En defensa de les biblioteques públiques

 Algunes persones creuen —encara— que les biblioteques públiques representen un factor advers per als llibres i els escriptors, pel fet de facilitar la lectura a la ciutadania de forma gratuïta. Tanmateix, la realitat és ben diferent i ho demostraré amb dades i arguments que, lluny de ser l’enemic, confirmen que les biblioteques són una víctima més de la crisi que pateix el món del llibre.

La crisi econòmica de 2008 va afectar tots els sectors econòmics. El sector del llibre (editorials, llibreries, etc.) no va quedar menys tocat i, a hores d’ara, encara no s’ha recuperat. Són diversos els factors que hi han influït, a més del merament econòmic: les noves tecnologies i, en concret, Internet, han introduït canvis no poc significatius en les nostres vides, han transformat els hàbits en el consum cultural, han promocionat la lectura en mitjans digitals i han propiciat formes alternatives de llegir, a més d’altres elements de tipus sociològic.

Jo mateixa explicant un conte a la Biblioteca de Sant Lluís (2017)

Tradicionalment, les biblioteques públiques ofereixen llibres en préstec sense cap contraprestació econòmica, ja que aquesta és la seva raó de ser i, per tant, la seva funció principal com a entitats democratitzadores de la cultura, la informació, el coneixement i la lectura. No tothom té recursos per comprar llibres i accedir a la informació a través d’Internet.

Les biblioteques assumeixen la compensació econòmica dels autors amb la compra de llibres —com qualsevol comprador— i pels préstecs realitzats. Cada any, el Consell Insular (i els altres consells i diputacions) paga el canon corresponent per les obres deixades en préstec a CEDRO (entitat espanyola gestora de drets d’autor). Recentment, el Consell ha pagat 1.601,18 € a CEDRO pels préstecs fets durant el 2019 a les nostres biblioteques.

Sala de Lectura de la Biblioteca Pública de Maó (Foto de David Arquimbau, 2019)

Les biblioteques públiques organitzen activitats de promoció de la lectura i formen lectors: clubs de lectura, presentacions de llibres, recitals, xerrades sobre autors i literatura, tallers literaris i d’escriptura... tot gratuït per als usuaris i amb una contraprestació econòmica per als autors i participants. El 2020 se’n van fer quasi 300 activitats amb més de 5.000 participants.

D’aquestes activitats, sempre en surten lectors: són la majoria dels usuaris de les biblioteques, però també són compradors de llibres. Qui no llegeix, mai no comprarà llibres.

Club de Lectura a la Biblioteca de Ferreries (2019)

D’altra banda, les biblioteques públiques adquireixen la major part dels seus fons a les llibreries locals. L’any 2020, la Xarxa de Biblioteques de Menorca va fer adquisicions de fons per valor de 108.793 € del seu pressupost ordinari, a més 8.000 € en concepte de Rescat Cultural a les llibreries; en total, 116.793 €. També es van invertir 4.000 € en llicències de llibres electrònics per incorporar a eBiblio, la plataforma de préstec gratuït de publicacions electròniques (e-books, audiollibres i publicacions periòdiques i diaris).

En el conjunt de l’Estat Espanyol, les biblioteques públiques van fer adquisicions per valor de 35.015.583 €. El drama seria gros si aquests equipaments deixessin d’existir.

Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca compren tots els llibres d’autors menorquins o de l’àmbit de Menorca. El Pla Salm es va crear per donar suport i promocionar a tots els nostres autors i autores.

Aprenent l'ús de les tecnologies a la Biblioteca de Sant Lluís (2019)

Tot i l’ús habitual de les xarxes socials i d’Internet en general —que sembla podrien anar en detriment de la lectura—, els índexs de lectura a Espanya s’han incrementat un 12,3 % durant la darrera dècada. Segons l’informe Hábitos deLectura y Compra de Libros en España 2020 (Federación de Gremios de Editores de España, 2021), el 68 % de la població espanyola llegeix llibres; d'aquests, la majoria, un 64 %, llegeix llibres per oci en el seu temps lliure.

