Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques (i II): les experiències a Medellín i a Catalunya

El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Seguim amb la segona i darrera part del resum de la jornada. No us perdeu la primera part: la Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, un espai per a somiar.

Santiago Villegas ens va presentar l’experiència de les biblioteques públiques de Medellín: Medellín y las bibliotecas: el relato de una transformación en curso.

Colombià militant de les biblioteques, Villegas (que es defineix com a bibliotecòleg 3.0), és consultor d’estratègia digital per a la gestió del coneixement i fundador de Medejean – Marketing Cultural. Promou l’ús del màrqueting, la cultura digital i les ciències de la informació en la transformació de les organitzacions. Defensa que la funció dels bibliotecaris és l’administració del coneixement entesa com la difusió del mateix, i que la biblioteca del futur ha de ser entesa com un espai de creació a partir de la cultura digital. Aquesta transformació comportarà la necessitat de perfils professionals ben formats en gestió del coneixement, ciència de dades i alfabetització mediàtica.

No és el primer cop que tenc notícies de les biblioteques públiques de Medellín. No només per la innovació i l’alt grau de participació en la comunitat, sinó com a entitats promotores del canvi social per a la superació de la violència que va assotar la ciutat durant la guerra del narcotràfic. Al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016) se'n va fer una presentació.

La xerrada es va centrar en la transformació de les biblioteques anomenades «parcs biblioteca», pertanyents a la Xarxa de Biblioteques de Medellín, donada la seva importància urbanística i sociocultural i els seus impactes en el país; és, per tant, un model de desenvolupament bibliotecari basat en la corresponsabilitat social.

«El Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín se gestiona, administra y opera mediante la suma de diversas relaciones, experiencias, recursos y trayectorias donde se articula lo público y lo privado en un acuerdo de responsabilidad social tejido por lazos de confianza y acuerdos de cooperación de la Alcaldía de Medellín, la Caja de Compensación Familiar Comfama, que es el socio responsable de la operación de servicios en cuatro de los cinco parques biblioteca, que se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto; la Caja de Compensación Familiar Comfenalco que es el socio responsable de la operación de servicios de un parque biblioteca, la Casa de la Lectura Infantil y una Biblioteca Pública Escolar, igualmente se articula al Sistema de Bibliotecas mediante convenio de Asociación con la Biblioteca Pública Piloto» (Luz Estela Peña Gallego, Las bibliotecas públicas de Medellín como motor de cambio social y urbano de la ciudad).

Comfama té 13 biblioteques a Medellín. La transformació que s’està produint en aquestes biblioteques és total: tant pel que fa a l’espai físic, el disseny del mobiliari (fet expressament), com els continguts i la difusió (basada en el màrqueting).

Les biblioteques estan basades en espais líquids, és a dir, reconfigurables i movibles. No hi ha sales, sinó àrees. No hi ha restriccions a webs, ja que els espais són totalment oberts (pantalles obertes). Hi ha graderies a totes les biblioteques (els encanta als joves).

Disposen de cafeteries, els guanys de les quals reverteixen a les biblioteques.

Quant a tecnologies, empren les Bluetooth beacon –per localitzar els llibres movibles– i el RFID – Identificació per Radiofreqüència (sistema de targetes identificadores amb lectura sense contacte; les aplicacions més comunes són la substitució dels codis de barres i les targetes magnètiques).

Es promou el desenvolupament econòmic i social de la comunitat a través de projectes de Beyond Access, com les biblioteques humanes.

Taula rodona: El futur ja és aquí. Quina innovació bibliotecària volem a Catalunya?

Anna Bröll, directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona; Ramon Ros, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC i Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Moderadora: Maite Comalat, professora de la UB.

Les biblioteques s’estan buidant de paper. Hi ha grans magatzems de preservació per a materials en suport físic que ja no s’empren.

