Cap on anam
A l'article anterior hem repassat breument d'on venim i hem fet la foto del panorama actual. A continuació esbossarrem el camí a seguir per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per assolir un nou model de biblioteca.
Diu el professor Lluís Anglada que “tot va canviar, no quan van arribar els ordinadors, sinó quan la informació passà a ser digital i es va instal·lar a Internet”. Efectivament, Internet ha marcat un abans i un després en el món de les biblioteques, i aquest fet ha posat en qüestió el model tradicional de biblioteca.
Tradicionalment, la biblioteca pública proporciona accés lliure, gratuït i universal al coneixement en qualsevol format, a la tecnologia, a la lectura, a les activitats culturals, formatives i d’esbarjo. La biblioteca ofereix recursos per a millorar les competències lectores i les digitals. És un equipament públic i essencial dins la comunitat que serveix i, per açò, és un punt de trobada i acollida per a tothom, que facilita la cohesió i la inclusió social dels seus membres.
La seva missió continua essent la mateixa, però cal que el model evolucioni. En un entorn social i educatiu canviant, la transformació de la biblioteca no es pot basar únicament en l’aplicació de la tecnologia –que també. Cal anar més enllà i fer un replantejament de la seva relació amb els usuaris, redefinir els serveis i repensar la manera de generar, transmetre i compartir el coneixement creat per comunitats d’usuaris. Tot açò, sense perdre el seu lideratge com a referent en el foment de la lectura.
Per assolir la transformació en què moltes biblioteques d’arreu ja es troben immerses, el Consell Insular de Menorca ha encarregat l’elaboració del Pla d’implementació del nou model de biblioteca pública de Menorca, on es plasmaran els objectius, les propostes i la planificació de les accions que cal fer per assolir-los a curt i mig termini. El futur de la Xarxa ha de pivotar sobre els següents eixos:
La col·lecció: la cooperació ens fa grans
No es tracta de tenir-ho tot a cada biblioteca, sinó de sumar recursos entre totes i saber on trobar-los (aquí, a fora i a Internet).
Els fons de les biblioteques de la Xarxa sumen un total de 319.069 documents físics que, sumats als 17.682 documents digitals a eBiblio, fan un total de 336.751 documents. Qualsevol usuari en pot disposar gràcies al préstec interbibliotecari, que facilita l’enviament de material entre centres en pocs dies.
Per fer més eficients les adquisicions bibliogràfiques i crear una autèntica biblioteca virtual (més enllà d’eBiblio) on els usuaris hi puguin accedir gratuïtament i satisfer les seves necessitats, hem de replantejar-nos l’actual política de col·leccions, tant física com virtual.
Les funcions: de la biblioteca tradicional a la biblioteca social
A l’era de la digitalització, la biblioteca pública segueix i ha de seguir desenvolupant les funcions tradicionals.
Tanmateix, cada cop més es posen en marxa serveis que fins ara eren aliens a les biblioteques, però que són assumits per la demanda que en fa la població i pel paper que desenvolupen com a centres integradors i vertebradors de la comunitat on donen servei.
La biblioteca pot oferir serveis que no són “propis”, però necessaris per a la població. Un exemple són alguns dels bibliobusos que recorren els poblets de la “Espanya vaciada”, porten servei de caixer automàtic perquè els ciutadans puguin treure doblers una vegada al mes. Aquest és el cas de la Diputació de Salamanca, que ha instal·lat un caixer itinerant inserit en dos bibliobusos que donarà servei a 130 pobles que ja no compten amb sucursal bancària.
La biblioteca és un espai d’integració, perquè conflueixen persones i cultures diverses. És inclusiva, perquè dona servei per igual sense cap mena de discriminació. És un dels referents dins la comunitat i per açò aspira a ser el tercer espai, on el primer és la llar i el segon, la feina o l’escola, tal com apunta Ray Oldenburg. Per tot açò també parlam de biblioteca social, perquè ningú quedi enrere.
Les infraestructures: biblioteques híbrides i adaptades per acollir tothom
Parlam de biblioteques híbrides quan ens referim als dos espais: el físic i el virtual.
Assumir noves funcions i donar nous serveis implica la transformació dels espais físics i, sobretot, l’ampliació dels actuals.
La majoria de les biblioteques tenen una superfície molt limitada pel nombre de persones que atenen en els seus respectius municipis.
