descriu detalladament. Un dia, Nooteboom, discretament, visità la nostra biblioteca, i hi quedà gratament sorprès. Gràcies, Toni, per deixar-me escriure a s’Auba durant aquests anys.

Hi ha lectors de tota mena, gusts, manies i colors. N’hi ha els que llegeixen molt de pressa (els envejo, em podeu creure) i se’n duen llibres gruixuts (quant més llargs, millor), com en Rafel o na Carme; d’altres, els ben trien amb coneixement de causa, com n’Ester, na Marta, na Rosario o ses Ninís... Uns altres volen les novetats literàries i fan llargues cues esperant el preuat llibre, que pot trigar setmanes, fins i tot mesos, en estar disponible. D’altres, xalen llegint i sentint les històries d’amor de les seves autores preferides. També hi ha les que s’emporten revistes de cuina, de labors o manualitats, o les de decoració, vida sana, cinema, esports, humor... i un llarg etc, la major part, comprades a can Biel de sa Llibreria. D’ell i de les seves al·lotes, me’n duc un record especial.

I n’hi ha les que ho fan per lectura imposada voluntàriament, com les nostres lectores del Club de Lectura que, prèvia selecció consensuada i pactada, comparteixen una lectura tots els mesos, es reuneixen i creen una complicitat molt especial entre elles (permeteu-me que parli en femení, perquè la major part de persones que llegeixen en aquest país, són dones).

D’altra banda, hi ha els que venen a posta per endur-se pel·lícules, perquè en tenim moltes i bones... o per emprar l’ordinador i navegar per Internet, aquesta cosa que ens ha baratat la vida i la forma de treballar i gestionar la informació. I també hi ha els que llegeixen còmics, i els que s’enduen la guia de viatge quan parteixen, i els aficionats als llibres d’autoajuda, que a vegades van tan bé... o no fan res.

I també hi ha els llibres de manualitats, d’esports, i els llibres per estudiar oposicions, català i altres llengües, i els de molts altres temes... Perquè entre tots fem el món i les biblioteques han de ser el reflex d’aquest món divers, plural, multicultural, i han d’atendre la diversitat i facilitar l’accés a la cultura, l’aprenentatge i l’oci a tots els ciutadans.

Per açò la nostra biblioteca ha evolucionat amb els temps i s’ha endinsat en les noves tecnologies, oferint als usuaris, no només llibres i revistes en paper, sinó també discs, pel·lícules, ordinadors, Wi-fi, llibres electrònics, etc. I tot gratuït. Recordau que no heu de dur la cartera quan vingueu a la biblioteca...

I si no tenim el llibre que voleu, el demanam a una altra biblioteca i us el fem dur. Com aquella vegada que un lector ens va encomanar un llibre i quan va arribar-hi, li vaig telefonar per avisar-lo, una vegada i una altra... però ell no contestava. Quan era a punt d’anar-me’n, va sonar el telèfon i era ell, tot excusant-se que no m’havia pogut contestar al telèfon perquè tot just acabava de ser pare. A vegades passen coses tan polides, que et fan tornar a casa amb un gran somriure a la cara.

Si em demanau què és el que vull per als nostres lectors, tant infants com adults, us diré que els vull veure gaudir amb la lectura d’un llibre, formar-se (quan en tenguin necessitat) i xalar amb qualsevol de les activitats de promoció de la lectura que normalment fem.

Em sent molt satisfeta d’haver portat a Sant Lluís contacontes fabulosos, autèntics espectacles que han fet gaudir diverses generacions d’infants.

Realment, tenim molta de sort de poder comptar habitualment amb els escriptors de ca nostra, sempre disposats a visitar les nostres biblioteques i parlar-nos de la seva obra, com Josep M. Quintana, Josep Masanés, Maite Salord o Marc Pallicer, d’entre molts altres.

Em sent especialment commoguda que ens hagin visitat autors de reconeguda fama internacional com Rafael Chirbes —guanyador del Premio Nacional de Narrativa de 2014—, l’escriptora Belén Gopegui; pensadores de l’alçada de la catedràtica de Filosofia moral i política, Victòria Camps, i lluitadores incondicionals, com la jove afganesa, Nadia Ghulam.