Hem d’integrar la innovació a les nostres biblioteques. Per açò, hi hem de crear climes favorables, i les organitzacions hem de tenir la capacitat per afavorir-ho.

Per innovar, el personal ha de tenir l’esperit de «apuntar-se a un bombardeig», assumir els riscs, la possibilitat d’equivocació (no es pot esperar a tenir-ho tot lligat) i, quan passa, aprendre dels errors i canviar el que no funciona. Però la innovació no hauria d’empitjorar el servei.

No podem innovar sols: necessitam socis que ens acompanyin, amb perfils molt diferents, com els tecnòlegs. Per ex: ja s’està fent feina amb algoritmes (big data) per fer recomanacions als usuaris.

Durant la jornada també es van explicar alguns projectes que no han triomfat, com la instauració de la radiofreqüència (RFID) per part de la Diputació de Barcelona; ha funcionat a nivell tècnic, però no ha alliberat el personal per poder-se dedicar a altres feines.

A algunes xarxes es fa una mena d’Erasmus, de manera que es fomenta la mobilitat del personal per anar a fer feina durant quinze dies a una altra biblioteca i tenir més experiències.

La gestió és participativa per part del personal, en base a tallers i propostes.

També s’intenta incloure el ciutadà d’una manera activa en la presa de decisions.

Taula rodona: El lab como espacio abierto de innovación en instituciones culturales

Marcos García, director artístic de MediaLab Prado; Juan Insúa, director del CCCBLab; i Arantza Mariskal, responsable d’UBIK, biblioteca de creació de Tabakalera. Moderadora: Marta Cano, gerent de la XBM.

– Ubik, biblioteca de creació de Tabakalera, per Arantza Mariskal, directora:

«Ubik es la biblioteca de creación de Tabakalera especializada en cultura contemporánea y abierta a toda la ciudadanía. Como biblioteca de creación, Ubik se desarrolla en base a tres ejes que se entrelazan: aprender, crear y disfrutar. De esta manera, y más allá de los servicios imprescindibles y básicos de toda biblioteca, estimula el aprendizaje y la capacidad creativa, tanto del público especializado en la materia, como de todas aquellas personas que tienen interés por el pensamiento contemporáneo, las artes, la tecnología, el audiovisual y el sonido, así como los videojuegos. El conocimiento compartido, la colaboración y la co-creación conforman la base de Ubik. Un proyecto flexible que quiere caminar de la mano de la sociedad». (Font: web d'Ubik Tabakalera).

Com en el cas de les biblioteques de Medellín, vaig conèixer el projecte d’Ubik Tabacalera al VIII Congrés nacional de biblioteques públiques (Toledo, 2016). El seu lema és «aprendre, crear i xalar».

El personal està format per un equip multidisciplinar.

Amb els públics diferents, van creant comunitats. Però els públics s’han d’anar treballant: l’usuari habitual, el que gaudeix de les activitats...

La biblioteca ha de ser un àgora moderna.

– MediaLab Prado, per Marcos García, director artístic:

MediaLab Prado és un centre cultural depenent de l’Ajuntament de Madrid. «Es un laboratorio ciudadano que funciona como lugar de encuentro para la producción de proyectos culturales abiertos. Cualquier persona puede hacer propuestas o sumarse a otras y llevarlas a cabo de manera colaborativa. La actividad se estructura en grupos de trabajo, convocatorias abiertas para la producción de proyectos, investigación colaborativa y comunidades de aprendizaje en torno a temas muy diversos» (Font: web de MediaLab Prado).

Les biblioteques públiques, en sí, ja són laboratoris ciutadans; plataformes per a la trobada, on les persones porten a terme els seus experiments. En base a açò, és fan comunitats d’aprenentatge.

Les convocatòries són obertes i els tallers, prototipats. Els projectes es documenten.

Els bibliotecaris i el personal de suport fan de mediadors (connecten mons) amb els usuaris.

– CCCBLab, per Juan Insúa, director:

Es tracta de laboratoris sobre pensament, investigació i innovació cultural.