Com a centre acollidor comunitari, la biblioteca ha de disposar d’espais separats i diferenciats: espais de silenci per a l’estudi i la lectura, però també espais d’intercanvi personal i de reunió, sales d’activitats, zones de descans, etc. Si volem que els joves segueixin anant a la biblioteca, han de disposar d'una "Zona Jove", un espai propi que respongui a les seves inquietuds, on trobin un fons atractiu i actualitzat.
Per dur a terme estratègies per arribar a nous públics i sectors de la població que desconeixen allò que la biblioteca els pot oferir, com poden ser els joves, la gent gran, els nouvinguts... cal adaptar els edificis existents, ampliar-los o construir-ne de nous.
Les activitats: el termòmetre per mesurar el dinamisme de les biblioteques
Les activitats són cabdals per mantenir el grau de satisfacció dels usuaris habituals i per atraure’n de nous. La promoció de la lectura ha d’anar orientada a crear comunitats d’usuaris.
Seria massa llarg enumerar la llista d’activitats que les nostres biblioteques programen durant l’any.
Tanmateix, si volem assolir un nou model de biblioteca, hem de ser més agosarades i anar més enllà, amb propostes innovadores, fomentant la creació col·lectiva de coneixement i experimentació amb laboratoris d’idees, de ciència oberta i de fabricació (FabLabs).
Alguns laboratoris es basen en la cultura maker, com alternativa a l’aprenentatge tradicional, basada en l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. En definitiva, es tracta d’aprendre creant coneixement dins l’espai de la biblioteca i amb els mitjans que aquesta faciliti. La biblioteca com un espai sociocultural i formatiu, un punt de trobada i acollida per a la cohesió i la inclusió social. Altre cop parlam de biblioteca social.
L’extensió bibliotecària: quan la biblioteca surt a l’exterior
Fa anys que tenc un somni. Somio que muntam una extensió de la Biblioteca pública de Maó al parc des Freginal. Una cabana de llenya al bell mig des Freginal, amb taules i cadires, wifi, ordinadors, llibres, revistes, diaris i audiovisuals per llegir i emportar-se en préstec, i una programació farcida d’activitats durant tota la temporada: des de Sant Jordi fins Tots Sants.
Les extensions bibliotecàries permeten portar la biblioteca temporalment a indrets concorreguts en algunes èpoques de l’any, com les Biblioplatges, Bibliopiscines, Bibliollacs... i d’altres permanents, com els Bibliometro. A Maó seria un Biblioparc.
Açò es pot fer en urbanitzacions, platges o també en parcs o places.
La biblioteca igualitària: combatre la desigualtat i la bretxa digital
L’informe Evolución de la cohesión social y consecuencias de la covid-19 en España (2022), elaborat per Foessa i Caritas, ha posat de manifest que la pobresa i la desigualtat han crescut com a conseqüència de la pandèmia. La por, la incertesa per l’esdevenidor i les desigualtats econòmiques i socials segueixen amb el clima actual de tensió internacional. En aquest escenari, la biblioteca es reafirma, encara més, en el seu paper democratitzador, cultural, social i de suport a la formació i la cultura.
L’informe revela que la pandèmia ha destapat un nou factor d’exclusió social: la desconnexió digital, i el qualifica com “el nou analfabetisme del segle XXI”. 1,8 milions de llars (gairebé la meitat de les que estan en exclusió social) pateixen desconnexió digital i viuen la bretxa digital de manera quotidiana.
D’aquesta situació se’n deriven dificultats serioses per a les famílies que han perdut oportunitats de millorar la seva situació degut a qüestions digitals, com la manca de connexió, de dispositius informàtics o d’habilitats digitals.
La biblioteca social ha de seguir planificant els seus serveis, més que mai, centrats en el desenvolupament de la vida de les persones, tot donant-los suport a la seva formació, necessitats i combatent la bretxa digital, amb acompanyament i programes específics, i amb infraestructures i equipament tecnològic.
Per tot açò, les biblioteques han de formar part de l’estratègia de desenvolupament per a la implantació de l’Agenda 2030, tot dissenyant serveis amb perspectiva d’Agenda 2030.
La presencialitat: un lloc d’encontre amb tracte humà directe
Durant el confinament, la nostra Xarxa va posar a disposició dels usuaris multitud de recursos digitals, d’aliens i de propis, i també va realitzar activitats en línia fins l’any passat. El Ministeri de Cultura va fer una aportació extraordinària de llicències per a tot eBiblio per valor de mig milió d’euros.