Les biblioteques són centres democratitzadors de la cultura, la informació i el saber, i proporcionen materials per construir consciències obertes i crítiques, en contra del pensament únic i la intolerància. Per açò han de disposar de recursos suficients, tant econòmics com humans.

M’agradaria acabar amb una petita broma, un muntatge fotogràfic fet amb motiu del 50è aniversari de la Biblioteca, el passat 1 de juliol. Hi podem veure na Maria Lluïsa Serra —la gran impulsora de la creació de la biblioteca— en una visita escolar, explicant les meravelles que els infants hi poden trobar.

Voldria tenir un darrer reconeixement per a ella, per a tot el personal que hi ha fet feina, per als membres de la Junta de la Biblioteca i per als diferents consistoris, per la seva sensibilitat cap al servei i per adaptar-lo a les circumstàncies de cada època. I per descomptat, per als nostres lectors!

Jo no som de Sant Lluís, però he vingut a diari durant tant de temps i hi deix tantes amistats, que crec que un trosset del meu cor sempre hi romandrà. I la vostra biblioteca sempre serà una poquet meva.

Llibre-caixa, obsequi de l'Ajuntament.

Biblioteca de Sant Lluís: 50 anys al vostre costat

Dia 1 de juliol de 1967 a les vuit del fosquet, era inaugurada la Biblioteca al carrer d’Allemand. Cinquanta anys han passat des que el municipi de Sant Lluís, amb 2.333 habitants, instaurà un servei de lectura pública permanent, amb personal, horari i pressupost estables i amb una col·lecció bibliogràfica inicial de 1.665 volums.

La Biblioteca, l'1 de juliol de 2017

El fet de comptar amb un servei cultural, educatiu i comunitari d’aquestes característiques, suposava quelcom inabastable per a moltes poblacions del país, en una època en què l'Administració local tenia poques competències i on els recursos econòmics i els mitjans humans eren escassos.

Invitació als actes del 50è aniversari i invitació a la inauguració

S’ha de reconèixer, per tant, el paper de les persones que van donar l’impuls a aquest projecte engrescador i que, amb la seva feina i constància incommensurables, aconseguiren, amb poc més de dos anys, habilitar, organitzar i posar en funcionament la Biblioteca de Sant Lluís. Ens referim, per una banda, a Maria Lluïsa Serra Belabre, arqueòloga, arxivera, bibliotecària i directora de la Casa de Cultura de Maó; amb la seva capacitat de treball i l’empenta que la caracteritzaven, també va fer possible, aquell estiu del 67, la inauguració de les biblioteques públiques de Ferreries i es Castell, així com la dotació d’un nou local per a la des Mercadal.

Inauguració de la biblioteca: 1 de juliol de 1967

D’altra banda, cal destacar l’aposta del consistori santlluïser, encapçalat pel batle Pedro Pons Coll, per tirar-ho endavant —amb no pocs entrebancs—, un cop l’hi fou proposat per Maria Lluïsa Serra. El Ple de l’Ajuntament de dia 8 d’abril de 1965, acordà sol·licitar la creació d'una biblioteca municipal i autoritzà el batle per a la signatura del conveni entre l'Ajuntament i el Servei Nacional de Lectura, del Ministeri d'Educació Nacional.

Aquest fou el tret de sortida que donà inici a una carrera contra rellotge per aconseguir l’aprovació del Ministeri: rehabilitar i equipar un edifici al carrer d’Allemand, dotar-lo del fons bibliogràfic bàsic i organitzar-lo; proveir-lo de personal per gestionar-lo i per atendre els usuaris i, finalment, constituir la Junta de la Biblioteca —òrgan gestor del servei, des dels inicis fins al 1999—. Com hem apuntat, el procés va ser cansat però, finalment, la biblioteca va ser creada per ordre ministerial de 14 de juny i, desset dies després, inaugurada.