Insúa ens parlà de la crisi que estan patint aquests tres espais: l’aula, el laboratori i la biblioteca. La clau està en què interactuïn entre sí, i que els usuaris creïn comunitat, contribueixin a la reflexió.

La importància de les comunitats d’usuaris s'anà repetint durant la jornada.

L’enginy (in)visible: tecnologia sense límits ni escletxes de gènere

A càrrec de Núria Salán, professora i coordinadora del programa de gènere de la UPC.

Ens va oferir una xerrada sobre dones, quasi totes científiques, l’aportació de les quals ha estat clau, però que han passat desapercebudes al llarg de la història.

L’American Space Barcelona a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: l’oportunitat de generar un canvi en el model de servei

Gemma Domingo, directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra.

La Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra és al barri de Sant Andreu. Està especialitzada en còmic (té una col·lecció especialitzada de 36.000 volums).

«L’American Space Barcelona (ASB) és un espai d’aprenentatge informal a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, on les activitats que s’hi desenvolupen busquen potenciar les habilitats, eines i competències necessàries perquè puguis afrontar amb èxit les noves oportunitats tecnològiques i socials del segle XXI.

L’ASB és un projecte de col·laboració entre el Consolat General dels Estats Units a Barcelona, el Districte de Sant Andreu i Biblioteques de Barcelona. L’ASB t’ofereix una programació que inclou cinc grans àrees: la ciència i la tecnologia, l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès, programes culturals, orientació educativa per a joves que vulguin anar a estudiar als EUA i informació sobre el país:

– Tallers tecnològics: activitats relacionades amb la fabricació digital (disseny i impressió 3D), la robòtica i la programació (Scratch, Arduino, Raspberry Pi...), l’electrònica (Little Bits), els videojocs i la realitat virtual, la ciència ciutadana...

– Aprenentatge de l’anglès.

– Programes culturals relacionats amb la cultura estatunidenca.

– Informació sobre els Estats Units d’Amèrica.

– Orientació per estudiar als EUA» (Font: web de l'American Space Barcelona).

Fa 3 anys que van engegar aquest projecte. És un partenariat (col·laboració amb compromís entre dues o més organitzacions amb un interès comú). En aquest cas, entre la biblioteca i el consolat dels EEUU. L’AS és una xarxa mundial: ells tenen els recursos i la biblioteca, la comunitat.

Perfil de l’equip que hi fa feina: bàsicament, personal de la biblioteca: obert, sense por, amb capacitat d’innovar...

A l’hora de programar activitats s’ha de comunicar bé. Fan concursos de vídeos, Club Maker (domòtica), cultura gamer (disseny de videojocs)...

A més, es fa arribar l’ASB a tres biblioteques petites del barri, amb població desfavorida.

Taula rodona: Experiències innovadores al territori: el projecte BiblioLab de la XBM

Montse Lara, directora de la Biblioteca Municipal de Cervelló; Pau Solsona, responsable del BiblioLab de la Biblioteca Sagrada Família; Josep M. Ainaud de Lasarte; i Esperança Piñero, responsables del projecte de Ciència ciutadana de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat. Moderador: Toni Espadas,  director ex. de l’Elearn Center de la UOC.

– Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, per Esperança Piñero: BiblioLab basat en ciència i acció ciutadana: «Jocs per l’habitatge» té l’objectiu de desplegar una investigació comuna i consensuada per a la millora social del barri. Hi han participat 25 biblioteques més. Altres jocs: «Mil mots», etc. Alguns es van fer al carrer.

– Biblioteca Municipal de Cervelló, per Montse Lara: BiblioLab sobre tecnologia: «Cervemakers». Es defineixen com «un grup de veïnes i veïns de Cervelló, que volem posar en  comú les necessitats socials del nostre poble envers les noves tecnologies. Creiem en els moviments col·laboratius i per tant, el nostre principal puntal és la participació ciutadana sense fer cap mena de distinció. Volem fomentar l’intercanvi de coneixement, ensenyar i aprendre. Creiem que quan els interessos d’uns poden ser les aportacions d’altres, hem creat un punt de trobada col·laboratiu».