Les compres de llibres que no són de text es fan principalment a llibreries locals i, en la darrera dècada, han crescut un 11 %, situant-se al 51,7 %.

Fins i tot ha augmentat el nombre de lectors de llibres digitals que paguen per aquests  (39,8 %), però encara són majoria aquells que els obtenen de forma il·legal. Vet aquí la importància de l’impuls de la plataforma pública i gratuïta eBiblio que fan les biblioteques.

No obstant açò, durant l’any 2020 les visites a les biblioteques van descendir notablement, ja que van romandre tancades durant més de dos mesos i la recuperació posterior d’usuaris ha estat lenta, per motius evidents.

Tanmateix, durant el confinament, el personal bibliotecari va seguir proporcionant serveis virtuals (promoció de la lectura i servei d’informació digital) i les adquisicions per a eBiblio s’incrementaren extraordinàriament. El préstec d’obres digitals va augmentar un 145 %, mentre que l’ordinari va disminuir el 26,4 %. Aquestes i altres dades, es poden consultar a les memòries anuals de la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

Taller de robòtica per a infants a la Biblioteca de Ciutadella (2019)

Els professionals de les biblioteques també patim la crisi del sector del llibre, com ha quedat palès, i justament per açò, estem en procés de reinventar els nostres serveis per seguir promocionant la lectura i el coneixement en igualtat de condicions a tota la societat menorquina. Però no podem admetre, de cap manera, que s’inclogui les biblioteques en el sac dels factors que propicien aquesta crisi.

Que ningú s’equivoqui d’enemic.

Els orígens del Poblat de Pescadors de Binibèquer Vell

El pueblo que construimos, Binibèquer, fue un invento de los sesenta. Pero parece un lugar real, porque ahonda en lo popular. F.J. Barba Corsini

El Poblat de Pescadors de Binibèquer Vell, és, potser, un dels indrets més característics i emblemàtics de la nostra illa i la imatge turística per excel·lència de la Menorca dels anys 70 i 80. Tanmateix i al contrari del que creuen la major part dels turistes que ens visiten i del que encara ressenyen algunes guies de viatge, no és un lloc "autèntic".

I quan deim "autèntic" no pretenem entrar en judicis estètics ni negar la seva originalitat. Ens referim a que no va ser construït fa una pila d'anys per uns pescadors que habitaven aquell tros de costa de Sant Lluís. Ben al contrari, va ser un projecte pensat, madurat i dut a terme durant la segona dècada dels anys 60 i els inicis dels 70, per una sèrie de persones de diversa procedència i amb un objectiu en comú: aprofitar la bellesa del paratge costaner de Binibèquer Vell per construir una urbanització d'una certa qualitat segons un estil arquitectònic uniforme de tradició local.

Poblat de Pescadors (Arxiu Municipal de Sant Lluís)

Francisco Caules Sintes ens relata, en l'article publicat al diari Menorca (26/11/2006), com va sorgir la idea del projecte i com es va anar materialitzant:

El 1961 uns empresaris menorquins van adquirir la marina de Binibèquer Vell. Tradicionalment les tanques de marina no tenien cap valor perquè només servien per deixar-hi les cabres que hi pastessin... Pensant que a Menorca no hi venien turistes i tenint la idea que les belleses naturals de la nostra illa eren desconegudes més enllà de les nostres aigües, decidiren que Binibèquer Vell era pel seu suau pendent cap a la mar un lloc ideal per fer-hi una ordenació.

Els creadors del "Refugio de Pescadores" tenien clar l'estil arquitectònic que havia de predominar en el conjunt, amb cases unifamiliars totalment blanques "d'estil menorquí". Així mateix, s'havia de prescindir dels grans hotels que ja s'estaven construint en bona part de les costes espanyoles.

Aleshores, si el Poblat de Pescadors no és tal (petit llogaret costaner format per casetes de pescadors alçades de forma espontània des de temps immemorials), qui va concebre el projecte?

El creador va ser l’aparellador menorquí Antoni Sintes Mercadal. Primerament, proposà la iniciativa als promotors de l'urbanització de s'Algar però, vist el seu desinterès, el presentà als promotors de Binibèquer Vell, amb l'èxit que ja coneixem.