Encara ara, hi ha usuaris que els costa entrar a les biblioteques (i a altres indrets) o que, per la raó que sigui, no hi poden anar. Per açò, les biblioteques ofereixen el servei “La biblioteca a casa”, de préstec a domicili.
Com es pot veure, des de fa 2 anys, ens estem esforçant per arribar a tothom, però alguns serveis presencials difícilment es poden virtualitzar.
Molts usuaris prioritzen mantenir el vincle amb la biblioteca, perquè valoren la presencialitat, la proximitat i l’arrelament a la comunitat, que són trets distintius de les biblioteques de l’illa.
Apostam per la biblioteca com un lloc d’encontre i pel tracte humà directe del nostre personal. La prescripció lectora no la donarà tan bé cap algoritme com el personal que llegeix, s’informa, coneix la col·lecció i les tendències literàries. Podeu considerar-los agents prescriptius acreditats que us poden brindar continguts de qualitat, tant en paper com en digital. A més, coneixen els usuaris i les seves preferències, amb la qual cosa esdevé un tracte personalitzat.
El personal: el valor més preuat de la Xarxa de Biblioteques
Sigui cap on sigui que haguem d’anar, ho hem de fer amb la implicació i compromís dels nostres professionals, que són el valor més preuat de la Xarxa, i que hem de cuidar i agrair.
Les biblioteques són ateses per un personal eminentment compromès, amb altes dosis de vocació de servei públic i professionalitat, però açò no és suficient.
Per assolir un nou model de biblioteca i complir la missió de la biblioteca del segle XXI, vull fer una crida a les administracions titulars perquè dotin les biblioteques dels recursos humans qualificats i suficients que fa anys venim demandant, i que en alguns casos, estan molt per davall del que seria desitjable.
Amb la varietat de funcions i serveis a escometre, es fan necessaris nous perfils professionals per donar suport al personal i atendre necessitats específiques d’usuaris, com són les educadores socials, monitors de joventut, gestors culturals, mentors, etc.
A mode de conclusió
Diu Lluís Anglada que “cal una reconfiguració de les biblioteques, perquè el canvi no les ha d’afectar només en el seu contingut, sinó que ha d’afectar-les a elles mateixes com a organització”.
Les biblioteques públiques són els equipaments culturals que donen el servei més universal, reben més visites, ofereixen més serveis i són dels millor valorats per la ciutadania. El 2021 van rebre 180.030 visites i 12.000 usuaris actius van fer 124.867 préstecs.
Per tant, podem afirmar que la biblioteca pública gaudeix de bona salut i és un equipament sociocultural emprat per una part significativa de la societat.
Les biblioteques són una excel·lent inversió, degut a l’impacte positiu que tenen en el benestar de les persones i de la societat. Segons un estudi fet l’any 2016, per cada euro invertit a l’any en les biblioteques de Navarra, es produeix un retorn social d’entre el 3,5 € i 4,6 € a través dels seus serveis (el retorn econòmic mesura, en termes monetaris, els beneficis generats per les biblioteques en relació a la despesa realitzada).
Però encara ens queda molta feina per fer: contribuir a baixar el llindar del 35% de la població que no llegeix, combatre l’analfabetisme funcional i l’informacional, assumir el compromís social i cohesionador, arribar a nous públics i, en definitiva, assolir un nou model transformador de biblioteca pública.
La reconfiguració exigeix la conscienciació del canvi, tant per part dels professionals, com dels gestors tècnics i polítics. Per açò cal més inversió i recursos econòmics i una nova visió política que afavoreixi un gir en les polítiques públiques i hi destini majors pressuposts que es transformin en un benefici social i un retorn superior per a la societat.
La nostra xarxa és petita i està estretament cohesionada. Per açò hem assolit fites que d’una altra manera no haurien estat possibles. Ara cal que la Xarxa de Biblioteques s’obri més cap a fora per tal de cooperar amb altres agents comunitaris, per crear-hi aliances basades en els interessos comuns que donin resposta als nous reptes culturals i socials.
.JPG)
Voldria acabar amb una cita de la neurocientífica especialista en el cervell lector, Mryanne Wolf: “Les biblioteques són com els “primers auxilis” de la nostra societat: protegeixen, informen i impulsen el benestar dels ciutadans del nostre futur”.