–  Biblioteca Sagrada Família, per Pau Solsona: BiblioLab Ciència Ciutadana: «projecte que té com a objectius fomentar l’interès per la ciència i proporcionar accés al coneixement científic per mitjà de l’experimentació i el desenvolupament de metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. Amb la creació del BiblioLab, la biblioteca pot dedicar un espai exclusiu a la seva especialització, tant pel que fa a la col·lecció com pel que fa a la resta de projectes, tallers, activitats i processos creatius que s’hi duguin a terme. Un dels reptes del BiblioLab Ciència és desenvolupar projectes de ciència ciutadana en què la biblioteca sigui l’espai on es generi coneixement col·lectiu a través del debat, la participació i la recollida i anàlisi de dades». (Font: web BiblioLab Ciència).

La biblioteca també ha de ser una de les seus on es pugui trobar la comunitat científica.

Projectes: «Ciutat saludable»: en 6 mesos de durada ha fet 20 tallers de ciència ciutadana.

Totes aquestes experiències s’han apropat als usuaris, però també als no-usuaris de maneres diferents, per tal d’aconseguir públics nous. S’ha de fer de manera que es cridi l’atenció de la gent.

Fer encaixar els projectes amb la resta d’activitats de la biblioteca és un repte. S’han de planificar i coordinar molt bé.

Pel que fa al personal implicat, la majoria ho fa amb els treballadors habituals de la biblioteca. És important que el personal s’ho cregui, hi cofïi i tengui ganes d’innovar. S’han d’aprofitar al màxim les habilitats i la creativitat de cadascú, i també s’ha de conèixer bé la col·lecció.

Eines per a la innovació. El manual de pensament de disseny per a biblioteques

A càrrec de Lluís Vicente, consultor d’estratègia digital.

El pensament de disseny, en anglès Design Thinking, és un mètode pràctic per generar idees innovadores que es basa en solucionar les necessitats de l'usuari i, per açò, està centrat en la persona. En definitiva: és una bona eina i un mètode de treball demostrat per aconseguir i implementar idees innovadores en els nostres llocs de treball.

El Manual de pensament de disseny per a biblioteques ha estat finançat pel Global Libraries Program de la Bill & Melinda Gates Foundation. L'elaboració del manual ha estat liderada per IDEO, consultora que ha fet bandera del pensament de disseny i l'ha adaptat a diversos sectors.

El COBDC l’ha traduït al català.

La Jornada de Models d’Innovació a biblioteques va ser intensa i molt profitosa. Vam sortir amb un munt d’idees inspiradores i il·lusions per dur a terme.

Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques (I): la Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, un espai per a somiar

El aprendizaje continuo y el intercambio de conocimientos entre los miembros de la comunidad deben ser los motores de las bibliotecas del futuro

El passat 5 de novembre va tenir lloc la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC). Més de 150 bibliotecàries ens vam reunir a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per escoltar les experiències de grans biblioteques capdevanteres en innovació bibliotecària, i d’altres, més modestes i petites, amb menys recursos però molt entusiasme i professionalitat. Totes elles estan reinventant el concepte tradicional i construint la biblioteca del futur a través de diversos models d’innovació, en els quals ens hem d’emmirallar. De la Xarxa de Biblioteques de Menorca hi vam assistir Martina Moll (Biblioteca de Sant Lluís), Laura Martínez (Biblioteca des Castell) i jo mateixa (coordinadora de la Xarxa).