Cap a l'any 1965, s'iniciaren les obres. Sintes les dirigí dia a dia, fins al punt de traslladar-se a viure-hi amb la seva família durant els anys que es construí el complex turístic.

Tanmateix, Sintes necessitava la col·laboració d'un arquitecte que plasmés les seves idees i signés els projectes arquitectònics. Aquest arquitecte va ser Barba Corsini. Antoni Sintes havia treballat al seu estudi de Barcelona durant els anys que hi visqué i seguia col·laborant-hi.

Francisco J. BarbaCorsini (Tarragona, 1916 — Barcelona, 2008) va ser un arquitecte d’influència neoclàssica en els seus inicis, però que evolucionà posteriorment cap al funcionalisme. Tanmateix, aquest fet no li impedí decantar-se per realitzar construccions de tradició popular, com el Poblat de Pescadors de Binibèquer Vell i d'altres menys conegudes a Menorca. L’arquitecte català signà la major part d'aquests projectes des del seu despatx de Barcelona.

Postal del Poblat de Pescadors (Arxiu Municipal de Sant Lluís)

L'Arxiu Municipal de Sant Lluís guarda i conserva els projectes del "Refugio de Pescadores, Ordenación Binibeca Vey". El primer expedient que hi consta, data del mes de març de 1965. Hi figuren, com arquitecte Francisco J. Barba Corsini, com aparellador i director de l'obra Antoni Sintes Mercadal i com constructor Rafael Sintes Pons. Es demanava llicència per construir un dels nombrosos habitatges que a partir d'aquell moment s'hi aixecarien en pocs anys.

Els plànols de Barba Corsini eren fets a mà, gairebé de forma artesanal, amb un traç artístic. A la il·lustració podem observar l'alçat de la façana est i la de l'oest d'un habitatge que, segons la descripció a la memòria del projecte, és un "apartamento de dos plantas: planta baja, consta de almacén para barca, aseo y posible dormitorio. Planta piso, consta de dos dormitorios, aseo, estar-comedor y cocina. Escalera interior con entrada directa de la calle y que da acceso a planta principal y azotea" (A.M. Sant Lluís, obres particulars 14/1965).

Façanes d'un habitatge del Poblat de Pescadors (Arxiu Municipal de Sant Lluís)

A partir de llavors i només en un mes i mig (des de l'11 de novembre i fins el 23 de desembre del mateix any 1965), es concediren quinze llicències d'obres, de les quals tretze van ser per construir habitatges (apartaments o bungalous, com se solien anomenar), una per a la construcció de la casa del guarda (anomenada "casa de las aguas"), i l'altra per a dur a terme "un aparcamiento de coches, tendederos-lavaderos, con capacidad mínima para 40 coches... que constituirá una continuación del refugio de pescadores siguiéndose el mismo estilo".

Durant els anys següents, les sol·licituds de llicències municipals per a completar el poblat es va anar succeint a bon ritme. Concretament, l'any 1966 es van demanar llicències per a la construcció de vint-i-dos habitatges.

Una dada curiosa a comentar en aquests temps en què fer-se una casa suposa un esforç econòmic considerable, és el preu de les construccions d'aquella època. Un habitatge de dues plantes en el poblat de pescadors tenia un cost d'entre 110.000 pessetes i 230.000 pessetes. No oblidem que estem parlant de mitjans dels anys 60.

En una entrevista que va fer el diari El País a Barba Corsini (19/05/2007), responia de la següent forma a una pregunta (o retret, potser) en què es posava en dubte la seva modernitat per la seva contribució al poblat de pescadors:

Es que la vida va también por otros lados. Binibèquer es un poblado de pescadores y puede pensarse que es un lugar folclórico, pero la realidad es una: a la isla de Menorca la salvaron pueblos como Binibèquer. En esos pueblos de nueva construcción se hacían casas más o menos acertadas pero respetuosas con el volumen de lo construido y con las tradiciones constructivas de la isla. Ibiza está destrozada. Menorca se ha salvado bastante, por eso en la isla le tienen cariño a Binibèquer.