La Biblioteca romangué a la primera ubicació fins l’any 1994, en què es traslladà a un edifici nou, més espaiós i confortable, l’actual ubicació al carrer de Sant Jacint. Però el seu creixement en usuaris, fons, noves tecnologies, funcions i activitats, va fer-ne imprescindible una ampliació. L’any 2004 l’Ajuntament li cedí la sala d’exposicions que ocupava el pis superior, amb la qual cosa guanyà el doble d’espai. Després d’aquest temps, l’edifici ha tornat a quedar petit, de manera que s’hauria de poder disposar del triple d’espai, tal com estableix el Mapa de biblioteques de Menorca.

Secció infantil

El personal també s’ha anat incrementant amb el temps, de manera que el servei només es tanca durant els festius i es dona cobertura a una mitjana de 31 hores setmanals durant l’any.

Els nous suports i els aparells reproductors van traspassar-hi les portes durant els anys 90: discs, vídeos, DVD, CD de música, un lector de microfitxes, un televisor, un lector de vídeos i un ordinador.

A partir de l’any 2000, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, entraren de ple a les biblioteques públiques de Menorca, amb nous ordinadors per al personal i els usuaris.

Internet arribà a les nostres vides i les biblioteques l’acolliren com un gran servei d’informació i comunicació que (pocs s’ho pensaven) revolucionaria el nostre món i abastaria tot allò que milers de llibres i serveis de referència no ens podien proporcionar. Es van impartir als usuaris diverses accions formatives sobre navegació, cercadors, correu electrònic i altres eines bàsiques d’Internet.

Aleshores, tot es precipità i des de llavors estam immersos en la voràgine de l’era digital i tecnològica, la qual cosa ens ha fet canviar la forma de treballar i comunicar, i ens ha donat més i millors eines per poder ser més efectius en la cerca de la informació i la gestió del coneixement.

Biblioteca 2.0

El catàleg bibliogràfic passà de ser un fitxer manual de paper, a una base de dades informatitzada. El préstec també s’automatitzà, amb tot d’avantatges, com la celeritat, seguretat, control d’usuaris i terminis, reserves... El Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears ha esdevingut una gran biblioteca, de manera que, gràcies al préstec interbibliotecari, es tenen a l’abast llibres, pel·lícules i discs que es troben a altres biblioteques de les Illes.

Durant la primeria del nou segle, els webs dels ajuntaments de Menorca es consolidaren i, gràcies a ells, ens visualitzàrem a Internet. Posteriorment, la Xarxa de Biblioteques de Menorca creà el seu, on també hi som presents. A principis de la dècada actual, les xarxes socials canviaren les relacions entre empresa/clients i institució/ciutadans. Gràcies a les eines de la Web 2.0 —xarxes socials, blogs, canals de vídeos, wikis, geolocalitzadors, etc.— hem aconseguit més comunicació i difusió dels serveis i activitats de la biblioteca cap als nostres usuaris i seguidors i una major interacció amb ells.

eBiblio: servei de préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques

La introducció del llibre electrònic en la societat és lenta, però no té aturador. Conscients d’aquesta demanda per part dels lectors, fa tres anys vam començar a oferir el servei de préstec gratuït de llibres electrònics, amb una àmplia oferta editorial.

Tanmateix, la societat de la informació té un costat fosc: la bretxa digital, és a dir, la línia (o el mur) que separa les persones que tenen accés a les noves tecnologies i les que no n’hi tenen. Les biblioteques públiques han pres mesures per minimitzar aquesta fractura amb la dotació suficient d’ordinadors amb Internet i programes d’ofimàtica: actualment, tenim 9 ordinadors i Wifi gratuïta. D’altra banda, s’ha duit a terme alguna formació en noves tecnologies, i més que se’n faran.

Pensant en un futur, que ja és present per a moltes biblioteques, urgeix difondre la informació i facilitar l’autogestió dels usuaris a través dels dispositius mòbils.