El COBDC presentava així l’esdeveniment:

«Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. En l’actualitat, existeix un consens en la idea que amb la voluntat de proveir de tot allò que no pot proporcionar Internet, la biblioteca pública s’ha de convertir en el tercer espai en el qual aprendre, compartir experiències, coneixements i recursos, relacionar-se i crear. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials:

– La connexió entre les persones i el foment de les relacions entre els diferents actors de la comunitat per enfortir el capital humà de la mateixa.

– La utilització dels espais físics i virtuals de les biblioteques per potenciar formes innovadores d’aprenentatge i educació.

– L’ús de diferents plataformes per fomentar la socialització de les idees i els coneixements comunitaris.

Aprenentatge és un concepte clau així com també les conegudes com 4 “C”s de la biblioteca del futur: connexió, comunitat, coneixement i creació.

Les biblioteques del futur, sense renunciar al seu estret vincle amb el món cultural tradicional, han d’incloure la innovació, l’experimentació, la tecnologia, la ciència i la creativitat en el seu pla estratègic. No existeix un únic model d’innovació en biblioteques, però tots tenen en comú la inclusió de la ciència i la tecnologia en el seu catàleg de serveis.

Ens trobem en un moment de punt d’inflexió del model de biblioteca a nivell mundial i també a casa nostra. Per a què aquest procés de reconversió sigui un èxit és important que els professionals del sector integrin aquesta necessitat d’innovació en una institució cultural de llarga tradició i amb una organització i processos molt sistematitzats; tinguin una actitud positiva vers el canvi; visualitzin quin és el possible futur de la seva biblioteca; i comptin amb eines i recursos per encarar el procés d’innovació de les biblioteques que lideren i en les quals treballen. Tot això sols és possible assumint la necessitat de la innovació, clarificant els conceptes i els diferents models de futur i coneixent tant exemples de casos d’èxit com l’experiència pràctica dels professionals que els han impulsat i liderat.

La Jornada Models d’innovació a biblioteques vol incentivar l’aplicació de la innovació a les biblioteques catalanes i proveir els professionals amb eines, recursos, idees i experiències de models i projectes d’innovació de cara al seu potencial trasllat o adaptació als seus centres de treball».

L’esdeveniment va ser intens i profitós, amb un programa ben engrescador. A continuació en faig un resum, que repartiré en dos articles.

Després de la benvinguda per part de la presidenta del COBDC, Marga Losantos –antiga companya de feina a la Biblioteca de Catalunya–, es va donar pas a la conferència de la directora de la xarxa de biblioteques d’Helsinki, Katri Väntinnen: Library of dreams. Helsinki Central Library’s innovative and participatory way of working.

Oodi, Biblioteca Central d'Hèlsinki

Darrerament, Katri Vänttinen ha tingut força projecció mediàtica arran de la inauguració de la biblioteca Oodi l’any passat. Li agrada encarar els reptes d’un entorn ràpidament canviant, tot cercant socis per fer xarxa i treballar conjuntament, per tal d’aconseguir el màxim valor i impacte tant per a la feina com per a la societat.

Oodi, la biblioteca central d’Hèlsinki, es va inaugurar el 5 de desembre de 2018 i és la capdevantera de la de 37 biblioteques de la capital finlandesa. La xarxa, és el resultat de vint anys de planificació (i encara està inacabada).

El títol no és gratuït: Library of dreams fa referència als tallers de participació ciutadana que es van dur a terme amb la finalitat de recollir els «somnis» dels ciutadans sobre com havia de ser la biblioteca central. Se’n van recollir 2.000, per part d’una empresa de serveis que es va contractar a l’efecte. Els «somnis» es van escriure en uns post-it digitals, a través d’un programari específic. En base a aquests, es va fer la planificació de l’edifici i del servei, sempre amb missatges en positiu, evitant les prohibicions.

El finançament per a la construcció de l’edifici es va repartir entre l’ajuntament (70%) i el govern central (30%). L’any 2012 només van disposar de 100.000 € de pressupost. Llavors van elaborar llistes de llibres perquè la gent votés en uns pressuposts participatius. Per enguany, el pressupost és de 4,4 milions €. El nom d’Oodi (Oda, en català) es va triar per votació.