Aplicació per a dispositius mòbils d'una xarxa de biblioteques

Les activitats de promoció de la lectura i la biblioteca han anat creixent. Així, formam usuaris amb visites escolars dels centres educatius i de l’Escola d’Adults. Duim a terme un programa conjunt amb l’escola infantil per al foment de la lectura en les primeres edats. Cada mes, excepte l’estiu, hi ha sessió de contacontes, del grup Família i Lectura i del Club de Lectura. A aquestes activitats estables, se n’hi van afegint d’altres, com conferències i xerrades, presentacions de llibres, tallers de manualitats, narracions de contes per a adults, lectures dramatitzades...

Presentació dels actes commemoratius del 50è aniversari de la biblioteca

I sempre hem estat al vostre costat: acompanyant els infants en el seu procés d’aprenentatge lector, fent-los xalar i encomanant-los el gust per la lectura a través de la narració d’històries i la renovació constant del fons infantil; oferint-los les obres necessàries per a la seva formació i adquirint obres prou atractives per motivar-los a llegir.

Jo també explic contes

D’altra banda, no ens hem oblidat mai del públic adult, amb la difusió de la literatura a través del Club de Lectura, l’adquisició de novetats literàries —tant les pròpies, com les itinerants i els lots del Fons Menorquí de Cooperació—, així com de clàssiques i d’altres menys comercials, en castellà i català, per al foment de la nostra llengua i també per a la promoció dels nostres autors. Llibres en anglès, materials de lectura fàcil i audiollibres per a persones amb dificultats lectores o visuals, còmics i novel·la gràfica i llibres de totes les matèries, per a la formació, la informació i l’oci, així com variades i nombroses revistes, pel·lícules, discs, CD-Rom i llibres digitals, conformen l’amalgama que integra el nostre fons.

La biblioteca proporciona lots de llibres i audiollibres als ciutadans que no s’hi poden desplaçar, com és el cas dels usuaris de la residència geriàtrica.

El Manifest de la Unesco per a la biblioteca pública, la defineix com un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris. Els seus serveis es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social.

Aquest manifest sempre ha estat el nostre far, la llum que ens ha guiat a l’hora d’evolucionar i dissenyar nous serveis i funcions.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats per la societat, tenen un paper cabdal en la democratització de la cultura i el coneixement, aportant mitjans per fer-los extensius a tota la comunitat i esdevenint així centres de referència d’aquesta, vertebradors i integradors de tots els ciutadans en la societat de la informació i les noves tecnologies.

Cartell de l'acte commemoratiu del 50è aniversari

Per fer efectiva la nostra labor, gestionam un pressupost de 24.000 € (aportats entre l’Ajuntament i el Consell Insular) per a adquisicions bibliogràfiques, activitats i programa informàtic. Disposam de 23.400 volums (entre llibres i àudiovisuals) i tenim 3.437 socis amb carnet (el 48% de la població). El darrer any ens van visitar 16.897 usuaris i es van fer un total de 14.652 préstecs. Els serveis electrònics (ordinadors i Wifi) es van emprar 7.000 cops. Es van dur a terme un total de 49 activitats, a les quals hi assistiren 1.055 persones.

Un gest de complicitat sobre la visita a la biblioteca de Maria Lluïsa Serra

The times they are a-changing («els temps estan canviant»), ens diu Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura de 2016, i ho assumim. Els serveis bibliotecaris no només creixen, sinó que es transformen; les comunitats demanen noves funcions que no podem obviar, sense perdre de vista, transversalment, l’adaptació constant a les noves tecnologies.

Menorca, 7 de juny de 2017

No voldria acabar sense expressar els més sincers agraïments a tots els consistoris de Sant Lluís al llarg d’aquests anys, per la seva sensibilitat cap al servei i per adaptar-lo a les circumstàncies de cada època; al Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular, per la seva labor de suport tècnic i humà; al personal de la biblioteca que hi ha fet feina i als membres de la Junta de la Biblioteca. I, per descomptat, als nostres lectors, gràcies als quals hem fet 50 anys.

Volem fer-ne molts més al vostre costat!