Segons la informació que hi trobam a la Viquipèdia, l’edifici té tres plantes amb diferents usos en una superfície de més de 16.000 metres quadrats. La planta baixa està pensada com un lloc de trobada per als habitants de la ciutat. A més de l’estètica, s’ha primat la comoditat, el confort, el benestar i el respecte cap els altres. Els espais són oberts i modulables. L’edifici consta de cinema i un museu d’art (aquests no hi pertanyen), sala d’exposicions, sala polivalent, cafè-restaurant –proporciona ingressos que ajuden a finançar-la–, instal·lacions de treball, reunió i oci i estudis de gravació; una biblioteca tradicional amb col·leccions de llibres i seccions infantils, amb 100.000 volums. Un sistema automatitzat, en forma de robots i amb reconeixement de veu, transporta els llibres d’una planta a l’altra i ajuda els usuaris a trobar-los.

Oodi compta amb un programa d’activitats substanciós: més de 20 sales per a trobades que els usuaris poden reservar online per fer activitats diverses (amb màquines de cosir, aules insonoritzades per a la música, per jugar, aules equipades per a la realitat virtual, amb impressores 3D...). La biblioteca col·labora amb entitats, centres educatius, festivals, etc.

A l’exterior hi ha un parc, amb camp de bàsquet i, a la part superior, una àmplia terrassa (el Balcó dels Ciutadans).
En aquests 10 mesos d’existència, Oodi ha rebut 2,6 milions de visites, ha fet 15.000 carnets d’usuari, ha organitzat 800 esdeveniments i ha fet 500 visites a grups.

La biblioteca és tan innovadora, que hom pensa que deu disposar de molt personal i força especialitzat. En part és així, ja que compta amb treballadors de suport per al personal propi i per als usuaris, que ajuden en els tallers i activitats. Però el de la biblioteca és el tradicional bibliotecari, del qual s’han aprofitat i potenciat les habilitats de cada persona, de manera que cadascú fa la seva aportació a la innovació del servei. Una filosofia que m’encanta.

Per finalitzar, voldria subscriure l’ideari que ens va transmetre Katri Vänttinen: la biblioteca és oberta a la gent, perquè tothom hi té dret a estar-hi i a gaudir-ne. És un servei integrat en la vida de les persones, que ha de procurar la millora de les seves (nostres) vides per encarar un futur millor. La biblioteca ha de promoure les discussions, els debats i la llibertat d’expressió; ha de garantir la confiança i, d’aquesta forma, aportar més seguretat al món: és un espai on tothom s’hi ha de sentir segur.

Ens podríem estendre molt més, però si us interessa saber-ne més, trobareu força informació a Internet. Us recoman que dediqueu una estona a mirar els vídeos al seu canal de Youtube i Vimeo.

Per mi, Oodi és una de les biblioteques més belles i engrescadores del món. Esper poder anar-hi prest.

No et perdis la continuació: les experiències a Medellín i a Catalunya.

Contra Amazon: més que un manifest

Contra Amazon, de Jorge Carrión. Galaxia Gutenberg, 2019. 172 p.

No compro a Amazon. Almenys, ho evito tant com puc. No m’agrada ser còmplice d’empreses —físiques o virtuals— que exploten els treballadors, arrasen el comerç local i captiven la nostra confidencialitat.

Contra Amazon és un manifest elaborat i assentat sobre set punts claus, set raons de pes argumentades per Jorge Carrión. L’autor el redactà el 2017 i el publicà en mitjans digitals amb gran èxit d’acollida.

Afirma Carrión que Amazon no és una llibreria: és un hipermercat. “Para Amazon no hay diferencia entre la institución cultural y el establecimiento alimenticio y comercial”. Si bé el 1994, el seu fundador, Jeff Bezos, creà l’empresa amb la finalitat de vendre llibres per Internet, en l’actualitat el seu volum de negoci segueix en plena expansió, arribant a assolir mercats com la indústria del cinema —produeix pel·lícules i televisió des de 2013—, a través d’Amazon Studios.

Però Contra Amazon no és una simple rebequeria contra el causant de la desaparició de llibreries i dels malsons d’una part substancial del negoci editorial (i cinematogràfic, possiblement). “Detrás de todas esas operaciones individuales existe una gran estructura económica y política. Una estructura que presiona a las editoriales para obtener el máximo beneficio del producto... una macroestructura que decide la visibilidad, el acceso, la influencia: que está moldeando nuestro futuro”.

Contra Amazon és també la denúncia del tracte cap els seus empleats per l’obsessió de Bezos per la rapidesa i l’eficàcia del servei, factors que estan provocant l’eliminació progressivament del factor humà per robots.

Vaga de treballadors d'Amazon a EEUU (Font: Ecuador Today)

Amazon ha canviat les formes de relació amb el client (lector). En nom del major valor de l’empresa —la rapidesa— i en detriment de les relacions humanes, la prescripció humana ha estat eliminada: el llibreter ha desaparegut com a orientador de lectures i se l’ha substituït per un algoritme. El big data ha atorgat al client el poder de la prescripció lectora (“els clients que van comprar aquest producte, també van comprar...”), tot decidint per tu el que has de llegir.

Com altres gegants tecnològics (Google, Facebook), Amazon ofereix immediatesa i avantatges econòmics. Però, malauradament, no hi ha res gratuït i barat sense contraprestació. El preu que pagam és la nostra confidencialitat: Amazon sap el que llegeixes, el que menges, les sèries que veus i el que regales (i a qui). En definitiva, per a ells som menys que nombres: som dades a emprar per al seu benefici.

Com a bibliotecària, puc assegurar que les dades de lectura són de caràcter sensible; es pot elaborar el perfil d’una persona basant-se amb aquesta informació. Per açò, els programes de préstec de les biblioteques només permeten al propi lector l’obtenció d’un històric de les obres que ha llegit (el personal bibliotecari no hi està autoritzat). 

El manifest finalitza amb la defensa de la lentitud i la proximitat, com a mitjans per culminar el desig de la possessió del llibre.

Llibreria Shakespeare, Paris

Després de difondre’s internacionalment (en paper i en format digital), Contra Amazon s’ha publicat per primer cop en format llibre, juntament amb un recull “de artículos, ensayos, entrevistas y crónicas que había publicado sobre el mundo libresco en los últimos años. Seleccioné los más sólidos. En muchos de ellos aparecía, para mi sorpresa la palabra “Amazon”. Incluso Alberto Manguel me dijo, sin que yo le preguntara: “Yo no compro en Amazon”, como si fuera indispensable el posicionamiento. ¿En qué bando estàs?”.

Jorge Carrión (Tarragona, 1976), escriptor, crític i professor, és un estudiós del món de les llibreries i les biblioteques. L’any 2013 publicà Librerías (Anagrama), un homenatge a les institucions (juntament amb les biblioteques) que fan de mediadores entre l’escriptor i el lector.

A Contra Amazon, podem fer un tast dels vasts coneixements de Carrión sobre el tema, amb articles que ens donen a conèixer ciutats i països a través de les seves llibreries, de les biblioteques, dels autors —Borges—, de bibliotecaris —Alberto Manguel... Ens descobreix històries sorprenents d’autors menys coneguts —Curzio Malaparte— llibreries a l’altra banda del món —Corea i Japó— i ens revela curiositats, com ara quina és la primera llibreria de la història en fer pagar entrada.

A la Llibreria Lello, Oporto

Un obra singular, per llegir-la lentament, tot assaborint cada capítol; ideal per als que estimam profundament el món del llibre, tot el que gira al seu voltant i ho volem preservar, no intacte, però sí en essència.